Les torres són repartidors de la conducció d’aigua amb les quals Mina Pública d’Aigües de Terrassa aconseguia la pressió suficient per fer arribar l’aigua al seu destí. Actualment aquesta pressió no es necessària i, encara que alguna d’elles continuen fent aquesta funció, la seva utilització ha anat en desús. Actualment hi ha una vintena de torres repartides pel centre de la ciutat, algunes d’elles amb alguns elements singulars, com la del carrer del Col·legi cantonada amb el de Vallhonrrat que simula un campanar o el detall comú en la majoria, d’una finestra en forma d’arc de ferradura.
Una d’aquestes torres o repartidor, està situat en el carrer Arquímedes amb carrer Martí Díez de Terrassa.
Com d’altres, es una torre allargada i actualment al costat d’un edifici i cantonera als dos carrers indicats.
A baix del carrer Martí Diaz, hi ha la portella d’accés. A mitja altura una finestra que entre la llum. Desconeixem com es conserva el seu interior.
L’Alzinar de Sant Martí és un Indret del municipi de Sallent (Bages).
Un alzinar (també conegut com a alzineda, auleda i aulet) és un bosc d’alzines. És un bosc sempre verd que forma un estrat arbori continu i ombrívol, no gaire alt. L’estrat arbustiu és molt ric i espès i, per contra, l’estrat herbaci és poc desenvolupat.
La Font de la Codina esta aproximadament en el quilòmetre 7,7 de la carretera BV-4316, des de Santa Eulalia de Riuprimer direcció Santa Maria d’Oló, on hi a un mur a peu de la carretera, a la dreta.
Historia:
Una font més del conjunt de deus d’aigua que es repartien pel terme municipal.
Element de gran importància abans de l’arribada de l’aigua a les cases.
Està construïda al final del rec de la Codina, al arribar a la carretera de Santa Maria d’Oló. Presenta un mur d’uns 10m de llarg.
En el seu costat oest és on es troba el brollador de la font. Aquesta aigua es perd pels marges de la carretera fins al riu Méder. El seu cabal és irregular en funció de l’època de l’any i/o període de sequera.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba i propi.
Per anar a la Font de la Rovira de Cervelló, millor es accedir pel camí que passa pel costat de la depuradora del municipi de Corbera de Llobregat i,
seguir camí a vall fins la Font de la Rovira, una vegada creuada la riera de Rafamans i tot baixant uns esglaons.
La Riera delimita els dos municipis per aquest sector.
És una font natural que brolla sota d’un rocam, deu ser una cisterna.
Està protegit amb una petita coberta a manera de ràfec de formigó armat.
El seu entorn està arranjat amb bancs i taules.
Es desconeix la datació de la font. El que sí que es pot precisar és que es trobava en mal estat i el 1902 fou refeta, per uns veïns i l’amo Sr. Salvador Rovira, com a commemoració d’aquest moment es gravà una placa.
Te diverses rajoles a color, de la verge de Montserrat i altres temes.
La Font d’en Rovira és una font del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Per anar a L’Alzina de la Font de la Rovira, millor es accedir per el camí que passa pel costat de la depuradora del municipi de Corbera de Llobregat i,
Cal seguir del camí a vall fins la Font de la Rovira.
És un exemplar d’alzina molt destacat per les seves dimensions.
Creiem que el tronc va quedar en part al construir-se el mur de contenció i protecció de la font.
Per tant, no hi podem veure el tronc que deu ser gruixut,
Però si te tres grans i gruixudes branques, amb gran capçada.
La riera de Rafamans passa per Corbera de Llobregat (Corbera de baix), encara avui en dia, conserva vegetació de ribera i te molts horts.
A pesar de la sequera disposa d’un curs d’aigua, no massa abundant, però suficient per donar vida a la vegetació de la seva riba i dels animals que viuen en les rodalies.
Són nombrosos els Horts que hi ha al transcurs d’aquesta riera.
Alguns disposen de Basses per retindré aigua en cas de mancança poder seguir regant l’hortet.
D’accés tenen escales, camins per arribar-hi des dels carrers dels costats.
També, cada hort disposa de diferents maneres de balles de fusta o filferro per protegir el seu hort i,
barraques mes o menys rústiques…
La riera de Rafamans en alguns horts hi passa pel mig.
Horts sempre ben cultivats, i verds casi tot l’any,
Amb una diversitat de verdures i hortalisses …
I molts arbres fruitals tant de joves o de grans.
Un destacat espai d’horts i vegetació que s’ha sabut conservar…!
Cal arribar per la carretera BV- 1274. A tocar del Centre Audiovisual de Catalunya, on surt un camí que primer trobareu una àrea d’estada amb una font d’aigua de xarxa. A tocar la font trobareu dos camins, heu d’agafar el de l’esquerra pel bosc.
A partir d’aquí el camí s’endinsa pel bosc i va alternant amb algun tram amb camps de conreu. Seguiu per un bosc d’alzines i pins fins a arribar al següent desviament, el primer que va cap al Llac.
En moltes de les cruïlles hi han cartells indicadors.
Si no coneixeu el Pentà, no es gaire gran, però en la manca de pluges d’aquest anys últims va fer estar als mínims l’aigua.
Gracies a les pluges del mes de maig del present any ha fet que estigui ple d’aigua.
El Recorregut de la Sèquia del Manresans des de Balsareny, es un tram d’un kilòmetre i 400 metres, totalment planer i apte per qualsevol edat.
KODAK Digital Still Camera
Se inicia el recorregut des de vora el Pont del Riu sobre el riu Llobregat, emplaçat a la carretera d’Avinyó (BP-4313) a la sortida de Balsareny, km. 42,1
on hi ha la font de Sant Roc, ja descrita fa temps en aquest Bloc.
Trobareu en primer lloc l’Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Santa Maria.
És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval que es troben en el seu recorregut principal.
KODAK Digital Still Camera
Salva el desnivell provocat per la riera del Mujal, pocs metres abans que aquesta desemboqui al Llobregat.
KODAK Digital Still Camera
Preneu el camí direcció nord que travessa l’aqüeducte de Santa Maria,
KODAK Digital Still Camera
camí senyalitzat de la Ruta de la Séquia.
KODAK Digital Still Camera
Passareu pel costat de molts horts,
KODAK Digital Still Camera
regats per l’aigua de la Sèquia;
KODAK Digital Still Camera
ara per la sequera no es pot fer-hi us de l’aigua que hi porta.
KODAK Digital Still Camera
A 700 m aigües amunt trobareu el Pontarró del Colador, ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional.
KODAK Digital Still Camera
Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda.
KODAK Digital Still Camera
La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.
KODAK Digital Still Camera
Esteu a uns 875 m de l’inici del canal, on esta la resclosa.
Resclosa situada a l’inici de la Sèquia de Manresa on es desvia l’aigua del riu Llobregat cap a aquest canal d’origen medieval. Tal vegada s’hauria d’anomenar amb més propietat un assut, que és una presa de petites dimensions per derivar l’aigua cap a una séquia. Es troba en un meandre del riu, sota el turó on s’assenta el castell de Balsareny, en un entorn amb un interessant bosc de ribera.
KODAK Digital Still Camera
La resclosa o assut té una forma semi-el·líptica d’una gran llargada (128 metres de longitud), amb una alçada màxima de coronació de 3 metres. Fa un pendent molt suau, ja que a la base s’allarga 15 metres aigües avall i 10 metres aigües amunt. Conserva part de l’estructura originària de fusta, per bé que el 1952 es va revestir amb formigó. Gràcies a una intervenció arqueològica realitzada l’any 2020, quan es va reparar parcialment, sabem com era l’estructura més antiga de la resclosa
És feta amb una tècnica d’estructures mixtes que conté com a base un entramat de fustes entrelligades, amb posts verticals que estan encastats a la roca del riu. Per sobre de les bigues originàriament estava revestida amb llosetes que protegien la fusta però que quedaven amagades. L’entramat de fusta genera uns compartiments on hi ha encastats blocs allargats de pedra (gres) que donaven una gran consistència a l’estructura. Aquesta tècnica té precedents en època romana i una llarga tradició en època medieval i moderna. L’estructura antiga està més ben conservada a la part oriental i, a mesura que avança cap a llevant, es degrada de forma progressiva, fins que queda totalment desfigurada en el tram de l’embocadura, per on es capta l’aigua cap a la Séquia.
KODAK Digital Still Camera
A un costat de la resclosa hi ha una caseta de pedra de planta quadrada. És una construcció del 1890 que va ser restaurada el 1989, ja que s’havien malmès els murs de contenció adjacents. A l’interior hi trobem el rastellador gran que, depenent del cabal del riu, es regula de 32 a 38 rosques. A la façana principal hi veiem una llosa amb l’escut de Manresa i l’any 1890 gravat, una data que es repeteix a la llinda de la porta. A la façana oposada, a tramuntana, sobresurt una pedra que ve a ser una primera fita de la Séquia, amb l’escut de Manresa i l’any 1865.
KODAK Digital Still Camera
Uns metres abans, situada sobre una plataforma de pedra que conforma una placeta, hi ha una caseta que aixopluga un bagant, el qual permet desviar l’aigua del canal cap al riu.
KODAK Digital Still Camera
Aquí comença el primer tram de la Sèquia, que és paral·lel al riu i discorre per l’interior d’una mina artificial d’uns 600 m.
KODAK Digital Still Camera
Al seu damunt hi ha el camí que porta a la resclosa i que va ser construït a la dècada de 1920.
Podeu tornar pel mateix camí al punt d’inici del recorregut.
Ahir us vaig presentar la 1ª partde Les Roques Blaves, avui ho farem des del mirador de can Roca d’Esparraguera.
Les Roques Blaves són un aflorament geològic situades al llarg de la Riera del Puig, a Esparreguera. Les dimensions aproximades són d’una amplada d’uns 100 metres i una longitud d’1 kilòmetre. Es troba a prop del Geoparc de la Catalunya Central. Està format per roques de falla (farina de falla) que són el resultat de la transformació de les roques preexistents del Paleozoic: esquists i pissarres (llicorella) de quasi 300 milions d’anys (Ordovicià) durant la formació d’una falla, farà prop de 10 milions d’anys (Miocè).
Les forces tectòniques produeixen la trituració del material i la fractura fràgil de les roques preexistents en la zona de la falla. Quan el material resultant té el gra fi forma l’anomenada farina de falla que es caracteritza per ser una roca tova, amb baixa cohesió i fàcilment erosionable (formació de xaragalls). La pressió, la temperatura i la presència d’aigua han modificat la textura i li han atorgat el color particular, en aquest cas gris-blavós. Des del punt de vista geològic l’indret és igual al de les Ribes Blaves situades entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls, a uns 5 km de l’aflorament d’Esparraguera.
La forma actual de les Roques Blaves és causada pels agents erosius, que han anat dibuixant xaragalls, que en alguns punts poden arribar a ser de fins a 20 metres de longitud i entre 2 i 3 metres de profunditat.
Per contemplar aquesta meravella natural, us cal que aneu al mirador de can Roca.
Cal anar a la zona Industrial de can Roca i d’allí a l’antiga masia on deixareu el vehicle, i us cal seguir a peu per un curt itinerari fins el Mirador.
En un bon tros d’aquest espai hi ha una barana feta de troncs, per evitar accidents,
En un punt estratègic, un seient, que mira tot l’espai natural que hi ha en aquesta vall.
Si mireu en aquest punt, veureu en mig d’un gran pinar, que sobresurten Les Roques Blaves,
fonts naturals, aigua, muntanya i més 