Avui visitem : La Font de l’església nº 1 de Monistrol de Calders

La Font de l’església nº 1 esta situada al marge del camí que surt al nord de l’església parroquial, al peu de la riera de Sant Joan. a la seva ribera esquerra.

Historia:

  • L’estructura de la font compta amb un carreu amb la data 1771, cronologia que pot coincidir amb el moment de construcció o reconstrucció de l’estructura de la font, coincidint en un període d’importants canvis al poble, obres d’ampliació de l’església parroquial (situada a tocar de la font), així com una època de creixement urbanístic i poblacional.
  • La ubicació de la font, al centre del poble, fa pensar en que és una font que ha tingut molta importància per la població de Monistrol de Calders.

L’estructura de la font queda inserida en un marge de pedra seca que fa de mur de contenció del terreny i en el que hi trobem l’estructura pròpiament de la font.

Aquesta compta amb un frontal construït amb carreus força ben escairats i polits; a la part central del frontal a la part baixa, arran de terra, hi ha una petita fornícula coronada per una llinda en arc de mig punt realitzat en un carreu, dins aquesta cavitat hi havia l’aixeta o el brollador d’aigua.

Destaca el gran carreu de la part central, el qual conforma l’arc de mig punt de la fornícula, en el qual hi ha data 1771 incisa.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Que és un Cossol o Fites de pedres?

Un cairn (carn en irlandès, carnedd en gal·lès, càrn en gaèlic escocès, karn en bretó) és un túmul, habitualment amb forma cònica. Es troba normalment en terres altes, en erms, en cims de muntanyes o prop de cursos d’aigua.

Varien de petites piles de pedres soltes fins a elaborades obres d’enginyeria.

En català, especialment quan la grandària no és molt gran, aquests monticles de pedres, piles de pedres o fites de pedres s’anomenen cossol o piló.

En els prats de muntanya d’Andorra i com en diversos llocs de Catalunya, el cossol és una petita piràmide de pedres destinada a marcar un límit. Sempre està situada en un lloc visible, una cresta, un coll, una pastura d’estiu o un pla en un cim.

El cossol no té la mateixa valor que la creu de terme, que és la marca indeleble del límit. Es pot completar el marcatge de la trenca entre les creus, com els segells, o bé delimita espais pastorals a l’interior d’una parròquia, per exemple, entre una pastura comuna i un quartó, entre un territori d’ús compartit (empriu) i un territori d’ús exclusiu.

A la Catalunya del Nord, del Rosselló a la Cerdanya, el terme més utilitzat és el piló per a designar aquestes marques de límits construïdes amb pedres seques o, de vegades, amb calç i sorra. El cossol de vegades és modest, de 50 cm a un metre d’altura, uns altres són més alts i amples.

És una moda que ha vingut d’altres països, cada persona que hi passa, hi deixa una pedra més o menys gran.

Del Diari de Barcelona i publicat el 28 d’agost de  2022, en informa que és millor no fer-ho, us passo l’article:

https://www.diaridebarcelona.cat/-/per-qu%C3%A8-no-has-de-fer-piles-de-pedres-en-platges-rius-ni-muntanyes-

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Prou de “kakas” de gos en Sant Llorenç d’Hortons

Des de fa uns mesos s’ha iniciat una forta campanya per que els amos dels gossos agafin les “kakas” de gos/sos.

Desprès de moltes queixes, l’ajuntament ha decidit posar en la majoria de faroles del centre del poble i a dos costats, cartells avisant que hi ha que recollir-les, en cas de no ser així tindran una multa de 100 euros.

Text i Fotografies: Ramon Solé i Internet

Cada dia menys espai destinat a conrear carxofes del Prat de Llobregat

Si entrem per la carretera B-250, a El Prat del Llobregat, una vegada passada l’empresa “Nissan” i la gran rotonda, arribarem a les primeres cases del Prat del Llobregat.

en aquesta zona veurem a l’esquerra, que no hi han conreus de can Serra, ara s’estan en pocs mesos construint carrers i fent serveis,

per posteriorment fer habitatges… on abans eren caps de conreu, en especial de carxofes.

Les obres estan a tocar de l’antiga masia de can Bonic,

L’extensió de conreu de carxofes delimita amb la resta de masies, com cal Jaume del Bitxot, cal Negre, cal Trilla, cal Nani, entre algun altre…

Totes amb una extensió destacada pel cultiu de les carxofes….

Però, veiem que cada vegada aquesta extensió es va reduint en el pas dels anys en aquesta zona.

Com diem, s’estan obrin nous carrers,

ja disposa de clavegueram, infraestructures varies, xarxa elèctrica,…

que en poc temps veurem aixecar nombrosos habitatges i,

on havien camps ara estan les terres sense cultivar.

Aquesta part del Prat, és molt visitada per la gent del Prat, per caminar, passejar o amb bicicleta principalment,

sobre tot pel carrer de la Carretera de la Bunyola, cap a la platges properes i altres llocs con el delta del Llobregat…

Esperem que no és redueixin mes els camps de les carxoferes, que tanta qualitat tenen..!

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Tiberi de Vic

Per visitar la Font del Tiberi, cal seguir el camí riu avall des del pont de Bruguer.

Ara cal passar pel sota el pont nou que uneix Vic amb el polígon del Bruguer i arribarem als meandres de la Codineta, on hi ha una petita zona de pícnic.

Al costat del riu cal seguir un corriol on hi ha una rètol que ens indica la Font del Tiberi.

On seguirem un sender que baixa fins a tocar del riu Gurri.

Al costat esquer, hi ha la font, d’obra molt senzilla, feta de totxos…

amb un gruixut tub al centre, l’aigua cau i es perd el riu Gurri.

En l’actualitat i fa temps, no hi raja aigua.

A un costat i fet directa a la terra hi ha un seien.

A poca distancia i a un costat del riu, esta el Molí del Llobet, un antic molí de farina, que segurament fou reformat i ampliat al primer quart del segle XX.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres – Alzina de la Font de la Casa Nova de Dalt de Les Masies de Voltregà

Per anar a l’Alzina de la Font de Casa nova de Dalt, cal sortir de la masia de Serratosa, per la pista que puja fins la Roca Coralina i el mirador del Grau de Serratosa amb amplies vistes del municipi, i que us vaig fer un article fa uns dies. Seguiu la pista fins girar per un camí que us portaria a Sant Martí Xic, allí mateix hi ha el Pi de les Tres Branques.

En aquest punt cal baixar per la pista de la dreta, fins arribar a les runes de la masia de Casa Nova de Dalt.

Allí cal retrocedir per un camí que va fent un cert descens, fins arribar a la font, de fet són tres fonts independents entre si.

D’immediat, ens crida l’atenció l’alzina caiguda sobre la bassa,

curiosament l’arbre es manté viu.

És un arbre amb tronc gruixut i branques fortes.

Es un espai ple de natura, que es molt freqüentat per excursionistes i gent amb bicicleta, donat que hi passen el GR-3 i el PR-C-49.

Poder fer-hi una parada per un àpat o descans.

.Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col·laborador: Albert Bosch

Les Fonts de la Plaça d’Olesa de Montserrat

Les Fonts estan en la Plaça de les Fonts d’Olesa de Montserrat.

Historia:

  • Olesa és un lloc amb abundància d’aigua. El mateix nom d’Olesa deriva probablement de l’arrel pre-romana ol o or, que significa aigua.
  • En el lloc on hi ha la font hi havia una sorgència natural d’aigua, que inicialment va ser aprofitada en forma de bassa, anomenada Bareia (una paraula que etimològicmant suggereix un lloc on brolla l’aigua). Aquesta bassa servia per regar l’horta que hi havia a la zona de l’actual Eixample i per al consum domèstic.
  • L’existència de fonts en aquest indret està documentada almenys des de 1693.
  • A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins el 1855 que permetia aprofitar els sobrants d’aigua d’algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts.
  • Concretament en aquesta plaça hi havia dues mines d’aigua i en aquest moment ja diversos brolladors o fonts. L’aigua potable del poble la subministraven aquestes fonts, si bé algunes cases particulars, sobretot les situades a la part alta, tenien pous als seus patis.
  • Era el Comú de la vila qui regulava l’ús de les aigües públiques de la Mina de les Fonts de la Plaça, de les fonts d’en Roure i de Vilapou.
  • Al segle XVIII la font encara era coneguda com la Bareia i tenia un safareig, el qual era utilitzat pels paraires per rentar les seves peces.
  • Cal dir que aquesta era la plaça on es feia el mercat.
  • L’any 1858, segons s’indicava en una làpida, durant el regnat d’Isabel II es va construir una nova font, situada en aquesta mateixa plaça, que en aquesta època es va dir de la Constitució, i el safareig es va traslladar a la ubicació actual. El motiu era que les instal·lacions situades al mig de la plaça eren antiestètiques.
  • En una mesura feta a les diferents fonts de la vila l’any 1879 la “font de la Vila” a la Plaça de la Constitució tenia 41 plomes i era, de llarg, la que té més cabal.
  • Al segle XX la plaça ha sofert diverses reformes: el 1919, quan es van enrunar unes cases que n’ocupaven la part central o el 1960, quan es va repavimentar la plaça.
  • Més recentment, l’any 1999 es va remodelar la plaça i s’habilità la font actual.
  • Al llarg dels anys aquesta plaça ha tingut diversos noms: plaça pública, plaça major, plaça de la Constitució, plaça de la República, plaça Nacional o plaça de la Verdura, ja que és el lloc on s’hi feia el mercat.

Font de construcció recent que ha substituït la que hi havia antigament i que,

des de temps immemorials, constituïa la principal font pública de la vila.

La font actual, de disseny modern i geomètic,

consisteix en un bloc rectangular, llis i revestit amb lloses,

amb una gran pica a la cara nord on cau l’aigua que raja de set brolladors.

Els brolladors, de bronze, adopten la forma de cares.

La font, que és encara molt utilitzada pels habitants de la vila, està situada a un extrem de la plaça anomenada de les Fonts,

que ha estat recentment reurbanitzada amb un paviment de llambordes.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació de Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ramon Solé

Avui coneixerem: La Font Mas la Casanova de Queralbs

De la carretera que va a Queralbs, cal desviar-se per la pista que va a Mas Casanova, passareu a prop de L’Aqüeducte de Fustanyà que esta dins de la Vall de Ribes, municipi de Queralbs.

Abans d’arribar a la masia, i a la dreta a peu de camí trobareu la Font, l’aigua cau a un abeurador; l’aigua actualment és portada per medi d’una manega gruixuda fins la font.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Aqüeducte de Fustanyà de Queralbs

L’Aqüeducte de Fustanyà passa per sobre del torrent del Serrat o riu Maçanell, esta dins de la Vall de Ribes, municipi de Queralbs.

Va ser construït per proporcionar aigua i portar-la fins la central hidroelèctrica de Ribes de Freser.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

L’Hotel d’insectes del Parc de Sant Jordi de Terrassa

La ciutat de Terrassa des de fa pocs anys ha apostat en introduir els Hotels d’Insectes a pràcticament en tots els diferents barris, en jardins, parcs, illetes urbanes…

Avui ens fitxarem en l’hotel situat dins del Parc de Sant Jordi.

Està a sobre d’un herbassar que a la primavera i l’estiu floreix, on molts insectes i ocells hi van a buscar aliment.

Aquest hotel, te la imatge en un cartell, on explica quin insecte pot viure en cada compartiment que disposa.

Mireu de no molestar l’existència de vida en aquests Hotels d’insectes.!!!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero