L’antiga masia de Castellarnau és fortificada del segle XII. Al segle XVII aquesta pertanyia a la família Borrell que la va vendre l’any 1662 al genovès Francesco Berardo per la qual cosa passà a ser coneguda com Torre Berardo.
Dins de la finca a part de la masia, ara un destacat Restaurant de Sabadell , hi ha la Torre, l’ermita, un jardí molt cuidat i el Pou.
El Pou és de construcció casi circular, podeu veure que les parets són entre velles rajoles planes i trossos de roc, per sobre esta obert, disposa d’una finestra tancada per una reixa, per on es treia l’aigua.
Sota de la finestra disposa de dos petits seients de pedra vermella.
En un dels costats veureu adossat al pou, una pesa d’obra rectangular que faria d’abeurador, no te res a veure amb la construcció del pou.
Si visiteu el lloc, recordeu que esteu dins d‘una finca particular oberta al públic que va a menjar al Restaurant, cal respectar tot el seu conjunt.
Carpeta amb 6 mapes a escala 1:50.000 del Camí dels Bons Homes (GR 107), entre Berga i Foix, amb les modalitats de senderisme i de BTT.
En el revers dels mapes s’inclou informació a quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès) sobre les característiques de cada etapa i dades útils per portar a terme aquesta travessa transpirinenca.
L’Ametller de Can Vinyers està situat entre els carrers de W. Guadall i el de Pompeu Fabra, just en l’aparcament de la masia de can Vinyers de Matadepera.
L’ametller de Can Vinyers està fora de la muralla de tancament de la masia, en una antiga parcel·la sembrada de vinya. Es tracta d’un espècimen molt vell, probablement d’uns dos cents anys. Al seu voltant n’hi ha d’altres més joves.
Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 8 metres aproximadament. Fa 3,30 metres de volt de canó (mides preses a 1,30 metres d’alçada) per 3,10 metres de volt de soca.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de Més Amunt està en el terme municipal de Les Useres, en la comarca de L’Alcalatén. ( Castelló de la Plana)
Vista del poble de Les Useres.
Des de la font de Més Amunt, es pot fer una ruta circular a peu, d’uns 80 minuts aproximadament, que està senyalitzada, i que passa també per una altra font: la Font de La Ponsa.
Des dels punts més alts de la ruta, hi ha boniques vistes del poble, com es pot comprovar.
La Font de Salelles està situada en la Plaça de Salelles de Sant Salvador de Guardiola.
Segons indica Jordi Piñero Subirana, la Font es de l’any 1994, es veu una firma en un angle de la llosa: E. Pujol, 1994.
Consisteix en una llosa de pedra vertical amb l’escut de Salelles gravat i una pica de pedra que té al seu interior una receptacle més petit.
Pica
L’aigua raja d’un brollador metàl·lic amb polsador encastat a la llosa. El relleu és obra de l’escultor Esteve Pujol Chamorro, i reprodueix un escut de Salelles no oficial, dissenyat als volts de 1945 per Florenci Freixes.
A la part central aquest emblema incorpora l’escut de Manresa (amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi), al costat esquerre hi ha unes espigues i, a la dreta, una mitra i bàcul de bisbe.
Sobre les quatre barres hi ha el símbol de la muntanya de Montserrat i, a la part superior, la silueta de l’església de Salelles.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
El Molí de vent de Can Vinyers està situat en el carrer de Pompeu Fabra, s/n de Matadepera.
Us passo la seva historia:
Tot i que la documentació més antiga de la casa es remunta a inicis del segle XV, el molí és de l’any 1929.
Amb el temps i la introducció de mitjans mecànics més pràctics que permetessin extreure aigua, el molí va quedar en desús, sobretot a partir de finals dels anys cinquanta i durant els anys seixanta. El pas dels anys afegit a la manca de manteniment l’havien malmès i el seu estat general era molt precari.
Les obres de restauració van començar el dijous dia 6 de novembre del 2014. Els tècnics de l’empresa Molins de Vent Tarragó, de Montblanc, van procedir a l’extracció de la roda, que va ser transportada en una sola peça fins al seu taller. La restauració del conjunt, va consistir en la neteja de la totalitat de l’estructura fèrria, la reparació de les parts afectades, consolidació de les pales i finalment un repintat amb els colors originals, amb una capa de protecció contra l’oxidació. Paral·lelament es va construir un nou basament de formigó per reforçar i donar més estabilitat a l’estructura general i finalment es va enjardinar. Actualment no està connectat a la bomba.
El dimarts dia 13 de gener, les aspes van tornar dels tallers de restauració fins a Can Vinyers, on els tècnics de l’empresa van procedir a la seva instal·lació.
El 22 de febrer de 2015, es va fer la inauguració en un acte solemne, presidit per l’alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona i la gent del poble.
Coincidint amb la restauració, des de la Gaseta de Matadepera, a través de l’Ajuntament es va promoure la recerca de fotografies de Can Vinyers i del seu molí, així com d’altres molins.
El molí de vent de Can Vinyers està situat al davant de la façana orientada al sud-oest de la masia. La construcció d’aquest enginy està relacionada amb el bombeig i l’extracció de les aigües subterrànies a la superfície a través de l’acció del vent, per permetre el reg dels camps de la masia durant la primera meitat del segle XX.
La torre consisteix en una estructura fèrria de tipus piramidal d’uns dotze metres d’alçada amb una plataforma superior octagonal i una escala incorporada d’accés que permet accedir al balancí, les tisores i a les aspes.
Està compost per quatre aparells principals: l’aparell receptor de l’impuls del vent o roda, l’aparell regulador de l’orientació, l’aparell estructural del suport i l’aparell transmissor del moviment. L’aparell impulsor, està format per sis antenes o radis, dos cèrcols (el gros a l’exterior i el petit a l’interior) i 49 pales, pintades per trams (blanc, blau, verd, vermell i carbassa). L’aparell regulador de l’orientació consta d’una peça llarguera que es manté horitzontal i paral·lela a la roda, anomenada balancí. Està fixada al caixó. La cua, amb uns post metàl·lic i el corró que fan girar la roda.
Actualment s’hi pot llegir “Can Vinyers” i “1929”. Finalment s’hi localitza el caixó que és l’element vertical de suport del molí i els braços del cigonyal que transforma el moviment rotatiu de la roda en un moviment de vaivé. La boca del pou s’ha arrebossat i en el parterre d’enjardinament que l’envolta s’hi ha preservat l’antiga bomba i varies aspes.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
