Per anar a aquest gran Roure sortim de Torà per la carretera LV-3005, quan deixem el trencall a Ardevol, a poca distancia veurem al costat de la carretera i a prop de la Rasa (Riera) de Llanera el espectacular Roure.
Es un roure amb un tronc molt gruixut i allargat,
Així, com la seva moltitut de branques que disposa.
Amb una immillorable capçada.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Per arribar al Roure de l’Angle, cal millor seguir el camí que surt des de Navarcles i que va a la Masia i les seves Fonts naturals de l’Angle, que ja us vaig presentar.
Cal seguir la pista rural, que us portaria a Viladecavalls i a la Colònia Jorba.
A uns 800 metres desprès de la masia de l’angle i a un costat d’una cruïlla de camins, esta aquest Roure.
Destaca perquè esta en un punt solitari, sense arbres i llaurat.
Es gran, amb un tronc gros i amb moltes branques.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
A l’entrar al petit poble de l’Astor per la carretera BV- 1007 direcció a Pujalt, a la dreta podem veure una gran Alzina, però esta molt inclinada.
Es una alzina amb tronc molt llarga i gruixut, amb branques destacables i moltes fulles tot ell.
A pesar de la seva inclinació presenta un bon estat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca catalana del Bages. El poble se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa. La carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.
Els dos arbres més destacats de Castellar, es una alzina
I un Lledoner.
L’alzina esta situada a tocar de la riera de Rajadell, i front de les cases del conjunt que forma Castellar.
Es un arbre amb un gruixut tronc i amb moltes branques que formen una bonica capçada.
El Lledoner, esta a prop de l’antic molí,
es molt gran i alt, de fet corpulent,
cal destacar les seves arrels que sobresurten del terra.
Tant l’hivern com a l’estiu, es de gran bellesa.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Per anar al petit rocòdrom i altres aparell,cal que ens situem en el carrer de la Font de la Cura, a partir d’aquí seguir la llera esquerra del Llac, riu amunt,
es passa per una amplia zona de Pin nic i vistes al llac.
On arribarem a l’Itinerari de Natura, que ahir us vaig presentar,
a prop, hi ha un petit rocòdrom i altres aparells per fer exercicis.
Al seu costat, hi ha un antic tronc de Pi al terra,
se’l coneix com la serp.
Sent molt didàctic per anar en família a visitar-ho tot fent un curt passeig, per un espai totalment planer.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Per anar a l’Itinerari de Natura, cal que ens situem en el carrer de la Font de la Cura, a partir d’aquí seguir la llera esquerra del Llac, riu amunt, es passa per una amplia zona de Pin nic i vistes al llac.
On arribarem a l’Itinerari de Natura, s’ha aprofitat la varietat dels arbres existents, per formar un recorregut,
on cada arbre i plantes destacades tenen un cartell amb el seu nom amb català i altres idiomes, així com la mida que pot fer i un dibuix de la fulla.
Trobarem Om,
Àlber,
Pollancre,
Roure,
Freixe,
Alzina,
Jonc,
Sanguiyol,
Canyís,
La presència de fauna també ha anat en augment els darrers anys.
Entre d’altres espècies, destaquen els ocells de cant (rossinyols, caderneres…),
també el bernat pescaire, tórtores, colomins, garses, serps d’aigua, gripaus o ànecs.
Sent molt didàctic per anar en família a visitar-ho tot fent un curt passeig,
per un espai totalment planer.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
La Colònia Jorba, està situada al sud-est del terme municipal de Calders, aigües avall del riu Calders, a un 1 km de Navarcles. S’hi arriba per la carretera que surt de la N-141, prop del km 11, en direcció sud. La colònia es troba en un meandre del riu.
Poc abans hi ha la casa del director, és fora del recinte, al costat de la carretera.
D’allí i a peu anireu per un camí de terra que primer passa pel costat de la resclosa i desprès anireu paral·lels a riu Calders.
A l’altura d’uns horts, trobareu una pollancre que destaca sobre de la resta dels arbres de la contrada.
Te un tronc molt gruixut i alt.
Cal seguir el camí, i al poc arribareu com una placeta natural, on estan els tres plàtans coneguts com a Manganell.
Aquest nom prové de la masia que hi ha sobre en el turó, ara coneguda per Masia El Xaloc, dedicada a un selecta Restaurant i a Casa de Colònies.
Els Plàtans de Manganell és caracteritzant per la seva corpulència, tant de tronc com de les seves branques,
com que no se les talla o poda mai, han agafat una llarga molt notable.
Dels tres arbres, destaca un d’ells, que te poca llargada de tronc, però amb nombroses branques molt gruixudes,
que ens fa pensar si alguna vegada havia sigut jove i prim…
Sota dels arbres s’ha posat dos bancs de fusta per poder gaudir a l’estiu de l’ombra i frescor… sentir el cant dels ocells i llegir un llibre…
Segons un plafó informatiu molt deteriorat, que ens diu que els arbres poden tindre una edat estimada de 100 – 120 anys,
i una alçada aproximada de 25 metres.
També, en el plafó, hi havia un poema de Josep Fàbrega dedicat al plàtan.
Recull de dades: Viquipèdia i propi
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
El Parc del Llac esta a les afores de Navarcles al sector nord. Camí de les Tàpies.
Historia:
El Parc es distribueix al voltant d’un llac artificial creat l’any 1968 per mitjà d’una resclosa que embassa les aigües del riu Calders.
El paisatge de l’entorn del llac es caracteritza pels gorgs naturals a través dels quals s’obre pas el riu.
Al sector de riu amunt s’hi pot resseguir el Calders, amb els típics meandres,
i la resclosa i canal de l’antiga fàbrica de cal Tàpies.
La part del llac pròpiament, amb un entorn ben arranjat urbanísticament, compta amb diverses zones adequades per a la pràctica dels esports.
A l’entorn hi ha senyalitzats diversos circuits per fer a peu i amb bicicleta de muntanya.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Avui us presento un recorregut matinal apte per a tothom, amb possibilitats de allargar-ho al gusta de cadascú.
Ens cal situar-nos a la sortida de Terrassa en la carretera de Rellinars B-122, una vegada que em passat can Colomer,
en el lloc conegut com les casetes de la Corba (rotonda),
allí comença un camí rural, indicat per dos esvelts xiprers,
i al costat esta el Restaurant Braseria La Hípica.
Destaca la xemeneia d’una antiga bòbila abandonada.
Cal seguir el camí i passar per sota de la B-40 i trobarem una àrea d’horts i l’Àrea d’Estada de can Amat de la Muntanya.
Aquest és l’inici del camí de ca n’Amat de la Muntanya que comunica Terrassa amb el camí ral de Manresa,
i travessa quatre grans finques forestals: Can Colomer, Ca n’Amat, Can Guitart i l’Obac.
Us endinsareu en un entorn agroforestal , on els torrents i rieres fan que tingui un gran valor per la Biodiversitat.
Trobareu un mosaic de camps de conreu i boscos mediterranis de pi blanc i alzina.
Amb l’arribada de l’Agricultura extensiva, els alzinars es van talar per transformar el terreny en camps de conreu de cereals, a la plana,
i de vinya, a les terrasses habilitades a peu de muntanya.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
El Parc del Mirador de Valldoreix esta dins del perímetre del carrer d’Arnau Cadell, carrer de Villà i carrer Enric Lanfranco de Sant Cugat del Vallès.
El punt més alt del Coll Favà, barri que va néixer a la dècada de 1990.
Al seu costat hi ha una zona verda d’arbrada,
esta formada per una diversitat d’arbres, com xiprers, pins, alzines
entre molts més varietat d’arbres.
Cal fer camí per unes escales i desprès seguir per camins fins a dalt del turonet.
Disposa de seients per descansar -hi i papereres en diferents punts del parc.
L’alçada de la qual permet contemplar vistes de Collserola, el Montseny, de Montserrat, de Sant Cugat del Vallès i altres punts del Vallès Occidental.
Es un Parc molt cuidat, tal com els te Sant Cugat.
Fer una passejada per ell, dona una gran satisfacció
i podem gaudir també del cant dels diferents ocells que hi ha.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 