Arxiu d'etiquetes: Bassa

Bassa i Safareig de Joan Romanyà de Collbató

Publicat el per
Respon

La Bassa de Joan Romanyà cal agafar el camí que va a la Salut.

Situada a 100 m de l’àrea d’esplai, en el Torrent de la Codolosa (muntanya de Montserrat) municipi de Collbató.

Historia:

  • Aquesta partida de terra pertanyia a la finca de Can Vidrier, que era propietat del Sr. Galvany.
  • Després de la guerra Civil Espanyola passà a mans de Joan Romanyà, mentre que la part on ara hi ha l’àrea d’esplai de la Salut va ser cedida a l’Ajuntament.
  • El nou propietari féu construir, o potser només adobar, la bassa, i per deixar-ne constància hi posà una placa.
  • El safareig era utilitzat per algunes dones del poble per fer la bugada.
  • Després el complex va ser abandonat i envaït per la vegetació.
  • El 1995 un grup de voluntaris va arrebossar i netejar la bassa.
  • El 2002 es va fer una fitxa amb les característiques i l’estat de conservació.
  • El 2007 un altre grup de voluntaris va netejar la bassa i un tram de les canalització.
  • Més recentment, s’ha adobat el dipòsit i s’han recuperat 120 m dels recs.

La bassa de Joan Romanyà és un dipòsit rectangular amb una capacitat de 31.000 litres,

construït amb murs de pedra i morter de calç, d’un gruix d’entre 30 i 50 cm.

L’interior està arrebossat amb ciment impermeable i la part superior està rematada amb una filada de totxos massissos posats de cantell.

A l’interior, a la paret nord, hi ha una placa de pedra amb la llegenda “Joan Ramanyà, 1948”.

Al costat hi ha un safareig d’uns 1.000 litres de capacitat,

que fa les funcions de decantador, amb dues places per rentar.

Té dues boques per on entra l’aigua que ve pels recs que baixen de la Codolosa i de la muntanya i diversos sobreeixidors, que aboquen l’aigua a un altre rec que dóna al torrent de la Salut.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pantà de Vilagonella d’Avinyó

Publicat el per
Respon

És de fàcil accés, des de la carretera N – 141c cal agafar una pista molt mal asfaltada que baixa per la urbanització Urbisol, al poc passar per la casa de colònies de La Ruca,

cal seguir la pista de terra que te varis cartells que posa “a la Bassa”, ens portarà fins el pantà, situat a 400 m al sud-oest del mas de Vilagonella.

Està ubicat en un paratge envoltat de bosc i molt bonic.

En el moment de fer el pantà es colgà en el seu interior una font i un aqüeducte romà del que avui dia en tenim constància gràcies a les fotografies fetes l’any 1980 per Jaume Gibert.

La seva funció fou bàsicament per regar els camps propers.

Sempre té gran quantitat d’aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Plataners de la Font de Clara de Lavern de Subirats

Publicat el per
Respon

Aquesta setmana us he presentat la Font de Clara i la Bassa, avui ho faré sobre els grans plataners que estan en aquest paratge  de Lavern de Subirats.

Situats front a la mateixa font , en una gran explanada.

Disposen d’uns gruixuts troncs i gran branques,

qual cosa fa que durant  l’estiu gracies a les seves fulles i a l’estar al torrent, s’hi estigui molt fresc,

en canvi a l’hivern fa de bon estar donat que el sol arriba a aquest bonic paratge.

Al costat, de la Font, hi ha una petita zona de pin nic amb bancs, seients i papereres.

Us recomano fer la visita a aquests espai natural.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa de la Font de Clara o de Ca l’Olivella a Lavern de Subirats

Publicat el per
Respon

Per anar a la Bassa de La Font de Clara o de Ca l’Olivella cal situar-se al nucli de Lavern, dins del municipi de Subirats, cal anar al passatge de la Font Clara, al punt de la carretera BV-2428,

allí baixar pel costat d’una casa per unes escales fins al Torrent de la Font Clara.

Allí esta la Font de Clara, a pocs metres hi ha la bassa rodona de pedra lligada amb ciment modern.

Ha estar reparada fa pocs anys.

De fet, a principis del segla passat, eren dues les basses de l’antiga propietat de Ca lOlivella que havien en aquest lloc,

per així recollir i tindre aigua per les necessitat de la finca.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Clara o de Ca l’Olivella a Lavern de Subirats

Publicat el per
Respon

Per anar a La Font de Clara o de Ca lOlivella cal situar-se al nucli de Lavern, dins del municipi de Subirats,

cal anar al passatge de la Font Clara, al punt de la carretera BV-2428,

allí baixar pel costat d’una casa per unes escales

fins al Torrent de la Font Clara.

Historia:

  • D’aquesta font hi ha documentació que data de l’any 1756.
  • L’actual construcció data de l’any 1913, quan el Sr. Pere J. Maristany, comte de Lavern, realitzà les obres amb la finalitat de “recoger mejor las aguas i las dos balsas cerca de la fuente”, així com per “tratar de aumentar el caudal del agua y la mejor forma de su captación”.
  • La Font Clara o Font de Ca l’Olivella havia estat propietat dels Olivella de Lavern, tal i com consta en documentació que, a causa del propòsit del comte de Lavern d’acondicionar la font i portar l’aigua a diferents nuclis de Lavern, es redactar per testificar la propietat de la font per part de la família Olivella.
  • Un primer document fou sol·licitat per Josep Olivella l’any 1895, per demostrar que la font fou concedida als seus avantpassats a títol d’establiment precari l’1 de desembre de 1756. El document especifica que es concedeix a Don Jaume Olivella “la correspondiente escritura de Precario de la facultad de usar y valerse de las aguas que constituyen la fuente de Font Clara, las que nacen de una Peña a la que linda una heredad propia de dicho Olivella sita en dicho término para el riego de esta, para el uso de la Fábrica de aguardiente que tiene en dicha heredad y demás usos casolanos privativamente a cualesquier otros, mediante dos pequeñas balsas pagando de entrada Quarenta Reales de ardites que han de depositarse en Arcas de la Real (…) y como censo anual tres sueldos de la misma moneda.”
  • Aquest tipus de cartes precàries es comencen a redactar als segles IX i X, i s’estenien als pagesos emfiteutes que, per gaudir d’una part de les possessions del senyor feudal, havien de lliurar una certa quantitat a favor de l’ús que en feien.
  • S’observa, doncs, que les aigües entren de ple en les relacions de tipus feudal fins ben entrat el segle XIX.

Font situada enmig d’una petita cinglera de 5-7 m. d’alçada, la paret natural està plena de concavitats en forma de cova.

La font està situada en un cos pla de maó enganxat a la paret de 2,40 m d’alçada i 1,10 m d’amplada.

L’aigua raja a través d’un broc metal-lic.

L’espai està arranjat amb murs de pedra de poca alçada (més o menys 1 m.) que serveixen per canalitzar l’aigua quan hi ha pujades del curs fluvial que passa en direcció a la riera de Lavernó.

L’espai està cobert per plataners de mida gran i algunes espècies de ribera que segueixen la riera.

La zona està adaptada per rebre visitants amb una taula amb bancs i una paperera.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Oriol Vilanova

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpinterio

Bassa de can Dalmases de Collbató

Publicat el per
Respon

La Bassa de can Dalmases esta situada en la Riera de can Dalmases.

Per anar –hi cal situar-se al final del carrer de la Riera en la Urbanització can Dalmases, un camí baixa a la riera i cal remuntar-la fins a la bassa.

Us passo dades generals i de la seva historia:

  • Antigament, on ara hi ha la bassa, hi havia la vinya de ca l’Anton de l’Ermità (un pagès del carrer Bonavista, de Collbató) i una petita bassa o bassal, dit de ca l’Anton de l’Ermità, que s’omplia amb l’aigua d’un rec que queia des dels plans de can Dalmases.
  • Aquesta aigua era utilitzada pels pagesos que tenien camps a prop.
  • Més tard, quan es va urbanitzar la finca, els treballadors van extreure grava i sorra d’aquesta vinya i van fer un gran clot que s’omplia amb l’aigua de la riera i era utilitzada per pastar el ciment, etc.
  • Durant uns anys va ser un abocador incontrolat, on Ajuntament i particulars llençaven runes i altres deixalles amb l’objectiu de reomplir l’esvoranc.
  • Les protestes d’alguns grups sensibilitzats pel medi ambient van servir per cridar l’atenció sobre aquest petit racó, que és gairebé l’únic espai humit que hi ha al terme de Collbató, i sobre la necessitat de protegir-lo.

La bassa de can Dalmases és un petit llac artificial de 0,50 ha d’extensió i forma ovalada que està envoltat de vegetació.

Observacions:

Està inclosa en l’Inventari d’Acords i Entitats de Custòdia del Territori i des de l’any 2005 i custodiada per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. El 2007 l’Ajuntament va aprovar un projecte de regeneració per convertir-la en un reducte de diversitat faunística i vegetal riberenca.

Imatge de l’any 2011 / Fotografia : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Nota:

En la visita feta, com no plou massa poca aigua tenia, i el lloc esta molt tapat per la vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Molí del Castell de Calders

Publicat el per
Respon

Per anar al Molí del Castell, us cal agafar el camí que surt de la ctra. B- 124 entre els Km. 37 i 38, una vegada passada la desviació del Castell a poca distancia s’arriba al molí.

Historia:

  • Aquest molí s’anomena del castell per la proximitat del castell de Calders.
  • Al segle XII es troba documentat un molí que depenia del castell, la ubicació del qual coincidiria amb la de l’actual.
  • Fins a mitjan del segle XX ha estat un molí fariner.

Conjunt format per dos cossos adossats. El més baix era un molí fariner; el més alt correspon a una casa. La construcció és de planta baixa més dos pisos. Ha sofert moltes reformes. A la planta baixa hi havia les moles, el primer pis era vivenda. El cos adossat és també de planta baixa més dos pisos. Al darrera s’hi ha aixecat diverses construccions d’una granja moderna.

El molí té dos recs que conflueixen prop de la casa. La bassa ha estat mutilada. Actualment es troba coberta de vegetació i és de difícil accés.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Verdaguer de Sant Gregori

Publicat el per
Respon

Feliç any nou – 2023

La Font de can Verdaguer, també és coneguda per La Font Picant o La Font Groga.

Us passo mes dades:

I, més imatges:

Bassal de l’aigua

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Fem Safareig – Rentador del Pla del Penedès

Publicat el per
Respon

El Safareig està situat al final del carrer de la font del Pla del Penedès.

Possiblement la seva construcció, d’acord amb les característiques que conserva, podria ser del segle XVIII o XIX.

La seva bassa és allargada, de planta trapezoïdal, rectangular en pràcticament tota la seva longitud tret de l’extrem oriental.

En un costat, disposa d’un Pou i una Font d’aigua de xarxa.

Aquest safareig va ser arranjat fa uns anys, estava en un estat d’abandó.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Alzina de Cal Junyent o (Actualment) Espai Era de Rajadell

Publicat el per
Respon

L’antiga masia de Cal Junyent, una vegada remodelat l’edifici  es diu “Espai Era”, on es pot fer estada, en el municipi de Rajadell.

L’Alzina és situada a peu de carretera a l’entrada a la finca, al costat d’una bassa i entre mig de grans rocs.

Es una Alzina centenària (Quercus Ilex subs. Ballota) de 15,5 m. d’alçària. El volt del canó amida 2,80m; la capçada a nivell, 22,50 m.; la capçada perpendicular, 16 m.; la capçada mitjana, 19,30 m.; i el volt de la soca, 3,50 m. (mides 1989).

La forma de la capçada és rodona, de bon brancatge i el seu estat actual es bo.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé