A la Colònia de cal Metre s’hi accedeix des de la rotonda de l’entrada nord al nucli de Gironella, al costat del pont sobre el Llobregat.
La colònia de Cal Metre queda actualment situada dins el nucli de Gironella. Seguint el curs del riu Llobregat, la podem trobar entre les colònies de Cal Bassacs i l’Ametlla de Casserres, a l’esquerra del Llobregat. La fàbrica i els pisos per als treballadors constitueixen un recinte tancat entre la muralla i el canal, l’entrada al qual s’efectua pel cantó nord. . La fàbrica és un clar exemple de l’arquitectura industrial del segle XIX, de tipus totalment funcional.
Com a moltes Colònies, en el seu moment si van plantar arbres, el més comú era el plataner.
També es el cas d’aquesta Colònia amb rengleres de Plataners al costat de la canal.
La Font dels Dipòsits esta situada dins d’uns jardins de la zona de Cap del Pla, a l’extrem sud dels carrers Pedret i Cadí de Gironella.
La font dels Dipòsits es va construir a la segona meitat del segle XX;
al llarg dels anys l’entorn immediat, bàsicament el parc ha anat ha anat experimentant alguna reforma o adequació.
Al 2007 es va col·locar una placa dedicada als Petits cantaires.
La font és una estructura de de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l’aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter.
El parc està condicionat amb jocs infantils, bancs, arbres i arbustos.
El racó és a manera de balcó, un lloc molt obert i amb àmplies vistes sobre la zona de la carretera, Casserres, Avià, Berga i les muntanyes del Pre-Pirineu.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.
La Font del Balç de Casserres, es situada al final de l’avinguda de Catalunya de Gironella, d’allí un camí apta per vehicles hi porta directament a la Font i a l’antic restaurant.
En l’explanada o aparcament hi han els plataners destacats.
Són uns arbres en conjunt corpulents i amb branques destacades, donat que no es poden des de fa temps.
Text del Blog: Ramon Solé
Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Molí del Lladó esta a la ctra. BV-4131 de Puig-reig a Casserres, poc abans del km 11 trencall a l’oest.
Historia:
Les notícies històriques de la masia del Lladó es remunten al segle XIII, quan era propietat dels Templers, senyors del castell de Puig-reig.
Des d’aquesta data la família ha conservat el mateix cognom. El molí és situat al peu de la riera de la Sala (antigament del Merdançol), que neix a la mateixa propietat del Lledó.
El molí actual es va construir al segle XVII.
Un document conservat a l’arxiu particular del Lledó dóna notícia detallada del procés de construcció del molí.
Es va mantenir actiu fins després de la Guerra Civil de 1936.
Pels volts de 1970 la resclosa i el rec encara estaven en funcionament, i la bassa s’utilitzava com a reserva d’aigua per a les cases.
Antic molí fariner del qual es conserva l’edifici, la bassa, la resclosa i el rec. El molí, situat al costat de la riera de la Sala, és de planta gairebé quadrada. La construcció, que s’adapta al desnivell del terreny, té planta baixa i dos pisos i la teulada és a dues vessants. Conserva part dels murs inferiors (on hi ha el forat del carcabà) fets amb carreus força regulars, la qual cosa fa pensar que al segle XVII l’actual molí es va construir sobre els fonaments d’una construcció medieval anterior. Així mateix, la construcció de la casa presenta dues fases, diferenciades pel tipus d’aparell. L’edifici més antic només tenia una planta, en la qual hi havia les instal·lacions de la mola. Posteriorment es sobrealçà amb els dos pisos superiors. Les finestres, de distribució irregular, són fetes amb llindes i brancals. Els baixos, coberts amb dues voltes de pedra, conserven només la mola inferior, encaixada en un banc de pedra.
Fotografia: Cèsar August Torras i Ferreri
La bassa, que en realitat forma un estany d’una superfície considerable, està continguda per uns murs de contenció molt massisos als costats de llevant i de tramuntana, fets amb grossos carreus ben escairats i col·locats en filades. A l’extrem nord-oest la bassa té un sobreixidor. La bassa es nodreix amb aigua de la pluja, aigua que neix en el mateix indret i, en part també, pel rec, del qual encara se’n poden resseguir les traces. La resclosa encara es conserva i està situada uns 150 metres amunt de la riera. Al costat est de la casa es conserva un cobert de pedra.
El Molí de Lledó està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero
Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé
Fotografies pel Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpìntero
La Font del Balç de Casserres, es situada al final de l’avinguda de Catalunya de Gironella, d’allí un camí apta per vehicles hi porta directament a la Font i a l’antic restaurant.
Historia:
En aquest espai, va ser primer un Berenador.
Posteriorment, un Restaurant.
Des de fa uns anys, l’Associació Cultural de la font del Balç organitza una mostra gastronòmica i vitivinícola coneguda amb el nom de “B de gust”; en la qual els elaboradors i els cellers ofereixen els seus productes en forma de tast o degustació, amb la finalitat que els assistents a la mostra els coneguin de primera mà. També s’organitzen activitats paral·leles musicals culturals. S’organitza el primer diumenge de juliol.
Font que raja per un broc de ferro de 7’5 cm de diàmetre collat a una paret de pedra de maó arrebossada amb ciment, situada en el marge d’una cinglera de pedra sorrenca.
La vegetació d’heures cobreix part de la capçalera de la font. Hi ha una placa de llauna amb el nom de la font.
L’aigua desguassa per una reixa de ferro i va a parar al riu Llobregat que està a uns 30 metres.
La zona de la font és una explanada antropitzada i utilitzada com a zona d’esbarjo periurbà, amb plantació de plataners i amb una zona lúdica amb taules i cadires d’un establiment comercial.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de Cal Forroll, esta situada en un clot que queda ubicat a l’altra banda de la qual hi ha la casa de Cal Forroll i al peu del camí que puja del carrer dels Estudis, a prop de la carretera de Casserres, a Gironella.
Historia:
Es tracta de la font de l’antiga masia de Cal Forroll, que li dona nom.
La casa està documentada des d’època medieval.
La font disposa d’un petit frontal, un mur fet de pedra, còdols i morter, a la part baixa del qual hi ha el brollador, un petit forat rectangular realitzat en el mateix mur amb un tros de tub metàl·lic que vessa l’aigua en una pica de planta rectangular feta de maons.
El frontal de la font està parcialment revestit amb morter de calç en el que hi figura “Any 1934” en un requadre fet al mateix morter.
El lloc està condicionat amb bancs i hi ha uns roures que donen ombra a l’indret, l’aigua sobrant dona a uns horts.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Per anar a La Font del Lledó, cal agafar la carretera de Puig-reig a Casserres, abans del Km. 10, seguir pel camí a mà esquerra, continuar 500 mt, aparcar el vehicle i entrar per un tancat de fusta, i al fons de l’explanada veureu la font.
Historia:
A la font del Lledó tenia lloc la Tornaboda, la festa de cloenda de la Festa Major de Puig-reig que es celebra per Pasqua Granada; la gent s’hi aplegava per dinar i a la tarda tenia lloc un lluit concurs de Sardanes.
La font del Lladó, una de les més populars del terme municipal de Puig-reig i de Casserres, es prou generosa com per fer néixer la riera del mateix nom.
A començaments del s. XX fou condicionat l’entorn com a zona d’esbarjo i lleure,
creant un espai interior empedrat que permet accedir a la font amb comoditat a partir d’unes escales.
Els murs fets amb pedra polida i de grans proporcions, sostenen els margues i delimiten l’espai de la font, que també compta amb un dipòsit d’aigua que ajuda a mantenir la seva regularitat.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero
La Roureda de la Font dels Pagesosestàen el lateral dret de la Ctra. 4131 PK 7, a 250 metres de la zona esportiva en direcció a l’Espunyola des de la sortida de Casserres i front la font del mateix nom.
La Font dels Pagesos
És una Roureda del gènere Quercus que domina el paratge de la Font dels Pagesos, amb un sotabosc majoritàriament net, amb predominança d’estrat herbaci i algun arbust com arç blanc (Crataegus monogyna).
La volta de canó de la majoria dels troncs mesurats oscil·len entre 2,3 i 3 m de diàmetre, per una alçada d’entre 20 i 25 m.
Les fulles són mitjanes o petites, de blanques a suboriàcies, marcescents, de obovades a oblongoel·líptiques, amb els lòbuls profunds i obtusos. El fruit anomenat gla és llarg i ovoide, amb el peduncle curt o absent.
Els focs de l’any 1994 no semblen haver afectat gaire aquesta roureda centenària que tot i que no és de grans dimensions hem de destacar pel seu bon estat de conservació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – DIBA.
La Font dels Pagesos està a prop de la carretera BV-4131 a l’alçada del PK 7, a 250 metres de la zona esportiva, en el lloc conegut com el rec de la Bauma de Casserres, es una zona ombrívola a tocar d’una roureda.
En Ramon Bernadas conta que aquesta font també havia rebut el nom de Font dels Barracaires degut a que en aquell paratge hi havien hagut unes barraques.
L’aigua surt d’una vella aixeta, també al ser una font de dipòsit o de petita cisterna adossada a la paret, quant està ple surt per un tub de ferro situat en un lateral del frontis fet de maons posats de pla.
Està protegida per una planxa de ferro amb una verga soldada a la vora. L’aigua sobrant circula per una canal feta de ciment resseguint el marge.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 