Cactus destacables d’arreu de Catalunya

Avui us presento uns Cactus que son destacables per que han crescut d’una forma notables, en diferents llocs de Catalunya, sols podem posar el municipi on estant ubicats, donat que molts estan en propietats privades :

Casa  particular a prop del Park Güell

Jardins de can Coll de Lliça de Vall

Casa particular de Lliça de Munt

A Sant Valeria de Lliça de Munt

Llinars del Vallès

Masia de Llinars del Vallès

Santa Eulalia de Ronçana, en un xalet

Sant Pol de Mar en els jardins camí de l’ermita de Sant Pau

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de Sant Gil en Núria, com era fa cent anys en rere…

A poca distancia del Santuari de Núria hi ha una Ermita i una Font dedicades a Sant Gil.Segons la tradició, l’ermita es va construir l’any 1615 al lloc on va ser trobada la imatge de la Mare de Déu, recordant l’estada de sant Gil a la Vall de Núria al voltant de l’any 700.El 1951 es va refer i el 1999 es féu l’última restauració.Cada 1 de setembre, l’ermita de sant Gil és al centre de la celebració de la festa d’aquest sant, presidida pel Bisbe d’Urgell.

Image de Sant Gil dins de l’Ermita sobre de l’altar.

A prop seu, i  front al llac, es troba la font de Sant Gil, famosa per la frescor de les seves aigües durant tot l‘any.És una construcció en forma de petita caseta, tota ella de pedra, amb teulada de lloses a dues aigües i culminada amb una creu de ferro, on antigament havia una capelleta amb el Sant.A cada costat de la font, disposa de dos bancs de pedra adossats a les parets laterals.La gent anava a Núria de pelegrinatge primer a peu i molt mes tard amb el tren cremallera.Sempre s’anava tot fent un passeig primer a l’ermita i desprès a estar una estona o fer una fontada a la font de Sant Gil.Una excursió pel bosc de sant gil era per anar a veure la Cova, on la llegenda diu que el Sant havia viscut.Per a mes informació, podeu consultar a :

http://blogs.descobrir.cat/arbresiboscosdelspaisoscatalans/2013/09/12/passejar-pel-bosc-de-sant-gil-a-la-vall-de-nuria/

 

Recull de dades : Viquipèdia

Text i recull de Postals antigues : Ramon Solé

Dipòsit d’aigua en el carrer Montserrat de Vilassar de Mar

El Dipòsit d’aigua  del carrer Montserrat, es un bon exemple mes que trobem en aquest cas situat en el carrer Montserrat amb cantonada amb el carrer de Santa Isabel de Vilassar de Mar, i que en les poblacions del Maresme son habituals en les cases antigues.Son repartidors o dipòsits situats en la paret que dona a l’exterior i en una nivell alt , concretament en la part on està l’eixida o pati de darrera de la casa amb porta secundaria que dona al exterior o carrer.Es molt comú que en la part baixa del dipòsit , hi hagi un safareig no massa gran, que servia antigament per rentar la roba, no obstant, ha vegades i ara mes, es totalment decoratiu.Amb plantes i un caient de l’aigua gotejant, que formen una imatge molt bonica.Llàstima que en aquest cas sols el podem veure des de fora…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de la Plaça de la Mina d’Arenys de Mar

Aquesta Font es molt antiga, era una Mina que la gent anava a buscar aigua, podem veure en l’estructura actual, un broc que ja no raja aigua molt a prop de la seva pica.Ara es aigua de xarxa publica que surt, podem gaudir d’un enrajolat molt bonic, llàstima que la gent poc cívica hagi fet de les seves.En els extrems hi ha motius mariners, amb dibuixos de vaixells, disposa en cada costat de la Font, d’uns seients i al mig de la placeta d’una destacada Alzina.Llegim en la pagina Web de l’Ajuntament :

“… el 2 de febrer de 2004, la brigada municipal va millorar l’estètica de la plaça de la Mina, les feines van consistir  en la neteja de tot l’espai, la rehabilitació de la part posterior del Calisay  i l’enjardinament. La paret de darrere del Calisay, d’altra banda, s’ha hagut de refer perquè presentava un aspecte força deteriorat i es va tornat a pintar…“

 

Text : Ajuntament d’Arenys de Mar i Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font del Ferro de Ribes de Freser

De Fonts de Ferro podeu trobar moltes arreu de Catalunya, avui us presento la que trobareu a Ribes de Freser.Per anar aquesta Font del Ferro, teniu d’agafar la carretera GIV – 4011 que des de Ribes de Freser porta al petit poble de Campelles, teniu que creuar el pas a nivell, us recomano anar a peu, una vegada feta la primera corba a l’esquerra, veureu que hi ha un caminoi a la vostra dreta que puja per el mig d’un petit conreu, i que us portarà directament a la Font del Ferro.De fet la font esta dins d’una cavitat o petita cova que podeu entrar, i de seguida veureu, que tant en la paret com a terra està tot groc-ataronjat , es el ferro que constantment surt i es deposita  en aquest lloc.Davant de la Font trobareu una petita explanada per descansar o fer un mos.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Roure i L’Alzina destacables del Parc de La Serreta de Cardedeu

Aquest passat dijous, us vaig fer l’article del Parc de la Serreta de Cardedeu. Avui us presento els dos arbres mes destacats d’aquest parc, un Roure i una Alzina.El Roure, esta al cotat mateix del camí a la Serreta, aquest fa una certa pujada i l’arbre el trobem al costat dret. Es majestuós i amb troc ample i ramatge vent enfilat.L’Alzina, es relativament jove, la que fa que sigui destacable es el seu ramatge arrodonit, amb una quantitat de branques i fulles que el fan molt espès, i extremadament arriben a nivell del terra.Està situada L’Alzina, front el mirador de la Serreta.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és una Closa ?

Les closes són un sistema de conservació de sòls i aigües, amb un aprofitament agropastoral.L’estructura tradicional d’una closa és un prat de dall o pastura, tancat per arbres essencialment de fulla caduca (oms, freixes, àlbers, verns i altres).Tenen un sistema de drenatges que permeten l’escolament de l’aigua, la inundació de la closa i el rentat de sals.Ocupen zones d’aiguamolls dessecats al segle XVIII i es caracteritzen per tenir nivells freàtics elevats, sòls mal drenats i sovint salins o salino-sòdics.Aquests espais constitueixen una unitat ecològica molt destacable en el conjunt del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Altres significats de Closa :

  • Acció de circuir o fer un clos.
  • Acció de cloure’s.
  • Tanca que circueix un terreny, tanca o envà que separa completament dues coses.
  • Part que acaba alguna cosa, especialment un edifici.
  • Darrer solc de la llaurada.
  • Terreny clos destinat al pasturatge.

Us passo una llista de totes les zones humides de Catalunya, extreta de Viquipèdia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Zones_humides_de_Catalunya

Aiguamolls de Sils

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc de la Serreta de Cardedeu

El parc de la Serreta és l’àrea verda més extensa de Cardedeu.Es va inaugurar l’any 2009 i s’escampa pel turonet que delimita el poble per la cara sud-oest.Un parc amb una superfície de 44.500 m² i amb llargs tobogans, espais verds en diferents nivells i sovint s’hi convoquen volades d’estels, donat que és l’àrea verda més extensa de Cardedeu.El parc de la Serreta hi han diversos camins per passejar, plantes aromàtiques i medicinals, un espai d’amfiteatre circular per a actes culturals i festius, fonts d’aigua, enllumenat en les zones d’estada i repòs, jocs infantils,mobiliari urbà: bancs, taules de pícnic, papereres i aparca bicicletes,i un espai destinat especialment per a gossos.Disposa d’arbrat en algunes zones, com Pi, Alzina, algun Roure, olms, entre altres.Te unes amplies zones de gespa natural i zona forestal amb bosc net sense  a penes vegetació baixa.Bones vistes, a Cardedeu, a Llinars del Vallès, a La Roca i al Massís del Montseny.La zona abans de ser un Parc, va ser reivindicada per la ciutadania de Cardedeu, fins que es va aconseguir no edificar.Podem veure entre el Parc i les pistes de Golf, uns carrers que portant anys paralitzades les obres…Es un Parc molt utilitzat per la gent del barri, tant per caminar, passejar, portar el gos, o portar als nens i nenes una estona als jocs.

 

Recull del Text : Ajuntament de Cardedeu i Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé

La finestra de Cànoves i Samalús: Els colors a la tardor

Aquest cap de setmana, donat  el dia era fred però amb un sol esplèndid, vaig voler captar imatges del canvi del color dels arbres i dels boscos que hi ha a les rodalies de Cànoves, concretament  del camí de la riera i des del camí de el Vilar.Us passo algunes d’aquestes fotografies, des de La finestra de Cànoves i Samalús :

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga Font de l’Hospital d’Olot

Fotografia de 1954

La Font de l’Hospital, està situada al carrer de Sant Rafael d’Olot  al costat de l’entrada a l’Antic hospital de Sant Jaume.Trenta rajoles representen a Sant Andreu, cal destacar la bonica sanefa, que tanca el conjunt, feta amb motius florals estilitzats, predominant els colors taronges, verds i blaus.El Sant va ser representat amb els seus atributs: la creu -on va ser torturat- i la palma que l’identifica com a màrtir. Cromàticament predominen els grocs i els taronges-marrons, envoltat per un grup de rajoles verdes llises.La Font de l’Hospital és una obra d’Olot inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text  : Ramon Solé  –  Fotografies : Dora Salvador