Avui us presento un recorregut no massa llarg i planer que es pot fer en menys d’una hora,
amb possibilitat d’allargar-ho amb altres itineraris addicionals.
Podeu iniciar-ho en l’antiga estació de Torrebonica de Renfe. (des de fa anys està fora de servei)
Us dirigireu al pont sobre la via del tren, així inicieu el recorregut en aquest punt i us uniu al Camí Vell de Sant Quirze a Matadepera,
El tram que fareu es des de l’antiga estació a la Torre Mossèn Homs.
Podeu veure l’ambient de l’espai agrícola, que actualment es concentra en els entorns de la masia de Can Canya i Can Figueres,
en els que s’hi cultiven cereals de secà o farratges,
en alguns marges resten encara alguns peus fruiters de secà com ara ametllers o oliveres i patits boscos de pins.
Es recorren tres ambients diferents i característics d’aquesta zona, el bosc mixt mediterrani, el torrent i els espais agrícoles.
Aquests espais, poc a poc han anat perdent la seva activitat agrícola, però encara hi té presència (sobretot cereals).
El paisatge s’ha anat transformant sobretot per l’acció humana, esdevenint actualment també un espai per a l’oci i l’esport.
Passareu pel costat d’una Àrea d’estada, casi abandonada
Poc desprès a la dreta veure l’edifici del Monestir de Carmelites Descalçats de Terrassa, actualment les monges ja no resideixen.
Seguiu el camí i arribareu passareu per davant de l’entrada del viver de Terrassa.
Al poc i a l’esquerra hi ha l’edifici de Mossèn Homs.
Que hi ha una Àrea d’estada, amb font de xarxa pública, Es un lloc que podeu, agafar el Bus per anar a Terrassa, o seguir el recorregut a Bon Vilar, o continuar fins a Matadepera, amb altres possibilitats…
Recordeu de no entrar als camps llaurats, és prohibit !
El mas Tusell tenia una extensió de terres considerable que anava del carrer Bartrina fins on ara hi ha el barri de Can Tusell, i des de la carretera de Matadepera fins a llevant, a tocar amb el torrent Monner (avinguda de Jaume I),
La masia va estar habitada fins a finals dels anys 50.
A les seves amplies terres van començar a construir-se habitatges i per tant creant-se un nou Barri a Terrassa.
Avui visitem el nou barri de can Tusell, tot entrant per carrer Mestral, fins el seu centre, on trobarem una font nova.
Es una font d’obra gran, amb 4 aixetes polsador.
Esta tota pintada de diferents colors e imatges desiguals…
No sols es una font del Barri i pel Barri, sino un símbol d’aquest Barri de can Tusell.
Es una Font, molt poc coneguda per la gent de Terrassa, per aquest motiu he volgut fer una visita.
Aquesta font que us presento esta situada dins de la Plaça del bosquet, Carretera de Terrassa, s/n de Matadepera.
Font d’aigua pública de tipologia austríaca, situada al Bosquet. Consisteix en un vell tronc d’arbre disposat verticalment, polit amb varies capes de vernissatge i buidat per l’interior, amb una portella a la part inferior per amagar les conduccions d’aigua. S’ha preservat el naixement de les branques que, a més a més d’element decoratiu fan funció d’agafador.
De la branca més imponent neix el broc per on surt l’aigua. L’extrem està subjectat per un cèrcol de ferro per evitar que s’esquerdi amb el pas dels anys. La part frontal queda decorada per un element decoratiu de forja amb el cap d’un drac per on sorgeix l’aigua.
El capçal del tronc està protegit amb una teuladeta de perfil hexagonal, amb teules de llesca tradicionals que culmina amb un caramull metàl·lic i un pollastre cantant a l’albada. Al dessota del broc, hi ha l’abeurador.
Consisteix en un tronc de dimensions considerables, buidat i protegit en els seus dos extrems per dos cèrcols de ferro collats. A la part frontal s’hi ha gravat amb foc, el nom dels dos pobles agermanats, amb els escuts municipals corresponents i una rosassa al dessota de cada municipi.
Observacions:
Obsequi del municipi agermanat Mariapfarr (Àustria) durant els actes d’agermanament.
El Pou de Cal Marcet, està situat en el carrer de Sant Joan, núm. 6 de Matadepera.
Historia:
La llicència d’obres d’aquesta torre és la més antiga que es conserva a l’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) i és del 6 de desembre de l’any 1895.
Va a nom de Miguel Marcet. I l’arquitecte que el signa és Lluís Muncunill.
L’any 1941 s’hi van fer reformes que comportaren un recreixement en planta i un augment de l’alçada del mirador.
Lluís Muncunill (Sant Vicenç de Fals, 1868 – Terrassa, 1931), és un referent de l’arquitectura modernista, sobretot pel que fa a l’arquitectura industrial, esdevenint un gran especialista del maó pla i els tirants de ferro.
Pou situat en l’angle nord-est del pati de la casa, que servia antigament d’abastiment d’aigua a la casa de Cal Marcet i que té una torre de planta circular construïda de maó massís i coronada amb una barana metàl·lica.
Hi ha un accés fet de graons de ferro per l’exterior. La portella inferior està coronada per un arc apuntat.
La porta és de planxa de ferro que porta retallada la data de 1897. L’Accés és Restringit.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de la Soleia es una surgència d’origen càrstic situada arran de corriol, sota la paret del cingle, al camí que rep el nom de la font.
Està envoltada de verdet, heura i falzia blanca o ruda de paret. L’accés es pot fer des del Camí dels Monjos, pujant des de Can Pobla.
Es tracta d’una antiga surgència mig taponada per les concrecions calcàries i tosca. A la part inferior, tocant al terra hi ha una piqueta en forma de mitja lluna que els excursionistes mantenen neta. La pica està feta de pedra, per la part interior hi ha una filera de maó pla amb una fina capa d’arrebossat.
Al damunt, hi ha un pegat de morter rectangular amb la data gravada de “1905 FONT SOLEIA.”
A mà esquerra, en el mateix estrat, la nova surgència amb un orifici situat a una trentena de centímetres del terra i un tap amb una cadeneta. A mà esquerra mig esborrades pel degotall de l’aigua hi ha les quatre barreres pintades de color groc i vermell. L’aigua que es filtra a través de la mateixa paret s’escola pel camí, travessant-lo i acumulant-se en una basseta natural envoltada de lleteroles florides i arítjol, fàcil d’identificar per la presència de joncs al seu interior.
Observacions:
Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície.
La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 