El entorns del Centre d’informació ambiental Bonvilar (CIAB) són un espai amb un elevat valor paisatgístic ideal per passejar, gaudir de la natura o fer esport.
La seva àrea d’esplai facilita al visitant la realització d’aquestes activitats.
Té aparcament per a vehicles i autocars, facilitant la visita tant del públic general com dels grups concertats o escolars.
Els usuaris tenen a disposició una àrea de lleure amb 7 taules de fusta i
una font per fer més còmoda la visita al CIAB.
A poca distancia i a peu de la carretera, hi ha l’antic forn de Bonvilar.
Des d’aquest punt es poden fer diversos itineraris.
Un d’ells es fer un recorregut, proper al Torrent de la Betzuca.
L’equipament obre els caps de setmana i festius, de març a novembre ( l’agost està tancat) en horari de 9 a 17 hores.
La Resclosa i l’inici del canal es situen uns 550 metres al nord del poble de Gironella.
Discorre paral·lel al riu Llobregat, en el seu primer tram també al costat de la carretera C-16z.
Historia:
L’agost del 1862 Ramon Alsina Postius, presentà el projecte de Josep M. Folch Brosa per la reforma del molí de Gironella i per l’establiment d’una fàbrica de filats al mateix indret.
El projecte contemplava no modificar l’alçada de salt útil existent del molí, 4,79 metres, però si que sol·licitava una regulació de l’amplada d’entrada del canal de 4 metres.
La petició fou concedida el 1864.
Posteriorment, el 1872, es féu sol·licitud de reconstrucció de la presa i eixamplament del canal.
Dos anys més tard es sol·licitar modificar el punt de desguàs tot augmentant el salt; assolint la llargada de canal de desguàs actual.
La concessió no es donà fins el 1879.
Encara el 1898 es documenta una nova petició, en aquest cas el projecte és per la construcció d’una presa nova de pedra, a més d’augmentar-ne l’alçada i també la del canal.
La resclosa i l’inici del canal de la fàbrica de Cal Metre es situa uns 550 metres riu amunt des de l’entrada del canal a la fàbrica,
es tracta d’una resclosa de planta lleugerament corbada a l’extrem de llevant de la qual hi ha les comportes que regulen l’entrada d’aigües al canal.
A l’inici del canal hi ha tota la infraestructura i maquinària de control de la comporta de pas de l’aigua.
La resclosa i els primers metres del canal es troben dins el terme municipal de Casserres.
.
El canal és de murs de pedra i formigó, amb tot un seguit de contraforts de suport. És l’única fàbrica del terme municipal que es troba situada al costat de llevant del riu i que per tant el canal discorre per aquesta llera.
Al llarg del primer tram del canal, des de la resclosa fins la fàbrica, disposa d’algunes comportes de desguàs.
Un cop surt de la fàbrica, el canal discorre un tram d’uns 230 metres cobert, tornant a ser obert l’alçada de sota el Centre d’Atenció Primària, a partir d’aquí encara té un llarg recorregut d’uns 440 metres aproximadament fins a l’alçada del final del nucli urbà on retornar les aigües al Llobregat.
Observacions:
El riu Llobregat i també el canal, formen part de la imatge del poble de Gironella, ja que discorren pel mig del poble actual.
Les empreses que gestionaven les fàbriques de Cal Metre i Cal Bassacs, junt amb els Viladomiu van forçar les peticions d’aprofitament hidràulic, tot sol·licitant ampliacions de concessió a fi de quedar-se amb el màxim de sostre hidràulic possible.
Alsina i Teixidó en concret per tal d’aprofitar el tram de riu entre Cal Bassacs i Viladomiu Vell; i Viladomiu per tal d’aconseguir augmentar l’alçada de la presa. Les peticions es va resoldre amb la concessió de l’augment de la presa sol·licitat per Viladomiu Vell i la negativa de més concessions del tram sol·licitat per els altres empresaris.
La Colònia Cal Metre està inclosa en el “Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat”; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d’Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007).
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació de Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ramon Solé
El Recorregut de la Sèquia del Manresans des de Balsareny, es un tram d’un kilòmetre i 400 metres, totalment planer i apte per qualsevol edat.
KODAK Digital Still Camera
Se inicia el recorregut des de vora el Pont del Riu sobre el riu Llobregat, emplaçat a la carretera d’Avinyó (BP-4313) a la sortida de Balsareny, km. 42,1
on hi ha la font de Sant Roc, ja descrita fa temps en aquest Bloc.
Trobareu en primer lloc l’Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Santa Maria.
És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval que es troben en el seu recorregut principal.
KODAK Digital Still Camera
Salva el desnivell provocat per la riera del Mujal, pocs metres abans que aquesta desemboqui al Llobregat.
KODAK Digital Still Camera
Preneu el camí direcció nord que travessa l’aqüeducte de Santa Maria,
KODAK Digital Still Camera
camí senyalitzat de la Ruta de la Séquia.
KODAK Digital Still Camera
Passareu pel costat de molts horts,
KODAK Digital Still Camera
regats per l’aigua de la Sèquia;
KODAK Digital Still Camera
ara per la sequera no es pot fer-hi us de l’aigua que hi porta.
KODAK Digital Still Camera
A 700 m aigües amunt trobareu el Pontarró del Colador, ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional.
KODAK Digital Still Camera
Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda.
KODAK Digital Still Camera
La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.
KODAK Digital Still Camera
Esteu a uns 875 m de l’inici del canal, on esta la resclosa.
Resclosa situada a l’inici de la Sèquia de Manresa on es desvia l’aigua del riu Llobregat cap a aquest canal d’origen medieval. Tal vegada s’hauria d’anomenar amb més propietat un assut, que és una presa de petites dimensions per derivar l’aigua cap a una séquia. Es troba en un meandre del riu, sota el turó on s’assenta el castell de Balsareny, en un entorn amb un interessant bosc de ribera.
KODAK Digital Still Camera
La resclosa o assut té una forma semi-el·líptica d’una gran llargada (128 metres de longitud), amb una alçada màxima de coronació de 3 metres. Fa un pendent molt suau, ja que a la base s’allarga 15 metres aigües avall i 10 metres aigües amunt. Conserva part de l’estructura originària de fusta, per bé que el 1952 es va revestir amb formigó. Gràcies a una intervenció arqueològica realitzada l’any 2020, quan es va reparar parcialment, sabem com era l’estructura més antiga de la resclosa
És feta amb una tècnica d’estructures mixtes que conté com a base un entramat de fustes entrelligades, amb posts verticals que estan encastats a la roca del riu. Per sobre de les bigues originàriament estava revestida amb llosetes que protegien la fusta però que quedaven amagades. L’entramat de fusta genera uns compartiments on hi ha encastats blocs allargats de pedra (gres) que donaven una gran consistència a l’estructura. Aquesta tècnica té precedents en època romana i una llarga tradició en època medieval i moderna. L’estructura antiga està més ben conservada a la part oriental i, a mesura que avança cap a llevant, es degrada de forma progressiva, fins que queda totalment desfigurada en el tram de l’embocadura, per on es capta l’aigua cap a la Séquia.
KODAK Digital Still Camera
A un costat de la resclosa hi ha una caseta de pedra de planta quadrada. És una construcció del 1890 que va ser restaurada el 1989, ja que s’havien malmès els murs de contenció adjacents. A l’interior hi trobem el rastellador gran que, depenent del cabal del riu, es regula de 32 a 38 rosques. A la façana principal hi veiem una llosa amb l’escut de Manresa i l’any 1890 gravat, una data que es repeteix a la llinda de la porta. A la façana oposada, a tramuntana, sobresurt una pedra que ve a ser una primera fita de la Séquia, amb l’escut de Manresa i l’any 1865.
KODAK Digital Still Camera
Uns metres abans, situada sobre una plataforma de pedra que conforma una placeta, hi ha una caseta que aixopluga un bagant, el qual permet desviar l’aigua del canal cap al riu.
KODAK Digital Still Camera
Aquí comença el primer tram de la Sèquia, que és paral·lel al riu i discorre per l’interior d’una mina artificial d’uns 600 m.
KODAK Digital Still Camera
Al seu damunt hi ha el camí que porta a la resclosa i que va ser construït a la dècada de 1920.
Podeu tornar pel mateix camí al punt d’inici del recorregut.
El Mirador de l’Alzina de cal Torres, es troba situada en el pla on antigament havia existit la masia.
Per anar-hi cal seguir el camí rural que surt de la carretera BV-2249, en algo més de cinc minuts arribareu al turonet que hi ha l’alzina de cal Torres.
Des d’aquest punt, es domina una amplia vista casi a 180 grau a la rodona.
Un paisatge en les que podem veure verdes muntanyes al fons.
Per les rodalies, magnifiques vinyes i ven cuidades.
A prop de l‘Alzina centenària, hi han varis xiprers.
També, varies oliveres a un nivell més baix.
Petits grups de pinedes aquí i allí…
I de lluny la muntanya de Montserrat
Per últim, en la part principal, on estaria la propiamen la masia, hi ha varis arbres molt vells.
Per visitar a Les Dames Coiffées, cal anar al Pont del Riu, allí prendre el camí al nord, està senyalitzat.
És seguir la Ruta de la Séquia al llarg d’1,3 km fins la Resclosa dels Manresans.
És una formació geològica peculiar que es coneix amb el nom de Dames Coiffées (dames amb barret) i que consisteix en una mena de columnes naturals amb una llosa de roca dura al capdamunt.
Estan emplaçades a la part baixa del cingle que hi ha en el congost del riu Llobregat, a l’alçada de la Resclosa dels Manresans.
Aquestes estructures geològiques són el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts dels penya-segats.
De manera que els més resistents, com les lloses de gres, han protegit aquestes columnes de terra des de la part alta, com si fossin barrets.
L’erosió de la base del turó del castell per part del riu és el principal responsable de les esllavissades que provoquen acumulacions de sediments més avall. Aquests paquets de sediments són de diverses mides i no tenen cap coherència estratigràfica, més enllà de l’ordre amb què han anat caient.
Finalment, l’erosió provocada per l’aigua de les pluges ha anat modelant unes formes capritxoses, ja que els blocs més grossos i resistents situat a dalt protegeixen de l’erosió els sediments més fins que es troben a sota.
En això consisteix l’erosió diferencial, que produeix un intens buidatge sobre els sediments fins, mentre que els que tenen la protecció del “barret” resisteixen i es mantenen en forma de columnes. Per això s’anomenen també “pilars coronats” o orgues.
En aquest indret, concretament, hi trobem dues sèries de columnes “amb barrets” que s’alcen per sobre del perfil del penya-segat.
Com que l’accés és una mica difícil, les dammes coiffès també es poden observar des d’una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny. En aquest punt s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa que explica, també, el procés de formació de les dames coiffées.
És un bon lloc per contemplar aquestes estructures geològiques des d’una perspectiva alta i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat i el seu bosc de ribera.
Prop d’aquest punt hi ha unes escales de roca que condueixen fins al castell tot passant per un corriol enmig d’un bosc obac.
La ciutat de Banyoles, fins fa poc, ha estat tradicionalment dividida entre la vila i el terme.
Al terme es vivia de manera diferent a com ho feien els habitants de la vila. Eren majoritàriament pagesos que residien en terres disperses o en masos.
Mas Teixidor
Un mas era un territori que menava una família i comprenia la casa d’estatge, la cort, l’hort annex, les terres i les vinyes.
Can Horts
Conreaven vinyes, arbres fruiters, blat, ordi, civada, mill, cànem, lli i llegums. Criaven vaques, bous, porcs, muls, cavalls, xais i aviram. Pagaven, en festivitats assenyalades de l’any, unes prestacions senyorials a l’abat, o altres oficis dependents del monestir, per les seves terres i cases. Solien ser treball personal, gallines, ous o altres espècies.
El rec d’en Teixidor és, juntament amb el rec de ca n’Hort, són dels primers que es van construir per regular el cabal de l’estany,
permetent el desguàs i regulant la sortida d’aigua mitjançant bagants regulables.
Aquest recs, passant a tocar les cases de Banyoles.
En un tram, podrem conèixer una antiga Font.
També així com un vell safareig, que agafava l’aigua del rec,
on les dones de la Vila anàvem a rentar-hi la roba..
Antigament moltes masies dels municipis de Camús i de Cornellà de Terri disposaven de safareig o rentador propi, on les dones anàvem a rentar-hi la roba.
L’aigua era el recull provinent del torrent o riera on estaven situats.
Un mateix rentador podien anar-hi varies dones de diferents masies de les rodalies.
Algunes de les masies com can Reparada, can Quelistrus, can Grapes, can Patei utilitzaven el rentador del Sant Dalmau.
El rentador que corresponia a can Carxofa, can Jou i can Pardol, el mur del rentador feia tant de passera per anar d’un cantó a l’altre de la riera, així també, feia com de petita resclosa.
No eren només per rentar-hi la roba, en alguns cassos els joves del poble a l’estiu les utilitzaven per banyar-se.
Trobareu diversos cartells indican el recorregut per visitar els rentadors.
La Vall d’Horta està dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac del municipi de Sant Llorenç Savall.
Història :
Tot i no tenir-se clar des de quan va començar a haver-hi presència humana a la vall d’Horta, les troballes d’algunes eines lítiques treballades al massís de Sant Llorenç del Munt, i concretament una peça trobada a la vall d’Horta, permeten afirmar-hi la presència d’éssers humans almenys des de l’època del paleolític.
La vall d’Horta és una vall situada al vessant nord-est del massís de Sant Llorenç del Munt.
Es troba al municipi de Sant Llorenç Savall, al Vallès Occidental.
Té una àrea aproximada d’unes 887 hectàrees i el límit perimetral fa uns 14,8 km.
Hi discorre el torrent de la Vall d’Horta, tributari del riu Ripoll, que és afluent del Besòs.
És dins del límit del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, creat el 1972. Des del 2000 també forma part de l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (IEIGC) inventariat com espai d’interès geològic en el conjunt de la geozona Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la qual forma part del parc natural majoritàriament.
La vall d’Horta és al sector occidental del terme municipal de Sant Llorenç Savall i es tracta d’una de les valls més grans i amples del municipi.
Discorre de sud-est a nord-oest, pràcticament en paral·lel a la carena del Pagès, la qual uneix els cims de la Mola i del Montcau.
Té una longitud d’uns 4,5 km i una amplada màxima d’uns 3,5 km. El tàlveg, o fons de vall, té una alçada que va des dels 450 m als 550 m aproximadament i les carenes que envolten la vall tenen alçades molt diverses des dels 500 m aproximadament als 1.056 m del cim del Montcau, un dels límits careners de la vall.
Roca Sareny (804,4 m) i el castell de Pera (740,6 m), a la dreta, des del contrafort sud-oest de Baiarols (uns 670 m).
El límit carener està format per diverses serres i carenes que van perdent altitud en direcció sud-est fins a arribar al punt de sortida de totes les aigües de la vall, a una alçada d’uns 430 m i situat a la confluència del torrent de la vall d’Horta amb el riu Ripoll. Des d’aquest lloc i en sentit nord hi ha la carena de Ricó, que tanca la vall pel cantó est fins a arribar al Puig Cornador (586,5 m) al cap d’1,5 km. Des d’aquí el límit carener gira cap al nord-oest fins a arribar al turó de Baiarols (696,1 m) després de gairebé 1 km.
La carena continua primer en sentit nord, passant pel coll de la Muntada (611,8 m), i després cap al nord-oest, passant pel coll del Castell (654 m), i 1,7 km més tard arriba al turó on hi ha el castell de Pera (740,6 m). El límit nord-oriental el tanca la serra del castell de Pera, la qual, després de passar per dos colls més, el coll d’Agramunt (673,5 m) i el coll de la Costa (682,5 m), arriba al turó de Roca Sareny (804,4 m) al cap d’1,7 km.
Al segle XX, la industrialització i el canvi de models econòmics han anat provocant el despoblament de la vall.
Actualment encara queda algun mas dedicat a l’agricultura, els molins han estat abandonats, altres masos s’han recuperat com a segones residències i encara uns altres són elements de dinamització cultural i turística.
És un racó muntanyós, amb planes fèrtils aprofitades per conreu i probablement l’indret de poblament més antic.
Per les seves característiques naturals ha viscut sempre d’una manera autàrquica i autosuficient. L’excursionisme i l’interès per la natura poden acabar revifant aquesta fèrtil vall, sobretot després que els devastadors incendis del 2003 li restessin interès paisatgístic.
Farem el mateix camí per tornar a la carretera.
Recull de dades : Viquipèdia i Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font del Fornot està situada en el passeig de la Muntanya front el número 17 a, amb cantonada al carrer de l’Esperanto de Les Fonts de Terrassa.
Es una de les fonts construïdes mes recentment, va ser inaugurada el dia 7 d’Octubre de 2017, durant la Festa Major de Les Fonts.
Es una construcció amb forma de capelleta, disposa d’un aixeta polsador i l’aigua cau a una reixa a nivell de terra. Al seu costat disposa d’un seients de fusta.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 