La Font del Marc esta en el veïnat del Monistrolet, sota el viaducte de la C-25, per un camí que s’inicia a una pista paral·lela a l’Eix, municipi de Rajadell.
Historia:
Aquesta font tenia un gran arrelament a Monistrolet i s’hi solia anar a buscar aigua potable.
Font al costat de la Riera de Rajadell.
La surgència està protegida per una caseta de formigó amb una entrada amb arc escarser.
El lloc està envoltar de escarser de ribera.
Observacions:
També anomenada Font pública de l’Hostal, de Monistrolet o d’en Manel .S’hi accedeix per un curt caminet que s’inicia a una pista que discorre paral·lela a l’Eix Transversal (C-25), al sud d’aquesta, que indica la font.
També s’hi pot accedir des del N. de l’Eix, des de l’Hostal, passant per sota el viaducte de l’Eix.
Molt afectat per la construcció de l’Eix, tot i que ha resistit els moviments de terra de la construcció i posterior ampliació del mateix.
Altres dues fonts que hi havia aprop hi van desapareixer (Fonts de la Teula i de Casanova). Actualment, l’aigua no és potable.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21
L’Alzina de Cal Suanya es pot visitar tot arribant per el camí agrícola de Manresa a Monistrolet de Rajadell o be, per anar direcció a Castellfollit del Boix.
Una vegada heu arribat al pont de la riera de Rejadell, esta a l’altra costat i a l’esquerra, a prop dels Pins que us vaig presentar el dia 3 de Maig de 2025.
L’alzina que ens referim, ara sols ens queda la seva estructura donar que fa temps va morir, està a tocar del camí.
De tronc i branques gruixudes, ara seques,
algunes d’elles van ser tallades per mirar de salvar-ho.
Els 3 Platans de Cal Suanya es poden visitar tot arribant per el camí agrícola de Manresa a Monistrolet de Rajadell o be, per anar direcció a Castellfollit del Boix.
Una vegada heu arribat al pont de la riera de Rejadell, estan a l’altra costat i a l’esquerra, front als Pins que us vaig presentar el dia 3 de Maig de 2025.
Son 3 Plàtans, amb un tronc gruixut i molt allargat cap a munt.
Les seves branques, al no ser tallades, també, són extremadament altes.
Podem contemplar que fan competència amb altres arbres, com els Pins en aquest bonica zona natural.
La Sínia de can Perich es situada als Plans del Perich al costat de la Riera de Rajadell.
Per anar-hi cal seguir la carretera de Rajadell a Calaf i prendre trencall a l’E. El camí porta a la Masia – Granja, per tant esteu en propietat privada. (Cal demanar permís per anar a la Sínia.)
Historia:
En documents del segle XIII es parla d’un moliner que tenia un molí al Carcoler (que aleshores és com s’anomenava el mas Peric).
Era un dels pocs habitants que no es definia com a pagès. Aquest conjunt -actualment una sínia- podria correspondre a l’emplaçament de l’antic molí del “Carcoler”, documentat al segle XIII, però no es pot demostrar.
De la sínia com a tal, se’n tenen notícies de que estava en funcionament a principis del segle XIX.
Podria datar-se al segle XVIII, si tenim en compte que l’actual casa del Perich es va començar a construir el 1755, i que el cos més antic de la masia i la sínia presenten característiques constructives similars.
En el segle XVIII, en el moment pre-industrial, va tenir lloc un important desenvolupament agrari que va comportar nous sistemes de rec per incrementar la productivitats dels conreus. La Sínia del Perich tenia la missió de regar els camps de la seva finca. Aquesta sínia va funcionar fins a principis del segle XX.
Inicialment funcionava amb tracció animal o de “sang”. Però a principis del segle XX s’hi instalà una bomba a motor.
A finals del segle XX el lloc era anomenat la “bomba vella”, i era utilitzat pels masovers de cal Peric per regar els horts.
Sínia, documentat per un barracó (petit edifici rectangular de pedra), avui dia totalment restaurat) i per la sínia pròpiament dita, amb la seva bassa.
També es visible un canal excavat a la roca i vestigis d’una resclosa.
L’edifici és de planta rectangular, és d’una sola planta, i presenta coberta a doble vessant. Les parets són de maçoneria. Té dues entrades, de llinda rectangular, una a la façana principal, i una altra, a la paret lateral. Presenta finestrons molt petits.
Era l’espai que allotjava la mula o cavall que feia girar el mecanisme de la sínia.
Al costat hi ha la sínia i una petita bassa rectangular adossada. L’aigua era obtinguda mitjançant la resclosa de la riera i era canalitzada cap a la sínia o acumulada en el dipòsit per tal d’aconseguir més pressió. El dipòsit també va ser utilitzat com a safareig.
La resclosa es troba a un nivell aproximadament d’un metre per sobre; és a dir, a una altura escassa. La cavitat, en forma de volta excavada a la roca, es troba sota mateix de la caseta. Aquesta mena de canal, que desguassava a la riera, era utilitzat per netejar la sínia.
Dintre de l’edifici, hi havia una roda horitzontal amb un pal vertical, que un animal lligat feia girar. El gir feia rotar al seu temps uns engranatges que feien girar una roda vertical que movía una cadena circular proveïda de catúfols.
La cadena i els catùfols es submergien a l’aigua de la riera; aquesta entrava per una galeria procedent de la resclosa. Un cop l’aigua era a dalt, es canalitzava per un tub que sortia de la caseta de la sínia cap el dipòsit.
Observacions:
En el PEP 1993 (J. Piñero) aquest bé estava catalogat com a possible molí fariner, amb el nom del Molí del Carcoler (cal Peric). Recentment (voltants de 2012) ha estat objecte de restauració integral per part de la propietat, convetint-lo en un element museitzat i visitable (està indicat a la carretera i forma part dels intineraris turístics del terme). L’element compta amb un plafó descriptiu.
A l’interior, la sínia, dotada de catúfols, està en funcionament, i els visitants el podien activar, en el marc de les visites concertades organitzades per l’ajuntament (oficina de turisme i la propietat). Posteriorment, les visites han estat cancel·lades per problemes d’accés (desavinences entre l’ajuntrtament i els propietaris). El camí quu duu a la sínia està actualment tancat (2018). Ubicat al costat mateix de la riera de Rajadell, en un meandre de la riera ocupat per horts. Per anar-hi cal sortir de la carretera a l’oratori del Peric i seguir el camí en direcció est fins els horts, prop de la riera. Allà cal seguir al costat de la riera uns 300 metres en direcció NO. Des d’aquí es distribuïa per regar els horts.
L’existència en el mateix lloc de l’antic molí no està confirmada, però la resclosa i la cavitat descrita podrien correspondre a estructures anteriors i concretament a l’antic molí medieval. Podria tractar -se d’un aprofitament del carcabà de l’antic molí.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.
Autoria de la fitxa: PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21
El Pou de Cal Planell està a pocs metres de la masia en el barri de la Monistrolet, a tocar la carretera i molt a prop de la via del tren. de Rajadell.
Segons el propietari de Cal Planell, no es un pou de mina, sinó un dipòsit que omplia regularment el “tren de l’aigua” que venia de Manresa i omplia els pous de les cases de prop la via.
Pou de parament de totxo (rajoles) i pedra. El pou es circular i se li adossa un cos rectangular, amb el safareig.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.
Autoria de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Mapes de Patrimoni Cultural- Diba
Aquesta bassa de can Morros esta al costat del camí de Valldòria i a uns 170 m. al NO de Can Morros de Rajadell.
Historia:
Cal Morros és un mas del segle XVII o XVIII (tot i que té origen medieval) que als segles XIX i XX fou ampliat i convertit en una gran explotació agropecuària.
A la part posterior es va construir un gran edifici residencial, possiblement per a parcers, que recorda a petita escala la colònia de parcers construïda i no estrenada de can Dalmau.
Com a can Dalmau, s’hi construí, segurament a finals del segle XIX o a principis del XX, una gran bassa per a regar els camps.
Gran bassa circular que forma part d’un complex d’infraestructura hidràulica d’un gran interès.
La bassa recollia l’aigua pluvial provinent dels recs de les vinyes per dues entrades.
Una xarxa de rases recollia les aigües pluvials d’una extensa superfície per confluir a l’entrada de la bassa.
Poc abans d’entrar a la bassa l’aigua passava per dos dipòsits que filtraven el llot. Aquesta bassa té una sortida que portava l’aigua fins la casa de Can Dalmau per una canalització.
La bassa està feta amb grans carreus perfectament tallats a mida. Està encerclada per una barana de ferro.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez
Pou de can Servitge esta situat en la urbanització de Can Servitge o Vallformosa, a uns 90 m al NO de can Servitge. A sobre d’un camp de futbol en el municipi de Rajadell.
Historia:
Els habitants de la zona sempre han vist el pou tal com és ara.
Deu ser una obra del segle XIX o de començaments del XX.
Els veïns de la urbanització de can Servitge han utilitzat el lloc per fer-hi festes, balls i de camp de futbol.
Pou de petites dimensions amb un barracó i un porxo adossat.El barracó és de planta quadrada, amb coberta a doble vessant.
Està fet amb carreus de forma més o menys poligonal. La façana principal és al costat de migdia, i presenta una porta i dues obertures situades al frontó, emmarcades amb maó i decorades amb trencaaigües.
El porxo és de planta hexagonal. La coberta, de teules, esta sostinguda per sis columnes de maó amb capitells (quadrats), també de maó. El paviment es de rajoles rectangulars de ceràmica. L’estructura de fusta que suporta les teules es conserva raonablement.
En un angle hi ha el pou propiament dit, de forma cilíndrica, amb una obertura frontal tancada amb una trapa de fusta. La construcció esta assentada sobre una espècie de podi de pedra, amb una escala d’accés lateral.
Observacions:
Element molt original del paisatge rural, simple, arquitectònicament molt reeixit. A la banda est s’obre un espai cimentat, sobre l’esplanada, que s’utilitzava per a festes i celebracions. El 2020 presenta un estat d’abandó però al febrer de 2021 es constaten treballs de rehabilitació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.
Autoria de la fitxa: PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20
fonts naturals, aigua, muntanya i més 