Arxiu de la categoria: aiguabarreig

Un Hort diferent – L’Hort amb gracia de Sabadell

Publicat el per
Respon

L’Hort amb gracia, està situat en el carrer de Manso, 48 amb cantonada amb el carrer d’Ausiàs Marc, 122 i situat al barri de Gràcia de Sabadell.Un grup de veïns del Barri de Gràcia aprofitaren un solar abandonat per fer-hi un hort cooperatiu,es tracta d’una iniciativa popular que va crear en l’any 2013, amb l’objectiu de cultivar la terra i alhora impulsar actes socials i culturals.Al terreny, és d’uns 1.200 metres quadrats,en la seva part mes central, hi ha instal·lat un rocòdrom,i destaca la paret amb un gran grafit.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font i Safareig de ca l’Antic de Cànoves i Samalús

Publicat el per
Respon

Avui com cada diumenge, us presento dos articles

La Font i Safareig de ca l’Antic, pertany als terrenys de la finca privada de ca l’Antic, situada a un nivell per sota de l’església parroquial i de can Cuch, a tocar de l’edifici de la Pizzeria 1900, al nucli de Cànoves, municipi de Cànoves i Samalús.Disposa d’un broc de pedra que dona a una pica adossada a la bassa-safareig.A principis del segle passa, disposava d’una coberta o teulada per evitar que les senyores al rentar la roba es mullessin en un dia de pluja.

Pessebre vivent, en La Font i Safareig ca l’Antic

En ocasions per falta de pluges, l’aigua no arriba a sortir pel broc i curiosament, al poc temps de ploure amb ganes, surt amb abundància.En aquests últims anys, en ocasió de la representació del Pessebre vivent ,s’ha fet servir per escenificar com les dones renten la roba.

Pessebre vivent, en La Font i Safareig ca l’Antic

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Font de Sant Miquel de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

Publicat el per
2

El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, està situat en el camí que va de Badalona a Santa Coloma de Gramenet , i passa pel costat mateix del Monestir.La Font de Sant Miquel, està situada dins del recinte tancat de Sant Jeroni de la Murtra.L’aigua surt d’un gruixut tub de ferro que cau a una petita pica i dona les aigües a La Bassa i Safareig , que disposa de dos compartiments. A sobre de la font hi ha unes rajoles amb la figura de Sant Miquel.Us passo un article de La Vanguardia del 03/12/2017, on dona a conèixer la recuperació de l’antiga Mina de la Fontsanta, que aporta l’aigua a la Font de Sant Miquel :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelones-nord/20171203/433315649578/monasterio-sant-jeroni-de-la-murtra-recupera-mina-agua.html

Text : Ramon Solé

Fotografies : Julià Sanz

La Finestra oberta a Cànoves i Samalús: La riquesa del seu Bosc

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

Cànoves i Samalús és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, amb el cap de municipi a Cànoves que va donar nom al municipi fins al 1989 i forma part de la subcomarca natural del Baix Montseny.El municipi de Cànoves i Samalús te una superfície de 29,2 km²; disposa d’un massa forestal molt important i la major part dins del Parc Natural del Montseny.El terme és especialment muntanyós i boscós, amb alzines i pins com a protagonistes,tot i que muntanya amunt també s’hi poden trobar roures, castanyers i alguns faigs.Ja m’he referit en moltes ocasions del Castanyer del Cuch, segurament el més gran de Catalunya,  un exemplar monumental que és molt visitat per la gent, famílies, excursionistes. N’és tant gran, que fins i tot va servir de barraca d’un carboner que hi va viure un temps.La riera de Vallforners, que baixa del Montseny, en travessa el terme de nord a sud,i resguarda una interessant vegetació de ribera,com plataners, pollancres, alguna feixa i entre altres arbres,i a prop de les masies alguns gatells i lledoners,també, plantes com ara baladres, murtra, aloc, diverses herbes, falgueres, … a més de plantes aquàtiques, joncs, canyes…Us passo informació de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús, sobre la vegetació en les diferents Urbanitzacions del Terme municipal :

http://www.canovesisamalus.cat/1-ajuntament/urbanisme/135-planol–guia-de-carrers/urbanitzacions/

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Roure i L’Alzina del camí de les Bruixes de Centelles

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres

Si feu l’itinerari del camí e les Bruixes de Centelles, tot passant per Mas Banyeres, Via Ferrada, i La Roca Corcada, des d’aquest punt, cal seguir per camí ample i que fa una certa ei important davallada, fins sortir del bosc, on trobarem camps de conreu.Si us fitxeu a la vostra esquerra destaca un Roure amb unes branques fortes i grans,en les rodalies hi ha algun pi, roures i alzines, molt mes petits de dimensions i alçada.Seguiu el camí, i a poca distancia, i també a la vostra esquerra, en una cruïlla de camins,està una destacable Alzina,rodejada de camp conreat.A prop de la masia també hi ha altres alzines, però no son tant grans i boniques com la que ens referim.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 32 #

Publicat el per
Respon

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat cinc imatges, com a objectius Curiosos :

  • A Sant Cugat del Vallès la gent deu de patir molta set, que posen de dos en dos les fonts.
  • Un molí de vent a Ripollet ? No, veritablement és sols un monument de record…
  • Com en el vells temps, bonic cartell que anunciaven on estava la vacaria, està a Barcelona.
  • Un seients no massa còmodes, per fer la tertúlia els jubilats de Ripollet.
  • I aquí tenim una magnifica possibilitat de NO llegar un llibre,, ah, i no us adormiu, que podeu caure.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Volar pels núvols, volar amb globus

Publicat el per
Respon

Sobrevolar una ciutat és una sensació única, es descobrir des de l’aire els racons antics i moderns de la ciutat,

Ciutat de Vic

amb una perspectiva única de forma lenta i suau, tot deixant-se portar per l’aire.Guiats pel vent, és veuen pobles, camps de cultiu, boscos i muntanyes, ermites, masies, carreteres i auovies

basses i pantans i molt mes…Us passo la seva historia :

  • Els viatges en globus van tenir el seu origen en un invent francès que van presentar els germans Montgolfier el 4 de juny de 1783.
  • Des de llavors la paraula francesa per un globus aerostàtic és “Montgolfier”.
  • Tots dos germans van tenir la idea de desenvolupar el seu artefacte a partir de l’observació del comportament del fum en ascendir des d’una foguera. Aprofitant la qualitat de l’aire calent acabada de descobrir realitzarien una demostració al setembre del mateix any amb un gall, una ovella i un ànec com a primers tripulants.
  • Un mes després Jean-François Pilâtre de Rozier seria el primer ésser humà que s’atreviria a fer el primer vol en globus.

Però primer cal muntar en el lloc d’inici el Globus, que es transportat en una furgoneta o un vehicle auxiliar.En poc temps queda muntat i llest per començar l‘inici de l’aventura, en alguns cassos el vol es sobre el 200 i 300 metres d’altura, per segons les regions de Catalunya poden superar els 2500 metres d’alçada.La duració del vol oscil·la entre 1,30 hores a 2,30 hores.Els globus aerostàtic utilitzant un cremador de gas, habitualment de propà per omplir la vela i fer que s’enlairi o baixi d’altura.Volar amb globus és una activitat sostenible que genera un impacte mediambiental molt petit i, a més, permet gaudir de la natura des d’una perspectiva diferent.Estem sobre el núvols, sembla que els toquem…No sols es viatjar i mirar l’espai que se’ns ofereix durant en aquest tipus de vol, és també, poder fer fotografies i vídeos pel record d’unes hores inoblidables.Cal dir que en algun cas la cistella d’un globus pot estar adaptada o preparada per allotjar un usuari amb cadira de rodes.El Vol dona el seu fi, qual cosa fa que el globus en un lloc aproximat del trajecte toqui peus a terra, a les hores, cal plegar i netejar be el globus… per tant s’inicia un procés a l’invers.Si no ho heu provat mai, us animo a fer-ho es emocionant i gratificador el vol.I desprès us quedarà el gran record, el d’haver estat en un globus entre la terra i el cel…

Recull de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

( Aquest article està dedicat a Dora Salvador )

 

L’antiga Torre de l’Aigua de Mas Feu de Sabadell

Publicat el per
Respon

L’antiga Torre de l’Aigua de Mas Feu, ens referim a una torre cilíndrica de maons, situada a darrera de la casa – castell de Feu, en la seva part esquerra,tocant al mur de separació del límit de l’actual finca amb el Passeig de Can Feu amb el carrer de Colòmbia de Sabadell.Com podem veure en les imatges, hi ha una porta d’accés al seu interior i unes finestres petites com a roms, en la seva part superior.Un creu,  que podria ser una torre corresponent a un molí de vent, si hi ha algú que m’ho pugui afirmar i/o aportar alguna fotografia antiga, miraré de completar millor aquest article.Actualment, com podeu veure hi ha dos dipòsits d’aigua de munt d’aquesta torre.Si voleu saber mes sobre el Castell de Mas Feu, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Can_Feu

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Pont d’Espinavell, Municipi de Molló

Publicat el per
Respon

Com cada diumenge, avui us presento dos articles

La Font del Pont. del poble d’Espinavell, es de fàcil localitzar, està a peu de la mateixa carretera GIV-5225, al quilòmetre 1,1,que condueix al petit poble d’Espinavell del Municipi de Molló, a pocs  metres del pont que salva el riu Ritort.Per saber mes detall del poblet d’Espinavell, podeu consultar a l’enllaç que us adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Espinavell

La Font del Pont, disposa d’una paret formada per rocs de no massa alçada, on al mig hi ha un gruixut tub i llarg.La seva aigua cau a una allargada pica que deu de fer d’abeurador pel remat i esta a un nivell molt baix a tocar del terra.L’aigua d’aquesta font, no te garantia sanitària segons un cartell situat de munt seu.Entre La Font i el Pont, hi ha un petit espai per aparcar un vehicle.Per aquesta contrada trobareu, altres deusi que donen directament l’aigua a riu Ritort,I que ignorem el punt exacte on neixen.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui : Oratori i Font d’Olletes en El Mallol

Publicat el per
Respon

L’Oratori d’Olletes. és un oratori molt nou situat sota el puig del Mallol, entrant al grup d’habitatges que formen la urbanització de “les Olletes” en El Mallol. Inaugurat l’any 1975, s’hi fa festa el dia 8 de setembre, festivitat de la Nativitat de la Verge, popularment dit de les verges trobades. A la fornícula hi ha una imatge d’uns 30 cm posada en una peanya, a sota mateix hi ha penjades unes olles.A mitja altura hi ha una aixeta, d’aigua de xarxa pública, que cau a una pica, tot el conjunt és de pedra.Per saber del petit poble d’El Mallol, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Mallol_(la_Vall_d%27en_Bas)

L’Oratori d’Olletes és una obra de la Vall d’en Bas (Garrotxa) protegida com a bé cultural d’interès local. No s’ha de confondre amb Mare de Déu de les Olletes.

 

 Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador