Parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta

S’accedeix al Parc, per la Rambla del Castell, s/n,  just a la cruïlla de les carreteres de Vilalleons i de Sant Hilari a l’entrada de Sant Julià de Vilatorta,

també, des de dins de la població, pel carrer de la font.

El parc de les Set Fonts va ser construït per Miquel Pallàs al 1933,

es va construir gràcies a les aportacions que van fer diverses famílies del poble,

on hi havia la Font Noguera, es creu que els seus orígens es poden remuntar al 1723…

Per aquella època, comptava amb cinc brocs en el mateix mur actual,

es van afegir dos brocs més a la construcció del parc,

que es va posar el nom de Parc de les Set Fonts.

Era una zona on les dones del pobla rentaven la roba, havien dos safareigs.

Al costat de les fonts hi passa el torrent de Sant Julià, que va ser soterrat el 1964,

actualment discorre per sota el parc a traves d’una canal i surt a l’exterior al poc de sortir del parc, passada la Font de Sant Felix.

A les proximitats de la font hi ha un lledoner centenari, que es manté de l’espai original.

A la llarg del Parc, són nombrosos els arbres i de diferents tipus.

Són valuosos els elements construïts amb pedra treballada, com els bancs i ornaments, la Taula Rodona, la Font del Peix, que té forma d’espiral, una glorieta circular, i l’estanyol.

Durant l’any i sobre tot durant l’estiu, es celebrant activitats musicals o concerts en aquest espai.

El parc compta amb una zona de pícnic, una zona infantil, un bar-restaurant i el punt d’informació de l’espai natural Guilleries-Savassona.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Caixes niu en el Parc de Can Vernet de Sant Cugat del Vallès

En la part més a prop del aqüeducte del Parc de can Vernet, on es troben molts arbres i vegetació diversa, trobem en alguns arbres que hi han caixes niu.

Aquestes caixes niu, van destinades als ratpenats.

Els ratpenats són animals amb una gran importància ecològica i per al control de plagues, ja que són depredadors d’insectes com el mosquit o la processionària.

Actualment la seva conservació es troba amenaçada pel canvi climàtic, l’ús indiscriminat de pesticides i la manca d’hàbitats on fer el niu.

Aquesta última és una de les raons més importants per les que cal fer caixes niu per a ratpenats, ja que són espècies que fan el niu en forats i escletxes, i en general els boscos de Catalunya estan formats per arbres prims i joves, per tant, manquen forats als arbres.

Per això, s’han col·locat diverses caixes niu en paratges dins de pobles i ciutats, com en cas del Parc de can Vernet de Sant Cugat del Vallès.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Pi d’en Xandri de Sant Cugat del Vallès

El pi d’en Xandri és un pi pinyoner (en llatí Pinus pinea) monumental situat en el territori del parc rural de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès,  al costat del camí que porta a can Borrell.

Amb uns 250 anys (segons una anàlisi dendrològica va germinar l’any 1774).

L’arbre té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. La seva capçada té una amplada de 21 per 15 metres.

Es diu d’en Xandri perquè es troba en terres que antany van ser propietat d’un pagès anomenat Xandri.

Malgrat que sempre ha estat molt estimat per tots els sancugatencs, al 1997 hi va haver un intent de tallar l’arbre i de calar-hi foc – presumptament per part d’una colla de joves –, però aquest acte de vandalisme gratuït va fracassar i gràcies a extenses mesures de manteniment i de suport el pi es va recuperar i avui en dia torna a gaudir de bona salut.

L’atac al Pi d’en Xandri va revolucionar la defensa de la preservació fins al punt de provocar la manifestació més multitudinària que es recorda a Sant Cugat.

En l’actualitat segons estudis realitzats, aquest Pi com molts altres pateix “estrès hídric” , per una manca de pluges en varis anys…

A les rodalies hi ha varis seients per la gent que descansi i a la vegada pugui mirar aquest Pi.

El Pi d’en Xandri és un dels pins més vells de Catalunya i tot un símbol ecològic, cultural i històric de Sant Cugat del Vallès.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Torre Negre de Sant Cugat del Vallès

En la rotonda de la confluència de l’Avinguda de les Corts Catalanes amb l’Avinguda del Pla del Vinyet, de Sant Cugat del Vallès, en un costat surt el camí que va a can Borrell i altres llocs del Parc de Collserola.

A pocs metres a la dreta surt el camí que a peu o bicicleta, porta a Torre Negre.

Tot passant per camps i bosc, no es fa massa llarga.

S’arriba els rodals de La Torra Negre, no s’hi por accedir a la Finca, disposa d’una tanca.

En l’explanada de sota de l’edifici, hi ha el Pou.

Esta fet de totxanes tot ell.

Es rodo amb coberta o cúpula rodona.

En un lateral te la portella de reixa de ferro.

Esta situat en un espai natural molt bonic.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Parc del Hostal del Fum de Palau-solità i Plegamans

Aquesta font que us presento esta situada dins del Parc del Hostal del Fum, a prop del edifici en el municipi de Palau-solità i Plegamans.

Esta feta d’obra, amb pedres grans i totxanes.

La font disposa d’un broc que accionant un boto polsador hi surt l’aigua.

A cada costat disposa d’un mur semi circular, que pot servir per assentar-se.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font de la Pubilla de Corbera de Llobregat

La Font de la Pubilla està situada en la Plaça de la Pubilla, entre els dos nivells del carrer Sant Salvador de Corbera de Llobregat.

Historia:

  • Fou inaugurada el 16 d’abril de 1979, sent alcalde Miquel Canyellas i Cardona, fundador de la festa de l’elecció de “la Pubilla”.
Mapes patrimoni cultural

Font pública amb la figura esculpida d’una pubilla en un bloc de pedra centrada en una placeta que fa conjunt amb un parc infantil. A la part frontal, a més a més de la imatge de la pubilla hi ha l’antic escut de Corbera i la data de la seva inauguració (16 d’abril de 1979); a la part posterior hi ha la inscripció “Inaugurat essent batlle en Miquel Cañellas i Cardona, el qual fou fundador del certamen Pubilla de Corbera, any 1970. Corbera a les pubilles d’arreu de Catalunya”.

Recull de dades : Mapes patrimoni cultural- Diba.

Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – 4 Plataners del parc de la Font Vella de Sant Hilari Sacalm

Els 4 Plataners estan situats al final del Passeig de la Font Vella, dins del parc on està al fons i a l’esquerra La Font Vella.

Els trobarem en una zona ombrívola amb un petit parc infantil.

Són de gruixut tronc i llargues branques, en general estan en bon estat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font del Parc de Sant Jordi de Terrassa

La Font del Parc de Sant Jordi, està en els antics jardins de la Masia Freixa, un dels pulmons de la ciutat de Terrassa.

Situada al costat d’un camí del parc, cal pujar dos esglaons fins la font. La seva estructura d’obra disposa d’una aixeta de polsador, on l’aigua cau a una pica semicircular, en cada costat un banc allargat i també semicircular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Caseta de la Biodiversitat a Sant Hilari Sacalm

La Caseta de la Biodiversitat, esta situada en el parc de la font Vella de Sant Hilari Sacalm i,

Del camí que porta a la Font del Pic, fen un recorregut d’uns 45 minuts.

La Caseta de la Biodiversitat, es tracta d’una estructura de fusta

que reuneix diverses funcions:

  • un refugi de ratpenats.
  • un “hotel d’insectes” perquè espècies d’insectes hi puguin criar.
  • a la part superior, un refugi de grans dimensions per a un rapinyaire nocturn o mamífer de bosc (òliba, gamarús, fagina…).
  • finalment, la caseta també incorpora diverses menjadores per a ocells.
  • i alguns mamífers més (mallerengues, esquirols…).

No només ajuda a recuperar algunes d’aquestes espècies, insectes i aus, en fort retrocés,

sinó que són un element importantíssim pel control de plagues com els mosquits en trams d’aigües més o menys estancades, els ratolins…d’una manera sostenible.

Respecteu la Caseta de la Biodiversitat , així com tot l’entorn natural.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Hotel d’insectes del Parc de Sant Jordi de Terrassa

La ciutat de Terrassa des de fa pocs anys ha apostat en introduir els Hotels d’Insectes a pràcticament en tots els diferents barris, en jardins, parcs, illetes urbanes…

Avui ens fitxarem en l’hotel situat dins del Parc de Sant Jordi.

Està a sobre d’un herbassar que a la primavera i l’estiu floreix, on molts insectes i ocells hi van a buscar aliment.

Aquest hotel, te la imatge en un cartell, on explica quin insecte pot viure en cada compartiment que disposa.

Mireu de no molestar l’existència de vida en aquests Hotels d’insectes.!!!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero