Arbres: Lledoner de Castellnou d’Oluges 

El Lledoner de Castellnou d’Oluges (Celtis australis) és un arbre que es troba a Castellnou d’Oluges (Cervera, la Segarra), el qual és, segurament, el més gran de la Segarra i l’únic arbre monumental declarat de la comarca.

Accés:

Des de la carretera L-311, de Cervera a Guissona, cal tombar al trencall que duu al poblet de Castellnou d’Oluges.

És un llogaret petit i, a la plaça central, molt a prop de l’església, hi ha aquest gran arbre.

Aspecte general:

L’estructura, tant del tronc com del brancatge principal i les seues bifurcacions, presenta nivells d’afectació i necrosi diversos, així com certs impactes per podes maldestres.

Malgrat tot, no sembla pas estar en un estat regressiu, sinó tot el contrari,

el fullatge és espès i sa, i la producció de lledons és excel·lent.

Dades descriptives

  • Perímetre del tronc a 1,30 m: 4,61 m.
  • Perímetre de la base del tronc: 6,62 m.
  • Alçada: 15 m.
  • Amplada de la capçada: 12,50 m.
  • Altitud sobre el nivell del mar: 487 m.

Curiositats:

A Castellnou d’ Oluges mai hi ha hagut ferrer. A les Oluges, hi havia un ferrer, a cal Ferrer, una casa al peu de la carretera. El ferrer de les Oluges baixava a ferrar els animals de Castellnou, clavar la ferradura amb claus de ferro a la peülla de l’animal.

Un dia el ferrer de les Oluges al baixar va arrencar un lluc d’un arbre de lledoner, arbre tan comú en aquestes terres. En arribar a la plaça del poble de Castellnou on ell es posava a treballar, va veure que era un lluc tendre de lledoner amb arrels, i va decidir plantar-lo.

A la plaça de Castellnou en aquell temps hi havia una séquia d’aigua. Era la séquia molinal que provenia del molí de les Oluges i regava la partida dels horts.

En plantar el nou lledoner a la plaça, les arrels tenien aigua suficient per créixer i fer-se molt grans de seguida.

Les seves branques arribaven fins al balcó de cal Plaça, les seves arrels penetren profundament sota les cases de la plaça i fins i tot les arrels es troben als cellers de les cases de baix el poble.

Els avis del poble expliquen que van plantar el lledoner a la plaça de Castellnou quan feien cal Tomàs, al carrer de la Plaça, que porta gravada a la llinda de la porta 1777. Així doncs, el lledoner de Castellnou es va plantar cap al 1777.

Fou declarat arbre d’interès local el 1999.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Plàtans de camí de Salut de Monistrol de Calders

Cal seguir el camí de la Salut, a l’arribar a l’altura de la resclosa del Pla de Cardona,

I a la dreta del camí, hi ha un sender on estan aquest Plàtans.

Destacant per estar alienats un al costat de l’altre al peu de camí,

són un total de 5, amb les mateixes característiques,

allargat, alts i amb brancatge no massa extensa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Plataners de la Colònia de l’Ametlla de Merola de Puig-reig

L’Ametlla de Merola és un nucli d’uns 181 habitants (2021) situat a la vora del Llobregat, al vessant meridional de la comarca del Berguedà al terme municipal de Puig-reig, que es va originar com a colònia industrial tèxtil a l’últim terç del segle XIX, el conjunt arquitectònic del qual, actualment, és inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Destacant el seus vells arbres, concretament els plataners a la vora de la canal,

Són corpulents amb brancatge molt allargat cap a munt.

També hi trobareu d’altres arbres destacats de diferents espècies.

Text del Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Alzina de Castellbell i el Vilar

L’Alzina que ens referim esta situada al costat de la carretera BV-1273, front mateix del Cementeri de Castellbell i el Vilar.

Es un bell exemplar d’Alzina, amb un bon estat en tot el seu conjunt,

Amb un tronc gruixut i un fort brancatge.

Va ser declarada Arbre d’Interès Local el 25 de gener de 1996.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Alzina de Cal Junyent o (Actualment) Espai Era de Rajadell

L’antiga masia de Cal Junyent, una vegada remodelat l’edifici  es diu “Espai Era”, on es pot fer estada, en el municipi de Rajadell.

L’Alzina és situada a peu de carretera a l’entrada a la finca, al costat d’una bassa i entre mig de grans rocs.

Es una Alzina centenària (Quercus Ilex subs. Ballota) de 15,5 m. d’alçària. El volt del canó amida 2,80m; la capçada a nivell, 22,50 m.; la capçada perpendicular, 16 m.; la capçada mitjana, 19,30 m.; i el volt de la soca, 3,50 m. (mides 1989).

La forma de la capçada és rodona, de bon brancatge i el seu estat actual es bo.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – L’Alzina del torrent del Bolet i altres arbres destacats d’Ullastrell

Alzina del torrent del Bolet  està en l’altre costat  de la zona d’esbarjo del Bolet, al sud de la masia de can Palet del municipi d’Ullastrell.

Antic especímen d’alzina situat dins la finca de can Palet. L’arbre s’ubica a la banda de llevant de la zona d’esbarjo del Bolet, al sud de la masia del mateix nom.

Es tracta d’un exemplar d’alzina que presenta una circumferència de 285 cm i està ubicada a la part inferior d’un alt marge del terreny.

Això fa que el tronc central estigui cobert per la terra a diferents nivells. L’alzina compta amb una copa intacta de molta amplada i notable brancatge.

Us passo imatges d’altres arbres destacats de l’espai de natural :

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – El Lledoner de la Marata en Corro de Dalt de Les Franqueses del Vallès

Arreu de Catalunya hi ha Lledoners espectaculars, aquí en tenim un d’aquests, el Lledoner de La Marata en Corro de Dalt de Les Franqueses del Vallès,

situat al costat mateix de la carretera on fa una corba.

Tant el tronc, els brancatge i la seva copula formen un conjunt d’un arbre gran i bonic.

Us el presento en les estacions, tant amb l’hivern com a l’estiu.

Destaca molt més donat que pel seu costat sols hi ha camps.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – L’alzina centenària de ca n’Amat d’Ullastrell

L’Alzina centenària de ca n’Amat està al nord-est de la masia de ca n’Amat, al bell mig de la Urbanització de ca n’Amat, prop d’un torrent.

Antic espècimen d’alzina situat a uns 200 metres al nord-est de la masia de ca n’Amat, al bell mig de la urbanització del mateix nom.

L’arbre s’ubica al costat d’un torrent al que s’accedeix per un camí delimitat amb tanques de fusta, des del carrer de la Vall.

Es tracta d’un exemplar d’alzina que presenta una circumferència de 375 cm i està ubicada pràcticament a la llera del torrent.

Compta amb una copa verda de molta amplada i notable brancatge.

Tot i això, el tronc central té una part malmesa que ja ha quedat buida.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_6418.jpg

La resta del tronc però es troba en bones condicions.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_6417.jpg

L’arbre està afectat per una plaga de banyarriquer.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_6413.jpg

Bibliografia : PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d’Ullastrell, inèdit.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_6403.jpg

Segons l’autor de l’estudi citat a la bibliografia, l’alzina de ca n’Amat podria ser bicentenària.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_6419.jpg

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Pins de la Colònia Soldevila de Balsareny

Sant Esteve, també conegut com a Colònia Soldevila, és una antiga colònia tèxtil del municipi de Balsareny (Bages).

En l’aparcament de la mateixa església de Sant Esteve, esta encerclat de Pins d’una altura molt destacable.

En canvi no es destacant per ser gruixuts, però si que sembla que siguin tots iguals, tant d’altura i pel seu brancatge.

Probablement, es van plantar tot el conjunt de pins al mateix temps.

Sota del molts d’ella tenen bancs per poder-se estar una bona estona,

sobre tot en primavera , perquè s’està molt fresc a sota d’ells.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Pou de Can Robert de Matadepera

El Pou de Can Robert està situat tot just a l’entrada del bosc en El Pla d’en Pere Barata i front l’aparcament de can Robert de Matadepera.

L’emplaçament és en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, a can Robert.

No conserva la part superior i està protegit per una tanqueta de fusta i amb brancatge d’arbres al damunt.

Estructura circular, d’1’20 m, de diàmetre excavada en profunditat per a l’obtenció d’aigua potable.

Entre el brancatge que protegeix de caure al seu interior, sembla observar-se varies fileres de maó que protegien les parets de possibles enfonsaments.

Al seu interior hi ha aigua. Sembla que hauria tingut una estructura cilíndrica feta amb pedra de protecció i dos pilars amb corriola.

Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero