Arxiu d'etiquetes: artificial

Estany de la Guinardera de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

L’Estany de la Guinardera esta entre les avingudes de la Via Augusta i d’Europa de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • L’estany de la Guinardera va ser construït el 1992 com element natural i paisatgístic, en el moment del desenvolupament del parc empresarial.
  • L’any 2018 es va dur a terme la primera fase del projecte de restauració de l’estany, que va ser possible gràcies als Pressupostos Participatius. 
  • Entre 2023 i 2024, es van continuar els treballs de restauració paisatgística i millora ecològica, amb la finalitat de preservar i posar en valor els valors naturals d’aquest indret.
  • Aquesta tasca ha permès adequar l’entorn i millorar-ne les condicions, n’han potenciat el paper faunístic, n’han ordenat l’ús social i l’han convertit en un punt d’educació naturalística.

L’estany de la Guinardera és un element del patrimoni natural de Sant Cugat del Vallès,

va ser creat de manera artificial.

Les aigües procedeixen de la xarxa pluvial (que passen prèviament per un separador d’hidrocarburs) i del bombeig d’aigua freàtica.

Recentment, aquest espai ha estat objecte de diverses actuacions de restauració paisatgística i

ecològica per a potenciar-ne la biodiversitat.

Les millores han inclòs la revegetació dels marges, la creació d’un camí perimetral, la instal·lació de miradors

i passarel·les a nivell de l’aigua, també de grades, i la col·locació de rètols informatius sobre la flora i la fauna autòctones.

Per altra banda, trobem també plantes halòfites que ajuden a consolidar els marges, millorar la qualitat de l’aigua i diversificar el medi.

A l’entrada de les aigües pluvials, a la zona nord-est de l’estany, es pot trobar canyissar de Phragmites australis (canyís), que contribueix a depurar l’aigua.

Als altres marges, s’observen herbassars poliespecífics amb espècies com Iris sp.; Juncus sp., Scirpus sp. i Carex sp., entre altres.

A més, hi ha tres illes flotants vegetades que afavoreixen la depuració de les aigües i la naturalització de les basses i,

alhora, són refugi i zona de nidificació per a fauna vertebrada i invertebrada.

No es permet benyar-se.

Disposa de algunes taules i seients per poder fer pícnic.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El Parc de l’Agulla de Manresa

Publicat el per
Respon

Parc de l’Agulla és un llac artificial on desemboca la Séquia de Manresa al nord de la capital del Bages, a la vora de la carretera de Santpedor.

El nom prové del distribuïdor de l’aigua de la Séquia, ja que en aquest lloc abans la Séquia se separava en dos canals. Antigament s’utilitzava «agulla» per un canal o rec.

És un espai lúdic molt freqüentat pels manresans, sobretot els caps de setmana.

Historia:

  • La presa del llac es va començar a construir el 1966.
  • Va entrar en servei l’any 1974, després de ser revestit totalment amb lloses de formigó.
  • Aprofitant l’estany, el 1977 es va construir al seu voltant el parc de l’Agulla, que s’inaugurà per les festes de la Llum.
  • Va ser remodelat el 1986.
  • Permet emmagatzemar uns 200.000 m³ d’aigua en una superfície de 64.000 m² i una fondària màxima de 4 metres.
  • Assegura el subministrament als dipòsits de la ciutat durant sis o set dies.

Al parc hi ha plantades diverses espècies d’arbres, acull més de 600 arbres de 20 espècies diferents, a més d’àmplies zones amb gespa.

Podem veure els monuments a la Séquia i al Gos, l’amic fidel, amb versos del poeta mexicà Amado Nervo, i la columna trencada dedicada a Josep Maria Vives i Llambí.

Hi ha amplis espais de joc i gronxadors per a nens i nenes de diferents edats i la pràctica esportiva que fan d’aquest espai un dels més visitats a la comarca. Així com la casa de l’Aigua i el Museu.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa de can Dalmases de Collbató

Publicat el per
Respon

La Bassa de can Dalmases esta situada en la Riera de can Dalmases.

Per anar –hi cal situar-se al final del carrer de la Riera en la Urbanització can Dalmases, un camí baixa a la riera i cal remuntar-la fins a la bassa.

Us passo dades generals i de la seva historia:

  • Antigament, on ara hi ha la bassa, hi havia la vinya de ca l’Anton de l’Ermità (un pagès del carrer Bonavista, de Collbató) i una petita bassa o bassal, dit de ca l’Anton de l’Ermità, que s’omplia amb l’aigua d’un rec que queia des dels plans de can Dalmases.
  • Aquesta aigua era utilitzada pels pagesos que tenien camps a prop.
  • Més tard, quan es va urbanitzar la finca, els treballadors van extreure grava i sorra d’aquesta vinya i van fer un gran clot que s’omplia amb l’aigua de la riera i era utilitzada per pastar el ciment, etc.
  • Durant uns anys va ser un abocador incontrolat, on Ajuntament i particulars llençaven runes i altres deixalles amb l’objectiu de reomplir l’esvoranc.
  • Les protestes d’alguns grups sensibilitzats pel medi ambient van servir per cridar l’atenció sobre aquest petit racó, que és gairebé l’únic espai humit que hi ha al terme de Collbató, i sobre la necessitat de protegir-lo.

La bassa de can Dalmases és un petit llac artificial de 0,50 ha d’extensió i forma ovalada que està envoltat de vegetació.

Observacions:

Està inclosa en l’Inventari d’Acords i Entitats de Custòdia del Territori i des de l’any 2005 i custodiada per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. El 2007 l’Ajuntament va aprovar un projecte de regeneració per convertir-la en un reducte de diversitat faunística i vegetal riberenca.

Imatge de l’any 2011 / Fotografia : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Nota:

En la visita feta, com no plou massa poca aigua tenia, i el lloc esta molt tapat per la vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Edifici Jufré de Folgueroles (Osona)

Publicat el per
Respon

L’edifici Jufré està situat en el carrer de l’Onze de Setembre, 9 amb cantonada amb el carrer de Puigjaner de Folgueroles.

És un edifici molt original, la construcció està inspirada en les formes orgàniques “gaudinianes”.

En les finestres, terrasses, balcons, coves… són de formes de geometria variable, estan complementades amb una variada  vegetació natural i artificial que entra i surt d’aquestes obertures.

La façana de ponent s’estructura a partir de tres grans columnes en forma d’arbre que s’allarguen fins a la coberta.

Al centre de l’estructura hi ha una cascada de vidre aïllada tèrmicament. Disposa de plaques solars i la recuperació de l’aigua de l’edifici.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llac de la Urbanització o Barri de Comabella de Sant Llorenç Savall

Publicat el per
Respon

Avui us presento un Llac “artificial” però amb un entorn natural,

El Llac de Comabella de Sant Llorenç Savall.

Esta situat en el carrer de les Alzines i entre el carrer Cova Simanya i l’avinguda de la Mola dins de la citada urbanització o barri de Comabella i darrera de la Piscina Municipal.

Teniu una bona perspectiva des del mateix carrer,

on hi han uns bancs de fusta per contemplar-ho i gaudir del silenci d’aquest espai.

Esta rodejat de nombrosos i diferents arbres, arbustos i vegetació,

que fan que els xalets del les rodalies del llac no es vegin.

Es l’habitat de varis ànecs que hi viuen tot l’any, que fan encara millor al veure’ls, ens dona una sensació de pau i tranquil·litat…

Text i fotografies : Ramon Solé

El Parc Marianao de Sant Boi de Llobregat

Publicat el per
Respon

El Parc Marianao  està situat en el carrer dels Lledoners, 1 de Sant Boi de Llobregat.

Es tracta d’un parc d’estil modernista, a la manera dels jardins de Rubió i Tudurí, que està resolt en un bosc de palmeres de totes les varietats, i que emmarca un gran llac artificial amb un pont pseudo rústic que el travessa.

Uns caminets amb bancs permeten el passeig per tots els racons i la vista a totes les perspectives.

El llac artificial està aconseguit a base de rocalla estratègicament recoberta d’heura en alguns indrets i té un sistema d’aigua corrent que no li permet embrutar-se més de lo inevitable.

La bona mida de les palmeres, que tenen copes abundoses i la seva quantitat i varietat produeixen una “autèntica sensació d’oasi”, per contrast amb la polsosa esplanada que envolta el Palau i el camí d’accés al mateix, que està en un estat lamentable.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es m.jpg

Estava inclosa dins el Pla d’enjardinament de la finca del Marquès de Mariano.

És de tendència naturalista, en contrast amb el neomedieval del Palau.

Treballada imitant un fantasmal tronc d’arbre, té una escala exterior en forma de cargol amb restes d’una barana de pedra imitant fusta que puja fins al capdamunt on hi ha una imatge protegint i beneint el conjunt. La part de sota és buida amb diferents sostres.

Gaspar Coll – any 1987 / Generalitat de Catalunya

El primer, a l’alçada del primer tram d’escales, imita una gruta i a cada una de les columnes, per la banda interna, hi ha un banc de pedra, com si fos realment excavat en la roca viva.

L’element està en un cert estat d’abandonament, més visible encara per la manca de la barana de l’escala i per l’entorn polsós, en contrast amb els jardinets de les torres de la urbanització.

De propietat municipal des de 1974, convertint-se en parc públic.

És un parc públic del barri de Marianao inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, construït al voltant del Palau Marianao.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Per a Vacances podem visitar : El Llac de Matamala a França

Publicat el per
Respon

El Llac de Matamala és un embassament artificial, de fet, és un pantà i per tant, no és un llac natural.La major part d’aquest embassament, és dins de la comuna de Matamala, a la comarca del Capcir, de la Catalunya del Nord.Està situat a 1.541 metres d’altitud sobre el nivell del mar, té una superfície de 2,23 km² i una profunditat màxima de 37 m.La resclosa, tota dins del terme de Matamala, té 984 metres de longitud, i una alçada màxima també de 37 metres.       Us passo la seva historia :

  • Fou construït entre els anys 1957-1961.
  • Cobreix unes 200 hectàrees del terme municipal de Matamala i unes 75 dels d’Els Angles.
  • Recull les aigües de la capçalera del riu Aude.
  • Constitueix una reserva d’aigua utilitzada per les centrals elèctriques de riu avall, com les de lo Carcanet, Escolobre i Nentilhà.Com hi podem accedir  ?

Des del sud l’accés és fàcil tant en vehicles de motor com en bicicleta o caminant. Des del poble dels Angles, s’hi arriba pel camí de les Fontanelles o per l’avinguda de l’Aude.

Del poble de Matamala, s’hi arriba per la carretera D – 118, que ressegueix tot el marge est, que pertany a Matamala, i dóna accés a un camí que voreja el llac.        Quina Fauna és present ?

Atès que es tracta d’un embassament artificial i que resta completament gelat durant l’hivern, la fauna aquàtica no és gaire abundant ni diversa. Només les truites (Salmo sp.) viuen tot l’any al llac. Durant la migració primaveral és quan hi ha més probabilitats d’observar ocells aquàtics en migració, com per exemple les aus limícoles. Altres espècies d’ocells que es poden observar comunament són:

  • El Gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis), l’Ànec collverd (Anas platyrhynchos), el Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el Bernat pescaire (Ardea cinerea), etc.
  • Entre els mamífers, el Cérvol (Cervus elaphus) sovinteja els marges del llac.Quina vegetació  hi ha per les rodalies ? :

La vegetació de zones humides és difícil que es desenvolupi, atès que el nivell de l’aigua és molt irregular pel fet de ser un pantà. El tipus de vegetació que es pot trobar als seus voltants correspon a prats de muntanya i masses forestals de pi negre.             Activitats esportives i lúdiques :

A l’estiu, en el marge que dóna als Angles, està en funcionament la Base Nàutica de l’Ourson, on ofereixen, a part de servei de restauració, diverses activitats com vela, surf, patins d’aigua… També s’hi realitza la prova de natació de la Triatló, durant el mes de setembre. A l’hivern, el llac està glaçat, però s’hi practica immersió en el gel.Als voltants de la base nàutica es pot gaudir de passejades a cavall, itineraris i lloguer de BTT, itinerari esportiu, tirolines… i per a qui vulgui més tranquil·litat, d’una zona de pícnic amb graelles. Al nord-oest del llac, dins del terme de Matamala, hi ha el Càmping del Llac, obert tot l’any.

Recull de dades : Wiquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé