Arbres – Plataners de la Font de la Rovira de Cervelló

Per anar a la Font de la Rovira de Cervelló, millor es accedir pel camí que passa pel costat de la depuradora del municipi de Corbera de Llobregat i,

seguir camí a vall fins la Font de la Rovira, una vegada creuada la riera de Rafamans i tot baixant uns esglaons.

La Riera delimita els dos municipis per aquest sector.

Abans i desprès de la Font, hi han destacats plataners.

Són amb tronc gruixut pràcticament tots ells.

Al no fer-se manteniment periòdic de tallar les branques, aquestes estan molt llargues i enlairades.

Hi ha una explanada que anys en rere la gent feia fontades o venia a recollir aigua i fer algun àpat.

Amb el conjunt de plataners en aquesta font, aportan ombra i frescor durant les èpoques de calor.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre d’Aigua o repartidor de Terrassa

Avui us presento la torre d’aigua o repartidor que està situat en el carrer Arquímedes a l’altura del nº 170 de Terrassa.

Com d’altres, es una torre allargada i actualment està adossada al costat de dos edificis.

A baix hi ha la portella d’accés. A mitja altura hi han dues finestres per on entre la llum. Desconeixem com es conserva el seu interior.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Torres d’Aigua o repartidors de Terrassa

Les torres són repartidors de la conducció d’aigua amb les quals Mina Pública d’Aigües de Terrassa aconseguia la pressió suficient per fer arribar l’aigua al seu destí. Actualment aquesta pressió no es necessària i, encara que alguna d’elles continuen fent aquesta funció, la seva utilització ha anat en desús. Actualment hi ha una vintena de torres repartides pel centre de la ciutat, algunes d’elles amb alguns elements singulars, com la del carrer del Col·legi cantonada amb el de Vallhonrrat que simula un campanar o el detall comú en la majoria, d’una finestra en forma d’arc de ferradura.

Una d’aquestes torres o repartidor, està situat en el carrer Arquímedes  amb carrer Martí Díez de Terrassa.

Com d’altres, es una torre allargada i actualment al costat d’un edifici i cantonera als dos carrers indicats.

A baix del carrer Martí Diaz, hi ha la portella d’accés. A mitja altura una finestra que entre la llum. Desconeixem com es conserva el seu interior.

Text: Ramon Solé i Viquipèdia

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Alzinar de Sant Martí de Sallent

L’Alzinar de Sant Martí és un Indret del municipi de Sallent (Bages).

Un alzinar (també conegut com a alzineda, auleda i aulet) és un bosc d’alzines. És un bosc sempre verd que forma un estrat arbori continu i ombrívol, no gaire alt. L’estrat arbustiu és molt ric i espès i, per contra, l’estrat herbaci és poc desenvolupat.

Per a més informació podeu accedir a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Alzinar

L’Alzinar de Sant Martí  està situat entre l’Ermita de Sant Pere de Serraïma, l’ermita de Sant Sadurní del Pla, i l’Ermita de Sant Martí de Serraïma.

En aquest espai destaca un bosc que predomina l’Alzina prioritàriament al del Pinar,

per això se´l coneix com l’Alzinar de Sant Martí,

està repartit per diferents serralades , torrents i plans.

En aquest indret, a banda de les ermites indicades, també hi ha un nombre destacat de masies i alguna granja.

La majoria de les alzines, són relativament joves, per tant no massa grans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Bassa de la Torre de l’Àngel de Matadepera

La Torre de l’Àngel esta situada en la carretera de Matadepera BV-1221, s/n. del Municipi de Matadepera.

La Bassa esta darrera del edifici, en mig del seu bosc.

Es tracte d’una gran bassa rodona, que recull l’aigua quan plou molt.

Per medi d’uns recs fets en el bosc, condueixen l’aigua fins entrar a la bassa.

L’aigua era recollida per el subministrament propi i necessitats dels antics horts de la finca, entre altres.

El perímetre rodo de la Bassa esta protegit per una balla metàl·lica, per evitar accidents.

En la part mes inferior, hi ha el desguàs de la bassa.

Text i fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem: Font de la Codina de Santa Eulàlia de Riuprimer

La Font de la Codina esta aproximadament en el quilòmetre 7,7 de la carretera BV-4316, des de Santa Eulalia de Riuprimer direcció Santa Maria d’Oló, on hi a un mur a peu de la carretera, a la dreta.

Historia:

  • Una font més del conjunt de deus d’aigua que es repartien pel terme municipal.
  • Element de gran importància abans de l’arribada de l’aigua a les cases.

Està construïda al final del rec de la Codina, al arribar a la carretera de Santa Maria d’Oló. Presenta un mur d’uns 10m de llarg.

En el seu costat oest és on es troba el brollador de la font. Aquesta aigua es perd pels marges de la carretera fins al riu Méder. El seu cabal és irregular en funció de l’època de l’any i/o període de sequera.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba i propi.

Autoria de la fitxa: Pilar Camañes

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem: La Font de La Rovira de Cervelló

Per anar a la Font de la Rovira de Cervelló, millor es accedir pel camí que passa pel costat de la depuradora del municipi de Corbera de Llobregat i,

seguir camí a vall fins la Font de la Rovira, una vegada creuada la riera de Rafamans i tot baixant uns esglaons.

La Riera delimita els dos municipis per aquest sector.

És una font natural que brolla sota d’un rocam, deu ser una cisterna.

Està protegit amb una petita coberta a manera de ràfec de formigó armat.

El seu entorn està arranjat amb bancs i taules.

Es desconeix la datació de la font. El que sí que es pot precisar és que es trobava en mal estat i el 1902 fou refeta, per uns veïns i l’amo Sr. Salvador Rovira, com a commemoració d’aquest moment es gravà una placa.

Te diverses rajoles a color, de la verge de Montserrat i altres temes.

La Font d’en Rovira és una font del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres: L’Alzina de la Font de la Rovira de Cervelló

Per anar a L’Alzina de la Font de la Rovira, millor es accedir per el camí que passa pel costat de la depuradora del municipi de Corbera de Llobregat i,

Cal seguir del camí a vall fins la Font de la Rovira.

És un exemplar d’alzina molt destacat per les seves dimensions.

Creiem que el tronc va quedar en part al construir-se el mur de contenció i protecció de la font.

Per tant, no hi podem veure el tronc que deu ser gruixut,

Però si te tres grans i gruixudes branques, amb gran capçada.

Una d’elles descansa sobre una paret.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Horts de la riera de Rafamans de Corbera de Llobregat

La riera de Rafamans passa per Corbera de Llobregat (Corbera de baix), encara avui en dia, conserva vegetació de ribera i te molts horts.

A pesar de la sequera disposa d’un curs d’aigua, no massa abundant, però suficient per donar vida a la vegetació de la seva riba i dels animals que viuen en les rodalies.

Són nombrosos els Horts que hi ha al transcurs d’aquesta riera.

Alguns disposen de Basses per retindré aigua en cas de mancança poder seguir regant l’hortet.

D’accés tenen escales, camins per arribar-hi des dels carrers dels costats.

També, cada hort disposa de diferents maneres de balles de fusta o filferro per protegir el seu hort i,

barraques mes o menys rústiques…

La riera de Rafamans en alguns horts hi passa pel mig.

Horts sempre ben cultivats, i verds casi tot l’any,

Amb una diversitat de verdures i hortalisses …

I molts arbres fruitals tant de joves o de grans.

Un destacat espai d’horts i vegetació que s’ha sabut conservar…!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Llac petit de Terrassa, ple d’aigua !

Cal arribar per la carretera BV- 1274. A tocar del Centre Audiovisual de Catalunya, on surt un camí que primer trobareu una àrea d’estada amb una font d’aigua de xarxa. A tocar la font trobareu dos camins, heu d’agafar el de l’esquerra pel bosc.

A partir d’aquí el camí s’endinsa pel bosc i va alternant amb algun tram amb camps de conreu. Seguiu per un bosc d’alzines i pins fins a arribar al següent desviament, el primer que va cap al Llac.

En moltes de les cruïlles hi han cartells indicadors.

Si no coneixeu el Pentà, no es gaire gran, però en la manca de pluges d’aquest anys últims va fer estar als mínims l’aigua.

Gracies a les pluges del mes de maig del present any ha fet que estigui ple d’aigua.

No es permet el bany,  ja que pot ser perillós.!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Loli Parraga