El Pou de la Moretona està al peu de la carretera N-141. Just davant de la masia de la Moretona de Moià.
Servia per extraure l’aigua amb l’ajut del molí de vent i que encara avui abasteix a la Masia de la Moretona.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Aquest bonic Pou, esta situat en l’explanada que hi ha entre el Castell
i l’Església de Santa Maria en Sant Martí Sarroca.
Pou ben conservat, tal com el seu conjunt monumental de les rodalies.
Destaca la seva corriola i a sobre un cavaller , “ens recordaria a Sant Jordi”…
Rodejat d’un paisatge verd i de bon estar.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Aquest Pou i Font esta situat en el carrer Santa Oliva a tocar d’una paret d’una casa en Olesa de Montserrat.
En un cartell allí situat ens donant a conèixer.
Interiorment hi ha un motor que fa pujar l’aigua subterrània,
En un costat podem veure la font de metall.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Per anar a el Pou de Sant Pere de Sacama d’Olesa de Montserrat, cal pujar fins l’ermita, podeu fer-ho a peu o amb vehicle, allí cal segui per un sender que baixa per la dreta mirant l’ermita, i al poc veureu a l’esquerra el pou.
Esta restaurat, i per evitar accidents tapat per una planxa metàl·lica.
Desconeixem si disposa d ‘aigua o esta sec…
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
En Josep Joan i Marí és un mestre d’escola d’Eivissa jubilat, poeta i enamorat de les fonts de la seva illa. És conegut pel sobrenom de «Pep Xomeu». En Pep ha compost una poesia per a moltes de les fonts d’Eivissa. No només per a les fonts, també per als pous i les vendes.
Una venda és com s’anomena a Eivissa un barri o entitat menor de població. De moment han aparegut tres volums, que recull cadascun d’ells les poesies dedicades a les fonts pròpies de tres pobles eivissencs: Sant Carles de Peralta (al nord de l’illa, lloc de naixement de l’autor), Santa Eulària des Riu (a l’est) i Santa Gertrudis de Fruitera (al centre).
A cada volum es parla al voltant de 30-40 fonts, pous i vendes; però, com diem, les descripcions no són en prosa, sinó en vers. Són poesies llargues, en quartetes, amb un contingut que combina la descripció de fonts i pous amb els sentiments que provoquen en l’autor el seu record i, molt sovint, la constatació que l’abundància de l’aigua va de capa caiguda. L’estil literari és molt popular, sense barroquismes ni figures molt elaborades. Són poesies fàcils de memoritzar i de recitar.
Vegem un parell d’exemples. Així comença la poesia sobre la Font d’En Lluna, de Santa Eulària des Riu:
Damunt es puig de sa Creu
de recules pujaria
si es nostre estimat riu
portàs aigua com solia.
Aquí, el començament del poema a la Font de sa Pedra, de Santa Gertrudis:
Carretera a Sant Miquel,
misteriosa i amagada,
trobam sa font de sa Pedra
i és joia ben destacada.
Cal dir que cada entrada va acompanyada d’una fotografia a color, a tota plana, de la font o pou a què fa referència, obra de Ramon Mayol.
L’edició és força reeixida, a cura d’Edicions Aïllades.
Els llibres són enquadernats en rústica, però amb un paper d’un gramatge alt, i les fotografies, molt ben reproduïdes.
Ens hagués agradat trobar un mapa, en cada llibre, amb la localització de cada sorgència estudiada, ja que de vegades el llenguatge poètic, si bé és ric en imatges, pot perdre en concreció geogràfica.
Sobre fonts d’Eivissa val la pena esmentar un altre llibre, publicat ja fa anys: Calendari de balls a pous i fonts d’ Eivissa i Formentera, de Joan Marí Tur (Palma de Mallorca: la Caixa, 1980).
També parla d’algunes fonts eivissenques un altre llibre: Els camins de l’aigua de les Illes Balears: aqüífers i fonts, de Rosa María Mateos Ruiz i Concepción González Casasnovas (Madrid: Instituto Geológico y Minero de España; Palma de Mallorca: Conselleria de Medi Ambient, 2009).
Aquest es troba disponible en línia per Internet:
http://www.caib.es/sites/aigua/ca/llibre_els_camins_de_laigua_de_les_illes_balears-38077/
Els tres llibres sobre fonts que hem comentat avui són ben diferents del que estem acostumats a llegir. L’autor, poeta, utilitza el gènere líric per explicar-nos les fonts. Animem el seu autor a continuar la seva tasca, i que vagi composant nous poemes per a totes les fonts d’Eivissa.
Text : Amadeu Pons i Serra
Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons
L’antiga casa de Cal Oller, està situada en el carrer de la Cambreta 3 de Martorell.
Actualment es de l’Ajuntament, hi ha la seu del Patronat de Cultura i l’Escola d’Arts plàstiques.
En el seu jardí s’ha conservat l’antic Pou – molí de Vent que donava l’aigua a finca de can Oller.
Està molt ben conservat, disposa de l’aspa de vent, assentada amb quatre arcades i unides en la seva part superior.
S’accedeix fins a dalt per una escala interior.
Text i Fotografies: Ramon Solé
El Santuari de la Mare de Déu del Corredor es troba molt a prop del cim (633,5 msnm) de la serra del Corredor, a 633,5 mts, dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius.
Front de l’entrada principal i a prop del mur que tanca el Santuari, hi ha el seu Pou.
Es un pou rodo de pedra i tapat per seguretat per una tapa de ferro, en cada costat disposa d’unes jardineres.
No disposa de la corriola per treure l’aigua, però si d’una bonica estructura forjada que la deuria subjectar.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Torre d’aigua de can Vallhonrat està situada darrera can Vallhonrat en el nucli urbà de Rubí.
Historia:
Torre esvelta per distribució d’aigua, feta en totxo vist que es troba associada a una arcuació feta del mateix material. Presenta una secció circular amb una part més ampla a l’extrem superior. Presenta una línia de finestres rectangulars allargades amb cèrcol de totxo. Està rematada per una línia de merlets a l’extrem superior.
Es tracta d’una de les poques torres d’aigua que encara resten al municipi.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa:Juana Maria Huélamo – ARQUEOCIÈNCIA
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Cal anar un cop esteu a Olesa de Bonesvalls, a l’antic Hospital, en la paret d’una casa i en un racó, trobareu aquest vell Pou.
És un Pou molt antic, on al costat dret hi ha un petit abeurador, que actualment no disposa d ‘aigua.
Per seguretat, el pou disposa d’una reixa per evitar en surts.
En la seva part superior, encara conserva una barra de fusta per posar-hi allí la corriola per treure l’aigua amb una galleda.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Pou de glaç del Torrent Gran està situat al costat d’un hort vora el Torrent Gran, seguint el PR-169.
Cal sortir per un camí des del Polígon de Sant Ermengol en el carrer del camí dels sagraments, direcció al torrent, cal seguir-lo uns metres pel seu costat fins un estret camí que puja fins l’hort, on està el Pou de glaç.
Ubicat al torrent Gran, en un indret on l’aigua ha excavat una gran rasa, cosa que dificultava la insolació i permetia mantenir una temperatura molt més baixa.
Si es considera el fet que el flux d’aigua gairebé permanent del torrent Gran, les abundants glaçades que es produïen a l’indret i la proximitat del camí Ral, que permetia transportar ràpidament el gel, es constata que aquest paratge era un lloc ideal per construir-hi un pou de glaç.
Estructura de planta circular, en part excavada sota terra i feta amb un parament de blocs de pedra de factura irregular lligats amb morter de calç.
La part superior, que es veu des de l’exterior, està tancada amb una volta semiesfèrica feta amb el mateix material i que presenta al seu punt central una obertura rectangular de petites dimensions, que servia per pouar i desempouar el gel, possiblement amb una politja.
Té un altre accés obert a la seva part inferior (al costat oest) de dimensions més grans, una portella que facilitava l’accés als treballadors, l’entrada d’eines i la introducció de palla i boll per cobrir i separar els trossos de gel.
El pou va ser reomplert amb terra quan es va habilitar la zona pel conreu, motiu pel qual la fondària visible, que no real; és aproximadament d’uns 10-15m. El sistema de desguàs del pou deu estar colgat de terra.
Les proporcions d’aquest element arquitectònic són petites per comparació a altres pous que existeixen a Catalunya. Fa 5 metres de diàmetre interior i 7 d’exterior.
El pou de glaç d’en Margarit, conegut actualment com a pou de glaç del torrent Gran, constitueix una de les poques arquitectures d’emmagatzematge de gel que queden a la comarca del Baix Llobregat.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: -ArqueoCat – Natàlia Salazar
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 