Entre el carrer de la Font i el carrer de Salvador Raventós, hi ha la Plaça de l’1 d’octubre, on hi ha la Font.
Aquesta Font esta adossada al mur d’una casa, esta feta la major part de totxos, al seu centre està enrajolada a dos colors,
amb un cap de lleó, que si li donem al polsador hi surt aigua per la boca, tot caient a una pica. En la part superior una farola en cada costat, amb dos testos amb plantes i al centre una arcada decorativa.
En cada costat de la Font un seient, també fet del mateix tipus de l’obra.
La Plaça de la Font de La Granada, es un lloc cèntric d’aquesta petita població, on com es obi, hi ha una font.
Font de 1883 i que va ser reconstruïda en el any 1985. Amb un mosaic a tot color, disposa d’una aixeta polsador i l’aigua cau a una pica rectangular molt a nivell del terra.
La Font del carrer Quarters està sud del carrer Quarters de Pla del Penedès.
Per les seves característiques constructives, és probable que la font fora de la primera meitat del segle XX. Antigament la font tenia un abeurador per animals.
La Font de Sant Isidre està adossada a la façana de l’immoble del carrer de Sant Jordi, en el número 32 on fa una cantonera, dins de El Pla del Penedès.
La font té un origen antic, possiblement del segle XIX.
La font és constituïda per una pica d’obra de maons, construïda recentment.
A sobre de la font hi ha unes rajoles a color amb la figura de Sant Jordi matant el drac.
La Font de Puig – L’agulla esta situada sota el pla on hi ha el santuari i l’hostatgeria de Puig-l’agulla de Sant Julià de Vilatorta.
En aquest indret es situa la llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Puig-l’agulla.
Segons la tradició oral, el primitiu pedró dedicat a la Mare de Déu als segles XVI i XVII es trobava al lloc on ara hi ha la caseta des d’on es bombava l’aigua de la font.
La font de Puig-l’agulla es troba protegida per una gran volta, que forma una mena de cova d’obra.
L’antiga font brolla d’un pedrís i raja cap a una petita pica.
A tocar de l’antiga font hi ha una altra més recent d’aixeta polsador.
A un costat hi ha una arcada amb una certa profunditat, que podria ser per depositar menjar i/o beguda, per mantindreu fresc.
Dins del recinte, a un dels laterals, hi ha una taula i seients de pedra;
també, hi ha un petit seient entre les dues apertures del recinte.
Front a l’exterior, hi ha una taula i bancs de pedra sota de tres destacats castanyers d’índies.
La Font de Can Matarí, esta situada a la dreta del final del carrer de can Matarí, a nivell del bosc de la finca de can Moritz.
On esta barrat el pas per vehicles, cal anar a peu.
De fet, abans de ser urbanitzat aquesta zona era propietat de la masia de can Moritz o can Matarí.
La Finca tenien dos fonts, aquesta i la Font de can Moritz, descrita fa un temps en aquest Bloc.
La font és del tipus de Mina, durant més de 25 anys ha estat tapiada.
Actualment, una vegada remodelada, es pot entrar a dins de la mina uns metres.
Veiem que es recollida l’aigua per un no massa gran dipòsit de plàstic, un creu per poder beura algun animaló.
Un estret caneló porta l’aigua fins l’exterior, on cau per la claveguera.
Dades de l’Ajuntament de Rubí :
Situada al torrent de Can Matarí, durant els treballs de recuperació s’ha comprovat que no es tracta exactament d’una font, sinó d’una mina d’aigua molt similar (per la forma i la mida) a la font de Can Moritz.
Com que no hi havia un fons documental que estipulés com s’havia de rehabilitar, l’ajuntament ha optat per recuperar la mina d’aigua, que feia més d’un quart de segle que estava tapiada, així com garantir el drenatge d’aigua i ornamentar-la amb material d’acer amb el dibuix de l’actual casa Can Moritz o Can Matarí.