Avui destaquem: La Font de Querol de Querol

Querol és un municipi de la comarca de l’Alt Camp, que s’estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i Anoia, i s’estén en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud. Forma part del sector muntanyós del bloc del Gaià, format ací a la part més septentrional per contraforts de la serra de Brufaganya (874 m al punt més alt) i al centre i sud per la plana d’Ancosa, serra que s’inicia a Montagut (962 m), al S del terme, i es continua pel terme de la Llacuna, ja d’Anoia, amb altituds de 900 m. La part de la dreta del riu és accidentada pels contraforts de la serra de Comaverd (827 m, a les Agulles, 625 m al tossal de Saburella).

Cal dir que el punt de partida per anar a la Font de Querol i Àrea de Lleure,

es a l’entrada a aquest petit poble on hi ha un gran plàtan que ahir us vaig presentar.

Seguiu la pista indicada per cartells des del safareig, al poc passareu pel costat d’un edifici,

seguiu i aviat arribareu a l’Àrea de Lleure,

Es una zona amb molts arbres i humida.

Amb diversitat de taules i bancs per poder fer un bon àpat.

En racó, i sota d’una paret de rocosa hi ha la Font de Querol.

Gracies a unes escales hi podreu arribar.

D’un broc gros surt contínuament l’aigua

Que cau a una pica rectangular a una certa alçada del terra.

Es un espai natural i molt tranquil per fer una parada en el camí…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de can Monistrol de Polinyà

Aquesta Font esta situada a uns 160 m al nord de can Monistrol, seguint el camí cap a can Padró, al marge esquerra del camí. (Esteu en finca privada)

Font construïda a l’entorn d’un broll d’aigua, a manera de passadís fet amb rajols i dos bancs a banda i banda i,

al fons, la font, amb un broc de ferro i una portella metàl·lica per accedir al seu interior.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autoria de la fitxa per a MPC: Ainhoa Pancorbo Picó

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem : La Font de la Petxina de la Pobla de Claramunt

La Font de la Petxina esta en l’Avinguda Catalunya, n. 23 al nucli històric de la Pobla de Claramunt.

Historia:

  • Es tracta d’una font publica que, tot i que inaugurada el desembre de 2004, en reprodueix una d’anterior que s’havia construït cent anys abans, l’any 1905, en el mateix lloc (llavors l’Era del Comú, al peu de a carretera d’Igualada).
  • Era coneguda com a ‘font del Negre’ en al·lusió a un sobrenom de l’alcalde que la va manar construir.
  • També coneguda com “Font de la Plaça”.
  • La reproducció del segle XXI es va fer en el marc d’unes obres de millora del nucli antic de la Pobla de Claramunt.

A l’avinguda principal del poble i en ple nucli històric s’emplaça aquesta font, l’última estructura construïda de la qual, feta l’any 2004, és a base de totxo vist i amb elements secundaris i decoratius de ferro forjat fets per l’artista local Josep Murray.

L’estructura és un ample pilar quadrat fet de maons, amb coberta a quatre aigües coronada per un fanal i amb la base lleugerament més eixamplada que el cos, on s’hi ha col·locat una gran pica de pedra quadrangular. El broc és d’acer inoxidable, sense cap particularitat artística.

Una gran placa ovoïdal de ferro que ocupa tota la meitat superior de l’estructura recorda que aquesta font és una reproducció d’una d’anterior construïda l’any 1905 en el mateix emplaçament. Les aigües d’aquesta font són canalitzades de les Tres Fonts.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem safareig: Els safaretjos de Sant Martí Sesgueioles

Els safaretjos estan en el carrer del Roser amb el torrent de la Guàrdia de Sant Martí Sesgueioles.

Historia

  • L’obra fou construïda pels voltants de l’any 1950 quan el poble estava mancat de rentadors.
  • Tradicionalment es rentava al torrent de la Guàrdia  quan hi baixava aigua.
  • Si no, no quedava més remei que anar a rentar a la pica de l’hort, i qui no en tenia, caminar un parell de quilòmetres i arribar al Molí de la Roda.
  • L’aigua canalitzada a les cases  no arribaria fins els anys 60 del segle XX. 
  • Des d’un punt de vista tècnic, va ésser una obra d’enginy molt simple. Es va fer un mur soterrat de contenció, a la zona dels horts d’en Gumà (al límit municipal), al torrent de La Guàrdia. L’embassament d’aigua interior que es va acumulant, en arribar a un determinat nivell, es recull a una simple canonada que porta l’aigua d’una manera natural fins als safaretjos. 
  • Se’n diuen “Els safaretjos”, en plural, perquè n’hi ha dos: el de rentar la roba més bruta i el d’esbandir-la.
  • Llavors les dones tenien l’obligació de netejar-los, aproximadament una vegada per setmana, de la qual cosa en deien escurar-los. 

Ubicat al costat del torrent de la Guàrdia, es format per dues basses de planta rectangular col·locades en forma de ”L”, exemptes. 

Alçats amb totxo i revestiment senzill, el paviment de l’interior és de panot amb la vora de rentar inclinada cap a l’interior.

Actualment els safareigs continuen rebem l’aigua canalitzada, que entren per una de les basses,

l’aigua de sortida surt per un broc a l’altre.

L’any 2019 es van les obres de restauració dels safaretjos amb un espai enjardinat. 

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García Carpintero

Avui destaquem: La Font de les Heures de Sant Fost de Campsentelles

La Font de les Heures esta situada al Torrent de Sant Fost, davant de Can Lledó, l’accés per unes escales, es pel  carrer de les Heures, davant del número 5 de Sant Fost de Campsentelles.

Historia:

  • El topònim s’origina a partir de la vegetació que des d’antic envoltava aquest indret ombrívol, freqüentat no només per excursionistes i les escoles, sinó que durant molts anys fou el centre de reunions i tertúlies polítiques, culturals i socials.
  • Neix d’una mina d’aigua del torrent de Can Boc.
  • L’aigua també era aprofitada per les hortes dels voltants.
  • L’any 2005, membres de l’Associació de la Canaleta arranjaren l’espai recuperant la font i arranjant el brollador. 
  • L’any 2018, l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles va dur a terme unes obres de neteja, desbrossat i arranjament de l’accés amb la construcció de varis esglaons de rajola, restaurà els mur i col·locà una tanca de fusta.

La font de les Heures està situada a la llera esquerra del Torrent de Sant Fost, davant del mas Lledó. L’accés es fa pel mateix carrer que porta el nom de la font. En apropar-s’hi, s’observen tres alzines de dimensions considerables. Un senyal amb el nom de la font, d’aigua potable, ens indica la seva presència. Deixant-lo enrere, de seguida ja veiem un muret de pedra amb una barana de fusta i uns esglaons que hi menen directament.

En arribar, a mà dreta, s’observa un clot al qual s’hi accedeix a través de dos graons enrajolats. Un broc envoltat de travertí i molses deixa entreveure un fi rajolí d’aigua que canalitzat per sota el paviment enrajolat, es perd cap el torrent. El marge està reforçat per un mur de pedra i maó collat amb morter, per damunt del qual sobresurten les soques d’alzines centenàries. Al costat hi ha el registre, una paperera i el nom de la font, realitzat amb acer-corten i un seguit de grafits realitzats amb retolador que desmereixen l’indret.

Al davant mateix, dos graons més permeten accedir al torrent, en una zona rocosa que presenta diferents desnivells.

Observacions:

Reproduïm el text pintat en una xapa metàl·lica que es podia llegir en arribar a la font, datat el 1870 i que es conserva al mas Lledó: “FONT DE LAS EURAS / ENTRE LES HEURES DE AQUET /TORREN  ME TROVAREU VENIU / ME A VEURE / ESTIC DIPOSADA A DA / BEURE QUI PASA QUE TE SET / PERÒ QUE NO MARCHI CAP / DISTRET  SENSE DIR-ME / ADÉU FON DE LAS EURAS / ANY 1870”.

Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font dels Burjons de Talamanca

Des del Monestir de Sant Benet de Bages, anirem a buscar el camí que va paral·lel al riu Llobregat, fins arribar el pont de Les Generes  i tant sols creuar el riu, agafem un sender a l’esquerra que porta directa a la Font.

Tenia una petita tarima feta mitjançant petites lloses i terra feia més fàcil l’accés a la font.

Entre les roques surt l’aigua que va canalitzada a un broc de plàstic, on surt un petit raig, quan la vàrem visitar estava seca. L’aigua cau a una pica rodona de pedra.

A sobre la font hi ha inscrita la data de 18-6-04.

Al costat esquer, hi ha una altra surgència que degota aigua, sense tub, ara també seca.

La vegetació que hi ha crescut al voltant i decora aquest espai tot creant un bonic paratge, actualment esta la vegetació molt seca de color marró.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García Carpintero

Avui destaquem: La Font del Metro de Sant Martí de Sesgaioles

La Font del Metro esta situada en la Plaça d’Emili Donadeu de Sant Martí de Sesgaioles.

Historia:

  • Un cartell en la mateixa font, explica: “ ran de torrent, hi havia un pou i unes piques on hi portaven els animals a abeurar cada dia al migdia després del treball. Quan es van fer les obres de remodelació, el conjunt es va enderrocar.
  • Al seu lloc s’hi va construir la font actual que, per cert, no tenia nom.
  • Va ésser la Coloma, esposa del Vila, que fixant-se en les escales que havia de baixar cada vegada per anar a omplir la galleda, les va comparar amb les del metro de Barcelona. Això va quallar entre els vilatans i d’ací “La Font del Metro”.

Font urbana oberta per sota del nivell de circulació de la Plaça d’Emili Donadeu. S’hi accedeix per unes escales, la font queda enclotada i definida per tres murs de carreuons i dues banquetes de pedra. El broc es troba a la paret frontal segons es baixa per l’escala i l’aigua desguassa directament al torrent. Una barana tanca l’estructura de la font en tot el seu entorn.  

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García Carpintero

Avui destaquem: La Font del Vern de Sant Hilari Sacalm

La Font del Vern, es pot accedir per la ruta de les 3 fonts, que són, Font del Vern, Font del Gavatx i Font de la Formiga de Sant Hilari Sacalm, es un recorregut fàcil per les indicacions per medi de cartells que hi han. Des de poc havans de can Calabres i a peu cal seguir una pista uns 800 metres on arribareu a la font, situada a la dreta i apartada de la pista.

Del mur adossat a la paret de la muntanya, surt un broc d’acer on raja l’aigua que cau a una pica de pedra. Al costat dret de la font disposeu de tres troncs d’arbre que fan de seients per fer un descans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem: La Font de l’Olla de Mura – 2ª Part #

La Font de l’Olla es situada a pocs metres de la carretera BV-1221 que va de Terrassa a Talamanca, al punt quilomètric 10,  just on fa un revolt a la dreta.

Es tracta d’una Font tipus cisterna, on per un broc de ferro brolla l’aigua que cau a terra.

La sortida d’aigua es regula senzillament  amb un tap.

Ens ha motivat anar-hi de nou, per veure si les últimes pluges han fet que torni a donar aigua, desprès de molts anys d’estar seca.

Efectivament, hi rajava gracies a les pluges dels últims dos mesos un bon doll d’aigua.

Es un espai al costat de la carretera, que tothom pot accedir hi i fins i tot fer un àpat o descansar-hi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Viver de la Plana de Setcases

Es una Font la del Pla del Viver molt fàcil d’arribar-hi, donat que esta a un costat de la pista que portaria de Setcases a Espinavell de Molló.

L’aigua surt d’un broc corbat situat a una roca que fa de petit mur.

Cau l’aigua a una reixa que fa de desguàs.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador