Aquest Pou esta situat al costat de la carretera de Navàs a Castelladral, front de El Solá.
Es un Pou rodo amb teulada, per pujar l’aigua es fa per medi d’una roda metàl·lica.
Te una portella de ferro per accedir-hi, al seu costat te un seient; cal destacar que a sobre de la teulada disposa d’un respirador. Tot el conjunt ha estat restaurat.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font de la Boixa està a pocs metres de la carretera BV-4608, punt quilomètric 7’800, coneguda popularment com “la Trona”, a l’extrem sud-est del terme municipal.
S’accedeix a la font a través de la carretera BV-4608, concretament des d’un revolt llarg i pronunciat amb fort pendent que hi ha prop del punt quilomètric 8. La part exterior del revolt està ocupada per un mur de contenció on hi ha un cartell amb la llegenda “font de la Boixa” i la part interior permet l’aparcament de cotxes. Des d’aquest punt s’ha de sortir per la part exterior del revolt, a pocs metres del qual es troba la font.
La font està formada per un dipòsit rectangular arrebossat adossat a un marge. De la part inferior en sobresurt un tub metàl·lic, el brollador, i just a sota, diversos blocs de pedra treballada formen una petita pica quadrada amb dues sortides. Una d’aquestes, lateral, condueix l’aigua fins a un safareig rectangular, ubicat entre la font i la carretera, i l’altra forma un petit rec per on segueix l’aigua sobrant. A pocs metres de la font hi ha un banc amb la inscripció “font de la Boixa” i un cartell on hi ha escrits uns versos del poeta J. Verdaguer.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies: Ramon Badia, Celia Peix i Dora Salvador
Els Plataners de Can Ferran, estan situats a l’entrada d’aquesta antiga masia que destaca com a restaurant des de 1949; al tocar d’una rotonda de la carretera 1413a, dins del municipi de Sant Quirze del Vallès, però al sortir i més a prop de Rubí.
Els plataners formen part de l’ampli aparcament de la masia, emplaçats entre el Torrent de can Ferran i la pista de terra a la masia.
Són de tronc molt gruixut , així com les seves branques, que estant ven tallades per evitar que creixin a lo llarg i cap a munt.
Per tant, estan tota aquesta colla de plataners molt ben cuidats.
Podem destacar, que entre el Torrent de can Ferran i la Rotonda, n’hi ha més, en aquests no tenen les branques tallades.
Text i Fotografies: Ramon Solé
El Riu Congost, sempre s’ha dit que neix a la Font del Regàs, així també d’altres punts d’aigües provinents dels espadats occidentals de la Plana de Vic, en terrenys formats per gresos i margues. També rep aportacions dels vessants dels Cingles de Bertí i del Pla de la Calma.
Emplaçada a uns dos quilòmetres al nord del nucli urbà de Collsuspina, molt a prop de Can Regàs de qui rep el nom.
El Congost és un riu de la conca del Besòs i deu el seu nom a l’estreta gorja per la qual passa, en bona part a través de la Serralada Prelitoral, entre Centelles fins La Garriga, on es fa planer.
En la seva confluència amb el riu Mogent, a l’alçada de Montmeló formen el riu Besòs. No té afluents d’importància, però molts d’ells es troben, també, engorjats.
La Font del Regàs, es una font senzilla, amb un tub no massa gran on raja poca aigua, per tant en un estiu sec no hi raja aigua.
Per axó, es més simbòlic que no pas una gran deu que dones un bon cabal al riu Congost.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Ramon Badia i Celia Peix
El Torrent Bo ha estat de vital importància en la vida econòmica del poble de Sant Fruitós, ja que cal pensar que la sagrera originària de Sant Fruitós s’ubica al junyent situat entre aquest torrent i el riu d’Or, per tant les seves aigües eren aprofitades per regar els horts propers.
Us passo la seva historia :
Curs fluvial que recorre el terme de Sant Fruitós en sentit N-S. El seu naixement es produeix a la partida coneguda com “dels Totxos” al terme municipal de Santpedor, i discorre en sentit S, entrant al terme de Sant Fruitós de Bages per la zona de Claret cap als Plans de Santa Anna. Al pas per aquest tram també pot ser conegut sota el nom de Torrent de Les Feixes, pel seu pas per les terres d’aquest mas.
Des d’allà es dirigeix cap a la vila de Sant Fruitós de Bages vorejant l’actual polígon industrial de La Serreta. Des d’allà l’entrada al municipi el realitza vorejant pel seu cantó E la Sagrera de Sant Fruitós, que resta delimitada en aquesta banda pel pas de dit torrent. El pas de la sagrera a la resta de la vila de Sant Fruitós s’ha de fer per tant travessant aquest torrent per un petit pontarró. Actualment aquest tram a tocar de la sagrera es troba parcialment canalitzat per evitar crescudes. El seu pas permet regar tota la zona coneguda tradicionalment com l’Horta de Sant Fruitós, davant de la sagrera. Pocs metres més avall, al finalitzar la zona de l’Horta, al costat del mas de La Sala, dit torrent desguassa al riu d’Or, del qual passa a formar part fins a la seva confluència amb el riu Llobregat.
A nivell mediambiental, cal pensar que l’aprofitament intens d’aquest torrent i de les terres de conreu veïnes per les quals passa, així com la creació d’abundants polígons industrials i la urbanització de l’espai, han desfigurat considerablement el que podia ser el seu entorn vegetatiu i faunístic natural. Malgrat tot, és al seu tram superior, a tocar dels Plans de Santa Anna i el mas les Feixes, on és conegut amb el nom de Torrent de les Feixes, on conserva la vegetació més densa, pròpia d’àmbits més humits, amb un interessant bosc de ribera, que sobresurt enmig de la planura de cereal. En aquest sentit, el seu principal interès natural radica en haver-se convertit en una zona de refugi i cria de nombroses espècies migratòries, com és el cas de les fredelugues, la daurada, l’esmerla, el milà negre, la cuereta groga, la tòrtora, etc.
Els entorns del torrent, a mida que ens aproximem al nucli de Sant Fruitós, resten delimitats per comunitats arbustives determinades bàsicament per canyissars, arbustos, i alguna alber esporàdic.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Autor de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Des d’arreu del Terme de Rubí podem iniciar diferents itineraris, per visitar les ultimes : masies, fonts, ermites, safareigs, casetes de pedra, etc…del seu terme municipal.
Un d’aquest punts es iniciar els itineraris des de l’antiga Masia de Xercavins,
és una de les masies més antigues del municipi i està situada a prop del nucli de Rubí.
Son d’aquest itineraris que es poden visitar tot caminant entre mig de camps, boscos i natura de les seves rodalies.
Us portaran a llocs concrets, com el Safareig de l’hort dels Teies, Can Ximelis, la Masia Can Feliu, masia de Can Ramoneda i el seu Safareig, ermita de Sant Muç i la seva Font, can Roig i les 2 fonts i molt més llocs…
Aquests itineraris estan ven indicats per medi de cartells durant tot el recorregut o en els encreuaments.
Llocs naturals que passen ara aquests itineraris entre urbanitzacions i Polígons industrials, però que són llocs per caminar, passejar i gaudir. Us invito a visitar-los. !!!
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Aquesta Font esta en la Plaça de Pau Vidal de Torrelavit.
És una Font d’aigua de xarxa adossada a una paret d’una casa particular.
Ens recorda a una caseta, a dalt hi ha com una taulada amb una portella on hi ha el registre i a sobre una petita finestra que fa de respiradero.
La font en la part inferior, es metàl·liques, com podem trobar algunes arreu de Catalunya, amb aixeta polsador.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Està situat aquest antic Abeurador, des de fa poc va ser restaurat, en el carrer Major i darrera de l’església de Sant Pere de Riudebitlles.
Durant anys ha estat tapat, ara podem veure una estructura moderna i metal·litzada.
En un dels costats hi ha una font, seguin la mateixa línia de l’estructura, és d’aigua de xarxa municipal.
Era un racó on aparcaven els cotxes, fent així difícil de circular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Per arribar a la Font del Salt Dalmau de Camós, us cal anar per la carretera GIV-5147 que va de Banyoles a Camós, en aquest petit poble situeu-vos en la plaça on està l’Ajuntament,
seguiu pel camí de l’esquerra uns 500 metres, trobareu un encreuament de camins, seguiu el de l’esquerra, que us portarà a creuar el riu Matamors per sobre d’un pont.
Passareu per una granja a l’esquerra i al poc arribareu a un mur que tanca una finca a la dreta,
seguiu per al camí tal com indica un cartell direcció de “Font Dalmau”,
fa una certa baixada, a un centenar de metres, gireu a la dreta i baixareu unes escales on hi ha una explanada i la font.
L’aigua surt per un tub d’acer inoxidable i cau a un extret canaló obert
i que desguassa al riu.
Hi ha una barana de ferro, amb un banc que ressegueix tot el perímetre en el cantó que dona al riu.
Al costat de la font, està el Salt de Dalmau que dóna nom a l’entorn;
es una verdadera llàstima que si no plou fort, no podreu contemplar aquest bonic saltant d’aigua, tal com va passar en aquest hivern quan es van fer les fotografies.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Aquesta Alzina que esta al costat d’un petit aparcament a peu de carretera de Matadepera a Talamanca i front a la Masia de La Barata,
no la podem considerar com a arbre monumental,
però si com a destacable, tant per al seu tronc com del brancatge que disposa.
La llàstima es que on esta arrelada disposa de poca terra, pot en el temps que es caigui i morir…,
tant sols amb una mica d’actuació podria estar mes segura aquesta Alzina.
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 