Bosc del Torrent Mitger de Ca n’Amat de Terrassa

Al Bosc del Torrent Mitger es una muntanya situada en la carretera de Rellinars a l’altra costat oposat a can Colomer.

També es conegut com a el Bosc de Can Cardús de les Orioles, que de fet es la seva propietat, entre els Barris de Poble Nou i de can Boada de Terrassa.

Es un bosc molt freqüentat per els veïns dels barris propers.

Podeu veure passejar gent amb el gos, fent una petita caminada, …a peu o amb bicicleta,

de fet, la gent que hi transita es de totes les edats, sobre tot els dies festius.

El bosc es bàsicament de pins, però hi podeu veure alguns roures i alzines.

Es pot gaudir del sol i/o l’ombra, segon el que vulgueu.

També en punts concrets veureu un bon paisatge, com el massís de Sant Llorens de Munt, els terrenys de les antigues bòbiles, com la de can Colomer…

I altres panoràmiques de més lluny, com del baix Llobregat.

En definitiva, un Bosc per passar-hi una bona estona a prop de la ciutat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Torre de l’aigua de Trens de Granera

La Torre de l’aigua de Trens  está situasa a peu de carretera de Sant Llorenç Savall, a la banda de migdia del terme, sota el serrat del Planot i damunt del paratge de Trens de Granera.

Historia:

  • Es tracta d’un dipòsit que trenca les càrregues de l’aigua pública per millorar-ne la pressió.

Torre de planta quadrada coberta amb una teulada de dues vessants, amb el carener eixamplat i un ràfec motllurat, que està bastida amb teula àrab vidrada. La façana principal, orientada a la carretera, compta amb una porta rectangular metàl·lica i un rellotge a la part superior del parament. És circular, amb l’esfera de color blanc i els números en negre (tant els números romans com els aràbics). Presenta una inscripció en llatí que diu: “Et qui sidit, veniat; et qui vult, accipiat acqua vitae gratis”. També apareix l’any de construcció: “Anno Domini MMIX”.

Damunt seu hi ha una placa rectangular encastada al parament, bastida en rajola blanca vidrada decorada i amb la següent inscripció: “EXCM. AJUNTAMENT DE GRANERA/AIGÜES POTABLES/TRENCAMENT DE TRAENS”. També hi ha l’escut del municipi i l’any de construcció. Entre el rellotge i la placa hi ha un desaigüe de ceràmica vidrada verda, que representa el cap d’un animal. La façana de ponent compta amb el sortidor d’una font encastat i decorat amb un relleu circular. També hi ha una petita obertura rectangular que deixa veure el dipòsit que hi ha a l’interior. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Alzina de Can Colomer de Terrassa

Can Colomer és una masia del municipi de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d’interès local.

És situada al nord-oest de la ciutat, fora de la trama urbana, en la B-122, o carretera de Rellinars, a prop del barri del Poblenou.

Te un ampli terreny de la seva propietat, on el segle passat, era destinat sobretot per conrear les terres, tenia zones de bosc.

També va destinar un espai de terreny per l’explotació d’una bòbila.

Actualment esta en període de fer tot un nou barri amb parcel·lació i la construcció de nous habitatges…

Cal destacar l’Alzina de l’entrada a la masia, des de l’exterior la podem veure perfectament.

Amb un tronc recta i allargat, amb una copa ben marcada i branques que se enlairant.

Al seus peus hi ha una gran pedra amb el nom de la masia.

Al sud-oest del mas, vora el torrent, hi ha les despulles del roure de Can Colomer, arbre declarat d’interès local, que havia arribat a ser un dels tres roures més grans del Vallès Occidental. Va caure a causa d’una forta ventada al final del 2014.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Canvi de lloc d’una Alzina destacada en Terrassa

Can Colomer

El sector de Can Colomer de Terrassa, el nou barri al nord de la ciutat, a peu de la carretera de Rellinars. El consell rector de la junta de compensació celebrava aquest mateix mes, en reunió mantinguda el dia 6 de març, s’aixecarà un total de 325 nous habitatges.

Alzina a Salvar !!!

Els veïns del Barri es van oposar a aquest projecta, que s’està ja portant a pràctica…

Sols van aconseguir canviar de lloc una alzina destacable, i transportar-la al  carrer de Terque,

un espai on no hi ha vegetació, amb l’esperança de aconseguir de salvar a l’Alzina….

Quan vàrem anar a fer les fotografies, estaven les fulles seques i que no viuria massa temps més…

Recull de dades: Diari  de Terrassa

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de l’Olla de Mura – 2ª Part #

La Font de l’Olla es situada a pocs metres de la carretera BV-1221 que va de Terrassa a Talamanca, al punt quilomètric 10,  just on fa un revolt a la dreta.

Es tracta d’una Font tipus cisterna, on per un broc de ferro brolla l’aigua que cau a terra.

La sortida d’aigua es regula senzillament  amb un tap.

Ens ha motivat anar-hi de nou, per veure si les últimes pluges han fet que torni a donar aigua, desprès de molts anys d’estar seca.

Efectivament, hi rajava gracies a les pluges dels últims dos mesos un bon doll d’aigua.

Es un espai al costat de la carretera, que tothom pot accedir hi i fins i tot fer un àpat o descansar-hi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Cisterna – Pou de Can Cadevall de Castellgalí

Can Cadevall esta al nucli antic de Boades de Castellgalí. Aquest mas es troba al peu de la carretera que porta a la fàbrica dels Carburos, en el que hi ha una concentració de diferents cases: can Cadevall, can Vilaseca, cal Tet, ca la Francisca, ca l’Úrsul i la desapareguda cal Pedrissó. Cadevall és una casa fruit de diferents ampliacions que s’aixeca molt probablement sobre l’antiga vil·la romana de Boades.

L’edifici del costat, sota de la terrassa, i a peu de carretera, esta adherida a la paret l’estructura d’una Cisterna-Pou.

Per el que es veu amb les tubàries que són desguàs de l’aigua de pluja de les teulades, aniria l’aigua a parar-hi. La portella esta tapiada.

Aquest tipus de cisterna són molt comunes antigament en llocs de poca aigua, masies, esglésies, ermites, castells … per així disposar d’aigua pel seu menester de consum propi i/o per regar l’horta.

Recull de dades: Diva i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Tres Pins curiosos

Avui us presento tres Pins amb una certa curiositat:

Castellar del Vallès – Pi retorçat

Casserres – Un Pi neix entre roques

Castellfollit del Boix – Pi sobre un turonet al costat de la carretera

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Plàtans de la carretera BV-5201 de Sant Julià de Vilatorta

Els Plataners estan situats al llarg del primer km de la carretera BV-520, a la sortida de Sant Julià de Vilatorta.

Conjunt format per més d’un centenar d’exemplars de plataners (Platanusxhispanica),

situats a diversos trams de la carretera BV-5201, paral·lels a cada costat de la carretera.

a l’anomenada carretera de Vic i a l’avinguda de Nostra Senyora de Montserrat.

Tots els exemplars tenen unes característiques similars, amb una alçada aproximada d’uns 10 m i uns 2 m de volta de canó.

Amb unes branques gruixudes i allargades cap a munt.

Presentant un bon estat la gran majoria d’ells.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba

Autoria de la fitxa: Virgínia Cepero González

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí de vent de la Rambla de can Bell de Sant Cugat del Vallès

El Molí de Vent està situat en la Rambla de Can Bell, cantonada amb la carretera de BP-1417 de l’Arrabassada  en Sant Cugat del Vallès.

Concretament, està dins d’una propietat privada, sols es pot veure des de la Rambla de Can Bell.

S’aprofitava la força del vent per tal de transformar-la en energia i, poder elevar l’aigua del pou, era per l’ús de la casa o menesters pel rec agrícola de la finca.

Recentment ha sigut pintat i restaurat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Barri de can Tusell de Terrassa

El mas Tusell tenia una extensió de terres considerable que anava del carrer Bartrina fins on ara hi ha el barri de Can Tusell, i des de la carretera de Matadepera fins a llevant, a tocar amb el torrent Monner (avinguda de Jaume I),

La masia va estar habitada fins a finals dels anys 50.

A les seves amplies terres van començar a construir-se habitatges i per tant creant-se un nou Barri a Terrassa.

Avui visitem el nou barri de can Tusell, tot entrant per carrer Mestral, fins el seu centre, on trobarem una font nova.

Es una font d’obra gran, amb 4 aixetes polsador.

Esta tota pintada de diferents colors e imatges desiguals…

No sols es una font del Barri i pel Barri, sino un símbol d’aquest Barri de can Tusell.

Es una Font, molt poc coneguda per la gent de Terrassa, per aquest motiu he volgut fer una visita.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero