La muntanya de Sant Jaume és un espai d’oci i lleure per a famílies i grups, situat a menys de dos quilòmetres de Vilafranca.
Està situat en una àrea natural propera a la ciutat de Vilafranca, i vol fomentar l’equilibri amb l’entorn potenciant la biodiversitat agrícola i natural de la zona.
L’Espai Muntanya de Sant Jaume s’ofereix un servei de lloguer de taules i barbacoes i també hi ha un espai de bar.
Està obert al públic els caps de setmana i festius, excepte els dies de pluja, el mes d’agost i l’època de Nadal.
L’Espai muntanya de Sant Jaume està gestionat per la cooperativa d’iniciativa social Nou Verd, que té l’objectiu de promoure i facilitar la inserció laboral de persones amb discapacitat.
L’Espai muntanya de Sant Jaume està gestionat per la cooperativa d’iniciativa social Nou Verd, que té l’objectiu de promoure i facilitar la inserció laboral de persones amb discapacitat.
Recull de dades : Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Es una font de nova i moderna construcció, situada en uns jardins al costat del carrer del Camí de Can Comelles d’Esparreguera i propers a una antiga zona agrícola-forestal.
Esta formada per tres blocs blancs d’obra, el mes petit, esta situat en la part superior subjectat per quatre columnes metàl·liques de color negre.
Disposa d’una aixeta polsador, l’aigua cau al bloc de pedra inferior o del mig, on hi ha una pica i d’allí desguassa.
En aquesta zona enjardinada disposa de bancs i papereres.
Aquest molí es troba al costat esquerre de la Riera de la Rasa de Sant Julià de Ramis, i pren el seu nom d’una antiga casa, el propietari de la qual es deia Abraham.
Utilitzat per a poar aigua per a regar i servir a la casa de Can Bram, avui ja desapareguda.
El molí de Can Bram va ser restaurada a l’any 2006.
Aquest és un tipus de molí usat per al bombeig d’aigua del subsòl, normalment lligat a un ús agrícola.
Els molins aiguaders eren enginys usats per extreure l’aigua del subsòl a través d’un giny mecànic activat per al força del vent.
Amb l’arribada dels motors de gasoil i de l’electricitat, l’extracció de l’aigua del subsòl va deixar de dependre d’un recurs capriciós com el vent.
Recull de dades : Ajuntament de Sant Julià de Ramis i altres
El Moli de Vent del carrer Catalunya esta en una illeta amb cantonada al carrer de Mossèn Joan Abarcat front la rotonda de la Ronda de Llevant de Castellar del Vallès.
No fa massa temps la veiem sense les aspes.
Ara, una vegada restaurada, podem contemplar un Molí de vent tal com fa algo mes d’un segle el van construir.
Cal saber que a principis del segle XX, tota aquesta contrada era terrenys agrícola i s’explotava l’horta; se’ns fa difícil pensar que era així, quan ara totes les rodalies veiem que estan urbanitzades.
L’Ajuntament de Castellar del Vallès, ho ha volgut conservar-ho com un record d’un temps passat.
El Molí de la Bastida esta situat a peu de la ctra. de Rubí a Terrassa, en el municipi de Rubí.
Us passo la seva historia :
En la documentació anterior al segle XVIII es parla de “la Quadra”. Segons RUFÉ (1984a; 1997a) existien sota teulada, i per la part interior, alguns merlets que evidenciarien el seu caràcter defensiu. La primera cita coneguda, recollida al Cartulari de Sant Cugat, és de l’any 986.
En algunes publicacions, s’ha identificat l’edifici amb la “domus” o casa forta de Vilamilanys. Prop de la masia, a tocar del torrent de Sant Feliuet i davant de can Rosés, hi havia un molí, potser més antic que la Bastida, del qual ens parla un document del 1140.
És el “molí Viula” o “Roquerol” de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que l’església catedral de Barcelona, havia adquirit amb permís per a construir una torre o casa forta per defensa dels sarraïns.
El 1234 el rei Jaume I confirmà tots els castells i possessions del monestir de Sant Cugat amb els molins de Rubí i la dominicatura de Vilamilanys.
La família Bastida comença a aparèixer pels anys 1172 i les seves notícies són abundoses en el llibre d’actes i pergamins de can Xercavins dins del segle XIV. El molí estava situat sota la casa, en el camí que hi accedia, però en una edificació apart, més modesta i antiga.
Es tenen notícies que ja existia en el segle X i aprofitava l’aigua de la riera mitjançant una resclosa i un rec per fer rodar les moles. Aquest molí, amb les consegüents modificacions arribà fins els nostres dies, funcionant en la darrera època, amb motors elèctrics. La meitat nord de la casa pertanyia al terme de Sant Quirze i la part sud al de Rubí succeint que segons l’habitació on moria un difunt era enterrat en un cementiri o l’altre, fins que finalment, va passar tota al terme de Rubí.
L’any 1850 Josep Gros i Jordana va comprar a Isidre d’Angulo aquesta heretat que comprenia la casa, 20 quarteres de terra, un molí fariner i l’aigua pel molí com per als horts per mig d’una sèquia que ve del a riera de Rubí. (RUFÉ, 1984a; 1997a).
El desembre de 1855 es va publicar una reial ordre per la qual s’afegia aquest lloc al terme de Rubí, ja que fins aquell moment una roda pertanyia a Rubí i l’altra a Sant Cugat (SIERRA, 1989).
Prop d’aquesta propietat s’instal·là la primera fàbrica a Rubí, al lloc nomenat “la Verneda de Carreras” de J. Calvet, després de Vallhonrat i Solà de Terrassa. A principis del segle XX s’instal·là un molí de vent a la torre de guaita per abastar d’aigua la casa. A tocar aquesta hi havia una era molt gran per batre i, a sota, la “font de la Tartana”.
Els darrers cent anys va pertànyer a can Corbera fins que el 1974 va ser venuda a una immobiliària per a bastir-hi un polígon industrial.
Es va enderrocar aquell any (MARGENAT, 1988a; RUFÉ, 1984a; 1997a).
El 1960 va deixar de funcionar, resultant, de tota manera, el molí de més llarga vida de la història de Rubí.
“La seva situació era estratègica, tant per l’emplaçament del lloc com pels camins que per allí transcorrien i per la mateixa riera, lloc de pas obligat” (RUFÉ, 1984a; 1997a).
“Es tracta de dues estructures ben diferenciades, construïdes a l’angle del marge aixecat sobre la carretera de Sant Quirze.
L’edificació que es troba a la part alta era l’antiga casa de la “quadra” de la Bastida, mentre que l’edificació inferior consistia en el molí del mateix nom.
El parament en ambdós casos és de còdols, rajoles, totxos i gres de can Fatjó que formen una estructura complexa de molí amb nombroses ampliacions i elements industrials de diferents èpoques (MORO, 1990).
A les excavacions van aparèixer restes d’un molí del segle X i altres posteriors, així com rescloses de la canalització i, especialment, restes de la masia amb cups de trepitjar raïm dels segles XVII a XIX i bases de premsa de pedra, organitzat de cara a donar sortida a una explotació agrícola important.
Conserva paviments en diferents estances i, en molts casos, s’han deteriorat fortament arran de l’excavació arqueològica que ha tingut el lloc.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona.
La noticia és va publicar i presentar per BTV en l’any 2014, al redescobrir-se un petit pantà, que és havia fet servir per us agrícola en la Finca de Can Cuias de Vallvidrera.
Panta Vallvidrera
De fet , a Collserola en trobem dos d’antics Pantans, el de Vallvidrera, que va servir per donar aigua a Sarrià i el de Can Borrell per us agrícola.
Pantà de can Borrell
Aquest seria un tercer pantà, totalment tapat per vegetació i terra.Us passo primer el redactat de prensa i despres el video-reportatge de BTV. :
“Actualitzat el 22.10.2014 a les 13:43 Cristina Geraldes / Montse Llorens
Fa temps, a més del pantà que avui dia encara existeix i que es va construir per abastir d’aigua Sarrià, n’hi havia un altre d’uns 50 metres de llargària que servia per regar els camps de la zona. Dos veïns de Vallvidrera han aconseguit localitzar-lo i deixar-lo parcialment al descobert.
Amb el temps, el pantà agrícola es va abandonar i el bosc es va apoderar de l’indret. Dos veïns de Vallvidrera, el Vicenç Fonolleda i el Ramon Marsà, que recordaven haver-lo vist quan eren petits, es van proposar trobar-lo i així ho han fet. De moment, gràcies a ells, una part de la presa ja és visible.”
Ara, podeu veure i escoltar el video-reportatge de BTV a :
El Mas del Molí de Les Fonts d’Olot esta situat al Pla de la Moixina, al costat de la carretera rural de la Moixina, s/n. d’Olot.Aquest Mas sempre havia sigut de caràcter rural, d’ús residencial i agrícola, com a molí, servia per moldre blat i altres.Era originalment de reduïdes dimensions i de caràcter humil on actualment presenta una imatge amb molts volums afegits de nova construcció.Coberta amb teula àrab amb diverses pendents i amb façanes, majoritàriament , remolinades i pintades, amb zones revestides amb un arrebossat de morter de calç, actualment en bon estat de conservació.A traves d’un rec, rep al molí l’aigua de diversos naixements del pla de la Moixina, tot abans de desaiguar al riu Fluvià.Actualment es el Centre de Reproducció del Molí de les Fonts d’Olot, que bàsicamentte cria de crancs de riu de potes blanques.El Centre del Molí de les Fonts reprodueix aquesta espècie des de l’any 2005 per poder reforçar unes poblacions delmades per la presència de la malaltia fúngica de l’afanomicosi, introduïda per les espècies de cranc de riu d’origen americà presents als nostres rius.Aquests crancs de riu de potes blanques son principalment per millorar els cursos fluvials de la Muga, el Ter i el Fluvià, i d’aquesta manera, mantenir l’esperança d’evitar l’extinció d’aquesta espècie essencial pels nostres ecosistemes fluvials.
Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Ajuntament d’Olot i Altres.
L’hort familiar acostuma a ésser una part complementària d’una explotació agrícola o ramadera.Si bé, també es consideren horts familiars els que menen persones que són afeccionats a l’agricultura i sense cap tipus d’explotació agrícola connectada.Aquests tipus d’hort es dedica a l’autoconsum i si hi ha una petita comercialització dels productes aquesta és irregular i de menor importància.Fins i tot es pot donar el cas que, a causa de la petita escala amb què s’opera, siguin horts deficitaris econòmicament.Molts dels horts familiars, els podem veure en cases o xalets, en la seva part annex al jardí o substitueix a aquest,també, en terrenys de reduïdes dimensions propers a l’habitatge, per aprofitar el terreny de la seva propietat.El reg es fa per medi d’una manega o en els casos d’horts de mida molt petita amb regadores.Així, segons l’espai disponible pot tindre algun arbre fruiter repartit per l’hort.I que es pot cultivar en un Hort Familiar ? De tot una mica, segons el gust del propietari, des d’enciams, tomàquets, carbassons, pastanagues, seves, maduixots…
amb una llarga possibilitat varietat de verdures.
Ja sabeu, si teniu un espai per destinar a un petit hort, ànims !
fonts naturals, aigua, muntanya i més 