Pou i Bassa de can Brustenga de Santa Eulalia de Ronçana

Can Brustenga està a prop de la ctra. de Parets a Bigues, km 10, en el carrer de la Mare de Déu de Montserrat, en el 1er camí a la dreta; situat en el Barri del Rieral de Santa Eulàlia de Ronçana.

Al pati gran de la casa hi ha adossat el pou, una antiga cisterna i la capella privada.

El Pou conserva la corriola per posar la galleda i treure l’aigua.

Esta tapat per una reixa gruixuda, no es un pou de construcció rodona, es la seva construcció és com ovalat .

Al seu costat te una pica rectangular, molt desgastada. Te una aixeta a sobre, ara amb una manega.

Al seu front hi ha una bassa, ara seca, es gran amb una importat capacitat per tindre aigua.

Aquesta Bassa, te les llosses inclinades, que es van segurament servir de safareig intern de la casa,

curiosament, en la paret del fons i a dalt, hi ha una finestra petita amb reixa.

Us recordem, que es una casa i el seu interior, sense permís, no es pot accedir-hi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Agraïm als propietaris per deixar-nos visitar l’interior del pati i capella. !!!

Torres d’Aigua o repartidors de Terrassa

Les torres són repartidors de la conducció d’aigua amb les quals Mina Pública d’Aigües de Terrassa aconseguia la pressió suficient per fer arribar l’aigua al seu destí. Actualment aquesta pressió no es necessària i, encara que alguna d’elles continuen fent aquesta funció, la seva utilització ha anat en desús. Actualment hi ha una vintena de torres repartides pel centre de la ciutat, algunes d’elles amb alguns elements singulars, com la del carrer del Col·legi cantonada amb el de Vallhonrrat que simula un campanar o el detall comú en la majoria, d’una finestra en forma d’arc de ferradura.

Una d’aquestes torres o repartidor, està situat en el carrer Arquímedes  amb carrer Martí Díez de Terrassa.

Com d’altres, es una torre allargada i actualment al costat d’un edifici i cantonera als dos carrers indicats.

A baix del carrer Martí Diaz, hi ha la portella d’accés. A mitja altura una finestra que entre la llum. Desconeixem com es conserva el seu interior.

Text: Ramon Solé i Viquipèdia

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de l’ermita de Sant Ramon del municipi El Catllar

Per anar al Pou de l’ermita de Sant Ramon, cal des d’El Catllar, seguir el carrer de la Font, continuar per l’antiga Fabrica, avui en dia abandonada, el camí ara fa una certa pujada fins a l’ermita de Sant Ramon que us quedarà a l’esquerra.

Front mateix de l’entrada de l’ermita, hi ha el pou molt ben conservat. Es d’estructura quadrada amb una petita cúpula, l’accés esta tancat per una portella o finestra de reixa.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Pou de Corts de Cornella de Terri (Pla de l’Estany)

Corts es un grup de cases depenent de Cornellà de Terri.

Te pocs carrers, aquest antic Pou en una entrada a unes cases a prop de l’església.

Te cobertura plana i en un costat hi ha uns esglaons per arribar a la finestra d’accés per pujar l’aigua.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Pou – Cisterna del Santuari de Cabrera de L’Esquirol (Santa Maria de Corcó)

El Pou – Cisterna del Santuari de Cabrera, esta situat en un costat del mateix edifici, al municipi de L’Esquirol.

Recull l’aigua de pluja, es pot veure com del canaló situat en la teulada hi baixa un ramal on entra a l’estructura del pou -´cisterna.

En una de les parets, disposa d’una finestra amb portella metàl·lica ven tancada per una barra de ferro.

En l’altra costat, trobem adossada a la paret, el que podria ser un petit antic abeurador, actualment tot ple de terra i petita vegetació d’humitat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem : La Font Baixa d’Amer

La Font Baixa esta situada al començament del carrer Font Alta d’Amer. Es molt similar a la Font Alta que us vaig presentar ahir.

Esta dins d’una construcció d’obra amb coberta de volta, bona part  de la paret es arrebossada i pintada de color groc, en la part central  hi ha la sortida d’aigua regulada per una aixeta de maneta, l’aigua cau a un enreixat de ferro, en cada costat disposa d’un seient de pedra.

Al seu de munt queda una finestra  de fusta que dóna accés a la cisterna, en un costat un cartell de ceràmica a color  indica el seu nom.

Text : Ramon Solé

Fotografies Dora Salvador

Com era La Font del Gaig de La Sagrera de Barcelona ?

Avui dia de Sant Joan, us presento dos articles

La Font del Gaig estava situada en el carrer de la Sagrera amb cantonada al carrer de Garcilaso, corresponia al numero 64,

Gener del 2020,  lloc on estava la Font del Gaig

actualment, l’edifici del costat és el Col·legi de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona.

El lloc on ocupava la Font hi havia una casa baixa i al costat l’estructura de la Font del Gaig que va ser una obra dissenyada pel arquitecte Antoni Rovira i Trias.

Com podem veure la data va ser en 1865, i havia una carassa on en la boca estava la aixeta, a sobre de l’aixeta l’Escut proposat i adoptat al 1855 per Sant Martí de Provençal, tot abans d’unir-se a Barcelona.

Era una font on la gent hi anava a buscar aigua amb càntirs i garrafes, donat que moltes cases obreres no tenien aigua corrent per aquelles èpoques.

A principis dels 90 del segle passat, es va pintar i en la finestra de l’antic dipòsit, es va posar una placa commemorativa,

Fotografia Arxiu Rasola – 1985

Posteriorment, va estar molts anys, sense aigua i totalment abandonada, amb un deteriorament constant i progressiu.

Fotografia Arxiu Rasola – Any 1991

La Font del Gaig va ser desmuntada durant l’any  2001 per l’Ajuntament de Barcelona, amb l’oposició de la gent del barri,

Fotografia Arxiu Rasola – Any 1991

segons sembla l’estructura principal, esta depositada en un magatzem municipal.

Fotografia Arxiu Rasola – 1985

Han passat 19 anys i encara no s’ha decidit on tornar a posar aquesta font al barri, tot sent un símbol tant antic…

Actualment, es el lloc on estava la Font del Gaig

 

Recull de dades i imatges: arxiu, historia i biblioteques de Sant Martí

Adaptació al Text : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola

La Finestra oberta a Cànoves i Samalús: El Racó de la Cris

Avui us presento dos articles

En els casi quatre anys que vaig viu al nucli de Cànoves, un dels llocs que més tindre ara a la memòria des de Terrassa, és el Racó de la Cris.

Es l’únic forn de Pa que hi ha dins el poble, es una granja, cafeteria,

i … lloc de tertúlia i reunions.

El seu pa es artesà, com el d’abans, fet a mà, i des del taulell es pot veure de reüll, la seva elaboració, però no sol del pa viu el ser humà, bufff, de pastes les que vulgueu… boníssimes, no sols els típics crusants i enciamades, no, una varietat “dolsa” que cada dia era una sorpresa…i els caps de setmana, ja no us explico.

Al viure a sobre del mateix edifici, era a un pas per anar-hi tots els dies, generalment a mitja tarda, des del primer moment ens van atendre, mimar i casi cuidar, d’una forma excel·lent,

com bona part de la gent que conec a Cànoves, amb una cordialitat total.

Entre setmana, majoritàriament hi va i es present la gent que viu al poble, i urbanitzacions de les rodalies,

els caps de setmana, a l’estar com a punt de partida de itineraris, per la riera del Vallfornes , el Castanyer del Cuc i altres llocs, hi va molta gent amb bicicleta, excursionistes, de passeig amb la mascota …

No cal dir, que fan uns entrepans molt deliciosos, senzills però complerts,

Amb tot tipus de begudes, amb unes infusions que son per repetir-ne.

Jo tenia la meva marca de cervesa preparada i a punt de solfa…

I molts dies a la mateixa hora, coincidíem varies persones a fer la xerradeta, de forma distesa i sense complicacions.

Bàsicament,  te dues sales interiors amb taules i cadires, a l’exterior també poden posar-ne.

Ah, sobre tot, si demaneu un “bocata sorpresa”, vigileu, amb el xoriç, perquè podria ser picant, i com pica, carai !!!

Vàrem coincidir amb l’Aniversari, amb “ barra lliure…” , aquell dia vaig deixar la Woll-Damm, per prendrà Cava.

Com dic, el Racó de la Cris, és un lloc acollidor, que val la pena fer-hi una parada.

Des de Terrassa us dic ànims i endavant , que aviat estareu em plena marxa i més que abans !!!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 16 #

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 5 objectius Curiosos :

  • Una vaca sobre una casa?De fet es de cartó, situada a un carrer de Molins de Rei.
  • Una gran finestra… veritat o mentida ?També, a Molins de Rei al barri vell.
  • Un seient que fa temps que no si assenta ningú… Corro de baix .
  • Un poliesportiu a la riera ?Si, unes cistelles situades a la Riera de Llinars del Vallès i quan plou… aigua a vall…!
  • Una font guarnida !A la ciutat de Girona plantes i embuts, una combinació singular !

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé