En el Claustre Claustre del Monestir de Pedralbes, hi ha varis elements relacionats amb l’aigua, que era fonamental i necessari per la vida en el Monestir,
un Pou – cisterna, el brollador o font de l’Angel que es el renta mans
Avui ens fitxarem amb la Bassa rodona protegida per uns xiprers.
Bassa que sempre esta plena d’aigua, gràcies a un pedestal amb vegetació que cau regalimant o degotant.
També, dins de la Bassa hi han algunes plantes d’aigua.
La figura de Neptuno, hecha en mármol de Carrara, y cuyos rasgos reflejan los de Cosme I de Médici, era una alusión al dominio marítimo de Florencia. Se yergue sobre un pedestal decorado con las estatuas de Escila y Caribdis, en el centro de una fuente octogonal.
La estatua no fue particularmente apreciada.
Sin embargo, los trabajos prosiguieron durante los diez años siguientes, con la ayuda de los mejores escultores de la ciudad en los bordes de la fuente. Se aprecia la influencia del manierismo en sus estatuas de caballos de mar, sátiros danzantes y divinidades fluviales, pero el conjunto permanece armonioso y coherente, siendo un ejemplo para las posteriores obras del género.
Fue dañada en los bombardeos de los Borbones en 1848.
El 4 de agosto del 2005 un vándalo, tratando de trepar sobre el Biancone, dañó su mano derecha y el tridente.
La restauración fue concluida en la primavera del 2006.
Se cuenta que los florentinos presentes en la inauguración nocturna de la estatua, al descubrirse la obra notaron más su blancura que su belleza —de ahí el nombre de Biancone— y acuñaron el dicho “Ammannato, Ammannato, ¡cuánto mármol has desperdiciado!” (“Ammannato, Ammannato, quanto marmo hai sciupato!”).
La Font d’Emili Donadeu està en la Plaça d’Emili Donadeu de Sant Martí Sesgueioles.
Historia:
En una de les visites que va fer la família Donadeu al poble, del que n’eren fills i hi tenien, i encara tenen, la casa “Cal Donadeu”, no els hi va agradar la font que s’havia posat a la plaça Major. Els semblava senzilla i consideraven que no es corresponia a la categoria que un lloc tan cèntric mereixia.
Per aquest motiu, s’oferiren a regalar-ne una de nova que fos més adient. D’aquí l’origen de l’actual font.
Segons Juan Donadeu Luengo, Emili Donadeu Selva va fer portar l’aigua a Sant Martí amb la construcció de la font de pedra davant de l’església, va emigrar a principi del segle XX a l’Argentina.
En una època de gran desenvolupament a l’Argentina, Emili Donadeu va comprar, a la província de Santiago del Estero, un terreny de 5.800 km2, una superfície equivalent a la de la província de Girona, on va fer fortuna dedicant-se fonamentalment a l’explotació de fusta de quebratxo (quebracho de hebra dura), arbre originari d’Amèrica del Sud, molt apreciat per la seva fusta d’una gran duresa que, per aquesta característica, s’utilitzava per fer les travesses dels rails de la via fèrria.
El poble que es va crear porta el seu nom, Donadeu.
Segons el testimoni de la Conxita Grau, el dia que arribaven amb el tren tots els alumnes i mestres foren a rebre’ls a l’estació i la Sra. mestre li donà un escrit que va recitar “En nombre de mis compañeros i el mio propio les doy la mas cordial felicitación y enhorabuena” i li va entregà un ram de flors.
Per les Festes de Nadal encarregaren a la seva familia que ens portessin torrons per tots.
Font monumental esculpida en pedra sorrenca, situada a la plaça homònima, al centre del poble. Consta de tres parts: una base de planta lobulada allargada de quatre fulles, amb una pica d’aigua ovalada excavada a l’interior de les dues cares més llargues; sobre la base s’aixeca un pedestal prismàtic rectangular, flanquejat per dues grosses volutes i amb un broc als costats més llargs; el pedestal es corona amb un potent entaulament motllurat i decorat per la part inferior amb una línia de dentellons, damunt del qual hi ha col·locat, com element decoratiu, un cistell trenat i ple de fruites. En una de les cares del pedestal figura gravat el nom de “Font Donadeu”. Tot el conjunt descansa sobre un paviment que encercla a nivell del terra la font i que també pren el perímetre
de la base. PUIGVERT, VIDAL, LACUESTA (coord.), (2018-2019).
Observacions:
La Font Donadeu és un element urbà de filiació noucentista, inspirada en les formes clàssiques del barroc.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)
La Font es situada en una petita Plaça del Marquès, entre el carrer de Vic, carrer d’Escanyacans i el carrer Major de Caldes de Montbui.
Aquesta Font se la coneixia per la Font del Cargol, donat que había anys en rera, una escultura en forma de Cargol.
Podem llegir a Mapes de patrimoni Cultural la seva descripció:
Font d’aigua construïda sobre una base quadra feta en un sol bloc de pedra d’esmolar, per damunt de la qual s’ha aixecat un pedestal de forma trocoïdal, acabat amb una llosa motllurada que fa de coberta. Damunt d’ella hi ha la figura d’un cargol esculpit en un bloc de pedra granítica, amb el cap aixecat i la closca amb incisos. No té banyes. L’aigua raja polsant el botó d’una aixeta de bronze collada al pedestal. Per sota d’aquesta, a trenta-cinc centímetres, hi ha la pica on cau l’aigua feta en un sol bloc de pedra d’esmolar; aquesta és de planta rodona, adossada a la paret. La font es troba en una placeta amb el terra realitzat amb lloses planes irregulars de pedra d’esmolar.
La Font va ser remodelada per Escola Taller d’Art “ Manolo Hugué”, l’any 2014. Us passo dades de la seva inauguració, de somvallès.cat :
Tal com podem veure en les fotografies , no te res destacable aquesta font, situada en un angle que formen dos cases en el carrer Sant Cristòbal d’Olot, al costat del numero 15; es relativament nova, moderna i senzilla, és un pedestal de ferro amb aixeta polsador i al costat d’un seient de pedra antic.No obstant, avui en dia ocupa el lloc on l’any 1914, l’Ajuntament d’Olot va portar a terme un projecta per la construcció de varies fonts públiques per a millorar el subministrament d’aigua als veïns dels barri antic, com el carrer de Girona, dels Sastres, de Sant Esteve, de Sant Bernat i el que ens referim avui, al carrer de Sant Cristòfol.
En l’entrada de Sant Feliu de Codines, trobareu una rotonda, que uneix les carreteres C- 50 que ve de Caldes de Montbui, amb la BP-1432 que procedeix de Bigues i Riells.A la seva dreta ( a un costat ) trobareu un jardí no massa gran, on allí esta la font de la Diputació.Aquesta font va ser construïda amb una roda de molí a sobre d’un pedestal amb una gran pica de pedra.Del centre de la roda, hi ha un broc en cada costat, una vegada que toqueu un polsador, surt l’aigua de xarxa pública del municipi.Dos vells pins donen ombra a l’estiu a aquest parc, on hi ha uns bancs.
Avui fem un tom per Barcelona i us presento 17 fonts urbanes amb un personatge sobre un pedestal de pedra :
Font de la Pagesa. Situada en la plaça del Doctor Letamendi (cara muntanya)
Font de l’Oca. Situada Cruïlla Valencia – Rogent
Font de la Blancaneus. Situada en la Plaça Gala Placidia
Font de la Caputxeta. Situada en el Passeig de Sant Joan
Font de la Maja de Madrid. Situada en la Plaça de la Vila de Madrid
Font del Gall. Situada Avinguda de Roma – Aragó i Casanova
Font del Trinxa. Situada Ronda Universitat
Font del Vell. Situada en la Plaça de Sants
Font del Jove dels càntirs. Situada en la Plaça de Urquinaon
Font de l’Efeb. Situada cruïlla Diagonal – Bailen
Font del Nen pescador. Situada cruïlla Diagonal – Casanova
Font del Noi i la Granota. Situada cruïlla Diagonal – Corcega
Font dels Nois amb Palangana. Situada cruïlla Diagonal – Bru
Font dels estudiants – bassa. Situada en la Plaça Adriá
Font de la Rut. Situada en la Plaça de la Virrein
Font dels Nens i la Tortuga. Situada a la Plaça de Goya
Font de la Violetera. Situada en el Paral.lelNo cal dir, que totes son d’aigua de xarxa publica. I estan classificades amb una xapa i enumerades per l’Ajuntament de Barcelona.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 