El Circuit Esportiu està entre el Passeig de la Cerdanya, Carrer Rosselló, Passeig Ronda i Passeig de la Generalitat de Collbató.
De fet esta dins d’un pinar, la gent pot anar per lliure i gaudir dels diferents jocs, obstacles, altres..
També, hi han taules i seients de fusta per poder fer un àpat o descansar.
En el circuit, hi trobarem un espai de jocs destinats a infants i joves.
No es un lloc aquest circuit massa concorregut.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Per visitar a la Font de l’Esquerrà, us cal situar-vos en l’aparcament de l’estació de l’Aeri de Montserrat,
cal resseguir la barana esquerra fins a donar amb un camí que baixa al riu Llobregat
,
fa pendent fins a una pista ampla, on girarem a la dreta
i anireu seguint el camí paral·lel al riu Llobregat en direcció al nucli urbà de Monistrol.
Arribareu de seguida a la font de l’Esquerrà,
situada a tocar de la paret de la muntanya, un cartell ens ho fa saber.
És una Font molt senzilla, com que ha plogut aquests últims mesos,
presenta un rajolí d’aigua.
A penes hi ha un tub, subjecta per unes roques.
En la fotografia de 2009, podem veure que disposava d’un tub gran.
Si seguiu pel camí, en uns vint minuts més arribareu a les primeres cases de Monistrol de Montserrat, tot pujant per una rampa que ens permetrà accedir al nucli urbà i enfilar cap a la plaça dels Països Catalans.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
La Ruta dels Molins Fariners de Calldetenes, va ser inaugurada el 1994, ha permès la recuperació d’un camí que voreja el torrent de Sant Martí i dels diferents elements que abastien anys ha els sis molins que hi ha al llarg del seu recorregut.
El recorregut és de poca llargada, suau i planer, i enllaça els pobles de Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta.
Es tracta d’una ruta que podeu fer a peu o en bicicleta on es combina patrimoni i paisatge.
En la ruta dels Molins a Calldetenes, a Osona descobrireu principalment la història farinera del municipi.
L’itinerari us acostarà al Museu del blat que es troba al Molí de Calvaria.
Des de dalt de la Serra de Sant Marc, on hi ha l’ermita, podreu gaudir de boniques vistes de la Plana de Vic.
Ara podreu seguir la ruta-joc dels Molins Calldetenes escanejant diferents codis QR.
La ruta pot començar des del mateix nucli de Calldetenes, a la Plaça Onze de setembre. Haureu de travessar la nova ronda de circumval·lació per agafar el camí que us portarà a la ruta dels Molins.
Durant tota la ruta trobareu cartells informatius que expliquen les curiositats dels diferents elements com recs, basses, fonts…
L’itinerari segueix trams de dos torrents, el Torrent de Sant Martí i el Torrent de la Sauleda on trobareu punts d’interès:
Per tot el recorregut podreu trobar arbre destacats com verns, freixes, pollancres, nogueres o saücs que proporcionant bona ombra en els dies més calorosos.
També hi ha taules per fer un pícnic o descansar-hi.
A l’arribar al terme de Sant Julia de Vilatorta, fareu la Ruta de les fonts naturals a prop de la riera, i arribareu al Parc de les 7 Fonts, amb diferents serveis.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Bon final i Feliç entrada a l’Any 2025 !
El Puig Clarà és una muntanya de 315metres al municipi de Porqueres, a la comarca del Pla de l’Estany.
És un dels cims més visitats dels propers a l’Estany de Banyoles, ja que forma part d’un dels itineraris marcats i disposa de dos miradors que faciliten una àmplia contemplació sense cap mena d’obstacle visual.
En tota aquesta zona hi ha molts afloraments de margues (xalió per a la gent de la comarca) que destaquen enmig de la densa vegetació. És una roca sedimentària de color gris i molt trencadissa, composta d’una fracció argilosa i d’una fracció carbonatada, generalment de carbonat de calci.
Als peus d’aquest puig s’hi forma la Ribera del Castellar que passa a prop del Salt del Matxo i és una de les vuit rieres que aporten aigua superficial a l’Estany de Banyoles.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Recull de dades: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Per fer aquest itinerari entre un bosc ple d’Alzines, us caldrà situar-vos en la rotonda de la Plaça Rotary internacional de Sant Cugat del Vallès, on hi ha un dels accessos al Parc de Collserola.
Inicieu el camí principal direcció a can Borrell, de lluny veureu el Pi d’en Xandri,
però, veureu un cartell que indica “la Rambla de can Bell”,
cal deixar el camí principal per seguir un corriol que entra al bosc que forma com un túnel de vegetació i que cal seguir…
veureu que en cada costat del corriol anireu veien alzines velles i joves,
fa de bo caminar, passareu a tocar de Torre Negre,
aviat anireu a parar al camí d’accés a la finca, però amb direcció a can Bell, el camí ja es més ample que us portarà a la carretera de la Rabassada o a can Bell.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Cal seguir el camí de la Salut, a l’arribar a l’altura de la resclosa del Pla de Cardona,
I a la dreta del camí, hi ha un sender on estan aquest Plàtans.
Destacant per estar alienats un al costat de l’altre al peu de camí,
són un total de 5, amb les mateixes característiques,
allargat, alts i amb brancatge no massa extensa.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar-hi hem de sortir de la mateixa pista de la que baixa el corriol que va a la Font de las Feixes, (Mirar article amb data 28/04/2019)
Als pocs minuts veiem, a l’altra banda de la muntanya, la masia Esparc
i un camí que hi porta, amb una barana.
Just després trobem un camí que baixa cap a la riera.
Aquesta en general amb poca aigua, anem cap a la dreta
des de la cruïlla, la font és a la esquerra.
La Font té la seva estructura molt deteriorada,
no es gaire gran i pot estar mig tapada per la vegetació, per això cal anar amb compte de no passar-nos de l’indret.
D’un forat a la paret mena l’aigua i a la seva dreta n’hi ha una petita pica estreta i allargada.
No disposa quasi d’aigua, i menys en època de sequera.
Per arribar a la Font us serà una mica difícil al no conèixer-ho.
Text: Dora Salvador i Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Per fer una part d’aquest Torrent, us teniu de situar-vos en l’avinguda tossal amb el carrer de Bardissa,
en aquest punt, cal anar per un camí que entre al bosc d’alzines i de pins.
Trobareu periòdicament algun cartell informatiu sigui del recorregut o lloc de situació.
També, consells com no creuar el torrent quan plogui i consells per respectar la natura.
No massa lluny, hi ha una escala feta de rocs que us por baixar al mateix Torrent.
D’una banda, es pretenia millorar la qualitat paisatgística i ambiental de l’àmbit per evitar el deteriorament per l’ús social.
Això ha suposat la millora del camí mitjançant un anivellament i la instal·lació d’una passarel·la, restaurada i delimitant el camí.
D’altra, s’ha reparat el marge de la riera, malmès pel pas de persones, i per recuperar el bosc de riera.
En algun tram n’hi ha banc de fusta, per poder descansar, prendre el sol o llegir un llibre…
Al tornar, podem sortir del camí per visitar les restes del castell de Canals, situat en una parcel·la rodejada de les cases del barri situat al carrer Faisà, 8-10 (Valldoreix)
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Pilar coronat de ca n’Oliveró esta situat en el torrent de Pegueres.
Cal seguir el curs, a uns 3 km a l’esquerra en el Terme de Castellbisbal.
Aquest pilar coronat, conegut com la Damme Coifée, és un pinacle que ha sobreviscut a l’erosió dels agents externs gràcies a la presència d’un bloc rocós, que protegeix els dipòsits d’origen detrític i conglomerats.
Es tracta d’una formació geològica caracteritzada per tenir forma d’agulla o pilar que s’ha format degut a l’acció erosiva de l’aire i de la pluja sobre uns materials argilosos, coberts per un material no erosionable.
Els agents erosius han anat erosionant els materials pels laterals, mentre que la part situada per sota de la roca no erosionable ha romàs intacte, de manera que s’ha general aquesta forma de columna.
Observacions:
Aquesta formació es troba al peu d’un curs fluvial, actualment sec, que era conegut popularment amb el nom del Torrent que no passa.
Es tracta d’un petit curs de torrent que desguassa al torrent de Pegueres, i que efectivament no passa, ja que a l’alçada del pilar coronat desapareix.
Es troba al llistat d’elements del POUM amb el núm C.05
A la paret d’aquesta muntanya que va vorejant el Torrent i a les rodalies n’hi ha altres formacions adherides a la paret que, en conjunt, també resulten espectaculars.
Però només aquesta es desprèn formant una columna coneguda com el Pilar coronat de ca n’Oliveró.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba. i propi
Autoria de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Parc de l’Hostal del Fum esta en l’Av. del Camí Reial, s/n, de Palau-solità i Plegamans.
El parc de l’Hostal del Fum és l’espai verd més extens del municipi.
Es troba entre el Polígon Riera de Caldes i la riera del mateix nom.
És un recinte tancat aproximadament de 23 hectàrees, amb vegetació autòctona formada per pins, alzines, roures, pollancres i arbres de ribera,
entre els que hi creix una gran varietat de plantes com la farigola, l’alfàbrega, el romaní i d’altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània.
Les zones arbrades s’alternen amb prats d’herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d’aigua.
És un lloc de refugi de petits mamífers i de pas i nidificació per moltes espècies d’aus migratòries,
que troben entre els matolls el refugi que les gran extensions d’edificis i carreteres els hi nega.
Tots els estudis realitzats destaquen la gran biodiversitat del parc i en recomanen la seva conservació: “En aquesta zona natural hi ha gran diversitat d’hàbitats”,
medi aquàtic, bosc autòcton, bosc esclarissat, prats d’herba baixa i de herba alta, marges arbustius de camins i al voltant i trobem camps de conreus de secà.
La gran diversitat d’hàbitats de l’espai fa que sigui una de les millors zones de la comarca per a observar aus.
S’han arribat a detectar unes 180 espècies d’ocells, 62 del les quals protegides per la Directiva d’Aus de la Unió Europea.
Per fer-se una idea de l’interès de la biodiversitat de la zona, cal tenir present que a una àrea de dimensions similars en un indret qualsevol de Catalunya hi hauria unes 90-100 espècies com a molt.” (Font: Sistemes Naturals de Palau de Plegamans, de Naturgest).
La situació del Parc de l’Hostal del Fum, voltat de municipis amb gran nombre d’habitants i el seu fàcil accés, fa que sigui molt visitat els caps de setmana i festius, tant pels veïns del poble com pels dels pobles del voltant.
En ell s’hi poden dur a terme moltes activitats de lleure: passejades, bicicleta, dia de pícnic….
Hi ha un circuit per practicar El Running amb 3 Rutes a diferents nivells.
També una zona d’escalfament deportiu.
També es un indret molt freqüentat per escoles de la comarca, grups i associacions per a celebrar actes.
El parc compta amb els serveis necessaris com a zona de lleure, una zona amb taules de fusta, fonts, lavabos, contenidors de residus i mobiliari urbà.
També cal remarcar que un dels principals atractius del parc és el Tren de Palau.
L’associació d’aficionats al ferrocarrils, els Amics del Tren, gestiona uns trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura necessària dels trens reals.
A la llarg del Parc hi ha diferents monuments.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Virgínia Cepero González
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 