En la Plaça dels Templers on hi ha la font, esta situada sota del Castell i al front del Cementeri de Puig-reig.
Es una font senzilla feta d’obra amb rocs, al seu centre hi ha una aixeta de polsador d’aigua de xarxa pública, aquesta cau a una petita pica.
Al seu contat té un jardí i un banc de fusta.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El parc de la Marquesa és un parc municipal d’ús públic situat al barri de Collblanc, del Districte II de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Us passo la seva història :
Limitat al nord per la Carretera de Collblanc, a l’oest pel Carrer Farnés, a l’est pel Carrer Llobregat i al sud pel Carrer Occident, avui dia te una superfície de 13.772 m².
Dins del parc s’hi troba la Torre Barrina, l’edifici d’estil senyorial que va pertànyer a Eugènia Casanovas i Amat. Envoltant la casa hi ha vestigis de l’antic jardí, on encara s’hi conserven les grans palmeres que hi havia prop de les masies (la majoria avui dia desaparegudes).
Està distribuït, com era típic al segle XIX, en glacis i caminets amb bancs, arbres d’ombra i dues fonts de fosa, de tipus columna amb aixetes de llautó i peu de pedra artificial. La reixa que l’envolta és de forja, està emmarcada per dues grans pilastres de pedra, i a la llinda hi ha la data 1867. S’hi ha afegit aparells de jocs per a infants.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Camí Vell a Vacarisses el seu inici esta al Nord del terme municipal de Viladecavalls, per sota del camí a can Boxeres.
Era l’Antic camí que anava des de Viladecavalls fins a Vacarisses.
Comença a l’alçada de la urbanització de Can Corbera, seguint el Camí del Molinot. Després de creuar l’autovia i el torrent del Llor i seguirem a través de la urbanització del Molinot en direcció la masia de Can Cardús.
Transcorre en zona forestal i agrícola, tot i que aquesta última és cada cop més residual. El camí està senyalat amb una fita.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn
Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Bassa gran de can Vidal cal situar-se al carrer Rossinyol on fa una corba el carrer,
D’allí surt un caminoi a l’esquerra que baixa al torrent on es situada aquesta antiga bassa, del Barri del Serrat de Santa Eulalia de Ronçana.
Es una bassa rectangular, en part adossada en la mateixa paret de la muntanya.
L’aigua entra per un dels costats, hi ha gent que diu que l’aigua de la Font de can Vidal i altres, del mateix torrent.
Recull de dades: Pere Ciurans.
Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font és situada al costat dret del camí que porta a Ca l’Artiguetes, en el barri de La Vall de Santa Eulalia de Ronçana.
La gent de la masia, la varen construir en 1927 entre el camí i a prop del torrent.
El seu doll sempre escàs però constant omplia una bassa que hi havia a prop.
La font antiga va ser destruïda durant unes obres fetes a la zona.
En un intent de recuperar la font, es va arranjar l’espai amb ciment i blocs de pedra, fins a formar una petita bassa on s’emmagatzema l’aigua, tot i que no hi ha brollador.
En un dels costats s’ha gravat la data “15-11-07”, data del seu arranjament.
L’any 2022 es va fer una reforma de nou, col-locant una bomba manual, per extreure l’aigua que hi ha en un dipòsit soterrat.
També es van col·locar escales de travessa de fusta que permeten descendir-hi des del camí a la font.
A pocs metres hi han dos alzines centenàries que es destacant de la resta dels arbres de les rodalies.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba, i Fitxes de les fonts de Pere Ciurans.
Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn – Antequem S.L.
Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Roure Masponç està situat en un costat del camí que porta a can Maspons de la Vall de Santa Eulalia de Ronçana.
El roure de Can Maspons forma un túnel de vegetació amb les seves branques sinuoses.
Es tracta d’un magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) d’una sola bessa que destaca per les seves dimensions notables.
El tronc té un perímetre d’uns tres metres i té una brancada molt voluminosa,
que assoleix uns 15 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 10 metres.
L’exemplar creix sobre el marge, pel que el tronc s’inclina cap al camí i part de les arrels estan descobertes.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn – Antequem S.L.
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Setmana dedicada a les Fonts naturals de Santa Eulalia de Ronçana
El paratge de La Font de can Lluc, esta format pel conjunt de la Mina, el Safareig i la Font,
està situat sota les masies de can Lluc del Tossal i el Bruguer a prop de can Martí,
i on comença el torrent de Sant Joan en el Barri de La Vall de Santa Eulalia de Ronçana.
De fet la Mina esta formada per la unió de dos mines interiors,
l’aigua d’aquestes s’uneixen pocs metres abans de sortir a l’exterior,
des d’aquest punt l’aigua es reparteix entre el safareig i a la senzilla font.
Antigament les dones de can Lluc hi anaven a buscar aigua
i a rentar-hi la roba en el seu allargat Safareig,
la seva estructura es d’un mur allargat adossat a la paret
amb la llosa inclinada no massa gran i era com a màxim per rentar –hi dues persones.
L’aigua sobrant per mitjà de canonades i un aqüeducte s’omplia la bassa de can Martí.
La Font es molt senzilla, situada uns metres sota del safareig,
hi ha un tub en una petita paret.
En l’actualitat per la manca d’aigua tot està sec. Es una llàstima, perquè es un lloc tranquil que fa de bo estar-hi.
Recull de dades: Fitxes de les fonts de Pere Ciurans.
Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Setmana dedicada a les Fonts naturals de Santa Eulalia de Ronçana
La Font de can Penedes és al nord-oest del poble en el Barri de la Vall de Santa Eulalia de Ronçana.
Per arribar-hi des del camí de Rosàs hem d’agafar el primer trencant a la dreta després de can Lluc del Tussol.
Un camí ens portarà a dos basses que omple l’aigua de la Font situada uns metres més amunt.
L’aigua ve d’una mina situada dins del bosc proper,
surt per un broc i cau a una pica.
Estava abandonada i perduda de feia anys el setembre de 2018 es va arranjar.
Des d’aquí podrem gaudir d’una magnifica vista de Puiggraciós, els Cingles.
Recull de dades: Fitxes de les fonts de Pere Ciurans.
Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Setmana dedicada a les Fonts naturals de Santa Eulalia de Ronçana
La Fonteta de can Vidal esta situada al Torrent de les Tres Pedres, prop de la masia El Mas en el Barri del Serrat de Santa Eulalia de Ronçana.
S’arriba per un camí que porta a uns camps, al costat d’una antiga bassa,
s’ha d’agafar per un corriol que porta al torrent on trobareu la petita font
Es una font molt senzilla, el tub esta encastat al marge esquerre del torrent, en general sempre te un minso raig que cau directament al terra
on l’aigua va torrent avall.
Recull de dades: Fitxes de les fonts de Santa Eulalia de Ronçana de Pere Ciurans.
Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Setmana dedicada a les Fonts naturals de Santa Eulalia de Ronçana
La Font de Can Vidal està situada en un dels marges del torrent de Can Vidal en el Barri del Serrat de Santa Eulalia de Ronçana.
La font està constituïda per un mur d’obra de poca alçada, rematada per una fila de maons,
feta pel Josep de can Tabac en l’any 1965, al centre del qual hi ha fixat un tub metàl·lic per on brolla l’aigua, des d’aquest l’aigua cau formant un toll al seu davant a una petita pica;
d’allí per un rec o canal va una Bassa que es feia servir l’aigua pel regar els camps.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i Fitxes de les fonts de Pere Ciurans.
Autor de la fitxa de Diba : Marta Lloret Blackburn – Antequem S.L.
Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 