El Santuari de la Mare de Déu del Corredor es troba molt a prop del cim (633,5 msnm) de la serra del Corredor, a 633,5 mts, dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius.
Front de l’entrada principal i a prop del mur que tanca el Santuari, hi ha el seu Pou.
Es un pou rodo de pedra i tapat per seguretat per una tapa de ferro, en cada costat disposa d’unes jardineres.
No disposa de la corriola per treure l’aigua, però si d’una bonica estructura forjada que la deuria subjectar.
La Torre d’aigua de can Vallhonrat està situada darrera can Vallhonrat en el nucli urbà de Rubí.
Historia:
Miquel Vallhonrat Brau, va edificar la torre quan va enderrocar l’antiga casa Vallhonrat i edificar l’actual.
Es va construir per a elevar l’aigua d’un pou (Informació oral Sr. Pere Vallhonrat Guiu, abril 2001)
Torre esvelta per distribució d’aigua, feta en totxo vist que es troba associada a una arcuació feta del mateix material. Presenta una secció circular amb una part més ampla a l’extrem superior. Presenta una línia de finestres rectangulars allargades amb cèrcol de totxo. Està rematada per una línia de merlets a l’extrem superior.
Es tracta d’una de les poques torres d’aigua que encara resten al municipi.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa:Juana Maria Huélamo – ARQUEOCIÈNCIA
El Pou de glaç del Torrent Gran està situat al costat d’un hort vora el Torrent Gran, seguint el PR-169.
Cal sortir per un camí des del Polígon de Sant Ermengol en el carrer del camí dels sagraments, direcció al torrent, cal seguir-lo uns metres pel seu costat fins un estret camí que puja fins l’hort, on està el Pou de glaç.
Ubicat al torrent Gran, en un indret on l’aigua ha excavat una gran rasa, cosa que dificultava la insolació i permetia mantenir una temperatura molt més baixa.
Si es considera el fet que el flux d’aigua gairebé permanent del torrent Gran, les abundants glaçades que es produïen a l’indret i la proximitat del camí Ral, que permetia transportar ràpidament el gel, es constata que aquest paratge era un lloc ideal per construir-hi un pou de glaç.
Estructura de planta circular, en part excavada sota terra i feta amb un parament de blocs de pedra de factura irregular lligats amb morter de calç.
La part superior, que es veu des de l’exterior, està tancada amb una volta semiesfèrica feta amb el mateix material i que presenta al seu punt central una obertura rectangular de petites dimensions, que servia per pouar i desempouar el gel, possiblement amb una politja.
Té un altre accés obert a la seva part inferior (al costat oest) de dimensions més grans, una portella que facilitava l’accés als treballadors, l’entrada d’eines i la introducció de palla i boll per cobrir i separar els trossos de gel.
El pou va ser reomplert amb terra quan es va habilitar la zona pel conreu, motiu pel qual la fondària visible, que no real; és aproximadament d’uns 10-15m. El sistema de desguàs del pou deu estar colgat de terra.
Les proporcions d’aquest element arquitectònic són petites per comparació a altres pous que existeixen a Catalunya. Fa 5 metres de diàmetre interior i 7 d’exterior.
El pou de glaç d’en Margarit, conegut actualment com a pou de glaç del torrent Gran, constitueix una de les poques arquitectures d’emmagatzematge de gel que queden a la comarca del Baix Llobregat.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
El Pou de ca n’Amat està situada en la Urbanització de ca n’Amat, emplaçada al nord-est de la masia de ca n’Amat, al bell mig de la urbanització, prop del torrent i a un costat de l’alzina centenària.
Es conserva la seva estructura relativament be, des del carrer no esta indicada la seva ubicació, no obstant veureu un cartell que indica un senderó on baixa fins l’alzina vella de ca n’Amat, baixeu per allí a la dreta esta el Pou.
El Pou està protegit per una coberta de maons, la finestra del pou està protegida per evitar accidents per una reixa.
En un dels costats hi han dos seients fets per la mateixa obra.
Era un dels Pous mes importants de la finca de ca n’Amat, abans de la seva Urbanització.
La seves bones aigües, eren tant per beure la gent com animals,
així mateix, van servir per regar les terres de conreu properes, on havia fruiters, cereals i vinya.
Un lloc per recordar com eren fa 100 anys en rere aquestes terres…
A prop del nucli de Fals del municipi de Fonollosa, hi ha el Mas El Grau, que s’arriba per la carretera BV-3012, tot agafant una bona pista fins aquest mas,
al costat esquer del mas hi ha l’ermita de Santa Maria del Grau, en una paret exterior on forma un angle hi ha el Pou,
és sec i ven antic, fins i tot, dins hi ha crescut una jove figuera.
El Pou esta semi cobert i construït amb pedres grans , i relativament ben conservat.
A sota de l’ermita, hi ha un espai que es agradable, amb un alzinar i font que fa de bon estar,
El Pou de glaç del Solar del Vilar està en un costat del riu Cornet, a prop de l’antic abocador d’escombriaires de Sallent.
Us passo la seva historia:
Construït durant el segle XVII per abastar de glaç i neu, indiferentment, a la vila de Sallent.
Durant el segle XVIII, època de màxim desenvolupament d’aquesta indústria rural, l’arrendament del pou i de l’abastament del gel a Sallent corresponia a Josep Claret Pujadós.
Va deixar d’utilitzar-se com a tal durant la segona meitat del segle XIX.
Pou de glaç d’estructura típica en aquest tipus de construccions. Planta circular, cos cilíndric, soterrat parcialment, i recobert amb volta de cúpula semiesfèrica a la part exterior. L’aparell, tant la part interna com externa, és de pedra i calç, tot i que més modernament es va arrebossar tot l’interior de ciment per a poder-lo utilitzar com a dipòsit d’aigua.
Disposa d’una única obertura a la volta, i restes de la sortida de desglaç a la part inferior. Té un diàmetre aproximat de 6’8 metres i una alçada parcial (hi ha molta sedimentació al fons) de 7’5 metres. Destaca de la majoria de pous de la comarca pels seus gruixuts murs: 80 cm., superiors a l’habitual i, segurament, realitzats per a donar-li un millor aïllament tèrmic just en un indret on no hi ha gaire ombra ni està situat en un lloc bac.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 