Canvi de lloc d’una Alzina destacada en Terrassa

Can Colomer

El sector de Can Colomer de Terrassa, el nou barri al nord de la ciutat, a peu de la carretera de Rellinars. El consell rector de la junta de compensació celebrava aquest mateix mes, en reunió mantinguda el dia 6 de març, s’aixecarà un total de 325 nous habitatges.

Alzina a Salvar !!!

Els veïns del Barri es van oposar a aquest projecta, que s’està ja portant a pràctica…

Sols van aconseguir canviar de lloc una alzina destacable, i transportar-la al  carrer de Terque,

un espai on no hi ha vegetació, amb l’esperança de aconseguir de salvar a l’Alzina….

Quan vàrem anar a fer les fotografies, estaven les fulles seques i que no viuria massa temps més…

Recull de dades: Diari  de Terrassa

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzina grossa de Valldoreix 

L’Alzina de Valldoreix (Quercus ilex) és un arbre que es troba a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental), el qual és l’alzina més gruixuda de Sant Cugat.

Es troba al passeig del Nard de Valldoreix, a l’extens pati d’una residència per a la tercera edat (antigament Hotel Rossinyol). El passeig del Nard és un carrer transversal a l’avinguda del Baixador, principal artèria que travessa Valldoreix.

La residència Rossinyol és davant del número 51 de l’esmentat carrer, l’alzina esta dins dels seus jardins, es por veure des del carrer,

on hi ha un cartell amb dades de l’arbre.

Dades descriptives:

  • Perímetre del tronc a 1,30 m: 3,70 metres (a 0,90 m de terra).
  • Alçada: 16,1 m.
  • Amplada de la capçada: 18,50 x 19,70 m (amplada mitjana capçada: 19,10 metres)
  • Altitud sobre el nivell del mar: 144 m.

Temps enrere havia estat voltada de conreus, però avui dia resta engolida per l’extensa àrea urbanitzada de Valldoreix,

Imatge de l’alzina al costat de la piscina de l’antic hotel (TotSantCugat)

Primer la finca era un destacat Hotel i ara, es com residencia de la tercera edat.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Arbres: El Plàtan gran del carrer Molí de Valldoreix

Aquest enorme plàtan esta situat dintre d’una finca privada en el carrer Molí de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès.

A fora del carrer hi ha un cartell on se indicant les dades de l’arbre,

Arbre monumental

nom : Plàtan

Família: Platanàcies

Gènera: Platanus

Espècie: x Hybrida

Perímetre del tronc a 1 m.: 1,30m.

A l’estar a l’interior dels jardins de la casa, sols podem veure’l des de l’exterior, en el carrer.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Arbres: Roure Vell de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès – 2ª Part #

El Roure Vell es troba situat en un solar proper a la Rambla de Mn. Jacint Verdaguer 195, de Valldoreix.

Vàrem dedicar un article el dia 27 de juliol del present any, el seu estat era de molta de debilitat en general.

El tornem a visitar, fa uns dies… se han tallat les branques i algun tractament, per mirar de salvar-lo.

Veurem per la primavera com esta…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de la Cogullada de Terrassa, amb la Biodiversitat

S’entén per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d’organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins, i altres ecosistemes aquàtics, i els complexos ecològics dels quals formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes

En el Parc de la Cogullada situat en un extrem de Terrassa, s’ha iniciat un petit procés en favor de la Biodiversitat, col-locan en llocs concrets del parc troncs d’arbres morts,

això fa com ja hem explicat en altres articles, que siguin refugi i lloc per viure insectes i altres petits animalons.

Els parcs són espais tranquils i més nets de contaminació ambiental.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Torre antiga d’aigua de Mas Gonfaus de Sagàs

Mas Gonfaus es una masia i granja de Sagàs, situada a prop de la carretera de Sagàs a La Guardia.

L’antiga Torre d’aigua esta desprès d’un alzinar jove, a la dreta del camí que va directa a la finca.

Està junt a la caseta on deu haver el motor d’extracció.

A un nivell mes baix hi ha una gran bassa d’aigua.

El conjunt estava preparat per atendre les necessitats de la Granja.

Com que esteu en una finca privada, cal ser respectuós.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els aiguamolls o estany de Cal Raba de Tordera

Als aiguamolls o estany de Cal Raba estan a tocar de la carretera GI-512, de Hostalric a Tossa de Mar.

S’hi pot accedir a peu, amb cotxe o amb RENFE., espai apte per tothom.

Està relativament a prop del nucli urbà, tot creuant els dos ponts que travessen la Tordera.

Els aiguamolls són la resta de la plana fluvial de la Tordera, de poca profunditat i formats al curs baix del riu en terrenys molt plans.

És una zona humida de 4,33 ha, formada per un estany d’aigües permanents.

Antigament, l’estany, d’origen natural, podia abastar una superfície màxima de 7 ha.

Actualment, la construcció de diverses infraestructures viàries a l’entorn de la zona humida, que arriben fins i tot a partir-la, ha modificat el funcionament hidrològic de la zona, reduint-ne molt la superfície.

La vegetació de l’estany és formada bàsicament per un extens canyissar i bogar, que ocupen bona part de la seva superfície.

El bosc de ribera es troba ben constituït i en general apareix en tot el perímetre de l’estany.

Està format per omedes amb mill gruàvernedes i freixenedes.

També hi ha alguns sectors de roureda.

Pel que fa a la flora, hi apareixen espècies herbàcies força interessants, com el marcòlic (Lilium martagon), el buixol (Anemone nemorosa), la viola silvestre (Viola sylvestris), l’al·liària (Alliaria petiolata), l’espargani comú (Sparganium erectum), el lliri groc (Iris pseudacorus), o les poligonàcies Polygonum salicifolium i Polygonum amphibium.

Pel que fa a la fauna, a la zona hi nidifica el cabusset (Tachybaptus ruficollis), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), l’ànec collverd (Anas platyrhynchos) i la fotja (Fulica atra). En hivernada s’hi observen regularment el bernat pescaire (Ardea cinerea) i el martinet blanc (Egretta garzetta).

A l’estany es localitza una petita població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i del peix espinós (Gasterosteus aculeatus).

Actualment hi ha nombroses espècies de fauna exòtica i domèstica, que resten interès a l’espai.

En períodes de migració s’hi poden observar diferents espècies d’ànecs i passeriformes.

L’estany està senyalitzat amb diferents rètols informatius i hi ha una zona de lleure al sector est, amb bancs, papereres i un petit aguait.

Les actuacions s’han realitzat per part de l’Ajuntament de Tordera i l’entitat local CADMA (Consell assessor per a la defensa del medi ambient).

La proximitat al nucli urbà de Tordera i a diverses vies de comunicació (GI-512, BV-5121) origina impactes diversos: abocaments de deixalles, sobrefreqüentació, soroll, …

Recull de dades: Viquipèdia, Ajuntament de Tordera

Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Arbres: Bosc d’Alzines de la Rambla de can Bell de Sant Cugat del Vallès

Per fer aquest itinerari entre un bosc ple d’Alzines, us caldrà situar-vos en la rotonda de la Plaça Rotary internacional de Sant Cugat del Vallès, on hi ha un dels accessos al Parc de Collserola.

Inicieu el camí principal direcció a can Borrell, de lluny veureu el Pi d’en Xandri,

però, veureu un cartell que indica “la Rambla de can Bell”,

cal deixar el camí principal per seguir un corriol que entra al bosc que forma com un túnel de vegetació i que cal seguir…

veureu que en cada costat del corriol anireu veien alzines velles i joves,

fa de bo caminar, passareu a tocar de Torre Negre,

aviat anireu a parar al camí d’accés a la finca, però amb direcció a can Bell, el camí ja es més ample que us portarà a la carretera de la Rabassada o a can Bell.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Malalties i plagues de les alzines, un any desprès…

En l’article d’ahir vàrem centrar la mirada a les alzines del camí que porta a la masia de les Tapies de Navarcles. (Camí de Sant Jaume)

Concretament de les més afectades per malalties que estan ubicades en las rodalies d’on s’inicia el camí que baixa a la coneguda Font de les Tapies.

Aquestes alzines van ser novament fotografiades a l’estiu del present any 2024.

Vàrem contemplar que totes aquelles alzines afectades, s’avien mort en un any…!

Troncs i branques seques i mortes, sense fulles o seques…

Molt trist, perquè no es va fer o poder fer res al respecta…

Algun si, es va tallar.

L’esperança es que hi ha alzines joves que donen un conjunt més verd a les rodalies.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Malalties i plagues de les alzines

En l’article d’avui centrarem la mirada a les alzines del camí que porta a la masia de les Tapies de Navarcles.

Concretament de les més afectades per malalties que estan ubicades en las rodalies d’on s’inicia el camí que baixa a la coneguda Font de les Tapies.

Aquestes alzines van ser fotografiades a la primavera de l’any 2023.

Les Plagues més comunes que poden afectar a alzines i a sureres, són :

  • Culebrilla del suro (Coroebus undatus)
  • Lagarta peluda (Lymantria dispar)
  • Cochinilla de l’alzina (Kermes vermilio

Les alzines a que ens referim, són grans i deurien resistir mes les plagues,

però, han patit molt últimament la sequera dels últims anys,

cosa que ha fet que molts paràsits s’hagin introduït dins del tronc i en mica en mica les van matant …

Es pot veure que en les branques hi han poques o sense fulles.

Si mireu les fotografies, veureu molts punts on hi ha forats i

d’allí surt com serradures que demostren que l’estan destruint per dins…

La solució, es mirar si podem agafar-ho amb temps i tractar l’arbre,

o be, talar-lo i cremar-lo.

Demà veurem l’estat com estan aquests mateixos arbres un any més tard.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero