A prop de l’església i al costat de l’aparcament del Camp de la Riera trobem aquesta Font en el carrer de Dalia de Sant Pere de Vilamajor.
L’estructura esta adossada a un mur, disposa d’una aixeta polsador al centre d’una paret de rajoles de diferents formes;
l’aigua cau a una pica amb reixa.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Per visitar la Font de Sant Josep, cal des de Vallgorguina anar per la carretera C – 61,
fins l’entrada a can Pujades, us caldrà travessar la Riera de Collsacreu i seguir la pista
fins una corba on en un racó a la dreta hi ha la Font de Sant Josep.
La Font està adossada al mig d’una gran paret, sobre el broc, hi ha l’accés a la mina, l’aigua cau a una pica a nivell del terra, en cada costat uns seients de blocs de pedra.
En un lateral podem veure un trencat mosaic el nom de la font i a poca distancia, un altra amb la imatge del Sant.
És un lloc fresc, la llàstima que no surt l’aigua…
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font nova del Molí d’en Xuncla està situada als afores del poble a pocs metres a llevant del Molí d’en Xuncla i a la llera esquerra de la riera del mateix nom.
A l’estiu de l’any 2009, la antiga font els tres brocs van deixar de rajar.
Va atribuir-se el fet a les obres que s’estaven fent ben a prop pel pas del Tren d’Alta Velocitat (TAV). Adif, però, negava que els treballs tinguessin a veure amb la manca d’aigua de la font.
Amb el pas del temps i negociacions, en va sortir un compromís sota el qual l’empresa TAV es feia càrrec de les tasques de restitució de la font.
Les obres van estar finançades per l’empresa constructora del TAV i va estar possible gràcies a la cessió que va fer els propietaris de la finca de Can Camós.
La nova Font es tracta d’una estructura formada per una planxa de ferro còncava, amb el seu nom tallat a làser a l’esquerra i un polsador a l’extrem superior dret que fa bombejar l’aigua d’un nou pou i raja per tres brocs d’acer inoxidable situats a la part baixa.
L’aigua cau directament a un enreixat de ferro per on desguassa a la riera.
Recull de dades : encos.
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
La Font de la plaça de la Font, està emplaçada en la Plaça de Sant Salvador de Les Gunyoles del municipi d’Avinyonet del Penedès.
Historia :
Es tracta d’un indret de valor simbòlic, a tocar el camí de la font del Cuscó, i el nucli antic de Les Gunyoles. Es una gran plaça encimentada, presidida per una font que es troba connectada als dipòsits d’aigües del poble que es troben a la vessant de la Serra de Les Gunyoles i a la vall contigua.
La font es una mena de petita ara, feta de maçoneria, de planta quadrada, quatre frontals i dos piques d’aigua amb una aixeta cadascuna.
En dos dels frontals hi ha rajoles de ceràmica vidrada que fan al·lusió al sant del dia de la inauguració, Sant Anton, i en un altre d’aquest quatre frontals hi ha una làpida de marbre blanc amb la següent llegenda repintada en color verd:
“TESTIMONIO/ DE GRATITUD/AL PARROCO/DR. RAMON CASAJOANA/Q P D/Y FAMILIA DE/ TORRES CASANA/LA COMISIÓN DE AGUAS/A 17 DE ENERO DE 1945/FIESTA DE ST ANTONIO ABAD”.
El conjunt està rematat per sengles timpans de decoració radial de regust neoclàssic.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: J.M. Huélamo – ARQUEOCIÈNCIA
Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé
La Font del Beat Pere Almató està situada en la façana nord de la casa Almató, en el carrer de Sant Pere Almató, 15 de Sant Feliu Sassera.
La font de Sant Pere Almató està situada a la façana nord de la casa Almató, també coneguda com cal Metge, a l’extrem est del Pas Nou, prop de la cantonada amb el carrer Sant Pere Almató.
La font està ubicada dins d’una petita volta d’arc escarser, adovellat i amb un escut a la clau, que s’introdueix uns centímetres dins la façana. En l’espai que queda dins la volta hi ha la pica, l’aixeta, dues pedres a mode de festejadors i tres plaques de pedra, sobresortint del mur posterior decorat amb ceràmica que combina el blau, l’ocre i el blanc en les sanefes.
La pica, de forma semicircular, està construïda amb pedra treballada i presenta diverses motllures a més d’un escut al centre. Sobre la pica hi ha un relleu del cap d’un lleó, de petites dimensions i esculpit en pedra de tons clars, de la boca del qual en sobresurt l’aixeta.
A sobre i als costats de l’aixeta hi ha col·locades tres plaques de pedra commemoratives. La central recorda la data en la que es va construir la font, 17-3-68; la de l’esquerra conté la inscripció “Sant Feliu Sasserra alçada 617 mt. Partit judicial de Manresa. Bisbat de Vich” i en la de la dreta es pot llegir: Font del nostre beat Pere Almató O.P.
La font de Sant Pere Almató va ser construïda l’any 1968, tal com es recorda en una placa de pedra.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa : Jordi Compte i Marta Homs
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font de Sant Joan està dins de Campins, adossada a la tanca del restaurant Mª Rosa, i situada en la confluència que formen el Camí Vell de Sant Celoni, el passeig de les Tres Germanes i el carrer de Sant Guillem, a pocs metres de l’església parroquial de Sant Joan.
Font urbana, amb aigua provinent de la xarxa municipal, amb una aixeta de polsador dóna pas a l’aigua que cau en una pica semicircular de maons vistos disposat arran de terra.
Al centre del frontal hi ha un mosaic de rajoles representant Sant Joan de petit amb un xai; es va construir l’any 1925, tal com es pot veure gravat al frontal.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font de Santo Domingo esta en la Comarca de l’Alt Millars. Castelló de La Plana. Font situada a pocs metres del poble, junt a la carretera que li dona accés.
Villamalur es troba a la part occidental de la serra d’Espadà, en una comarca -l’Alt Millars- repoblada majoritàriament per aragonesos, a l’Edat Mitjana. És conegut per la qualitat de les seues cireres.
La font té dues canyelles. Sobre aquestes, una imatge feta de taulells ceràmics, del sant que li dona nom.
L’aigua dona cabal a un abeurador i a un ben conservat llavador cobert.
Des d’ací hi ha unes magnífiques vistes de part del terme municipal.
Text i Fotografies : Jordi Mig.
Santa Mª de Coaner és una església situada uns 150 m a ponent de la parroquial de Sant Julià de Coaner, en un turonet que destaca sobre la vall de la riera de Coaner. Als peus d’aquest turó, segons la tradició, s’hi va fer la troballa de la Mare de Déu de Coaner.
Aquesta església esta adossada al cementiri, on en un angle i en la part exterior està ubicada una petita font.
Formada per unes teules i amb una que fa de teulada.
L’aixeta es de maneta, l’aigua cau a una pica de pedra rectangular no gaire gran.
Esta situada aquesta església en una vall molt bonica.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero
Tenim de situar-vos en la carretera B- 122 direcció a Rellinars, tot sortim de Terrassa i a mà dreta està el restaurant l’Hípica, al costat del restaurant trobareu una trifurcació de camins seguireu per el camí del mig que al poc passa per sota de la Ronda Nord, continueu pel costat per una renglera d‘horts, en acabar trobareu una explanada per poder aparcar el vostre vehicle, punt on surten varis camins.
Cal seguir a peu pel camí barrat amb una cadena al pas dels vehicles. Un cartell ens indica seguir per l’esquerra per un corriol descendent que ens durà ràpidament a un camp,
on a l’esquerra, sota una destacada figuera ens queda La font de la Misèria, a escassos 20 metres de la riba esquerra del torrent Mitger de Ca l’Amat.
El conjunt està format per la font i una bassa, en el mur surt l’aigua a través d’un broc de ferro, l’aigua cau al terra i s’escola per un rec fins alimentar la bassa.
Durant l’estiu o èpoques de saquera no raja, per tant la bassa també és seca.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font de la Marquesa de Can Gras, també és coneguda com la Font de la Senyora de Barcelona.
Per arribar-hi podem arribar-nos al punt quilomètric 8 de la carretera BV-1415 que porta d’Horta a Cerdanyola, cal baixar per un corriol amb pendent forta es d’aquí, i a uns 300 metres més avall sereu a la font.
Situada al començament del torrent de Fondanills, en un entorn ombrejat, amb velles taules i bancs de fusta.
L’estructura de la Font està formada per dues parets amb un banc ampli per asseure-s’hi acabat amb rajoles blanques, al damunt hi trobem l’any de l’última restauració, 1988, al mig una llosa blanca amb dos dels noms d’aquesta font pintats de vermell, finalment, a la part baixa hi tenim la sortida d’aigües per mitjà d’un tub de ferro encastat i a sota una pica rectangular d’obra que descansa directament al terra.
Uns metres a l’esquerra queda la porteta enreixada que dóna accés a la mina.
A un nivell més baix, hi ha una antiga bassa que recull l’aigua de la Font, és com un abeurador pels animals.
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 