Record d’una Font : La Font de les Monges de La Conreria a Sant Fost de Campsentelles

El nom de la Font de les Monges popularment s’interpreta que seria perquè les monges del convent de Montalegre, a Tiana, vindrien a aquesta font tot fent un passeig.

El cert és que al 1250 el bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, consagra l’altar de Santa Maria de Montalegre, deixant a les germanes encarregades de la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, al terme de Sant Fost de Campsentelles.

Per anar a les restes d’aquesta font cal situar-se al coll de Montalegre, en el quilòmetre 6 de la carretera B-500 de Mollet del Vallès amb Badalona, us cal allí  el camí dels Castanyers, teniu que passar la Casa de Colònies o alberg de la Conreria,

cal seguir per el camí asfaltat uns 300 metres, on veureu a la vostra dreta un edifici en runes, baixeu unes escales i estareu en una explanada i a la dreta sota del camí, hi ha el que queda de la Font de les Monges.

L’estructura es feta de pedra amb una arcada de carpanell que es sustentada per dos pilastres de base cilíndrica rematats amb els seus capitells.

Cal baixar dos esglaons fins la font, però des de fa molts anys no raja aigua; front la font encara conserva una taula rodona.

L’edifici del costat era un Restaurant, molt concorregut per la gent de principis del segle XX;

va ser un lloc de trobada sardanística fen-hi anualment aplecs.

Durant la guerra va patir alguna destrossa l’edifici així com la font, que posteriorment van ser arreglats, però amb el pas dels anys va baixar la afluència de la gent i es va tancar el restaurant i tot va anar deteriorant-se pel abandó fins com es pot veure actualment.

Recull de dades : encos

Adaptació del Text, Fotografies i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Avui coneixerem: La Font de Sant Julià d´Uixols de Castellterçol

Per anar a la Font de Sant Julià d´Uixols, cal sortir de Castellterçol per la pista indicada per cartells que us portarà  a Sant Julià d´Uixols, primer deixareu  a mà dreta la masia  El Solà del Sot.

Abans d’arribar a l’antiga església, trobareu La font dins el bosc, a uns cinquanta metres de la pista de Sant Julià d’Úixols.

Està emmarcada en un rectangle de pedra i s’hi ha de baixar per uns graons,

en una de les parets hi ha la font que actualment és d’aixeta, ja fa uns quants anys que no raja.

Si seguiu la pista principal, arribareu a l’església de Sant Julià d’Úixols,

lloc de partida a diversos recorreguts i d’itineraris.

l’església de Sant Julià d’Úixol

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mercè Manzano – Mapa : Google

Avui destaquem : La Font del Solà del Sot de Castellterçol

Per anar a la Font del Solà del Sot, cal sortir de Castellterçol per la pista indicada per cartells que us portaria a Sant Julià d´Uixols,

abans d’arribar-hi, trobareu a mà dreta la masia  El Solà del Sot i a prop de la casa la seva Font i bassa.

La Font del Solà del Sot es del tipus de cisterna disposa en un costat d’una aixeta per poder regular l’aigua, una mica mes a munt però a l’altre extrem hi ha el sobreeixidor.

L’aigua cau a una pica rectangular molt a nivell de terra. Una portella metàl·lica dona accés a la cisterna.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mercè Manzano

La desapareguda Font d’aigües terapèutiques de la Puda de l’Hospitalet de Llobregat

Des de 1878, fins als anys 30 del segle XX, al costat de la desapareguda platja de l’Hospitalet, propera a “la Farola” (faro del Llobregat) que encara perdura a la Zona Franca, va existir una font d’aigües curatives, coneguda per la Puda.

Era una font d’aigües sulfhídriques fredes, on la gent dels voltants feia cua per banyar-se i guarir-se de diverses malalties. Es trobava en un soterrani o cova, davant d’una casa de pagès i tenia set aixetes.

Al 1892, el doctor Jaddet es lamentava, en un article publicat al “Faro de Llobregat”, de les dificultats que li posaven al propietari d’aquestes aigües medicinals alguns dels seus col·legues.

Per a més dades, podeu accedir a :

https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/masies-indrets/font-de-la-puda/

Text : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Fotografies : internet

Avui destaquem : La Font del Sagrat Cor de Serinyà

La Font del Sagrat Cor, es pot arribar des del final del carrer de les vinyes de Serinyà,

allí, cal seguir una camí que ens porta per dins del bosc que al poc el deixarem per un senderó que us portarà directament a peu de la font,

situada prop de la llera esquerra del riu Serinyadell.

La font està en el centre d’una paret de obra, on per un tub antic i gruixut de ferro surt un bon cabal d’aigua tot l’any i cau a una pica arrodonida,

al costat de l’estructura de la font, hi ha un banc de pedra.

Damunt del tub, hi ha gravat el nom de Font del Sagrat Cor.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Poema : Aigua de font

Molt bones festes per a totes i tots !!!

Els passadissos de fulles, amagats

entre pits de roques,

sèquies,

basses verdes.

El túnel regalima gotes

des del cel.

Olors de pluges diàries

caient en càntirs de falgueres.

Brollen murmuris d’aigua i fulles

des d’una cambra entreoberta,

les parets solament il•luminades

per un esclat de frescor.

Els passadissos de fulles, claustres

d’intimitat i llucanes líquides,

d’un gotejar de cants d’ocells,

et porten a les arrels de les cases

perdudes, la teva aigua de font.

Retornes sobre els passos traçats

per gotes d’un sabor clar.

Resseguint el sender dels anells d’aigua

recordes jocs pels cantons obscurs.

En la cambra penombrosa

(una ruga en el temps)

un calendari, deu calendaris,

amb números vells,

negres i rojos, aturats.

Unes últimes fulles al mur: 1965, 1967, …

Els passadissos de fulles

com ulls en un soterrani desert

(les portes amb claus oblidades).

Casa amada sense passes,

amb silencis.

Autor del Poema : Juan Bielsa

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font dels Quatre Cantons de Camprodon

Avui us presento dos articles

La Font dels Quatre Cantons, situada a l’actual plaça de César August Torres, en la confluència formada pel carrer Valencia, carrer Ferrer Bàrbara i a pocs metres del riu Ritort.

És una de les tres fonts més antigues de la població, les altres són la font del Monestir i la font de la Cordera, està adossada a la paret d’una nova casa, es d’estructura quadrada amb una teulada, bola a sobre com les altres dues fonts, i com una capelleta que podria haver tingut algun sant o santa.

Disposa d’una aixeta polsador, l’aigua cau a una reixa a nivell del terra, la reixa que te al seu costat, tanca un túnel que facilitava antigament poder accedir al riu.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Parc d’El Masnou, oblidat per part de tots

Ens referim d’aquesta manera “oblidat” per part de tots, a un petit parc situat en una de les cruïlles del carrer Industria amb el camí d’Alella.

En el seu dia, l’Ajuntament va voler segurament, delimitar amb un jardí públic aprofitant uns arbres allí existents i que no se edifiqués més naus industrials.

Hi ha més vegetació que aflora de forma natural i sense ordre que no pas del que podem entendre per parc o jardí…

Axó sí, disposa de varis bancs per seure a l’ombra dels arbres, una font i alguna paperera.

A l’estar a les afores de la població, poca gent hi va durant el dia, tant sols al passejar el gos/sa i algun avi fent un tomb.

Crec que es podria millorar la seva imatge mantenint millor la vegetació.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font- abeurador de cal Marxant de Llanars

Avui us presento dos articles

Per arribar-hi cal sortir de Llanars tot creuant el riu Ter pel Pont d’Espinagua, i sempre seguir la pista principal que passa per  el mas Pujol  i can Galló,

i una vegada que passeu per cal Marxant , la seva font- abeurador  esta al costat dret del camí.

L’aigua surt d’un tub gruixut de ferro i va directament a l’abeurador.

A uns metres per sobre, podem veure la portella de ferro on esta en naixement.

 

Text : Ramon Solé – Fotografia : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Parc de Sant Hilari Sacalm

Avui us presento dos articlesPer anar a la Font del Parc, us cal que sortiu de Sant Hilari direcció Osor, per la carretera GI-542, a l’arribar al Poliesportiu Municipal,

cal seguir un camí que us portarà a una zona destinada a aparcament, cal deixar el vehicle i seguir a peu,

hi ha un cartell que us indica el camí.

Entrareu a una zona neta de bosc que predomina el pi entre altres arbres, on trobareu la Font del Parc.

L’aigua raja per un broc d’acer inoxidable encastat al mig del frontal del conjunt de pedra, i cau una pica.

A sobre del mur de la font,  hi ha un roc semicircular on esta el nom i data d’Agost-1989; a sota seu la placa de ferro on també hi ha el nom.

L’espai disposa de taules i bancs de fusta i barbacoa,

un lloc molt agradable a qualsevol època de l’any per gaudir de la natura

i poder fer un àpat amb família i/o amics.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador