Avui destaquem: La Font del Pastor de Sant Domí

Viquipèdia – Camí de la Font

La Font del Pastor esta bastida sota el marge esquerre d’una zona de conreu de cereals, i situada vora el camí de terra que surt de la part baixa de Sant Domí en direcció a Freixenet de Segarra.

L’accés queda delimitat per dos murs laterals obrats en sec, on s’encaixen unes escales que baixen fins a l’accés a l’interior de la font.

Abeuradors

Aquest accés es realitza mitjançant un pas cobert amb volta de canó i delimitat per ambdós portals. Cal destacar el treball constructiu i decoratiu del portal interior, que resta tancat a partir d’una reixa de ferro.

Aquest portal se’ns presenta estructurat a partir d’un arc de mig punt adovellat i que obre pas a l’interior de la font. La part interior de la font, resta coberta a partir d’una volta apuntada i capçada amb una estructura arrodonida.

Finalment, un brollador solcat a la mateixa roca, permet de la sortida de l’aigua, i que segons l’estació de l’any, pot arribar a tenir més de quatre metres de profunditat.

Viquipèdia

L’obra presenta un parament paredat obrat amb pedra seca del país i resquills de pedra desbastada.

SANT DOMÍ

La Font del Pastor és una construcció prop del nucli de Sant Domí (Segarra) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Estany o Pantà de la Vallmitjana de Taradell

L’Estany o Pantà de la Vallmitjana esta situat en el Torrent de la Vallmitjana a tocar del Càmping de la Vall de Taradell.

L’estany de la Vallmitjana és un embassament artificial creat en el torrent de la Vallmitjana. Té una superfície de 1’91 hectàrees i està envoltat de camps de conreu i per diversos verns en el seu entorn immediat.

Es troba dins del refugi de fauna salvatge de la Vallmitjana.

La vegetació forestal de ribera es restringeix al perímetre de l’estany. Està constituïda per una verneda on apareixen alguns arbres i arbustos de jardineria. L’estany està envoltat per conreus excepte al sector nord-est, on se situa el càmping.

L’interès per a la fauna es veu molt condicionat per la presència de peixos introduïts -amb poblacions abundants degut a l’alimentació artificial afavorida pels campistes-. Aquests peixos afecten molt negativament les poblacions d’amfibis o la fauna íctica que podria arribar a desenvolupar-se a l’estany.

Destaca la presència d’aus, com els ànecs collverds (Anas platyrhynchos), xarxets (Anas crecca), cabussets (Tachybaptyus ruficollis), polles d’aigua (Gallinula chloropus) o els bernats pescaires (Ardea cinerea), entre d’altres. S’hi ha citat també tortuga d’aigua (Emys orbicularis), tot i que caldria confirmar la seva presència actual.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural i Viquipèdia

Autoria de la fitxa per a MPC: Marta Lloret. Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa i canal del Parc Nou del Prat del Llobregat

El Parc Nou del Prat de Llobregat es troba al costat de la carretera d’accés a la platja, adjacent als barris de Sant Cosme i la Granja i molt proper a l’aeroport.

Per la seva extensió i situació El Parc Nou del Prat és per a molts el parc del Delta.

Situat al sud del municipi, al marge dret del riu, ocupa gairebé 15 hectàrees.

Els terrenys del parc eren antigament terres de conreu com les que encara avui es poden trobar al sector de la Marina.

Fou inaugurat l’any 1983 i es fa la plantació de la pollancreda.

L’any 1991 es construeix la zona de la pineda, finalment 1995 es complerta amb el sector de ponent.

Una bassa o estany alimenta les aigües del canal que passa pel mig del passeig i el ressegueix.

Configura una singularitat al parc alhora que evoca la biodiversitat del Delta del Llobregat.

Molts ocells, tortugues, peixos entre diversos insectes tenen lsa seva vida en aquest parc.

Actualment, tant la Bassa com la canal estan seques, sols hi ha una segona bassa que ni hi ha,

així les aus i altres animals i insectes per poder disposar-hi.

La canal passa pel mig del parc, per anar d’un canto a l’altre cal utilitzar uns ponts que hi han.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Un Hort diferent : L’Hort Comunitari de l’Escola Ponent de Granollers

L’Escola Ponent, està situada en el carrer  Rafael de Casanova, 71 de Granollers.Aquesta escola, així com casi totes d’arreu de Catalunya, disposa d’un hort per treballa el conreu i s’experimenta de manera directa el creixement de verdures i hortalissescreant aprenentatges vivencials, propers i significatius.Us passo la Web de l’Escola Ponent, on podreu veure tot el cicle durant un any del seu Hort, gestionat pels propis alumnes :

https://agora.xtec.cat/ceipponent-granollers/categoria/hort/

L’Escola molt apreciada al Barri, ha ofert la possibilitat a la gent que vulgui participar, en fer-lo com a Hort Comunitari,per tant segons el dia i horari, tant podem veure gent gran o be, els alumnes de l’Escola,tots axó si, fent un hort cuidat i sembrat amb molta voluntat.Tot esta parcel·lat per determinades i diverses varietats de verdures i hortalissa.Disposen de força quantitat d’aigua, un espai per guardar einesi un espai destinat a fulles seques, per fer adob si es cal.Aquest Hort de l’Escola i a la vegada, Hort Comunitari, es un verdader exemple de com es pot gestionar tant de forma educativai com donar al seu” fruit” a la gent gran que el treballa.En moltes Escoles, una vegada acabat el curs escolar, l’hort per manca que ningú tingui cura d’ell i estant en període vocacional i amb temperatures altes, tot s’acaba secant i morin, fent que la nova temporada, d’ara el setembre, es tingui de tornar a preparar-lo i iniciar de nou tot el procés.Felicitem aquesta iniciativa de l’Escola Ponent de Granollers !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de can Carrencà de Canovelles

El Parc de Can Carrencà és un espai públic d’esbarjo construït dins de la urbanització de la zona a l’entorn de l’avinguda de Canovelles, el camí del Molí de la Sal, i cantonada on està situat, al començament de la serra de Can Carrencà.De fet, Can Carrencà, era una gran casa amb una extensió important de terres de conreu i horts, actualment esta urbanitzada amb cases baixes, sols queda al costat de la casa una extensió totalment erm.En un costat del parc esta situada  la Font de Can Carrencà, que raja per a tres aixetes metàl·lics i dona l’aigua a una llarga pica d’obra.Hi ha un mur  allargat que és de pedra, situat  en cada costat de la font, que es pot fer servir com a banc i esta coronat amb totxo.L’aigua d’aquesta font, a principi del segle XX, es considerava molt bona, per aquest motiu, era embotellada i es venia principalment a Barcelona.Front la Font de Can Carrencà,  hi ha un sortidor, amb una bassa rodonai un petit brollador central, que dona un ambient de frescor a l’estiu.

 

Recull de dades : Ajuntament de Canovelles i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Molí de la Pineda de Riells del Fai

Aquest  Molí de la Pineda, es tracta d’un conjunt edificat entre els segles XVII i XIX format per un molí aïllat, més recent, i un edifici que era l’antic molí i que fins fa poc era habitatge, amb construccions annexes.Depenia de Mas Pineda, que està a poc d’uns docents metres mes a munt. Casa-Masia senyorial, que actualment està molt ven cuidada.A l’extrem dret de la façana d’aquest edifici, s’hi observa una construcció de planta baixa i pis, probablement anterior, ja que conserva les llindes i brancals de les obertures de pedra escairada.A la llinda del portal d’entrada hi ha la inscripció 1873, que correspon a la construcció de l’edifici.Conserva la maquinària en el seu interior, dos rodets; un per al molí de farina i l’altre per al molí d’oli.L’aigua prové del molí de la Madella i s’emmagatzema a la bassa superior adjacent, que al seu torn alimenta la bassa inferior.A la llarg del camí des d’un Molí i fins a l’altre Molí, es conserva molt be el seu rec, que s’aprofitava l’aigua, també, per regar les terres properes pel conreu.Cal dir que al costat esquerd de l’entrada al Molí de la Pineda, tenia una font que donava l’aigua a una petita bassa-safareig, desconeixem si l’aigua era pròpiament del rec o d’una deu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé i Oriol-Ramon Solé