El Parc de la Ciutat de Tarragona. Un lloc on fer volar la imaginació.

El Parc de la Ciutat o dels germans Puig i Valls de Tarragona és un interessant lloc amb diferents arbres i un itinerari poètic i de joc (s’han de seguir les pistes per resoldre un enigma)[1] que el fa didàctic i apte per visitar-ho en família, tot i que hauria d’estar més cuidat.

Un lloc on pensaven trobar un espai d’ombra on descansar, però el que vam fer és fer volar la imaginació més enllà de les restes romanes i la necròpolis que ens havien ocupat tot el matí.

En una de les entrades trobem una guingueta que ens remet al segle XIX, el temps en que es va conformar aquest jardí amb voluntat, especialment per part de Rafael Puig i Valls, de mostrar bellesa i coneixements, posant noms als diferents arbres i arbusts.

Els pins, fàcilment identificables, amb el poema d’Olga Xirinacs sobre pinyons i pinyols, ens donen la benvinguda.

Uns bancs sota uns plataners ens conviden a seure una estona, però la curiositat ens mou i decidim seguir amb els sentits oberts per si ens troba el cantar dels ocells d’aquell cartell.

Arbres amb molta ombra, als que no gosem donar nom, on un grup d’adolescents xerra i descansa i allí trobem el conte del mussol i la merla i recordem els contes del doctor mussol que un pare explicava a unes filles alienes fent-les sentir l’estima i la cura envers les criatures necessitades.

Davant de la Quinta de Sant Rafael, el lledoner monumental i el poema de la nena que salva el cargol,

i la palmera de ventall, enfilant-se pretensiosa i tafanera per damunt de tota la resta que l’envolta, i allí, al costat de la casa, el pou, que sempre ens atrau, com aquell del pati de la infantessa.

La gran olivera, les alzines amb aquell poema que ens invita a abraçar-nos a un arbre i,

com no, unes restes de les que Tarragona va plena, la d’una vil·la romana amb la seva necròpolis.

El passat més recent amb unes escultures que ja no hi són i aquell antiquíssim de la Tarraco Imperial que va entrar en crisi, es mostra aquí, entre la realitat incerta d’un avui que vol, sense saber com fer-ho, tornar a la natura i als valors de la cura que ens humanitzen.

Sortim per la que sembla ser l’entrada principal i fem fotos del plànol del parc i de la reixa d’una finca que ens vol mostrar, més enllà de l’edifici de la Quinta, el que seria aquell jardí quan la il·lusió i dedicació dels seus habitants era viva.


[1] https://www.tarragona.cat/neteja-i-medi-ambient/fitxers/altres/plafons-itinerari-poetic-parc-de-la-ciutat

Text i Fotografies : Mª Àngels Gárcia-Carpintero

Parc Central de Sant Cugat del Vallès

El Parc Central és un espai verd d’una superfície de 50.000 m² situat en els barris de Sant Domènec i El Colomer de Sant Cugat del Vallès.

Es va construir entre els anys 1996 i 1998 per encàrrec de l’ajuntament de Sant Cugat i el disseny va anar a càrrec del despatx d’arquitectes Batlle i Roig.

El parc s’assenta en una petita vall i aprofita una antiga riera. S’estén des del centre de la població, al costat de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, fins al Turó de Can Mates.

El Parc Central és recorregut longitudinalment per un torrent i un camí paral·lel a aquest que permet recórrer tot el parc d’inici a final.

Per altra banda, hi ha un seguit de camins transversals que permeten la connexió del parc amb els carrers adjacents.

La vegetació és pròpia dels ecosistemes de la zona. Trobem una alineació d’arbres i arbustos de fulla caduca sobre el torrent i el camí longitudinal, arbres de fulla perenne sobre en els camins transversals,

així com petits boscos de fulla perenne en la demarcació dels camps i diversos tipus de gramínies a les praderies.

Dintre de les especies d’arbres que hi ha al parc, sobresurten el plàtan, l’àlber blanc i el pollancre de fulla caduca i el pi blanc, l’alzina i el roure de fulla perenne.

Dintre del parc hi ha dues àrees de joc infantil, que es troben per sobre i per sota del carrer de Pere Serra.

També hi ha taules de pícnic, taules de ping-pong i un carril bici que connecta el centre de la ciutat amb el Parc Central i el Turó de Can Mates.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de “El Bosquet” de Sant Fruitós de Bages

El Parc de “El Bosquet” esta situat al costat de l’Avinguda de Jaume I de Sant Fruitós de Bages.

Historia:

  • Aquest espai verd fou fins a principis del segle XX un espai ubicat a les afores del poble, on es barrejaven conreus diversos: vinya, cereal, etc.; amb zones boscoses.
  • A principis de dit segle, Joan Sanmartí Roca, fill del poble emigrant a Amèrica, va fer fortuna creant una empresa de begudes gasoses, tornant al poble amb molts diners i prestigi , i en agraïment al seu poble natal va decidir comprar els terrenys i regalar-los al poble a condició de que es convertís en un espai lúdic.
  • A canvi, l’any 1903 l’Ajuntament li va dedicar una avinguda al mig del poble.
  • Durant la dècada dels anys 1940 al 1980, va ser l’espai tradicional on tenia lloc la celebració de l’àpat de la Festa de l’Arròs.
  • Amb les últimes actuacions urbanístiques, l’espai ha quedat enjardinat convertint-se en parc i jardí.

Zona boscosa ubicada a migdia del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, entre els últims carrers de la vila i la muntanya del Montpeità.

Aquest espai, antigament a les afores del poble, ha estat engolit recentment pel creixement urbanístic de la vila, passant a convertir-se en un espai enjardinat de lleure, amb alguna font.

La seva presència ha servit per donar nom al proper sector urbanitzat del poble anomenat també “El Bosquet”.

El seu interès radica en haver-se convertit en la principal zona verda de lleure del poble de Sant Fruitós.

La seva composició vegetal es troba formada per nogueres, pins, roures martinencs i alzines. És el cas d’algunes catalpes, un cedre del Líban.

La instal·lació d’un parc infantil dins de l’àrea ha fet que es plantessin alguns arbres foranis com a elements decoratius.

Observacions:

Existeixen diverses fotografies publicades del dia de la inauguració de l’avinguda de Joan Santmartí l’any 1903, i d’aquest personatge i el seu fill a Amèrica. GRANDIA, RIUZ (2001: 58-59)

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de Can Figueres de Sant Fruitós de Bages

El diumenge 29 de gener de 2023, es va obrir al públic el parc de Can Figueras, un nou espai verd al nucli del municipi.

El mes de juliol de 2022 van començar els treballs d’adequació d’aquesta zona, ubicada a l’avinguda Sant Joan, dins l’àmbit del parc del Bosquet, es un nou espai verd, i de lleure, pels veïns i veïnes.

L’adequació d’aquesta zona va consistir en el tancament perimetral de la finca, el condicionament dels accessos, la instal·lació de nou enllumenat i la plantació d’arbustos i plantes autòctones.

En el marc de l’actuació s’han reconstruït els diferents murs de pedra seca que hi havia a la finca, i que estaven malmesos, dotant el conjunt d’un alt valor paisatgístic.

Paral·lelament, també es van recuperar els recorreguts interns que hi havia antigament dins la finca. A banda també es van retirar tots els elements obsolets que hi havia a l’espai per tal de garantir la seguretat dels visitants.

Aquest nou parc, tot i estar ubicat en zona urbana, és un espai que s’ha de concebre com a un entorn molt més naturalitzat, amb gran presència d’arbres i d’arbustos de diferent tipologia.

El manteniment de la de zona, per tant, es realitza de forma periòdica però tenint en compte aquest tret diferencial. Alguns dels espais estan delimitats amb cordes per tal que els i les visitants no trepitgin i malmetin algunes espècies que s’hi troben.

Aquesta finca  es de 10.441 m² va ser comprada per l’Ajuntament a la família de l’il·lustre pintor santfruitosenc Alfred Figueras, juntament amb la casa i part del mobiliari i obres de l’artista. En el 2022 es va redactar el projecte d’adequació d’aquest espai i s’hi han dut a terme les obres de millora.

En el mateix àmbit del parc també s’hi ha instal·lat un jardí de papallones, un dels projectes guanyadors del pressupost participatiu 2021 que ideava aquesta iniciativa per tal de potenciar el retorn d’aquests insectes al municipi i alhora per fer pedagogia de la seva importància en el medi natural.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Fruitós de Bages

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mirador de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages

El Mirador  de les Brucardes  esta darrera de la masia i a prop de la cinglera, s’arriba pel carrer Font de Sant Fruitós de Bages,

es baixa pel costat d’un petit parc infantil  fins la Font,

des d’allí, i en front està el Mirador.

Una barana de fusta ens separa de la Cinglera, que presentaria un perill per poder caure…

Bones vistes de l’entorn, fins i tot de la muntanya de Montserrat.

En un costat, trobem un antic i vell abeurador en desús.

Fa anys en rere, es va produir un incendi, encara ara alguns arbres presentant els seus efectes.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta

S’accedeix al Parc, per la Rambla del Castell, s/n,  just a la cruïlla de les carreteres de Vilalleons i de Sant Hilari a l’entrada de Sant Julià de Vilatorta,

també, des de dins de la població, pel carrer de la font.

El parc de les Set Fonts va ser construït per Miquel Pallàs al 1933,

es va construir gràcies a les aportacions que van fer diverses famílies del poble,

on hi havia la Font Noguera, es creu que els seus orígens es poden remuntar al 1723…

Per aquella època, comptava amb cinc brocs en el mateix mur actual,

es van afegir dos brocs més a la construcció del parc,

que es va posar el nom de Parc de les Set Fonts.

Era una zona on les dones del pobla rentaven la roba, havien dos safareigs.

Al costat de les fonts hi passa el torrent de Sant Julià, que va ser soterrat el 1964,

actualment discorre per sota el parc a traves d’una canal i surt a l’exterior al poc de sortir del parc, passada la Font de Sant Felix.

A les proximitats de la font hi ha un lledoner centenari, que es manté de l’espai original.

A la llarg del Parc, són nombrosos els arbres i de diferents tipus.

Són valuosos els elements construïts amb pedra treballada, com els bancs i ornaments, la Taula Rodona, la Font del Peix, que té forma d’espiral, una glorieta circular, i l’estanyol.

Durant l’any i sobre tot durant l’estiu, es celebrant activitats musicals o concerts en aquest espai.

El parc compta amb una zona de pícnic, una zona infantil, un bar-restaurant i el punt d’informació de l’espai natural Guilleries-Savassona.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Caixes niu en el Parc de Can Vernet de Sant Cugat del Vallès

En la part més a prop del aqüeducte del Parc de can Vernet, on es troben molts arbres i vegetació diversa, trobem en alguns arbres que hi han caixes niu.

Aquestes caixes niu, van destinades als ratpenats.

Els ratpenats són animals amb una gran importància ecològica i per al control de plagues, ja que són depredadors d’insectes com el mosquit o la processionària.

Actualment la seva conservació es troba amenaçada pel canvi climàtic, l’ús indiscriminat de pesticides i la manca d’hàbitats on fer el niu.

Aquesta última és una de les raons més importants per les que cal fer caixes niu per a ratpenats, ja que són espècies que fan el niu en forats i escletxes, i en general els boscos de Catalunya estan formats per arbres prims i joves, per tant, manquen forats als arbres.

Per això, s’han col·locat diverses caixes niu en paratges dins de pobles i ciutats, com en cas del Parc de can Vernet de Sant Cugat del Vallès.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Pi d’en Xandri de Sant Cugat del Vallès

El pi d’en Xandri és un pi pinyoner (en llatí Pinus pinea) monumental situat en el territori del parc rural de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès,  al costat del camí que porta a can Borrell.

Amb uns 250 anys (segons una anàlisi dendrològica va germinar l’any 1774).

L’arbre té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. La seva capçada té una amplada de 21 per 15 metres.

Es diu d’en Xandri perquè es troba en terres que antany van ser propietat d’un pagès anomenat Xandri.

Malgrat que sempre ha estat molt estimat per tots els sancugatencs, al 1997 hi va haver un intent de tallar l’arbre i de calar-hi foc – presumptament per part d’una colla de joves –, però aquest acte de vandalisme gratuït va fracassar i gràcies a extenses mesures de manteniment i de suport el pi es va recuperar i avui en dia torna a gaudir de bona salut.

L’atac al Pi d’en Xandri va revolucionar la defensa de la preservació fins al punt de provocar la manifestació més multitudinària que es recorda a Sant Cugat.

En l’actualitat segons estudis realitzats, aquest Pi com molts altres pateix “estrès hídric” , per una manca de pluges en varis anys…

A les rodalies hi ha varis seients per la gent que descansi i a la vegada pugui mirar aquest Pi.

El Pi d’en Xandri és un dels pins més vells de Catalunya i tot un símbol ecològic, cultural i històric de Sant Cugat del Vallès.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Torre Negre de Sant Cugat del Vallès

En la rotonda de la confluència de l’Avinguda de les Corts Catalanes amb l’Avinguda del Pla del Vinyet, de Sant Cugat del Vallès, en un costat surt el camí que va a can Borrell i altres llocs del Parc de Collserola.

A pocs metres a la dreta surt el camí que a peu o bicicleta, porta a Torre Negre.

Tot passant per camps i bosc, no es fa massa llarga.

S’arriba els rodals de La Torra Negre, no s’hi por accedir a la Finca, disposa d’una tanca.

En l’explanada de sota de l’edifici, hi ha el Pou.

Esta fet de totxanes tot ell.

Es rodo amb coberta o cúpula rodona.

En un lateral te la portella de reixa de ferro.

Esta situat en un espai natural molt bonic.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Parc del Hostal del Fum de Palau-solità i Plegamans

Aquesta font que us presento esta situada dins del Parc del Hostal del Fum, a prop del edifici en el municipi de Palau-solità i Plegamans.

Esta feta d’obra, amb pedres grans i totxanes.

La font disposa d’un broc que accionant un boto polsador hi surt l’aigua.

A cada costat disposa d’un mur semi circular, que pot servir per assentar-se.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero