En Montfalcó Gros es una petita agrupació de cases del municipi de Veciana. A prop del carrer principal hi ha un Pou molt senzill adossat a una caseta auxiliar d’estructura quadrada, pot omplir-se amb aigua de la pluja que a traves d’un canaló ho agafa de la teulada.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Sant Pere de l’Arç o Sant Pesselaç, és una entitat de població del municipi de Calonge de Segarra, a la comarca de l’Anoia.
En mig d’una plana fèrtil hi ha un petit nucli format per l’església i un parell de carrers. Algunes de les cases han estat restaurades no fa gaires anys. També cal destacar un pedró–oratori i l’església romànica de Sant Pere de l’Arç. Darrerament s’ha millorat la comunicació a causa de l’asfaltatge de les carreteres adjacents.
Al costat d’un edifici hi ha un pou-cisterna.
L’aigua que recull es de la pluja gracies a uns llargs canalóns que estan situats a cada una vessant de la teulada,
i que va a parar a dins d’aquest Pou-cisterna.
Dades generals: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Cal Gironella és una casa aïllada situada a tocar de l’església de Boixadors, en el Camp de la Barraca de Boixadors i camí del Castell.
Bassa situada poc abans d’arribar a can Gironella a l’esquerra. És de dimensions no massa grans i de planta oval excavada al terreny geològic d’argila, la bassa recull l’aigua de pluja i de les rases de la zona boscosa.
En aquesta zona hi han varies basses, com la de can Ventura, Bassa dels Moros, Bassa de la Font de la Puda, Bassa del Ginebre, s’emmagatzemen aigua per el cas d’incendis.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Can Cadevall esta al nucli antic de Boades de Castellgalí. Aquest mas es troba al peu de la carretera que porta a la fàbrica dels Carburos, en el que hi ha una concentració de diferents cases: can Cadevall, can Vilaseca, cal Tet, ca la Francisca, ca l’Úrsul i la desapareguda cal Pedrissó. Cadevall és una casa fruit de diferents ampliacions que s’aixeca molt probablement sobre l’antiga vil·la romana de Boades.
L’edifici del costat, sota de la terrassa, i a peu de carretera, esta adherida a la paret l’estructura d’una Cisterna-Pou.
Per el que es veu amb les tubàries que són desguàs de l’aigua de pluja de les teulades, aniria l’aigua a parar-hi. La portella esta tapiada.
Aquest tipus de cisterna són molt comunes antigament en llocs de poca aigua, masies, esglésies, ermites, castells … per així disposar d’aigua pel seu menester de consum propi i/o per regar l’horta.
Recull de dades: Diva i propi
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Bassa de Baulenes, esta a situada al costat del camí de Santa Llúcia a Sant Martí Xic, a l’altura de la pròpia masia de Baulenes.
Es considera la bassa d’aigua de pluja més gran de les rodalies.
Utilitzada per abeurar el bestia, generalment per vaques.
Està ben conservada i l’aigua es neta d’objectes.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Col-laboració : Albert Blanch
El Poble de Salo s’arriba per la carretera BV-3002 al km. 8,6 municipi de Sant Mateu de Bages.
En la part de darrera de la primera casa del poble, coneguda per cal Former , hi ha un pou o cisterna d’aigua de pluja.
Antigament, al no tindre aigua corrent, es feia una canalització que anava des de la teulada fins el pou o cisterna i que estava adossat a l’edifici.
D’allí es podien recollir per les necessitats pròpies de la casa o masia, com en el cas de cal Forner.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Safareig de Cal Casas esta situat a pocs metres a la dreta del km. 0 de la carretera BV-4406 de Puig-reig a Santa Maria de Merlès o carrer de Cal Casas.
Historia de cal Casas:
El Safareig es de construcció de planta rectangular formada per la zona de safareig i per la coberta que el protegeix de la pluja i del sol, restaurada en els últims anys.
La coberta, de teules àrabs, és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana als costats més grans de l’estructura.
El Safareig esta dividit en 4 compartiments.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero
Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Avui us presento dos articles
El frare del Temps és un higròmetre construït amb un cabell d’una dona rossa i jove de raça eslava dissenyat per l’inventor de Calella Agapit Borràs Pedemonte el 1894.
La figura representa un frare caputxí assegut amb una bola del món als seus peus i un llibre obert a la seva mà dreta.
A través del punter de la seva mà esquerra, el frare indica si el temps serà : sec, revolt, vent, bo, insegur, ventós, humit o pluja.
A mesura que es mou el punter degut a la dilatació del cabell, també es mou la seva caputxa.
L’empresa ha realitzat més de 40 versions diferents de l’instrument, en algunes de les quals el frare ha estat substituït per monges, guerrers, Cristòfol Colom o fins i tot pel monjo de la beguda infantil kina San Clemente.
Avui en dia, el producte es troba disponible en castellà, català, gallec, basc, portuguès, francès, italià, alemany i anglès.
En el refranyer hi trobem :
Quin temps farà demà?
El frare t’ho ben dirà.
La vareta amb atenció
cada dia observaràs.
Si cap amunt s’enlaira,
temps sec et trobaràs.
Si cap avall assenyala,
pluja segura tindràs.
I mira-li bé la caputxa si en
sortir no et vols mullar.
Cal dir, que s’han editat amb fons diferents com la Muntanya de Montserrat , la plaça del Obradoiro de Santiago de Compostela, entre altres.
Per comercialitzar-lo es fundà l’empresa Tot Ideas S.L., propietat de la família mataronina Borràs. L’any 2001, Juguetes Borràs es fusionà amb Educa.
Us passo un video que explica sobre la samarreta que preveu el temps :
https://www.ara.cat/videos/reportatges/samarreta-que-preveu-temps_3_1825647419.html
Recull de dades : Viquipèdia i altres
Adaptació al text i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Avui us presento dos articles, el proper a les 12 hores
Desprès que l’hivern ens va vindre en novembre del 2019, i que a la llarg d’aquests últims mesos hi hagut dies de tot, amb el temps gèlid, amb núvols, plujos, boirós, amb tempestes de pluja i vent,
ara ja ho deixem en rere, i el març tenim el despertar de nou de la Primavera…
En Parc i jardins, en la muntanya, en el camps, conreus i fins hi tot a casa, on tenim el nostre jardinet o testos amb plantes,
veiem que la primavera fa que esclati en colors amb noves fulles o les primeres flors que durant el propers mesos ens alegraran la vista i els ànims.
Si, que millor que unes flors amb el seu aroma, 
amb la presencia dels primers insectes buscant aliment per poder seguir el cicle de la vida natural…
Els dies ja son molt mes llars amb mes hores de sol, dona ganes de fer un bon passeig per el camp o muntanya, a sentir l’olor de les plantes i notar que el sol ens escalfa el cos.
Veiem els arbres que ja apareix l’esclat de les noves fulles arreu del seu brancatge.
Rius, rieres, torrents i fonts donen generosament l’aigua tant necessària per la nostra vida, 
però també per les plantes, animals grans i petits,
a mes sentir el rumor de l’aigua al corre, es tant relaxant, que podríem estar hores escoltant-ho.
Gaudir en un jardí públic d’una estona, tranquil·lament llegint un llibre, no importa estar assentat amb un bon banc o estirat a la gespa,
el mes important es estar entre sol i ombra que en aquest període de l’any en que estem es molt gratificant.
Si en teniu, és l’època de comença a refer l’hort, aquest hort que durant tota la resta de l’any, podreu dedicar unes hores a treballar-lo i recollir el plantat.
El despertar de nou de la Primavera…,
és un moment per sentir la naturalesa i gaudir -ne.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada diumenge, us presento dos articles, avui dues Fonts Naturals
Per anar a La Font de Cuní, es situada a prop del camí del mas Cuní a l’Esperança de La Canya i dins els terrenys de la masia de mas Cuní al municipi d’Olot.
Es tracta d’una font molt popular des de sempre en el transcurs de dècades.
La Font de Cuní és intermitent, donat que raja amb certa abundància en temps de pluja, però no tant o no raja res en períodes de sequera, com va ser el 2019.
L’entorn ha sofert modificacions al llarg del temps, 
sobre tot amb els canvis de terreny i desaparició de l’arbrat.
Però manté, la seva pica, les canalitzacions
i la petita bassa al seu costat ,
Bassa
així com el pedrís del banc per seure,
disposa d’un broc gran fet de pedra.
Tot el conjunt de la font va ser fet amb rocs de la zona.
En època de pluja es forma algun bassal d’aigua important.
Cal dir, que les vaques pasturen per les seves rodalies en els caps allí existents.
La Font de Cuní és una font d’Olot que està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
fonts naturals, aigua, muntanya i més 