Avui destaquem : La Font del Capellà de Cànoves i Samalús

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Per anar a La Font del Capellà, cal que us adreceu al poble de Cànoves i aneu per la carretera rural, direcció al pantà de Vallforners. Us recomano deixar el vostre vehicle a l’aparcament (de pagament) que hi ha a can Domènec.Des de aquest punt tus caldrà anar a peu o amb bicicleta.Segui un pocs metres per la carretera asfaltada i veureu un camí a la vostra esquerra que tenia que seguir, tot passant per una vella masia a l’esquerra i una hípica a la dreta.Cal seguir pel camí ample i principal, pocs de secundaris trobareu, que va fent pujada i amb moltes corbes.Veureu que el camí canvia i dona la impressió de que entreu en un lloc humit i fosc.Allí a ma esquerra i adossada a la paret hi ha la Font del Capellà.Disposa d’un estret i petit tub de ferro, que des de fa anys no raja aigua, ni amb les pluges de la tardor d’aquest any, i una pica quadrada no gaire gran i alçada considerablement del terra del camí.El lloc es molt bonic, durant tot el camí d’accés haureu pogut contemplar el paisatge de la riera, amb masies disperses per la muntanya com si es tractes d’un pessebre.Des de aquí podeu anar a la gran casa de Vallforners i tornar rodejant el pantà fins son hi ha l’aparcament.O bé, retornant pel camí que heu fet per anar a la Font del Capellà.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Un passeig per l’estany, veure i escoltar els ocells de Puigcerdà

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

L’estany de Puigcerdà, pren l’aigua del riu Querol, que per medi d’unes canals es condueix fins l’estany.Està documentat des del 1260, quan el paborde de Sant Miquel de Cuixà cedia un terreny que es trobava al seu costat, i sembla que és en aquella època quan va ser construït.Avui és un gran espai de lleure però durant segles ha servit de reserva d’aigua per al poble i també per a la producció de gel gracies a les baixes temperatures de l’hivern.A partir de les darreries del segle XIX va començar a tenir un ús lúdic i recreatiu, i al 1956 hi tingué lloc el primer partit d’hoquei sobre gel de Puigcerdà.El parc del seu costat va ser creat a finals del segle XIX per iniciativa del cònsol de Dinamarca, German Schierbeck.Es va inaugurar el 1925 i va ser remodelat el 1992, quan l’estany passà de la forma hexagonal que tenia a les formes més arrodonides d’avui en dia.Us passo mes dades sobre l’Estany de Puigcerdà :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Estany_de_Puigcerd%C3%A0

Pel que fa a l’avifauna que viu a l’Estany, d’aus n’hi ha moltes i de moltes varietats: algunes són migratòries i ocasionals com les cigonyes; d’altres, hi viuen tot l’any ,com els corbs, els esparvers, els picots verds,hi tenim l’ànec collverd (blanc o morisc) i el cigne mut, a més del colom blanc.També solen freqüentar-lo, en època de migració, l’ànec xiulaire, la polla d’aigua, la gavina vulgar i el gavià argentat.Es un gran Parc que es pot gaudir en qualsevol època de l’any i contemplar els ocells on habitant…

 

Recull de dades : Ajuntament de Puigcerdà, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i recull de postals antigues : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia

Arbres – El Lledoner de Can Cros de Cànoves i Samalús

A l’iniciar l’Itinerari fluvial de la riera de Cànoves o de Vallforners, hi ha la finca privada de can Cros.

Tardor – hivern

El camí autoritzat i senyalitzat, passa pel costat d’aquesta casa, el Lledoner  esta situat  per dessota de la casa i a l’esquerra del camí algo elevat.

Primavera

Es un vell Lledoner, destacable per la seva corpulència.

Estiu

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Aiguabarreig riu Tort amb riu Ripoll a Sabadell

El riu Tort és un curs d’aigua del Vallès Occidental, afluent per l’esquerra del riu Ripoll.

riu Ripoll

Neix a Castellar del Vallès i durant els primers quilòmetres és anomenat també torrent del Cementiri.

riu Tort – Arxiu Rasola –

Passa per Puigverd, can Casamada, can Torrents, can Vilar i la Torre del Canonge.Te l’aiguabarreig amb  al riu Ripoll, passat el Turó d’Arraona, al peu de l’antic castell, entre el Raval d’Amàlia i el parc del Taulí al terme de Sabadell.Antigament, en passar per la fàbrica Ricard feia una gran volta coneguda pel meandre del Toixó.

Punt de l’Aiguabarreig

Les terres que quedaven entre el riu Tort i el riu Ripoll ja es regaven al segle XIV.

Punt de l’Aiguabarreig

riu Ripoll

La riba i boscos de les rodalies del riu Tort, és un dels espais més ben conservats del rodal de Sabadell, amb elements ecològics i de connectivitat importants.En la seva capçalera destaquen els boscos de ribera, la vegetació pròpia d’un medi més humit i el bosc d’alzinar.

Aiguabarreig del Riu Tort amb el riu Ripoll

El riu Tort és un curs superficial de poc cabal que es nodreix de l’aigua de petits manantials.

riu Tort

En el tram final del seu recorregut, el cabal desapareix degut a les captacions d’aigua que fan les empreses allà ubicades, a banda de les que es deriven de l’existència d’horts moltes vegades il·legals.

riu Ripoll

En quant a la fauna que hi trobem, destaquen els vertebrats com a senglars, toixons, fagines, guineus, ratolins, musaranyes entre d’altres, així com la important presència d’una gran varietat de classes d’ocells.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell , Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Dora Salvador

 

Les fonts naturals d’Alta Muntanya

Les fonts d’alta muntanya, moltes vegada tenen una característica comuna, la pica,

Font camí de Puigmal i Fontalba

De fet és un tronc d’un arbre de les rodalies que s’ha buidat parcialment.

Cisterna Lluis Estesen-SALDES

Disposa d’un forat lateral, per poder desaiguar l’aigua.

Font Coll Tauler 1 – SALDES

En general son fonts d’un gran cabal d’aigua i freda tot l’any, per axó, dieu la gent que es freda per la neu de l’hivern.

Font i Abeurador – GOSOL

Es consideren fonts d’aigua d’excel·lent qualitat, donat que la contaminació es mínima.També, poden servir com a abeurador del bestia que esta lliure per la muntanya, com vaques i cavalls.

 

 

Text: Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé i Oriol – Ramon Solé

Parc de Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat

El Parc de Bellvitge està situat en la Rambla de la Marina de L’Hospitalet de Llobregat.

Al 1988 els veïns van començar a plantar alguns arbres però fins el 1998 no es va inaugurar la primera fase del parc de forma oficial.Aquest Parc de Bellvitge és un espai obert.La seva característica principal és aconseguir una certa sensació d’intimitat en un Parc sense portes, situat a les terres planes del delta, s’aconsegueix axó, gràcies als arbres i la vegetació, amb mes de 25 espècies d’arbres diferents.Disposa d’una zona de jocs infantils, unes basses d’aigua, el terreny és irregular amb algun monticle, podem apreciar algunes escultures, també, una zona reservada pels gossos.També hi ha un Bar, taules i bancs de fusta per fer un àpat  i WC.Dins del Parc hi ha l’ermita de Bellvitge documentada des del segle XIII, l’església és de planta quadrada i d’una sola nau, i té un campanar al vessant sud-est, esta molt ben restaurada.També disposa d’uns panels informatius sobre els ocells que nidifiquen en el Parc, molts d’ells tot l’any.Us passo l’enllaç del catàleg d’arbres i ocells en aquest Parc :

http://www.l-h.cat/gdocs/d1631820.pdf

És una bona alternativa per un matí o tarda de donar un tomb pel Parc de Bellvitge

Recull de dades : Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Que són les Agrobotigues ?

Les Agrobotigues, es caracteritza per la venda dels productes  sense intermediaris en els seus propis establiments.La venda directa es pot dur a terme en la pròpia l’explotació, en agrobotigues de les agrupacions de productors agraris, en mercats locals, en fires-mercats o en altres llocs que no siguin establiments comercials permanents.La venda directa es pot efectuar també a distància, o bé de forma ambulant d’acord amb el que estableix la normativa vigent sobre comerç interior.Si llegim en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, defineix  “Agrobotiga”, que el substantiu agrobotiga és un compost culte construït amb el formant grec agro-, que significa ‘camp’, i el nom botiga.Us passo el seu Blog :

https://neolosfera.wordpress.com/2015/11/30/agrobotiga/

Per tant, la venda en circuit curt es pot fer en establiments minoristes, agrobotigues de les agrupacions de productors agraris que actuen com a intermediàries, en establiments de turisme rural i en establiments de restauració, inclosos els establiments de restauració col·lectiva, sempre que aquesta venda s’ajusti als criteris establerts en la regulació de la Generalitat de Catalunya.Us passo un article sobre les Agrobotigues de la Vanguardia :

https://www.lavanguardia.com/20070213/51308036407/agrobotigues-en-xarxa.html

He marxat a conèixer una Agrobotiga en el terme de Sant Pere de Vilamajor, es diu “ Agrobotiga del Pastor ” amb mes de tres anys en funcionament.Per adreçar-nos, cal anar per la carretera BP – 5107, i a l’arribar al quilòmetre 43, cal agafar una pista asfaltada, que passa pel disseminat del Bruc, direcció a la Urbanització de Les Pungoles, abans d’arribar cal girar a l’esquerra per un camí que porta directament a l’establiment.La seva especialitat es el xai i els ous. També disposen d’altres productes de camp, com verdures de temporada, així com iogurt i formatge d’ovella, cargols…Aquesta Agrobotiga està oberta els divendres, dissabtes  de 9 a 14 i de 16,30 a 20 hores i diumenges 9 a 14 hores.Cal comentar que la Fira de la Transhumància, que és celebra a Sant Antoni de Vilamajor, son presents amb el important remat de les seves ovelles, us passo informació de la fira :

https://www.santantonidevilamajor.cat/actualitat/noticies/2018/04/23/un-miler-d-ovelles-travessaran-els-carrers-durant-la-fira-de-la-transhumancia

Moltes d’Agrobotigues arreu dels municipis de Catalunya en podeu trobar  i gaudir dels seus productes.

 

Recull de dades : Agroactiva, Viquipèdia, Neolosfera, Agrobotiga del Pastor i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Bassa Drapera de L’Ametlla del Vallès

Per anar a La Bassa Drapera, us cal que agafeu el mateix camí  que per anar a la Font del Recó; us caldrà situar-vos en el carrer de Mestre Millet, en les rodalies podeu deixar el vehicle aparcat.Caminant remunteu el carrer per la vostra dreta i passareu  entre el camp de futbol i el Pavelló Esportiu, a pocs metres de deixar-ho, us caldrà agafar un camí a la dreta de terra, hi ha un pal que us indica que a 600 metres trobareu La Font el Racó.A poca distancia està el torrent de Verder, teniu de seguir el camí que va junt a ell.Trobareu que teniu de creuar dues vegades el torrent per passeres, fareu una certa pujada i abans que arribareu a una explanada protegida per una barana, a la vostra dreta veureu la Bassa Drapera.Des de fa molts anys, esta seca i abandonada, aquesta bassa i altres que havien al costat del torrent de Verder, es van construir per emmagatzemar aigua d’aquest torrent,  per regar els camps de l’antiga finca.Podeu aprofitar i conèixer el torrent Verder i la Font del Racó.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font dels Peons de la Vall de Bianya

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

La Font dels Peons, esta situada en un marge del bosc, des del coll del  Capsacosta direcció tot baixant cap a Sant Pau de Seguries.Es una senzilla Font, on l’aigua surt d’un tub en la paret de la muntanya i al costat del camí, i cau l’aigua format un petit bassal, on no hi ha pica. En el cartell, podem llegir el nom de la font i l’any 1947 –  EC.Durant tot l’any, disposa de mes o menys aigua continua.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – El Lledoner de Santa Maria de Martorelles

A la Pl. de l’Església de Santa Maria de Martorelles es troba situat un Lledoner el qual s’estima que pot tenir més de 800 anys, i, que per les seves característiques , el tronc està totalment buit i solament té la meitat de l’escorça el que no l’impedeix seguir viu.Te una alçada de 8 m. i la seva grandària de 4 m.El Lledoner el fa ésser un arbre emblemàtic del poble i molt estimat pels seus veïns.L’Ajuntament Ple en sessió celebrada el dia 28 d’abril de 2006 va acordar que, principalment, per la seva edat, era necessari la seva protecció i conservació i el va declarar d’interès local

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Maria de Martorelles

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé