Arxiu d'etiquetes: Museu

Fontana de la torre Rossi Cerchi de Florència (Italia)

Publicat el per
Respon

Al principi del carrer del Borgo San Jacobo, a la base de la torre Rossi Cerchi, es va construir una fornícula el 1838, dissenyada per l’arquitecte Francesco Leoni.

Viquipèdia

A l’interior es va col·locar una antiga conca de marbre (que abans formava part de la base de l’escultura de Giambologna, de 1560,  que representava Hèrcules i Nessus) sobre un pedestal que sobresortia de la vora de la façana i s’elevava per tres esglaons, i un Bacus de bronze de la base del qual rajava aigua a través d’un cap de lleó, de manera que constituïa efectivament una font pública.

La nit entre el 3 i el 4 d’agost de 1944, la font va ser destruïda, tot i que l’estàtua de Bacus es va salvar, ja que havia estat traslladada als magatzems de la Superintendència, mentre que la conca de marbre es va perdre.

Durant les obres de reconstrucció, es va recrear una fornícula similar a l’anterior que, el 1958, amb finançament de l’Oficina de Turisme, va tornar a allotjar el Bacus i una conca diferent, aquesta vegada formada per un sarcòfag romà.

Un gravat a la fornícula recorda la data i les circumstàncies de la reconstrucció. El 2006, després de la seva restauració, l’estàtua de Bacus va ser col·locada al Museu Nacional del Bargello sent substituïda a la font per un motlle.

Viquipèdia

Recull de Informació: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jardí Percepcions en Vallparadis de Terrassa

Publicat el per
1

El Parc de Vallparadís és el parc central de Terrassa. Comprèn la vall dels torrents de Vallparadís i Monner i creua la ciutat de nord a sud.

Amb una extensió de 395.500 m² (any 2011) incloent-hi el Parc del Nord, és un dels parcs urbans més extensos de Catalunya. Marca la línia divisòria entre els barris del Centre, el Segle XX, Can Palet, el Cementiri Vell, Vallparadís, l’Antic Poble de Sant Pere i Sant Pere Nord.

El Jardí de les Percepcions, el primer museu científic a l’aire lliure de l’Estat espanyol, amb escultures de Marc Boada on els ciutadans poden tocar, olorar i experimentar amb l’ús dels cinc sentits.

El museu conté escultures de Marc Boada Ferrer (Terrassa, 13 de novembre de 1963), divulgador científic. Resideix al Montseny des d’on dirigeix una organització difusora del coneixement científic, amb altre figures s’ha format el museu per a grans i petits…

El percebre i els efectes optics són un constat i motivació de visitar el Jardí.

Us passo la guia que ha estat pensada per a facilitar l’ús del Jardí de les Percepcions del Parc de Vallparadís.

Una atenta lectura de la introducció, que us ocuparà uns 10 minuts còmodament instal·lats o instal·lades en un banc, pot ser fonamental per a gaudir d’una agradable passejada pel Parc.

Us passo per accedir-hi :

https://www.terrassa.cat/documents/12006/29958/GUIA+PERCEPCIONS+oct-07+.pdf/0d6d211d-4a35-4bdf-938b-dddb7ec1f7e5

Gaudiu del Parc i del Jardí de les Percepcions !!!

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pedrera romana del Mèdol de Tarragona (Tarragonès)

Publicat el per
Respon

A 6 quilòmetres, aproximadament, de Tarragona, al costat de l’àrea de servei del mateix nom de l’autopista AP-7,

des d’on és fàcilment accessible per una pista fins la pedrera.

Actualment es coneixen una desena de pedreres explotades en època romana,

encara que la més espectacular, per les dimensions i el bon estat de conservació, és la del Mèdol,

La pedrera romana del Mèdol és una gran foia, o conca, coneguda com el Clot del Mèdol,

de més de 200 metres de llargada i una amplada d’entre 10 i 40 metres,

produïda per la constant extracció de pedra calcària es molt freqüent a la zona

en època romana per construir els edificis més importants de Tàrraco.

Al centre de la pedrera s’alça una agulla de pedra no excavada.

La seva gestió depèn del Museu d’Història de Tarragona.

El trasllat dels carreus a la ciutat es va realitzar a través de la Via Augusta, molt propera a la pedrera.

Hom calcula que de la pedrera es van extreure, aproximadament, uns 50 mil metres cúbics de pedra.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de la Plaça Major d’Artés

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a les Fonts

Aquesta font esta situada en un costat de la Plaça Major d’Artés,

concretament adossada en la paret d’una casa que actualment és el Museu i per l’altre costat hi han les restes de l’església vella o de Santa Maria.

La Font es una obra moderna, surt d’una gran llosa i cau directament a una pica.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Qui va ser Joan Amades ?

Publicat el per
1

Com cada divendres us passo dos articles avui

Joan Amades i Gelat  (Barcelona, 23 de juliol de 1890 – 17 de gener de 1959) fou un destacat etnòleg i folklorista català. Va treballar com a conservador al Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona i a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Va col·laborar en la premsa del moment, com a D’Ací i d’Allà o Diario de Barcelona, entre d’altres.

El seu treball es va materialitzar amb una copiosa producció de llibres, com ara el Costumari català. El curs de l’any (5 volums), Barcelona 1950-1956, que ha estat referent en els estudis de folklore dels Països Catalans.

El Fons Amades és el recull documental aplegat per Joan Amades que constitueix un dels elements claus per a la interpretació i l’estudi de la cultura tradicional catalana, principalment dels segles XIX i XX.

Està configurat per impresos, amb imatges i textos de les diferents manifestacions de la cultura popular i tradicional catalana dels segles XVII, XVIII i XIX.

L’obra de Joan Amades com a folklorista se sustenta, en bona part, en aquest ampli compendi d’informacions i coneixements que s’atresoren en el fons documental que ell mateix va recopilar al llarg de la seva vida i que avui gestiona la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya.

L’any 1989, el Departament de Cultura va iniciar el procés de recuperació del fons documental de Joan Amades, procés que s’ha implementat en fases successives. Després de diferents contactes i de la localització i comprovació de l’estat de conservació del fons documental, es va procedir a inventariar-ne el contingut, determinar el seu abast i magnitud i calibrar la seva importància.

La recuperació del fons es va materialitzar a través de la compra al senyor Ròmul Gavarró, que n’era el propietari, i a través de l’Associació Cultural Joan Amades. Aquesta entitat privada, que va ser fundada l’any 1995 per la mateixa Consol Mallofré, dipositària dels drets d’autor de Joan Amades, amb la finalitat de completar la publicació dels materials inèdits d’aquest folklorista i de divulgar els materials que ella havia conservat fins a la seva mort.

El 1997 se signà un conveni entre el Departament i l’Associació Cultural Joan Amades sobre cessió i dipòsit de la documentació de l’entitat amb l’objectiu de reunificar els materials del Fons Amades i posar-los unitàriament a l’abast dels estudiosos.

Us passo mes dades de la Universitat Autònoma de Barcelona sobre Joan Amades :

http://pagines.uab.cat/joanamades/content/biografia

Com que el blog de les Fonts naturals, aigua, muntanya i mes, durant aquest 6 anys a fet menció de les seves obres, en especial de Dites i Refranys del Costumari Català, he volgut que estigues present  amb un record a Joan Amades i  Gelat .!

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Castanys d’Olot

Publicat el per
Respon

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Castanys, també és coneguda com La Font del Parc Nou, es situada  en el marc del jardí botànic de flora autòctona del Parc Nou d’Olot.És situada dins el Parc Nou, sota l’antiga Torre Castanys d’aquí rep el nom i ara reconvertida en museu dels Volcans, Te diferents punts d’accés al Parc.Queda sota el marge on s’hi ubica la casa per la seva façana nord, que cal baixar unes escales, la Font  està adossada a la paret o mur, a un cert nivell mes baix, per tant cal baixar uns esglaons.Disposa de nou brocs de ferro, actualment no raja aigua. Damunt dels brocs hi ha una aixeta de polsador amb aigua de la xarxa municipal d’Olot,l’aigua sobrant va a una allargada pica de pedra, front la font hi ha una taula rodona i banc.Sobre la font i en l’angle que forma la paret, hi ha dues antigues portes de fusta que donen accés a la cisterna de captació.Es un dels Parcs mes bonics per la vegetació que conté, considerat com a d’interès Botànic.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

L’Aqüeducte de Ciutat Meridiana i la seva historia

Publicat el per
3

Mireu la Nota informativa dels Blocs Rasola, aparaguda a les 00,05 d’avui, Gracies

Nou Barris, és situat al peu de les muntanyes de Collserola, sempre ha tingut infraestructures vinculades amb l’abastiment d’aigua de Barcelona, que han deixat un llegat arquitectònic sorprenent.

Un dels principals exponents és l’aqüeducte de Ciutat Meridiana, avui dia en desús, que s’eleva imponent en el districte.

A finals del segle XIX Barcelona creixia i l’antic rec Comtal i els pous resultaven insuficients per satisfer la creixent demanda d’aigua.

Rec Comtal

Per aquest motiu van sorgir iniciatives públiques i privades per portar aigua a la ciutat.

A Nou Barris es van dur a terme tres actuacions importants:

  • les conduccions privades d’aigües del Vallès
  • de Dosrius.
  • l’aqüeducte públic Alt de Montcada.

A més, hi havia altres canalitzacions que pertanyien a petites companyies de Sant Andreu, a mines de masies i particulars.

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana forma part de les conduccions privades d’aigües del Vallès.

El canal va ser projectat per Andreu Marí, qui posseïa drets sobre les aigües a les rieres de Ripoll i de Caldes, i va ser finançat pel banquer Manel Girona.

L’aqüeducte del Baix Vallès feia més de 18 quilòmetres i conduïa més 1.700 metres cúbics d’aigua cada dia.

Aquests aqüeductes utilitzaven les carenes de la muntanya de Collserola per poder facilitar-ne la penetració des dels afores fins a l’interior de Barcelona.

Encara es poden veure els Aqüeductes amb què salvaven els desnivells de les rieres, estant situats a :

  • Aqüeducte del carrer Palau Solità
  • Aqüeducte del carrer Llerona.
  • Aqüeducte Torrent de la Torre Vella
  • Aqüeducte Torrent de Font Muguera
  • Aqüeducte Torrent del Bosc Llarg
  • Aqüeducte Torrent de Tapioles o del Cargol

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana forma part d’una gran infraestructura hidràulica per abastir la ciutat.

L’any 1881 l’empresa va ser venuda a la societat Compañía de Aguas de Barcelona, qui se’n va fer càrrec.

Però quan la ciutat va superar el milió i mig d’habitants els aqüeductes es van veure superats i es va iniciar la canalització del riu Ter.

Algunes parts n’han estat restaurades, però encara a la muntanya hi ha trams dels antics aqüeductes que els veïns i l’arxiu històric de Roquetes – Nou Barris no volen que es perdin.

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana destaca com un dels monuments històrics que conserva el districte.

Per aquest motiu, l’any 2012 l’Escola Mestre Morera va treballar en un projecte conjunt amb el Museu d’Història de Barcelona anomenat “Patrimonia’m”, que va servir per fomentar la conservació de l’aqüeducte de Ciutat Meridiana i fer-ne valer la rellevància històrica.

Abans, a principis dels anys 90 es va rehabilitar l’aqüeducte que passa per Ciutat Meridiana.

Anys després, el 2003, amb la construcció de la segona fase del Parc Central de Nou Barris, es va rehabilitar l’aqüeducte del parc i es va transformar en un pont que travessa un dels llacs.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Museu d’Eines del Camp, de la Masia de can Deu de Sabadell

Publicat el per
Respon

Can Deu durant anys va albergar un Museu d’Eines del Camp, reconvertit l’any 2000 en Museu de la Vida al Camp, que inclou una exposició d’eines dedicades al conreu del blat, de la vinya i de l’olivera i estances moblades i amb els estris de la vida quotidiana del món rural tradicional.El Museu permet recrear, d’una banda, la vida quotidiana a la masia, a través de les estances (cuina, sala i dormitoris) moblades amb estris quotidians; i de l’altra, les feines que es feien al camp, de la qual en són testimoni les eines exposades a les sales de la planta baixa.L’espai està dividit en tres sales, dues de les quals estan dedicades als conreus típics de la zona mediterrània (el blat, la vinya i l’olivera),mentre que la tercera se centra en les activitats forestals i estris relacionats amb el transport.La claredat de l’exposició, els materials de suport (fotografies, filmacions…) i les explicacions de cadascuna de les eines exposades fan d’aquest equipament una atractiva mostra didàctica del món rural tradicional per visitar en família.El Museu de la Vida al Camp és una visita obligada per bona part dels escolars de Sabadell i el Vallès Occidental, però els diumenges al matí (de 10.30 a 14.30) és obert al públic general (excepte agost).  A les 12.30 es fa una visita comentada que dura uns 90 minuts.

Recull de dades i Text : Fundació 1859 Caixa Sabadell

Imatges : Antigues – Arxiu Rasola

Museu dels Volcans d’Olot

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento dos articles !

El Museu dels Volcans està situat a la torre Castanys, al bell mig del Parc Nou a Olot.

Presenta els fenòmens vulcanològics amb maquetes, ordinadors tàctils, mòduls interactius i disposa d’un simulador de terratrèmols, únic a Catalunya.

Presenta el medi físic de la Garrotxa incidint, per una banda, en els fenòmens sísmics i vulcanològics

i, per l’altra, en els principals ecosistemes.Entendre quina és la naturalesa geològica de la terra i les causes dels terratrèmols i dels volcans, i quines són les principals característiques del vulcanisme.L’exposició es complementa amb un muntatge audiovisual que parla de l’activitat sísmica i volcànica de la zona. El visitant hi pot viure una simulació d’un terratrèmol.També s’hi presenten els principals ecosistemes vegetals i animals, en les seves dependencies hi ha la secció de ciències del Museu de la Garrotxa. Aquest museu integra: espais interiors —d’exposició permanent i temporal— i espais exteriors —amb el jardí botànic de vegetació natural olotina i el jardí de plantes medicinals.La segona part està dedicada a explicar, mitjançant uns diorames, com són els principals ecosistemes de la Garrotxa. A més de conèixer com són els boscos de ribera, les fagedes, les rouredes, els alzinars, les zones no boscoses i els medis urbans, es presenta la gran diversitat d’espècies animals i vegetals que els habiten.La visita al museu té l’objectiu de servir d’enllaç entre el públic visitant i el veritable museu de ciències naturals de la comarca, que és la mateixa natura.

Recull de dades : Museu Volcànic i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé (Arxiu Rasola)

Resclosa de La Molina de Castellar de n’Hug

Publicat el per
2

La Resclosa de La Molina esta situada entre Museu de La fàbrica de ciment  Asland de Castellar de n’Hug i els Jardins Artigas, pròxims a la Poble de Lillet.De fet és una antiga i petita Resclosa al tocar del riu Llobregat en la llera dreta i amb el Torrent de La Molina.A pesar que no hi ha ningú que la conservi, esta en un estat acceptable.Encara es pot veure la caseta i el bagant, que és l’engranatge per obrir i tancar les comportes.També es pot resseguir la canal que porta l’aigua a vall un bon tros…Si aneu a visitar aquesta Resclosa, cal tindre en compta dues coses,una és que esta molt tapada per la vegetació i es fa difícil la seva localització,i la segona, el perill de caure dins de la Resclosa o be, a la canal, sigueu prudents !.Us passo una foto antiga de 1910 de la Reclosa de La Molina.Un Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat, conegut també com el Tren del Ciment, uneix la Pobla de Lillet amb la zona del Clot del Moro on esta l’antiga fabrica de ciment.

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé