Aquest destacat Pi pinyer, esta al carrer l’Aire a prop on hi la masia els Bellots i al costat d’una zona industrial.
Es un gran pi, amb dos troncs gruixuts,
que donen la sensació de dos pins units per la soca…
Per tant, te una doble capçada que des de lluny es veu com una sola i molt gran.
Aquest Pi presenta una bona salut.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero
Al Parc de can Vidalet si pot accedir per l’Av. Laureà Miró, 1-67 / i els carrers Molí, 102-112 / Cedres, 40-122 / Glicines, 12-22 / Eucaliptus, 2-16 / Caquis, 2-22 d’Esplugues de Llobregat.
L’Alzina centenària es va tallar a causa que l’arbre va tindre una malaltia al tronc.
Aquest tronc forma part de la Biodiversitat del Parc, on habitant insectes i petit animals.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero
Al Parc de can Vidalet si pot accedir per l’Av. Laureà Miró, 1-67 / i els carrers Molí, 102-112 / Cedres, 40-122 / Glicines, 12-22 / Eucaliptus, 2-16 / Caquis, 2-22 d’Esplugues de Llobregat.
Un lloc destacat es el llac naturalitzat, un hàbitat de gran valor ecològic.
El llac de Can Vidalet té una superfície de 1.020 m2 i una profunditat mitjana de 1,8 metres.
L’any 2017, l’AMB hi va fer uns treballs de millora consistents en: buidatge de les aigües, neteja del fons, introducció d’un nou sistema de recirculació i un farcit amb 46 illes flotants de vegetació.
Aquesta naturalització del llac va millorar la gestió sostenible de l’espai i va potenciar la biodiversitat, convertint-lo en un espai de conservació de fauna i flora.
Dintre de l’estany hi ha uns arbres destacats, els Xiprers dels pantans.
El xiprer dels pantans, taxodi o taxodi dístic (Taxodium distichum) és una espècie de conífera de la família Cupressaceae originària del sud-est dels Estats Units. També es troba plantat com a espècie ornamental en altres llocs, per exemple a Barcelona a l’estany del Parc de la Ciutadella, en Granollers.
Arriba a fer de 25 a 40 m d’alt amb un diàmetre del tronc de 2 a 3 m o més. L’escorça està fissura verticalment i és de color marró grisenca a marró vermellosa. Les fulles són caducifòlies (per això se’n diu calb) disposades espiralment sobre la tija fan d’1 a 2 cm d’ample.
És una planta monoica. Les pinyes són globulars de 2 a 3,5 cm de diàmetre, porten de 20 a 30 llavors triangulars.
Els troncs principals estan envoltats d’arrels aèries (anomenades en anglès cypress knees, genolls de xiprer).
Recull de dades: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i Viquipèdia.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero
Una de les entrades al camí del Parc Fluvial del Riu Ripoll, es fa per el carrer del Molí d’en Planas, 12 (Pol Ind Santiga), de Barberà del Vallès.
Aquest camí va paral·lel al curs del riu Ripoll, podeu visitar varis llocs d’interès del municipi de Barberà del Vallès.
És molt freqüentat per gent caminant i passejant, així com de ciclistes.
Tot iniciant el recorregut, hi ha una passera o pont peatonal, que porta,
al antic Moli Vermell,
a l’aqüeducte
als aiguamolls.
Si seguiu el camí del Parc Fluvial, i desprès de passar per la paret d’una industria,
hi trobareu una Font amb aigua de xarxa publica,
molt utilitzada per la gent que hi passa i ciclistes.
A la dreta va a la Font natural de can Magí.
També, el camí fluvial te una desviació fins el Castell de Barbera.
Un altre punt, es pujar fins la Torre de ca’n Altimira, al costat del cementeri.
Una següent desviació a la dreta per un camí ample, conegut com carrer Dr. Crusafont, us portarà a l’abundant Font de Llobeteres.
Tornem al camí principal, on a poca distancia i abans d’entrar al municipi de Sabadell per la B-140,
hi ha el Molí d’en Santo.
Es un recorregut planer i en bona part ombrejat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero
Roure gros de l’estany dels Alous esta dins del bosc de l’estany del Alous de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
L’estany dels Alous era una antiga argilera situada en aquesta zona, on es va trobar una veta d’aigua a la dècada de 1970. En quedar abandonada l’extracció d’argila, s’ha convertit en un espai natural. El roure gros de l’estany dels Alous és un roure cerrioide, de la família de les fagàcies.
Segons dades de l’any 2017, l’alçada de l’arbre en aquell moment era de 15 metres, tenia dos braços, i la capçada feia 14,9 metres i era de forma ovoidal. El perímetre de la soca era d’1,9 metres i del tronc, 2 metres.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana dedicada als Arbres destacats
Els Àlbers del torrent de Can Cabassa ( o Àlbers de la zona esportiva de Mas Gener) s’arriba pel carrer de Gabriel Ferrater a la zona esportiva de Mas Gener.
Historia:
Els àlbers de la zona esportiva de Mas Gener o del torrent d’en Cabassa estan situats al costat de la pista poliesportiva d’aquest sector del barri de Mira-sol.
Els àlbers, Populus alba, l’any 2017 tenien una alçada de 18 metres i una capçada de 7 metres de forma ovoidal, amb diversos braços.
El perímetre del tronc era de 2,1 metres i de la soca 4,1 metres.
Observacions:
Molt a prop hi ha el roure catalogat del torrent de Can Cabassa, que us vaig presentar fa uns dies.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana dedicada als Arbres destacats
El Roure de l’estany es situat en l’Avinguda d’Europa, prop de l’estany de la Guinardera.
Historia:
El roure de l’estany de la Guinardera és un exemplar de Quercus x cerrioide aïllat, a tocar a l’avinguda d’Europa, a la zona de l’Estany de la Guinardera.
Es tracta d’un roure bessó, de dos braços, que tenia una alçada de 13 metres, l’any 2017.
La seva capçada és ovoidal i feia 14 metres d’amplada. El perímetre de la soca era d’1,4 metres i del tronc d’1,3 metres.
Observacions: L’estany de la Guinardera i el seu entorn són hàbitat de diverses espècies de fauna i flora d’interès. Les aigües de l’estany procedeixen de la xarxa pluvial i del bombeig d’aigua freàtica.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana dedicada als Arbres destacats
El Cedre gran esta en la Plaça de la Llaurada (confluència entre el carrer Pompeu Fabra, l’avinguda de Can Cabassa i l’avinguda del Mas Gener) de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
A l’antic camí de Sant Cugat al Papiol, al barri de Mira-sol, s’alça aquest exemplar de cedre de l’Atles, Cedrus atlantica, de la família de les pinàcies.
L’any 2017, el cedre mesurava 17 metres d’alçada; comptava amb un braç,
i una capçada de 15 metres d’amplada de forma cònica.
El perímetre del tronc era de 2,2 metres i el de la soca, de 3,6 metres.
Aquest Cedre, esta junt amb varis plàtans destacats per la seva corpulència i altura.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana dedicada als Arbres destacats
El Roure de mas Gener esta en el carrer Gabriel Ferrater, al costat de la zona esportiva de Mas Gener, en el barri de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
El roure del torrent de Can Cabassa està situat al carrer Gabriel Ferrater.
Al costat a l’accés de la pista esportiva del Mas Gener.
Segons dades de l’any 2017, en aquell moment l’arbre feia 16 metres d’alçada
amb una capçada de forma arrodonida de 16 metres d’amplada.
El perímetre del tronc era de 2,1 metres i
el de la soca, de 4,2 metres.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana dedicada als Arbres destacats
Els Pins de la Plaça Montblanc es troben situats en una placeta al carrer de Montblanc, davant del número 45.
Historia:
Es tracta de tres exemplars de pi pinyer. Com a particularitat cal mencionar que un dels tres pins compta amb tres troncs que comparteixen una mateixa base.
Segons dades de l’any 2017, en aquell moment l’alçada aproximada dels arbres era de 20 metres, la capçada tenia forma de para-sol amb una amplada de 20 metres.
Els perímetres dels troncs se situaven entre el 1,9 i els 2,5 metres.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
