El Bosquet de cal Pons està situat en la Colònia Pons de Puig-reig.
Dades històriques de la Colònia Pons :
Josep Pons, l’any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial.
L’any següent obtingué el permís d’aprofitament industrial de l’aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s’inaugurà l’any 1880.
Al costat de l’espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons.
Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d’Orient, el més emblemàtic de la colònia.
Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia.
Amb el nom de Bosquet de Cal Pons es coneix el conjunt arbrat de bosc i jardins que els Pons van plantar a l’entorn de l’església i les torres. A la zona del jardí destaquen el passeig de plataners, que va de l’església a la Torre Vella, i el de rosers i til·lers, entre ambdues torres.
Uns espais centrals a manera de rotonda mostren exemplars de tota la vegetació representada: cedres, alzina, llorer, llorer-cirer, palmeres, exelses, etc. El jardí també té castanyers d’índies, lledoners, boix grèvols, i tapissant el sòl, gessamí d’hivern, vinca i heura.
A la plaça de Sant Josep s’aixequen altívols cedres, envoltats de gessamí d’hivern i heura, palmeres, margallons, excelses i lilàs.
El bosquet pròpiament dit es format per cedres, alzines i lledoners, amb un sotabosc de boix, galzeran i garrics. Tot el conjunt era regat per un sistema complex de canalització d’aigua que s’emmagatzemava en uns dipòsits que encara es conserven; era cuidat per tres jardiners.
Observacions:
El Bosquet de Cal Pons es un jardí històric, que segons la definició proposada per la Carta de Florència (1981), redactada pel Comitè Internacional de Jardins Històrics (ICOMOS-IFLA) i impulsada per la UNESCO: “una composició arquitectònica i vegetal que, des del punt de vista de la història o de l’art, té un interès públic i com a tal està considerat com un monument”.
En aquest sentit, un jardí històric és un paisatge cultural reduït, modelat per la mà de l’ésser humà, que s’ha mantingut al llarg del temps fins arribar als nostres dies, i al qual l’hi atribuïm un significat social, històric o artístic rellevant. Més enllà d’aquesta definició sintètica, la Carta de Florència atribueix una dimensió transcultural als jardins històrics. En efecte, els jardins històrics són: “l’expressió de les estretes relacions entre la civilització i la naturalesa, un lloc pel gaudi, propici a la meditació o el somni.
El jardí assoleix així el sentit còsmic d’una imatge idealitzada del món, un “paradís” en el sentit etimològic del terme, però que dóna testimoni d’una cultura, d’un estil, d’una època i a vegades de l’originalitat d’un creador”. La legislació catalana, espanyola i internacional en matèria de patrimoni inclouen entre les seves figures de màxima protecció els jardins històrics. Sota aquesta catalogació s’inclouen, generalment, tres tipus d’espais bàsics: els jardins privats, els jardins botànics i els parcs urbans.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero
Els quatre Plàtans de la font de la Mare de Déu estant situats al Bruc de la Parròquia, al torrent de l’Illa, al final del camí que surt de la Plaça en el municipi El Bruc.
Agrupació de plàtans al costat de la llera del torrent de l’Illa i de la font de la Mare de Déu.
El nucli és format per quatre plàtans centenaris, de gran volum a causa de la humitat del torrent.
Tenen un gruix destacat del seu tronc tots 4 arbres, les seves branques són molt llargues cap a munt.
A la zona hi ha també diversos exemplars de lledoners de gran alçada.
A les rodalies hi han bancs i una taula amb seients.
Observacions:
La zona, molt pròxima al nucli urbà, és utilitzada pels veïns del Bruc com a àrea d’esplai per l’ombra abundant que proporcionen els arbres.
Antigament era molt freqüentada perquè hi ha el safareig col·lectiu de la font.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador
La Mare de Déu de Bruguers o Ermita de Bruguers esta en la carretera de Gavà a Begues en el Km. 4 de Gavà.
És un edifici originalment romànic del segle XIII al poble de Bruguers a mig camí dels nuclis de Begues i Gavà (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S’hi venera la Mare de Déu de Bruguers, una marededéu trobada.
A prop de l’entrada principal de l’ermita hi ha un Roure molt destacable.
Aquest roure, mesura uns 17 metres d’alt, amb un perímetre de tronc de 3,24.
Cal dir que ha superat els tres anys de vida. Tret d’alguns clars a la copa, exhibeix un bon estat.
Un gran escocell amb escorces i una tanca per protegir-lo.
Aquesta Alzina esta situada en un costat de la Plaça de Camilo Riu.
Arbre de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d’un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex.
És un arbre de capçada espessa d’un verd intens i l’escorça d’un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures i dentades, peludes a la cara inferior, llargues i dentades. L’arbre té una alçada aproximada d’uns 13 m i un diàmetre de tronc, a la base, de 1,30m.
Observacions:
Aquest element apareix a l’article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d’octubre de 1997, el qual preveu un llistat d’espècimens botànics singulars que poden ser declarats arbres d’interès local mitjançant la fórmula d’un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Per anar a les Alzines de La Font del Molí, cal sortir de Viladecavalls direcció a can Sanahuja, des de aquest punt cal dirigir-se a la Font del Molí, al costat de la Bassa i a l’altre costat del camí estan les Alzines.
A peu del camí que ve de Can Sanahuja s’hi poden contemplar quatre exemplars de roure martinenc (Quercus humilis),
dos dels quals són de notables dimensions.
Es tracta d’arbres de tipus caducifoli, de tronc irregular i de branques molt ramificades, que s’estenen cobrint bona part del camí.
Les fulles són ovalades amb lòbuls als marges.
El seu fruit és el gla.
Si segui recta pel costat d’unes oliveres arribareu a la Font dels Rosers.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
El Pont del torrent del Vetllador o de l’Espluga i el rec està en el camí antic de les Fonts,
travessa aquest torrent per donar continuïtat al camí antic que va a les Fonts de Rellinars, des de la Fàbrica,
passant pels Horts de l’Andaló
i seguint el curs de la sèquia que es nodreix d’aigua de les Fonts per regar els horts
i omplir la bassa que des de aquest punt baixa per una tuberia fins la Fabrica.
S’hi pot accedir per la pista que puja cap a el Molí i les Fonts, entre el cementiri i la Fàbrica, uns 250 mt a mà dreta hi ha l’accés al corriol i està degudament senyalitzat.
Es tracta d’un pont d’arc, que mesura 3,30 mt d’amplada a la seva base i 2,70 mt d’alçada màxima.
El gruix del pont mesura 110 cm.
S’ha construït amb blocs de travertí probablement extrets d’aquesta mateixa raconada on aflora aquest element geològic.
Per aquest camí hi ha lloc naturals molts bonics,
Actualment la manca d’aigua fa trist tot aquest entorn, aixi com molts arbres caiguts…
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès
fonts naturals, aigua, muntanya i més 