El Desmai i la Font de Cervera estan en el Passeig de Josep Maria Llobet s/n. a l’entrada oest de la vila, es un passeig sense gaires edificis.
El desmai es troba en la part de darrera de l’estructura de la Font (Pou).
Desconeixem l’edat que pot tindre. Disposa d’un tronc gruixut, amb una fissura a l’allarg de dalt a baix. Son notòries les branques que disposa amb fulles no gaire abundants.
Pou de Mas de les Brucardes està situat en les antigues terres de la masia i a prop d’aquesta, concretament al costat del carrer Mare de Déu de Núria amb carrer Font de Sant Fruitós de Bages.
Fa pocs temps s’ha urbanitzat en noves cases en el carrer Mare de Déu de Núria, al costat mateix esta el Pou.
Es d’estructura quadrada, i arrebossat amb ciment.
Disposa d’una portella per el cas de recollir-hi l’aigua.
Al seu costat hi han arbres, com alzina, roures i altres, tots ells relativament joves, a l’ombra, hi trobem varis seients.
Can Cadevall esta al nucli antic de Boades de Castellgalí. Aquest mas es troba al peu de la carretera que porta a la fàbrica dels Carburos, en el que hi ha una concentració de diferents cases: can Cadevall, can Vilaseca, cal Tet, ca la Francisca, ca l’Úrsul i la desapareguda cal Pedrissó. Cadevall és una casa fruit de diferents ampliacions que s’aixeca molt probablement sobre l’antiga vil·la romana de Boades.
L’edifici del costat, sota de la terrassa, i a peu de carretera, esta adherida a la paret l’estructura d’una Cisterna-Pou.
Per el que es veu amb les tubàries que són desguàs de l’aigua de pluja de les teulades, aniria l’aigua a parar-hi. La portella esta tapiada.
Aquest tipus de cisterna són molt comunes antigament en llocs de poca aigua, masies, esglésies, ermites, castells … per així disposar d’aigua pel seu menester de consum propi i/o per regar l’horta.
construït molt probablement al segle XIV amb pedra de Campanyà per portar aigua des de la «mina dels Monjos» a Can Vullpalleres al monestir de Sant Cugat i la part baixa de la vila.
El pont de can Vernet creua el torrent de Can Cornellera.
La humitat de l’entorn de la riera fa que s’hagi format a la llarg del temps per un bosc de ribera,
amb arbres de dimensions destacables,
amb troncs gruixuts i alts,
i una vegetació molt verda i diversa.
S’ha respectat i creat un petit parc, molt visitat per la gent dels barris propers.
En un punt d’aquest parc, encara podem veure algun Pou,
l’aigua es feia servir per regar el conreu que allí havia a principis del segle XX.
El Molí de Vent està situat en la Rambla de Can Bell, cantonada amb la carretera de BP-1417 de l’Arrabassada en Sant Cugat del Vallès.
Concretament, està dins d’una propietat privada, sols es pot veure des de la Rambla de Can Bell.
S’aprofitava la força del vent per tal de transformar-la en energia i, poder elevar l’aigua del pou, era per l’ús de la casa o menesters pel rec agrícola de la finca.
En la rotonda de la confluència de l’Avinguda de les Corts Catalanes amb l’Avinguda del Pla del Vinyet, de Sant Cugat del Vallès, en un costat surt el camí que va a can Borrell i altres llocs del Parc de Collserola.
A pocs metres a la dreta surt el camí que a peu o bicicleta, porta a Torre Negre.
Tot passant per camps i bosc, no es fa massa llarga.
S’arriba els rodals de La Torra Negre, no s’hi por accedir a la Finca, disposa d’una tanca.
En l’explanada de sota de l’edifici, hi ha el Pou.
El Pou de Cal Marcet, està situat en el carrer de Sant Joan, núm. 6 de Matadepera.
Historia:
La llicència d’obres d’aquesta torre és la més antiga que es conserva a l’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) i és del 6 de desembre de l’any 1895.
Va a nom de Miguel Marcet. I l’arquitecte que el signa és Lluís Muncunill.
L’any 1941 s’hi van fer reformes que comportaren un recreixement en planta i un augment de l’alçada del mirador.
Lluís Muncunill (Sant Vicenç de Fals, 1868 – Terrassa, 1931), és un referent de l’arquitectura modernista, sobretot pel que fa a l’arquitectura industrial, esdevenint un gran especialista del maó pla i els tirants de ferro.
Pou situat en l’angle nord-est del pati de la casa, que servia antigament d’abastiment d’aigua a la casa de Cal Marcet i que té una torre de planta circular construïda de maó massís i coronada amb una barana metàl·lica.
Hi ha un accés fet de graons de ferro per l’exterior. La portella inferior està coronada per un arc apuntat.
La porta és de planxa de ferro que porta retallada la data de 1897. L’Accés és Restringit.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Can Brustenga està a prop de la ctra. de Parets a Bigues, km 10, en el carrer de la Mare de Déu de Montserrat, en el 1er camí a la dreta; situat en el Barri del Rieral de Santa Eulàlia de Ronçana.
Al pati gran de la casa hi ha adossat el pou, una antiga cisterna i la capella privada.
El Pou conserva la corriola per posar la galleda i treure l’aigua.
Esta tapat per una reixa gruixuda, no es un pou de construcció rodona, es la seva construcció és com ovalat .
Al seu costat te una pica rectangular, molt desgastada. Te una aixeta a sobre, ara amb una manega.
Al seu front hi ha una bassa, ara seca, es gran amb una importat capacitat per tindre aigua.
Aquesta Bassa, te les llosses inclinades, que es van segurament servir de safareig intern de la casa,
curiosament, en la paret del fons i a dalt, hi ha una finestra petita amb reixa.
Us recordem, que es una casa i el seu interior, sense permís, no es pot accedir-hi.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero
Col-laborador: Pere Ciurans
Agraïm als propietaris per deixar-nos visitar l’interior del pati i capella. !!!
El Pou de Cal Planell està a pocs metres de la masia en el barri de la Monistrolet, a tocar la carretera i molt a prop de la via del tren. de Rajadell.
Segons el propietari de Cal Planell, no es un pou de mina, sinó un dipòsit que omplia regularment el “tren de l’aigua” que venia de Manresa i omplia els pous de les cases de prop la via.
Pou de parament de totxo (rajoles) i pedra. El pou es circular i se li adossa un cos rectangular, amb el safareig.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.
Autoria de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Mapes de Patrimoni Cultural- Diba