Des de fa uns anys s’ha posat de moda en col·locar en llocs freqüentats per la gent, jardins o parcs, petites biblioteques amb llibres usats per que es puguin llegir i retornar-los al mateix lloc.
Un d’ells esta en l’Av. de Roma de Castellgalí, on entre dos pins hi ha un seient i una caseta de fusta que disposa de libres. Un marc ideal per estar fent una bona lectura…
Des de Sant Vicenç de Castellet agafarem el carrer del Llobregat direcció al agregat de Castellgalí, on hi ha Torre del Breny.
Cal seguir per camí de terra paral·lel al riu Llobregat, fins l’antiga Fabrica de Sant Jaume ( avui en runes)
Front l’entrada principal hi han dos grans plàtans.
Són molt gruixuts els seus troncs amb branques grosses fent a l’estiu una bona ombra.
Era normal que en les entrades a colònies, fabriques i empreses importants, es plantessin Plàtans, que al passar els el temps, 100 o més anys, s’han convertit amb un arbres majestuosos.
S’arriba des de l’entrant de la BV-1229 que va al raval de Boades de Castellgalí. . A l’entrada a la pista asfaltada i a l’esquerra veureu una Alzina que destaca de la resta de la vegetació allí existent.
Te un bon troc, no massa alt, però si amb moles branques que li donen que sigui més gran. A prop esta la masia de Mas Rubió.
El Camí ral discorre per part del terme municipal de Castellgalí, principalment pel nucli antic.
Historia:
El camí ja s’utilitzava al segle X, tot i que és de probable origen romà.
A diferents mapes del segle XVIII el camí de Barcelona-Manresa transcorria pel mateix traçat que al segle X i es manté quasi invariable fins a ben entrat el segle XX quan paulatinament es substitueix el trànsit de cavalleries pel rodat.
Mort Bernat Torres (que havia comprat el castell al rei Pere III el 1350) la seva vídua, Blanca aconsegueix del rei el privilegi de poder cobrar els drets de pas als forasters que passin pel poble, i amb aquests diners va reparar els camins locals.
Aquest pas duaner es trobava a prop de la moderna carretera, on comença el balç pel que el camí s’enfila cap al poble.
Un grup de voluntaris, va arranjar el tram empedrat de camí fent una campanya de neteja retirant herba i runa que havia caigut i que el feien impracticable en alguns trams, l’any 1994.
Ja s’havia refet en anteriors ocasions per voluntaris del poble.
Era el camí de portava de Manresa a Barcelona passant per Castellbell i el Vilar. Aquest camí ral provenia de Terrassa i passant per Vacarisses es dirigia vers el Pont Vell de Castellbell per seguir per Castellgalí fins a Manresa, on entrava pel pont sobre el Cardener.
El pas per Castellgalí es feia seguint l’actual carrer Manresa i discorre fins a can Pla passant pel camí del Pla cap a Castellbell, i en direcció Manresa baixava per un camí serpentejant fins a l’actual C16 i després al costat del riu fins a Manresa.
El camí de la costa del pla, abans era ample i estava ben cuidat, fins i tot hi passaven els carros que anaven a Sant Vicenç.
El pas d’un camí pel Pont de Vilomara ja apareix documentat l’any 1193 (SANZ, 2004-2), tot i que aquest era el camí del Coll de Daví que discorria per la carena de Vallhonesta.
A l’entorn de l’església parroquial de Castellgalí hi havia, a més de la rectoria, dues cases, i arrenglerades al llarg del camí ral, tres o quatre cases més que formaven el nucli conegut com el vilar.
A l’actual carrer Manresa es conserven dues cases que feren la funció d’Hostal, al menys al segle XVII, tal i com es pot veure a les llindes corresponents.
També en una llinda hi ha un dibuix d’un ganivet i un pa, i a ca l’Amigant hi ha un cavall indicant el pas de cavalleries. Al final del carrer Manresa, després d’un grup de cases unifamiliars noves, segueix el traçat de l’antic camí que discorre baixant cap al riu i la carretera comarcal C16.
Es conserven 302,30m de camí antic, amb una amplada de 4,65m a l’inici i amb 3,10m en el tram més estret. Està construït sobre roca natural, margues eocèniques, amb pedres sense polir de dimensions mitjanes.
En el seu tram mig presenta un pendent més pronunciat i el camí fa ziga-zagues, mentre que altres trams amb menys pendent hi ha esglaons fets amb pedres petites.
Al mig del camí, al lloc on comença seguint el carrer Manresa, hi ha una pedra dreta amb un forat a la part superior i de funció desconeguda; al final del tram, quasi tocant la C16 hi ha una altra pedra gran de la que també es desconeix la funció.
Per les característiques d’aquest tram es tracta d’un camí d’anar a peu. Actualment aquest camí només és transitable a l’hivern, ja que a l’estiu creix molt l’herba i és quasi impracticable.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Avui us presento un curiós abeurador que esta situat en el municipi de Castellgalí, en una camí a prop de la pista que porta a Marganell.
Esta destinat per poder disposar d’un punt d’aigua i els animals de la muntanya per beure.
Aquest abeurador com podem veure en les imatges, s’omple gracies a l’aigua provinent d’una canal natural d’aigua de la pluja,
També, en èpoques seques, es pot portar aigua amb un vehicle amb dipòsit.
He dit al principi “abeurador curiós”, donat que esta tapat per una placa de pedra plana on el centre hi ha un forat rodó, per on els animals poden posar el cap i beure.
Des de Sant Vicenç de Castellet agafarem el carrer de Llobregat i arribarem a l’agregat de Castellgalí, on el carrer passa a dir-se avinguda de Roma, i en una placeta hi ha el monument romà de la Torre de el Breny, coneguda popularment com la Torre dels Dimonis, és un sepulcre monumental romà construït al segle III a pocs metres d’on conflueixen els rius Cardener i Llobregat, al municipi de Castellgalí (Bages).
Podeu consultar sobre la Torre de el Breny de Castellgalí a :
Continuem i anirem fins la confluència amb el carrer Via Augusta, allí hi ha l’aiguabarreig del riu Cardener amb el riu Llobregat.No hi ha dia que veiem algun pescador per les rodalies mirant de treure algun peix d’aquest lloc, donat que son aigües molt tranquil•les, ja que tenim la resclosa al tocar.A la nostra dreta tenim el riu Llobregat que per de munt passa el tren per un pont.
Riu Llobregat
En front, tenim el riu Cardener que ja ha passat a tocar per Manresa aigües amunt.
Riu Cardener
I mes a l’esquerra nostra, hi ha la resclosa on l’aigua resta en part aturada.Podem veure unes grans comportes on es desviava bona part de l’aigua d’aquest dos rius per anar a algunes antigues fabriques de Sant Vicenç de Castellet.En aquest lloc de l’aiguabarreig dels rius, pels amants de les aus es un bon lloc on poden apreciar una important varietat d’aquestes.
En aquest espai proper al dos rius, sempre podrem trobar un punt per fer una fotografia o simplement contemplar una estona la unió dels dos riu i prendre el sol…
Text i Fotografies : Ramon Solé