El Xiprer esta situat en l’avinguda del Baixador cantonada amb carrer Cirerer de Valldoreix en Sant Cugat del Vallès. Aquest magnífic Xiprer, esta just en la cantonada mateixa, fora del xalet allí existent.
Disposa dins d’un escocell amb un mur elevat per protegir-lo, en cas que algun vehicle impactes.
Té un tronc recte i escorça prima, en què es fan fissures longitudinals. Les fulles són molt petites però espesses.
Per les seves rodalies podem apreciar altres arbres destacats per la seva llargada, com pins i alzines…
Els Jardins de ca n’Arús estan en la Rambla de la Marina, 415 -427 de l’Hospitalet de Llobregat.
Els jardins de ca n’Arús tenen un marcat estil romàntic, propi de la segona meitat del segle XIX. Estan situats en la confluència de la Rambla de la Marina i l’Avinguda del Carrilet.
El parc està configurat en un pla dividit en sis espais enjardinats relacionats entre ells per avingudes que conflueixen en un espai central arrodonit amb una font d’aigua al mig feta de maó emmarcada per un parterre de llamborda moderna i envoltada quatre arcades al peu de les quals hi creix un xiprer.
L’accés original al parc es fa per una avinguda més ample on hi ha el barri original de la casa senyorial.
Fineix davant de la façana principal de la casa per una balustrada.
Les espècies representades són del tipus mediterrani, amb presència destacada de til·lers que aporten ombra i un agradable perfum durant l’època de floració, xipressos, varies espècies de pícees i magnòlies i alguna olivera i palmeres del tipus canariensis, datilera i algun margall.
Els parterres, es conserven verds, amb gespa i planta verda del tipus com les cintes verdes (Clorophytum comosum) que a més a més de ser considerades plantes purificadores de l’aire, aporten frescor a l’estiu.
Alguns dels seus racons s’han arranjat per fomentar la lectura, el recolliment i el descans o simplement com a un lloc de trobada.
El parc de Ca n’Arus obre del primer de maig al 31 d’octubre de les 9 del matí fins les 8 del vespre, i des de Tots Sants fins al 30 d’abril de 9 del matí a 6 de la tarda, amb els caps de setmana, de dos quarts de deu del matí a les dues de la tarda.
Recull del text : Diputació de Barcelona – Mapes de Patrimoni Cultural
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Aquest Xiprer de Can Figueres del Mas, esta situat al costat de l’entrada de la Masia.
Cal prendre la carretera N-150, que uneix Terrassa i Sabadell i entrar com si anéssiu a l’Hospital de Terrassa,
cal continuar direcció a la Finca de Torrebonica, a mà esquerra trobareu el camí d’accés a Can Figueres del Mas; us recomano que com es l’entrada a una finca privada millor observar el Xiprer des de l’aparcament de darrera de l’Hospital.
Es un Xiprer molt alt i amb brancatge espès.
Llàstima que en la seva part mes alta, podem observar algunes branques que es troben seques, que a la llarg del temps pot anar emmalaltint, fins arribar a morir.
Avui dissabte us presento dos articles relacionats en Arbres
De vent antic, sempre en una masia o casa rural, s’han distingit per els Arbres que s’han plantat a primera línia,front la porta principal,a un costat de la casa,i que inclòs, poden estar dins o no del jardí.Amb el pas dels anys i ben cuidats, aquests Arbres han crescut i desenvolupat àmpliament, amb tronc i brancatge d’una forma considerable.Quines especies d’Arbres son els mes destacats i utilitzats a peu d’entrada ?, hi ha de tot, Plataners, Pins de tot tipus, Avets, Acàcies,cal destacar el Xipre amb la seva elegància i altura,Així com d’altres especies, com les Oliveres, Palmeres, Mimoses…Quantes histories han passat en la vida de les masies o cases rurals, que els Arbres ha estat pressents i guarden en silenci…?Arbres, que han format part de la vida diària de la propietat.Algunes masies, com estan el mig d’un bosc, els mateixos Arbres formen el seu propi peu d’entrada…
Cada dissabte us presento dos articles dedicats a arbres
El Xiprer dels pantans o xiprer calb és una espècie d’arbre conífera originari del sud-est dels Estats Units.Situat en lloc pantanós i molt humit.Arriba a fer de 25 a 40 m d’alt amb un diàmetre del tronc de 2 a 3 m o més.L’escorça està fisurada verticalment i és de color marró grisenca a marró vermellosa.Les fulles són caducifòlies, per això se’n diu calb, disposades espiralment sobre la tija fan d’1 a 2 cm d’ample.És una planta monoica, les pinyes són globulars de 2 a 3,5 cm de diàmetre, porten de 20 a 30 llavors triangulars.
Xiprer comú , Catalunya
Els troncs principals estan envoltats d’arrels aèries,
Xiprer comú – Catalunya
anomenades en anglès, cypress knees, genolls de xiprer.Podeu veure alguna d’aquesta espècie plantada, per exemple a Barcelona a l’estany del Parc de la Ciutadellao al Parc de Torras Villà a Granollers.
Aquest destacable Xiprer està situat en mig dels camps de can Suari, al costat d’una bassa,en els límits dels Municipis de Sant Antoni de Vilamajor i Llinars del Vallès.De fet, fa poc temps, eren dos els Xiprers que estaven en aquest lloc, un d’ells segurament en una turmenta de fort vent, es va caure.Les imatges es van prendre pocs dies després.El Xiprer que queda, es alt, amb brancatge i fulla ven espès.Hi ha un altre Xiprer, aquest està mes separat i front de la bassa, però es molt mes jove.El podeu veure des de la carretera que porta a la Urbanització d’Alfou.
Avui el nostre col·laborador, Jordi Monfort, en terres de Castelló, en fa una reflexió que porta de cap a Tècnics i Biòleg després d’un important incendi forestal al Pais Valencia, i ens diu :
Una interesant característica dels xiprers, és la seua utilitat com a tallafocs, el motiu seria, per la seva fusta resistent a altes temperatures.Els experts començaren a estudiar aquesta qualitat seua, arran d’un gran incendi, que l’any 2012 es produí a Alcublas i Andilla, a la comarca valenciana dels Serrans, en el límit amb Terol.
Bosc brut de malesa
Es calcinaren 20.000 hectàrees, però miraculosament, enmig d’aquell infern negre i gris, queda una taca de verdor :
Aproximadament va resistir una hectàrea de xiprers, formant un oasis verd.
Fotografia de EL PAIS
El Pais remarcava en la edició del 12 d’Agost de 2012 :
“ Solo ardieron 12 de los 946 cipreses, que evitaron la expansión del fuego”
Bosc net de malesa
Podeu llegir tot l’article que va publicar El Pais, a :
El xiprer és un arbre típic de la Mediterrània, (Cupressus sempervirens) és un arbre originari d’Orient, molt segurament de l’illa de Xipre, d’aquí la correspondència de noms.Els xiprers tenen una llarga durada i gairebé no exigeixen manteniment, amb la pluja periòdica en tenen prou donat que son arbres que resisteixen la sequera, de manera que la seva conservació i manteniment son mínims.Son els Xiprers els millors arbres com a paravents i pantalles visuals.Veurem en molts llocs que es fan tanques, filera d’arbres, que resguarda del vent, sobre tot per defensar-se dels vents forts com de la tramuntana i el mestral segons la zona.Resguarden els marges de conreus, principalment de fruiterars, on els arbres actuen de paravent; també en prats, vores de camins i cementiris.Aquest arbrat que fa de paravent, evita l’erosió del camp un cop es consoliden les arrels al terra i, a més, atrau els insectes, que són necessaris per a la pol·linització.Hi ha altres arbres que també s’utilitzen pel mateix fi, però no son tant empleats, com a Eucaliptus, Robínia, entre altres.També es poden col·locar per fileres, unes a prop de les altres per assegurar encara mes que el vent entre en força en aquell terreny.
Avui us presento un recull de fotografies fetes aquesta tardor amb arbres a contrallum, amb un varietat d’arbres habituals a les rodalies del poble, com alzines, roures, xiprer, plàtans, pollancres, lledoners, palmeres, entre altres…:
fonts naturals, aigua, muntanya i més 