La riera d’Olvan o de la Riba forma part de la conca del Llobregat, del qual és un afluent de la llera esquerra. Es tracta d’una riera important del terme municipal.
Rep les aigües del Rec de Cabots, a més d’altres torrents, recs i fonts que nodreixen el seu cabal, forman el Pantà.
El Pantà de la Riera de la Riba creua aproximadament per la zona central del municipi, de nord-est a sud-oest.
L’abundant Font del Rull, està situada a peu del pantà d’Olvan.
Són part de les aigües que abasteixen d’aigua el poble d’Olvan.
Del pantà d’Olvan, també es canalitzaven les seves aigües per l’abastiment i funcionament dels molins de Boladeres i el de Can Llop.
El riu Llobregat és el principal curs fluvial amb el que compta el municipi de Gironella.
El riu neix a les fonts del Llobregat, a Castellar de n’Hug, i discorre pel territori català en direcció S-E a la seva desembocadura al Prat de Llobregat on conforma el seu delta. Es tracta d’un dels principals rius de Catalunya.
En el municipi de Gironella el riu ha desenvolupat un paper molt important, més en un municipi petit d’extensió com Gironella, així, al llarg del seu recorregut per dins el terme municipal s’hi van instal·lar quatre grans fabriques tèxtils, fent ús al màxim de les possibilitats que oferia.
Aquestes fàbriques han estat fàbriques de colònia, afavorint la proximitat dels nuclis urbans a redós del riu, les colònies estan instal·lades més o menys a toca, la majoria d’elles compten amb grans extensions d’horts al costat mereix del riu.
A més a més, el poble de Gironella s’ha desenvolupat a redós del riu i a partir del segle XIX a banda i banda, fent que el Llobregat formi part indiscutible del poble.
L’entorn del riu ofereix una gran diversitat d’hàbitats, tot i que al llarg dels anys s’ha anat reduint com a conseqüència de l’activitat humana i de les obres que ha realitzat al riu o a les seves lleres.
Tot i això, el bosc de ribera que acompanya al Llobregat comporta una rica biodiversitat tant a nivell de flora com fauna.
S’ha de valorar el riu en tota la seva importància, ja que té un rol clau com a connector biològic entre els diferents espais naturals per els que discorre.
Observacions:
Gironella va patir la gran riuada del 1982. Al llarg del seu tram dins el municipi de Gironella, el riu és creuat per un bon nombre de ponts i palanques.
Recull de dades: Mapas del Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Sara Simon Vilardaga
Les set rescloses de Sallent tenen el seus noms propis: la de del Mal Pas, la de la Fàbrica Vella, la de Cal Torres, la de cal Sala, la del Guix, la de la Corbatera, i l’última, la del Colomer, gairebé tocant a Navarcles.
Avui us presento la Resclosa i Caseta de distribució del Guix, situada en la carretera o camí de Cabrianes en Sallent.
La Resclosa la podem contemplar des d’una explanada que hi ha front de l’edifici del Guix,
edifici del Guix,
part de l’aigua del riu Llobregat, a traves de la caseta reguladora
passa a una canal que va paral·lela a la carretera.
La canal creua per sota la carretera, com diem, va per un costat la carretera a Cabrianes i l’altre costat te un seguit d’horts i conreus.
Podem observar en la part de sobre d’una porta del edifici, que hi ha una placa metàl·lica amb la data 1902.
Si es menester, des del punt on surt l’aigua de la caseta, i si es volum molt alt d’aigua,
per medi d’una comporta pot tornar-la al riu, per evitar el desbordament de la canal.
A la Colònia de cal Metre s’hi accedeix des de la rotonda de l’entrada nord al nucli de Gironella, al costat del pont sobre el Llobregat.
La colònia de Cal Metre queda actualment situada dins el nucli de Gironella. Seguint el curs del riu Llobregat, la podem trobar entre les colònies de Cal Bassacs i l’Ametlla de Casserres, a l’esquerra del Llobregat. La fàbrica i els pisos per als treballadors constitueixen un recinte tancat entre la muralla i el canal, l’entrada al qual s’efectua pel cantó nord. . La fàbrica és un clar exemple de l’arquitectura industrial del segle XIX, de tipus totalment funcional.
Com a moltes Colònies, en el seu moment si van plantar arbres, el més comú era el plataner.
També es el cas d’aquesta Colònia amb rengleres de Plataners al costat de la canal.
La Resclosa i l’inici del canal es situen uns 550 metres al nord del poble de Gironella.
Discorre paral·lel al riu Llobregat, en el seu primer tram també al costat de la carretera C-16z.
Historia:
L’agost del 1862 Ramon Alsina Postius, presentà el projecte de Josep M. Folch Brosa per la reforma del molí de Gironella i per l’establiment d’una fàbrica de filats al mateix indret.
El projecte contemplava no modificar l’alçada de salt útil existent del molí, 4,79 metres, però si que sol·licitava una regulació de l’amplada d’entrada del canal de 4 metres.
La petició fou concedida el 1864.
Posteriorment, el 1872, es féu sol·licitud de reconstrucció de la presa i eixamplament del canal.
Dos anys més tard es sol·licitar modificar el punt de desguàs tot augmentant el salt; assolint la llargada de canal de desguàs actual.
La concessió no es donà fins el 1879.
Encara el 1898 es documenta una nova petició, en aquest cas el projecte és per la construcció d’una presa nova de pedra, a més d’augmentar-ne l’alçada i també la del canal.
La resclosa i l’inici del canal de la fàbrica de Cal Metre es situa uns 550 metres riu amunt des de l’entrada del canal a la fàbrica,
es tracta d’una resclosa de planta lleugerament corbada a l’extrem de llevant de la qual hi ha les comportes que regulen l’entrada d’aigües al canal.
A l’inici del canal hi ha tota la infraestructura i maquinària de control de la comporta de pas de l’aigua.
La resclosa i els primers metres del canal es troben dins el terme municipal de Casserres.
.
El canal és de murs de pedra i formigó, amb tot un seguit de contraforts de suport. És l’única fàbrica del terme municipal que es troba situada al costat de llevant del riu i que per tant el canal discorre per aquesta llera.
Al llarg del primer tram del canal, des de la resclosa fins la fàbrica, disposa d’algunes comportes de desguàs.
Un cop surt de la fàbrica, el canal discorre un tram d’uns 230 metres cobert, tornant a ser obert l’alçada de sota el Centre d’Atenció Primària, a partir d’aquí encara té un llarg recorregut d’uns 440 metres aproximadament fins a l’alçada del final del nucli urbà on retornar les aigües al Llobregat.
Observacions:
El riu Llobregat i també el canal, formen part de la imatge del poble de Gironella, ja que discorren pel mig del poble actual.
Les empreses que gestionaven les fàbriques de Cal Metre i Cal Bassacs, junt amb els Viladomiu van forçar les peticions d’aprofitament hidràulic, tot sol·licitant ampliacions de concessió a fi de quedar-se amb el màxim de sostre hidràulic possible.
Alsina i Teixidó en concret per tal d’aprofitar el tram de riu entre Cal Bassacs i Viladomiu Vell; i Viladomiu per tal d’aconseguir augmentar l’alçada de la presa. Les peticions es va resoldre amb la concessió de l’augment de la presa sol·licitat per Viladomiu Vell i la negativa de més concessions del tram sol·licitat per els altres empresaris.
La Colònia Cal Metre està inclosa en el “Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat”; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d’Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007).
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació de Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ramon Solé
L’antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà, en concret el tram que passava per Gironella es va inaugurar l’any 1887; el tancament definitiu de la línia de tren va ser el maig del 1972. Als anys 90 del segle XX es finalitzava la llarga reforma de la plaça de l’Estació de Gironella.
Avui caminant sortirem de Gironella per la C-1411a, i una vegada passat el riu Llobregat pel pont arribarem a la rotonda, i
seguirem un tros per l’antic traçat que encara es conserva,
es un congost excavat a la muntanya per on passava l’antic tren.
Una vegada estem pel mig del tram, veurem vegetació pròpia d’aigua, i
efectivament , hi ha sempre un petit cabal en aquest lloc,
motiu que fa que les plantes es conservin sempre humides i verdes.
Aquest pas evita que la gent passi per la carretera.
El Recorregut de la Sèquia del Manresans des de Balsareny, es un tram d’un kilòmetre i 400 metres, totalment planer i apte per qualsevol edat.
KODAK Digital Still Camera
Se inicia el recorregut des de vora el Pont del Riu sobre el riu Llobregat, emplaçat a la carretera d’Avinyó (BP-4313) a la sortida de Balsareny, km. 42,1
on hi ha la font de Sant Roc, ja descrita fa temps en aquest Bloc.
Trobareu en primer lloc l’Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Santa Maria.
És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval que es troben en el seu recorregut principal.
KODAK Digital Still Camera
Salva el desnivell provocat per la riera del Mujal, pocs metres abans que aquesta desemboqui al Llobregat.
KODAK Digital Still Camera
Preneu el camí direcció nord que travessa l’aqüeducte de Santa Maria,
KODAK Digital Still Camera
camí senyalitzat de la Ruta de la Séquia.
KODAK Digital Still Camera
Passareu pel costat de molts horts,
KODAK Digital Still Camera
regats per l’aigua de la Sèquia;
KODAK Digital Still Camera
ara per la sequera no es pot fer-hi us de l’aigua que hi porta.
KODAK Digital Still Camera
A 700 m aigües amunt trobareu el Pontarró del Colador, ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional.
KODAK Digital Still Camera
Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda.
KODAK Digital Still Camera
La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.
KODAK Digital Still Camera
Esteu a uns 875 m de l’inici del canal, on esta la resclosa.
Resclosa situada a l’inici de la Sèquia de Manresa on es desvia l’aigua del riu Llobregat cap a aquest canal d’origen medieval. Tal vegada s’hauria d’anomenar amb més propietat un assut, que és una presa de petites dimensions per derivar l’aigua cap a una séquia. Es troba en un meandre del riu, sota el turó on s’assenta el castell de Balsareny, en un entorn amb un interessant bosc de ribera.
KODAK Digital Still Camera
La resclosa o assut té una forma semi-el·líptica d’una gran llargada (128 metres de longitud), amb una alçada màxima de coronació de 3 metres. Fa un pendent molt suau, ja que a la base s’allarga 15 metres aigües avall i 10 metres aigües amunt. Conserva part de l’estructura originària de fusta, per bé que el 1952 es va revestir amb formigó. Gràcies a una intervenció arqueològica realitzada l’any 2020, quan es va reparar parcialment, sabem com era l’estructura més antiga de la resclosa
És feta amb una tècnica d’estructures mixtes que conté com a base un entramat de fustes entrelligades, amb posts verticals que estan encastats a la roca del riu. Per sobre de les bigues originàriament estava revestida amb llosetes que protegien la fusta però que quedaven amagades. L’entramat de fusta genera uns compartiments on hi ha encastats blocs allargats de pedra (gres) que donaven una gran consistència a l’estructura. Aquesta tècnica té precedents en època romana i una llarga tradició en època medieval i moderna. L’estructura antiga està més ben conservada a la part oriental i, a mesura que avança cap a llevant, es degrada de forma progressiva, fins que queda totalment desfigurada en el tram de l’embocadura, per on es capta l’aigua cap a la Séquia.
KODAK Digital Still Camera
A un costat de la resclosa hi ha una caseta de pedra de planta quadrada. És una construcció del 1890 que va ser restaurada el 1989, ja que s’havien malmès els murs de contenció adjacents. A l’interior hi trobem el rastellador gran que, depenent del cabal del riu, es regula de 32 a 38 rosques. A la façana principal hi veiem una llosa amb l’escut de Manresa i l’any 1890 gravat, una data que es repeteix a la llinda de la porta. A la façana oposada, a tramuntana, sobresurt una pedra que ve a ser una primera fita de la Séquia, amb l’escut de Manresa i l’any 1865.
KODAK Digital Still Camera
Uns metres abans, situada sobre una plataforma de pedra que conforma una placeta, hi ha una caseta que aixopluga un bagant, el qual permet desviar l’aigua del canal cap al riu.
KODAK Digital Still Camera
Aquí comença el primer tram de la Sèquia, que és paral·lel al riu i discorre per l’interior d’una mina artificial d’uns 600 m.
KODAK Digital Still Camera
Al seu damunt hi ha el camí que porta a la resclosa i que va ser construït a la dècada de 1920.
Podeu tornar pel mateix camí al punt d’inici del recorregut.
Per visitar a Les Dames Coiffées, cal anar al Pont del Riu, allí prendre el camí al nord, està senyalitzat.
És seguir la Ruta de la Séquia al llarg d’1,3 km fins la Resclosa dels Manresans.
És una formació geològica peculiar que es coneix amb el nom de Dames Coiffées (dames amb barret) i que consisteix en una mena de columnes naturals amb una llosa de roca dura al capdamunt.
Estan emplaçades a la part baixa del cingle que hi ha en el congost del riu Llobregat, a l’alçada de la Resclosa dels Manresans.
Aquestes estructures geològiques són el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts dels penya-segats.
De manera que els més resistents, com les lloses de gres, han protegit aquestes columnes de terra des de la part alta, com si fossin barrets.
L’erosió de la base del turó del castell per part del riu és el principal responsable de les esllavissades que provoquen acumulacions de sediments més avall. Aquests paquets de sediments són de diverses mides i no tenen cap coherència estratigràfica, més enllà de l’ordre amb què han anat caient.
Finalment, l’erosió provocada per l’aigua de les pluges ha anat modelant unes formes capritxoses, ja que els blocs més grossos i resistents situat a dalt protegeixen de l’erosió els sediments més fins que es troben a sota.
En això consisteix l’erosió diferencial, que produeix un intens buidatge sobre els sediments fins, mentre que els que tenen la protecció del “barret” resisteixen i es mantenen en forma de columnes. Per això s’anomenen també “pilars coronats” o orgues.
En aquest indret, concretament, hi trobem dues sèries de columnes “amb barrets” que s’alcen per sobre del perfil del penya-segat.
Com que l’accés és una mica difícil, les dammes coiffès també es poden observar des d’una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny. En aquest punt s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa que explica, també, el procés de formació de les dames coiffées.
És un bon lloc per contemplar aquestes estructures geològiques des d’una perspectiva alta i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat i el seu bosc de ribera.
Prop d’aquest punt hi ha unes escales de roca que condueixen fins al castell tot passant per un corriol enmig d’un bosc obac.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 