La Font de la plaça Camilo Riu esta situada en el nord-oest de la Plaça Camilo Riu de Begues.
Font és un element integrant d’aquesta plaça, és una font feta d’obra en blocs irregulars de pedra calcària. L’aigua, canalitzada, raja des d’una aixeta, que cal accionar, dins d’una bassa el·líptica situada a la base de la font. Aquesta bassa té unes dimensions de 156 cm d’amplada i una profunditat de 90 cm.
El cos de la font és un bloc rectangular fet, com ja s’ha dit, amb pedres calcàries irregulars amb unes mides de 253 cm d’ample i una alçada de 246 cm. A la part inferior hi ha un arc de mig punt amb el fons en quart d’esfera, el qual dona aixopluc a la bassa anteriorment descrita.
A la part central de la paret del cos de la font hi ha l’escut de Begues, en una llosa de pedra, de tipus quadrilong francés, es veu el pi, símbol de l’escut del municipi. El coronament de la font és un capcer ondulant fet amb lloses de calcària grisa.
Al centre de la citada Plaça, hi ha un sortidor i bassa.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Per anar a la Font del Roure, cal anar per la carretera B-120 de Viladecavalls a Olesa de Montserrat, poc abans del Km. 8, seguiu a la dreta un ample camí, al poc cal desviar-vos per un camí que surt a la dreta, millor anar a peu, que us portarà a la Font del Roure.
Font situada a peu del camí vell de Can Marcet i sota del Roure centenari.
Està formada per un petit mur de pedra lligada amb morter, del qual en surt un tub metàl·lic que fa de brollador.
L’aigua cauria sobre una petita canalització que condueix a una bassa que hi ha davant plena actualment de vegetació.
A l’altre costat del camí hi ha un roure centenari i un forn de calç.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La bassa de can Rufi, esta situada en front de l’antiga masia de can Rufi de Caldes de Malavella.
Gracies a un acord amb els propietaris de la Finca de can Rufi, l’Associació de La Sorellona va portar l’arrenjament de la bassa.
La bassa en l’actualitat es un espai en custòdia, aquesta bassa és com una reserva on hi han amfibis i altra fauna autòctona.
Un cartell dona a conèixer que no es tirin altres animals no autòctons, com peixos, tortugues, crancs, entre altres, els quals poden perjudicar la vivència dels animals allí existents.
Recull de dades: Del cartell d’Adrena i La Sorellona
La Bassa de Joan Romanyà cal agafar el camí que va a la Salut.
Situada a 100 m de l’àrea d’esplai, en el Torrent de la Codolosa (muntanya de Montserrat) municipi de Collbató.
Historia:
Aquesta partida de terra pertanyia a la finca de Can Vidrier, que era propietat del Sr. Galvany.
Després de la guerra Civil Espanyola passà a mans de Joan Romanyà, mentre que la part on ara hi ha l’àrea d’esplai de la Salut va ser cedida a l’Ajuntament.
El nou propietari féu construir, o potser només adobar, la bassa, i per deixar-ne constància hi posà una placa.
El safareig era utilitzat per algunes dones del poble per fer la bugada.
Després el complex va ser abandonat i envaït per la vegetació.
El 1995 un grup de voluntaris va arrebossar i netejar la bassa.
El 2002 es va fer una fitxa amb les característiques i l’estat de conservació.
El 2007 un altre grup de voluntaris va netejar la bassa i un tram de les canalització.
Més recentment, s’ha adobat el dipòsit i s’han recuperat 120 m dels recs.
La bassa de Joan Romanyà és un dipòsit rectangular amb una capacitat de 31.000 litres,
construït amb murs de pedra i morter de calç, d’un gruix d’entre 30 i 50 cm.
L’interior està arrebossat amb ciment impermeable i la part superior està rematada amb una filada de totxos massissos posats de cantell.
A l’interior, a la paret nord, hi ha una placa de pedra amb la llegenda “Joan Ramanyà, 1948”.
Al costat hi ha un safareig d’uns 1.000 litres de capacitat,
que fa les funcions de decantador, amb dues places per rentar.
Té dues boques per on entra l’aigua que ve pels recs que baixen de la Codolosa i de la muntanya i diversos sobreeixidors, que aboquen l’aigua a un altre rec que dóna al torrent de la Salut.
És de fàcil accés, des de la carretera N – 141c cal agafar una pista molt mal asfaltada que baixa per la urbanització Urbisol, al poc passar per la casa de colònies de La Ruca,
cal seguir la pista de terra que te varis cartells que posa “a la Bassa”, ens portarà fins el pantà, situat a 400 m al sud-oest del mas de Vilagonella.
Està ubicat en un paratge envoltat de bosc i molt bonic.
En el moment de fer el pantà es colgà en el seu interior una font i un aqüeducte romà del que avui dia en tenim constància gràcies a les fotografies fetes l’any 1980 per Jaume Gibert.
La seva funció fou bàsicament per regar els camps propers.
Sempre té gran quantitat d’aigua.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Per anar a la Bassa deLa Font de Clara o de Ca l’Olivella cal situar-se al nucli de Lavern, dins del municipi de Subirats, cal anar al passatge de la Font Clara, al punt de la carretera BV-2428,
allí baixar pel costat d’una casa per unes escales fins al Torrent de la Font Clara.
Allí esta la Font de Clara, a pocs metres hi ha la bassa rodona de pedra lligada amb ciment modern.
Ha estar reparada fa pocs anys.
De fet, a principis del segla passat, eren dues les basses de l’antiga propietat de Ca lOlivella que havien en aquest lloc,
per així recollir i tindre aigua per les necessitat de la finca.
Per anar a La Font de Clara o de Ca lOlivella cal situar-se al nucli de Lavern, dins del municipi de Subirats,
cal anar al passatge de la Font Clara, al punt de la carretera BV-2428,
allí baixar pel costat d’una casa per unes escales
fins al Torrent de la Font Clara.
Historia:
D’aquesta font hi ha documentació que data de l’any 1756.
L’actual construcció data de l’any 1913, quan el Sr. Pere J. Maristany, comte de Lavern, realitzà les obres amb la finalitat de “recoger mejor las aguas i las dos balsas cerca de la fuente”, així com per “tratar de aumentar el caudal del agua y la mejor forma de su captación”.
La Font Clara o Font de Ca l’Olivella havia estat propietat dels Olivella de Lavern, tal i com consta en documentació que, a causa del propòsit del comte de Lavern d’acondicionar la font i portar l’aigua a diferents nuclis de Lavern, es redactar per testificar la propietat de la font per part de la família Olivella.
Un primer document fou sol·licitat per Josep Olivella l’any 1895, per demostrar que la font fou concedida als seus avantpassats a títol d’establiment precari l’1 de desembre de 1756. El document especifica que es concedeix a Don Jaume Olivella “la correspondiente escritura de Precario de la facultad de usar y valerse de las aguas que constituyen la fuente de Font Clara, las que nacen de una Peña a la que linda una heredad propia de dicho Olivella sita en dicho término para el riego de esta, para el uso de la Fábrica de aguardiente que tiene en dicha heredad y demás usos casolanos privativamente a cualesquier otros, mediante dos pequeñas balsas pagando de entrada Quarenta Reales de ardites que han de depositarse en Arcas de la Real (…) y como censo anual tres sueldos de la misma moneda.”
Aquest tipus de cartes precàries es comencen a redactar als segles IX i X, i s’estenien als pagesos emfiteutes que, per gaudir d’una part de les possessions del senyor feudal, havien de lliurar una certa quantitat a favor de l’ús que en feien.
S’observa, doncs, que les aigües entren de ple en les relacions de tipus feudal fins ben entrat el segle XIX.
Font situada enmig d’una petita cinglera de 5-7 m. d’alçada, la paret natural està plena de concavitats en forma de cova.
La font està situada en un cos pla de maó enganxat a la paret de 2,40 m d’alçada i 1,10 m d’amplada.
L’aigua raja a través d’un broc metal-lic.
L’espai està arranjat amb murs de pedra de poca alçada (més o menys 1 m.) que serveixen per canalitzar l’aigua quan hi ha pujades del curs fluvial que passa en direcció a la riera de Lavernó.
L’espai està cobert per plataners de mida gran i algunes espècies de ribera que segueixen la riera.
La zona està adaptada per rebre visitants amb una taula amb bancs i una paperera.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Bassa de can Dalmases esta situada en la Riera de can Dalmases.
Per anar –hi cal situar-se al final del carrer de la Riera en la Urbanització can Dalmases, un camí baixa a la riera i cal remuntar-la fins a la bassa.
Us passo dades generals i de la seva historia:
Antigament, on ara hi ha la bassa, hi havia la vinya de ca l’Anton de l’Ermità (un pagès del carrer Bonavista, de Collbató) i una petita bassa o bassal, dit de ca l’Anton de l’Ermità, que s’omplia amb l’aigua d’un rec que queia des dels plans de can Dalmases.
Aquesta aigua era utilitzada pels pagesos que tenien camps a prop.
Més tard, quan es va urbanitzar la finca, els treballadors van extreure grava i sorra d’aquesta vinya i van fer un gran clot que s’omplia amb l’aigua de la riera i era utilitzada per pastar el ciment, etc.
Durant uns anys va ser un abocador incontrolat, on Ajuntament i particulars llençaven runes i altres deixalles amb l’objectiu de reomplir l’esvoranc.
Les protestes d’alguns grups sensibilitzats pel medi ambient van servir per cridar l’atenció sobre aquest petit racó, que és gairebé l’únic espai humit que hi ha al terme de Collbató, i sobre la necessitat de protegir-lo.
La bassa de can Dalmases és un petit llac artificial de 0,50 ha d’extensió i forma ovalada que està envoltat de vegetació.
Observacions:
Està inclosa en l’Inventari d’Acords i Entitats de Custòdia del Territori i des de l’any 2005 i custodiada per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. El 2007 l’Ajuntament va aprovar un projecte de regeneració per convertir-la en un reducte de diversitat faunística i vegetal riberenca.
Imatge de l’any 2011 / Fotografia : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Nota:
En la visita feta, com no plou massa poca aigua tenia, i el lloc esta molt tapat per la vegetació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
