Parc de “El Bosquet” de Sant Fruitós de Bages

El Parc de “El Bosquet” esta situat al costat de l’Avinguda de Jaume I de Sant Fruitós de Bages.

Historia:

  • Aquest espai verd fou fins a principis del segle XX un espai ubicat a les afores del poble, on es barrejaven conreus diversos: vinya, cereal, etc.; amb zones boscoses.
  • A principis de dit segle, Joan Sanmartí Roca, fill del poble emigrant a Amèrica, va fer fortuna creant una empresa de begudes gasoses, tornant al poble amb molts diners i prestigi , i en agraïment al seu poble natal va decidir comprar els terrenys i regalar-los al poble a condició de que es convertís en un espai lúdic.
  • A canvi, l’any 1903 l’Ajuntament li va dedicar una avinguda al mig del poble.
  • Durant la dècada dels anys 1940 al 1980, va ser l’espai tradicional on tenia lloc la celebració de l’àpat de la Festa de l’Arròs.
  • Amb les últimes actuacions urbanístiques, l’espai ha quedat enjardinat convertint-se en parc i jardí.

Zona boscosa ubicada a migdia del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, entre els últims carrers de la vila i la muntanya del Montpeità.

Aquest espai, antigament a les afores del poble, ha estat engolit recentment pel creixement urbanístic de la vila, passant a convertir-se en un espai enjardinat de lleure, amb alguna font.

La seva presència ha servit per donar nom al proper sector urbanitzat del poble anomenat també “El Bosquet”.

El seu interès radica en haver-se convertit en la principal zona verda de lleure del poble de Sant Fruitós.

La seva composició vegetal es troba formada per nogueres, pins, roures martinencs i alzines. És el cas d’algunes catalpes, un cedre del Líban.

La instal·lació d’un parc infantil dins de l’àrea ha fet que es plantessin alguns arbres foranis com a elements decoratius.

Observacions:

Existeixen diverses fotografies publicades del dia de la inauguració de l’avinguda de Joan Santmartí l’any 1903, i d’aquest personatge i el seu fill a Amèrica. GRANDIA, RIUZ (2001: 58-59)

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mirador de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages

El Mirador  de les Brucardes  esta darrera de la masia i a prop de la cinglera, s’arriba pel carrer Font de Sant Fruitós de Bages,

es baixa pel costat d’un petit parc infantil  fins la Font,

des d’allí, i en front està el Mirador.

Una barana de fusta ens separa de la Cinglera, que presentaria un perill per poder caure…

Bones vistes de l’entorn, fins i tot de la muntanya de Montserrat.

En un costat, trobem un antic i vell abeurador en desús.

Fa anys en rere, es va produir un incendi, encara ara alguns arbres presentant els seus efectes.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de l’Arç de Sant Hilari Sacalm

Per visitar la Font de l’Arç, cal situar-se en la carretera la GI-541 entre els quilometres 3 i 4,

surt d’allí una pista a l’esquerra que cal que la prengueu, al poc entrareu a una zona de bosc,

aquest, és dens i amb arbres de considerable alçada.

A poca distancia trobareu una caseta, a la façana posa “ Font de l’Arç” mig esborrat.

A uns metres de la porta, i a peu de muntanya veureu la font.

D’una paret d’obra surt un tub gruixut, aquest esta molt a nivell del terra,

on l’aigua cau a un pica relativa gran.

En un roc planer a sobre del mur, està pintat en blanc el nom.

L’explanada del costat veureu una zona amb taules i banc de fusta per poder fer un àpat.

Un cartell ens indica unes condicions per l’estada, donat que esteu en un bosc privat,

Es un espai ombrívol, que a l’estiu dona una  bona frescor i agradable estada.

Us recomanem que des de la carretera, feu el recorregut a peu o en BTT.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Roca Madrona o La Madrona de Puig-reig

S’accedeix a La Madrona o “Roques de Madrona” des de la Masia de Madrona surt el camí que porta al serrat.

És un dels punts de més altitud del terme municipal de Puig – reig, es troba a 685 metres d’alçada. La seva ubicació estratègica va afavorir l’aprofitament de l’espai com a punt de defensa i control.

Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 281097001).

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

En aquest bonic espai s’hi va construir una església, la de Sant Andreu, actualment desapareguda però que va servir com a precedent per ubicar-hi l’actual església de la Mare de Déu del Roser. Aquesta construcció, també  coneguda com “el Roseret”, a dia d’avui encara es pot visitar al costat de les Roques de Madrona. També hi podem trobar una masia, exemple de la pervivència d’aquest poblament medieval.

Des d’aquest espai únic, podem admirar una magnífica vista panoràmica a tots quatre costats. Des de les muntanyes més altes del Pirineu, passant pel Montseny i unes vistes espectaculars de la muntanya més emblemàtica de Catalunya: la muntanya de Montserrat.

Molt a prop d’aquest meravellós espai natural, hi trobem Fonollet, un petit nucli de població amb una església romànica com a element més destacat. S’han trobat referències històriques d’aquest nucli de població que daten de l’època medieval. Això es deu a que era una de les possessions del trobador Guillem de Berguedà i la seva família. Anys més tard, aquest patrimoni va passar a mans de l’Orde del Temple de Puig-reig.

Si busqueu un lloc per desconnectar del dia a dia i reconnectar amb la natura i el paisatge rural de la Catalunya Central, podeu fer una petita excursió al voltant d’aquest espai emblemàtic. Per crear un moment màgic amb la vostra família, no us podeu perdre la sortida del sol des d’aquesta punt emblemàtic de Puig-reig.

Recull de dades: Ajuntament de Puig-reig i Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font dels Escolans de Balsareny

La Font dels Escolans està darrera de l’ermita de Sant Esteve en la colònia Soldevila de Balsareny.

Historia:

  • Amb la creació de la colònia Soldevila, també coneguda com a colònia de Sant Esteve, l’antiga església que hi havia en aquest indret va quedar-hi incorporada per donar-hi servei religiós.
  • Entre els anys 1985 i 1986 es va portar a terme una restauració de l’església promoguda pel capellà que n’estava al càrrec, mossèn Joan Bajona, i amb l’ajuda dels veïns de la colònia.
  • Va consistir en la neteja i consolidació dels murs interiors, que estaven recoberts amb guix, cosa que va permetre deixar ben visible l’absis romànic i la seva finestra de doble esqueixada, que romania cegada.
  • Una mica abans, el 1970, el mateix mossèn Bajona ja havia ideat i creat l’espai de la Font dels Escolans, al darrera de l’església. El monument als escolans és obra de Narcís Bessa i Fornell (de Sant Llorenç de Morunys) a partir d’un dibuix de mossèn Bajona.
  • Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990.
  • Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música.
  • Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny.
  • Alguns dels seus treballs són de caràcter menor, d’altres configuren petits monuments que porten un segell molt personal, no exempt d’una certa ingenuïtat naïf.
  • Uns anys després del tancament de la fàbrica, el 1992, tot el conjunt de la colònia, inclosa l’església, fou comprat per una multinacional.

Font envoltada d’una zona enjardinada que es troba rere l’església de Sant Esteve de la colònia Soldevila, avui en un estat d’abandó força acusat. Tot el conjunt fou ideat i executat en bona part per mossèn Joan Bajona a la dècada de 1980, quan era el capellà de l’església. Consta de diferents àmbits en un terreny terrassat que arriba fins a la fondalada d’un torrent.

A la part alta hi trobem una caseta de pedra i fusta ornamentada amb un seguit de còdols que recreen la muntanya de Montserrat, amb una rèplica de la Moreneta i altres figuretes.

Al costat hi trobem el monument als escolans, un conjunt escultòric fet de ciment i amb revestiment metàl·lic que representa un escolà que toca la flauta i,

al costat, el Timbaler del Bruc, tots dos aixoplugats sota un paraigua.

Antigament sobre el paraigua hi queia un rajolí d’aigua que seguia cap al brollador que hi havia a la caseta i,

a través d’un regueró, continuava fins omplir la bassa que hi ha a la terrassa inferior, que era plena de peixets.

Diverses taules de pícnic i parterres abans ben enjardinats completen el conjunt.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laboradora: Loli Parraga

Abeurador per animals de muntanya en Castellgalí

Avui us presento un curiós abeurador que esta situat en el municipi de Castellgalí, en una camí a prop de la pista que porta a Marganell.

Esta destinat per poder disposar d’un punt d’aigua i els animals de la muntanya per beure.

Aquest abeurador com podem veure en les imatges, s’omple gracies a l’aigua provinent d’una canal natural d’aigua de la pluja,

També, en èpoques seques, es pot portar aigua amb un vehicle amb dipòsit.

He dit al principi “abeurador curiós”, donat que esta tapat per una placa de pedra plana on el centre hi ha un forat rodó, per on els animals poden posar el cap i beure.

Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font d’en Pagès de Celrà

La Font d’en Pagès la seva  deu es troba a la muntanya del Congost, a uns 300 metres al NO de l’actual font.

Anys en rere brollava uns 12 litres d’aigua per hora. Als anys 50 el propietari va traslladar la font on és ara i al cap de deu anys la va tallar.

Recull de dades: Ajuntament de Celrà

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui us presento : La Font de la Jaia de Marganell

Aquesta Font, esta situada en un extrem del Poble de Marganell a un costat  de la carretera, on cal pujar unes escales.

Esta en una explanada al fons on hi ha la paret de la muntanya.

Esta enrajolada, amb l’escut i amb 4 brocs ,

l’aigua llisca per una baixada on hi ha la senyera i cau a un desguàs…

Va ser donades la seves aigües per la població de Marganell.

Des de fa temps i amb la sequera, no hi raja aigua.

Al costat hi trobem un jocs infantils.

Text : Ramon Solé

Fotografies pel Blog : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Mirador dels 4 vents de Castellgalí

El Mirador dels 4 vents esta front del Castell, a prop d’unes cases i a pocs minuts del centre del poble de Castellgalí.

Aquest mirador es molt allargat, amb moltes espais per poder mirar,

cosa que ens permet contemplar uns paisatges i vistes molt boniques, si el dia es clar.

Podem gaudir de la imatge de la muntanya de Montserrat, i dels seus cims.

El nucli antic de Casatellgalí,

Així com mas Planoi i la seva zona residencial.

Un cartell a color, us indicarà això i altres llocs destacats de Montserrat.

També, un segon cartell ens dona a conèixer, el barri de la Fabrica,

al Raval de Boades, la urbanització de la torre del Breny,

l’aiguabarreig de les aigües del Llobregat i el Cardener,

més lluny,  amb el Montcau i la Mola…

Si esteu per Castellgalí, aneu-hi, val molt la pena aquestes grans vistes.

Text : Ramon Solé

Fotografies pel Blog : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem: La Bassa gran de can Vidal de Santa Eulalia de Ronçana

La Bassa gran de can Vidal cal situar-se al carrer Rossinyol on fa una corba el carrer,

D’allí surt un caminoi a l’esquerra que baixa al torrent on es situada aquesta antiga bassa, del Barri del Serrat de Santa Eulalia de Ronçana.

Es una bassa rectangular, en part adossada en la mateixa paret de la muntanya.

L’aigua entra per un dels costats, hi ha gent que diu que l’aigua de la Font de can Vidal i altres, del mateix torrent.

Recull de dades: Pere Ciurans.

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero