Arxius mensuals: Desembre de 2019

Una surera cap el futur en Granollers

Publicat el per
Respon

La jova Surera plantada en el parc del Congost, va sorgir la iniciativa gracies a un projecta, i del qual us passo detall :

El programa Amics dels Arbres va néixer el 2005 amb la voluntat que un col·lectiu concret decidís preservar l’entorn natural i l’estima pels arbres i, en fer-se “amic dels arbres”, es responsabilitzés de tenir-ne cura i difondre l’existència de l’arbre apadrinat. Els primers “amics dels arbres” van ser els alumnes del CEIP Mestres Montaña i l’arbre apadrinat va ser un EBIM, el lledoner del carrer d’Esteve Terrades.Actualment comptem amb 20 arbres dins d’aquest programa :

  • Lledoner del carrer d’Esteve Terrades. Apadrinat per l’escola Mestres Montaña (2005)
  • Roure pènol en homenatge a la Gent Gran, parc del Congost. Plantat per un col.lectiu vinculat a la Gent Gran (2005)
  • Liquidàmbars de Can Mònic. Plantats per l’A.V. Can Mònic (2006)
  • Lledoner de la plaça Sant Miquel. Plantat per l’alumnat de l’escola Joan Solans i l’AV Tres Torres (2007)
  • Freixe del mirador de la Conca. Plantat per l’alumnat de l’escola Salvador Espriu (2008)
  • Roure del Parc del Congost. Plantat per l’alumnat de l’escola Cervetó (2009)
  • Liquidàmbar de la plaça de la Llibertat. Plantat pel veïnatge del barri Congost (2009)
  • Ginkgo de Can Jonch. Plantat per les persones i col.lectius vinculats a Can Jonch. Centre de cultura per la pau (2010)
  • Metasequoia del Parc del Congost. Plantada pels Xics de Granollers en el seu 20è aniversari (2011)
  • Lledoner de l’Escola Lledoner. Plantat per l’alumnat de l’escola Lledoner (2012)
  • Liquidàmbar de Can Gili. Plantat pel veïnatge del barri Can Gili (2013)
  • Casuarina de l’Escola Ponent. Plantat per l’alumnat de l’escola Ponent (2013)
  • Freixe plantat pel projecte europeu SUD’EAU 2 (2013)
  • Liquidàmbar del parc Torras Villà. Plantat per l’alumnat de l’escola Pereanton en el 40è aniversari de la inauguració del parc (2014)
  • Roure cerris del Jardins del BM Granollers. Plantat per l’alumnat del Col.legi L’Estel (2015)
  • Freixe plantat pel projecte europeu Alera (2015)
  • Surera del parc del Congost. Plantada per l’alumnat de 1r d’ESO de l’Escola Pia de Granollers (2016)
  • Moixera de guilla del parc Torras Villà. Apadrinada per el Grup d’anellament PARUS (2016)
  • Arboç del parc Torras Villà. Apadrinat per el Grup d’ornitologia del Tenes (GOT) (2016)
  • Arbre de ferro dels Jardins de Can Guitart. Apadrinat per l’Associació de Veïns Ponent (2017)
  • Surera plantada pel projecte europeu Cemowas2 (2018)

Esperem que aquest ombra aviat sigui molt gran…!

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Propietat privada en finques forestals, agrícoles, granges, masia o casa rural

Publicat el per
Respon

En alguna ocasió, propietaris de finques de muntanya o agrícola, m’han demanat que parlí de la propietat privada, donat que hi ha gent que no respecta el seu pas per a llocs clarament privats; i ha vegades produint-se danys o petits furts.Us passo dades que poden ser d’interès :

Un predi, és la denominació donada en dret a una finca i consisteix en una propietat privada immoble que es compon d’una porció delimitada de terreny.La delimitació, anomenada llinda, pot ser física, mitjançant tanques, mollons o altres sistemes, o simplement jurídica, mitjançant la descripció en una escriptura de propietat.El predi o finca representa el bé immoble per excel·lència: la terra.Ha tingut una gran importància des de l’antiguitat per la seva rellevància econòmica en les èpoques prèvies a la industrialització, sent el símbol de riquesa i prosperitat.Per això, la regulació dels béns immobles ha estat molt extensa des d’èpoques molt antigues.Classificació urbanística :

Amb l’aparició de les normatives sobre regulació urbanística, s’ha limitat la capacitat del propietari a l’hora d’utilitzar els terrenys.Per això, s’ha diferenciat en molts casos en funció de la destinació que se li dóna a la finca, distingint entre:

  • Finques rústiques: aquelles destinades a l’agricultura, ramaderia,…
  • Finques industrials: destinades a la construcció de zones industrials i empresarials.
  • Finques urbanes: amb molta major capacitat de construcció, normalment són les de major valor econòmic.

El canvi d’una classificació es denomina qualificació urbanística, i només pot dur-la a terme l’autoritat competent per al desenvolupament dels plans urbanístics.Per tant, el propietari te el dret de identificar i no permetre el pas en llocs privats, per evitat molèsties i danys en la seva finca o propietat, sigui, ramadera, agrícola, forestal o en la seva masia o casa rural.Sempre hi ha algun camí que pot portar o travessar un espai, sense entrar directament a la finca, que pot estar aquesta vallada o no,Indicada, axó si, amb cartell/s que s’està entrant en un lloc privat.Sols dir-vos que cal ser respectuós quan esteu en una finca privada, i no passar, i en tot cas, podeu demanar permís a l’amo, per accedir a visitar una ermita, font, etc., que esta dins d’aquella  propietat, en molts casos us facilitaran l’accés i detall d’informació al respecta.

 

  Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Desolació

Publicat el per
Respon

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,

que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;

mes branques una a una va rompre la tempesta,

i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí

obert i sense entranyes, que de la soca resta;

cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,

al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

 

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;

sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.

 

Autor : Joan Alcover

Si voleu saber d’aquest poeta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Alcover_i_Maspons

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Per les Vacances de Nadal : Les Fonts d’Estopanyà a Osca

Publicat el per
Respon

Estopanyà  és una vila i municipi de la Ribagorça. Està situat a la conca del riu Guart, afluent del Noguera Ribagorçana. El municipi està format per tres nuclis de població: Estopanyà, Saganta i Casserres del Castell.

cartell de les font , basses,estanys d’Estopanyà

Us passo diferents fonts que te a les rodalies de la població :

  • la “Fontrodona” Es una de las surgències d’un gran aqüífer , l’aigua s’aprofita per regar horts a la llarg del barranc de “la Reguera”.
  • La Font i el Safareig
  • Font de Aumuga i Bassa
  • Font del Francell
  • Font de la Roca o de l’Olla

    Seca

  • Font del Boix

    Seca

Amb aigua

Si feu Vacances pel Nadal o Final d’any, i feu un viatge per Osca, pareu a Estopanyà, us agradarà !

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé / Arxiu Rasola.

Avui destaquem : La Font i Abeurador de Tregurà de Dalt

Publicat el per
Respon

Com cada diumenge us presento avui dos articles

Tregurà de Dalt és un nucli de població del municipi ripollès de Vilallonga de Ter. Situat a 1.425 m d’altitud.La Font i Abeurador de Tregurà de Dalt, està tant just arribareu al petit poble a l’entrada, en front  mateix la veureu i a peu de carretera.En la ma dreta de la Font – Abeurador, hi ha dues aixetes de polsador, una a sobre de l’altre.L’aigua constant dona directa a l‘abeurador per un tub gros, sempre amb una aigua cristal·lina.El lloc forma una petita plaça, amb un banc i testos amb flors, un cartell us donarà idea de que visitar del poble i rodalies.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador  (Col·laboradora del Blog)

Font de Sant Esteve de Fontanals de la Cerdanya

Publicat el per
Respon

Com cada diumenge us presento avui dos articles

El Vilar d’Urtx és una entitat de població del municipi cerdà de Fontanals de Cerdanya. Acull l’ajuntament i actua, per tant, com a cap de municipi. El 2005 tenia 82 habitants.La Font de Sant Esteve esta situada en un costat  de la plaça Major d’ El Vilar d’Urtx, sota d’un gran porxo.Les parets forma com un angle, construït de pedra del país lligada, un pedestal rodó de pedra amb un tronc situat en vertical és qui aguanta el porxo.En la part central de la paret hi ha pròpiament la Font, l’aigua surt per una aixeta amb polsador, i cau a una pica rectangular, on es pot llegir : any 1983.

 

Recull de dades del Poble : Ajuntament El Vilar d’Urtx

Text : Ramon Solé

Fotografies : Enrique González (Col·laborador del Blog)

Arbres – Els Eucaliptus del Jardí d’Aclimatació de Barcelona

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

El Jardí d’Aclimatació és un dels espais amb més interès botànic de Barcelona. Conté prop de 230 espècies de plantes diferents, algunes úniques o molt escasses a la ciutat. Tot plegat el converteix en un indret de gran bellesa.

Us passo l´enllaç de l’article que fa uns dies vaig dedicar a aquest Jardí Municipal de Barcelona :

https://fontsaigua.wordpress.com/wp-admin/post.php?post=35942&action=edit

Podríem destacar molts arbres, però hi ha dos que cal mencionar prioritàriament, els dos Eucaliptus centenaris.Un d’ells de gran corpulència i bellesa, amb un brancatge gros i alt, amb aparent bona salut.El segon Eucaliptus, també es destaca per la seva corpulència, però, si ens fitxem, te algunes de les seves branques mortes,i un creu que no durarà masses anys i es tindre de talar, no obstant, que ara quedi com a record d’un dels dos Eucaliptus centenaris del Jardí d’Aclimatació, que han donat l’olor clàssica a la costar-nos durant dècades …

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Alzina de l’Església de Vilassar de Dalt

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

L’Alzina de l’Església, esta darrera de l’edifici on fa un petit jardí i a tocar del carrer Àngel Guimerà de Vilassar de Dalt.No podem dir que sigui ni gran, ni molt gran, la destaco per la seva forma del tronc, per la volta que fa a si mateixa i s’alça perfectament tot recta amb varies branques, cap a munt.Tot un repta de superació que va patir aquesta Alzina de petita…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font d’en Janot de Santa Eulalia de Riuprimer

Publicat el per
Respon

La Font d’en Janot, que algun mapa o persona la nombre com la Font de Sant Janot, esta situada a prop de Santa Eulalia de Riuprimer, cal seguir el carrer major, deixar-lo per un camí que va paral·lel al riu Mèder, arribareu al paratge conegut per les Cabanyes i a poca distancia esta la Font d’en Janot  i també la Font Gran.O be, sortint del poble en direcció cap a Santa Maria d’Oló (BV-4316), està situada en el quilòmetre 7,5, a la banda esquerra de la carretera, vaureu un cartell .

Es una Font d’aigua abundant, que raja per un gruixut tub a nivell de terra que surt d’una paret feta d’obra i va a parar a una pica casi quadrada.En La Font d’en Janot, s’hi celebra la famosa arrossada i audició de sardanes el dia de la tornaboda de la Festa Major d’estiu.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia

Dites populars catalanes del mes de desembre

Publicat el per
Respon

Boires pel desembre, ni pluges ni neus són de tema.

Desembre mullat, gener ben gelat.

Desembre nevat, bon any per al blat.

Pel desembre i pel gener, no siguis matiner.

Qui el desembre acabarà, any nou veurà.

Al desembre i al gener, busca sempre un bon recer.

Boira pel desembre, pluja o llevant.

Calor pel desembre, calor pel gener, fred fort pel febrer.

Darrera el desembre nuvolós, ve el gener polsós.

Desembre, el mes més vell de l’any.

Desembre finat, any acabat.

Desembre, moltes coses es fan, però ja som a fi d’any.

Desembre nevat, bon any que ve assegurat.Ditxós és el mes de desembre, que entra amb llardons i surt amb torrons.

El desembre és un vell que fa arrugar la pell.

El fred del desembre es fica dins per sempre.

El mes de desembre, el mes de les festes.

El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer.

Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles i se’n va vora del foc.

Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes.

Pel desembre, gelades i sopes escaldades.

Per Sant Tomàs, fred al nas.

Per Sant Tomàs, sembra al davant i al darrera.

Per Sant Llop, gela per tot.

Per Santa Llúcia un pas de puça.

Sant Restitut, més de mullat que d’eixut.Si plou per Santa Bibiana, plou quaranta dies seguits

Per la Concepció fa un fred de debò.

Per Sant Nicolau, plou si a Déu plau.

Per Sant Silvestre, entra el sol per la porta i per la finestra.

Per Santa Llúcia, l’oli torna a l’oliva.

Sant Nicolau obre les festes amb clau.

Sant Silvestre és el darrer vespre.

Santa Llúcia us conservi la vista i la claredat .

Si bon raïm vols menjar, pel desembre has de podar.

Si pel desembre plou bon any nou.

Quan pel desembre canta el mussol, pluja o bon sol.

Per Sant Esteve, plou i neva.

 

 

Recull de dites i refranys : Costumari Català i altres

Text : Ramon Solé