És situada al nord-oest de la ciutat, fora de la trama urbana, en la B-122, o carretera de Rellinars, a prop del barri del Poblenou.
Te un ampli terreny de la seva propietat, on el segle passat, era destinat sobretot per conrear les terres, tenia zones de bosc.
També va destinar un espai de terreny per l’explotació d’una bòbila.
Actualment esta en període de fer tot un nou barri amb parcel·lació i la construcció de nous habitatges…
Cal destacar l’Alzina de l’entrada a la masia, des de l’exterior la podem veure perfectament.
Amb un tronc recta i allargat, amb una copa ben marcada i branques que se enlairant.
Al seus peus hi ha una gran pedra amb el nom de la masia.
Al sud-oest del mas, vora el torrent, hi ha les despulles del roure de Can Colomer, arbre declarat d’interès local, que havia arribat a ser un dels tres roures més grans del Vallès Occidental. Va caure a causa d’una forta ventada al final del 2014.
El sector de Can Colomer de Terrassa, el nou barri al nord de la ciutat, a peu de la carretera de Rellinars. El consell rector de la junta de compensació celebrava aquest mateix mes, en reunió mantinguda el dia 6 de març, s’aixecarà un total de 325 nous habitatges.
Alzina a Salvar !!!
Els veïns del Barri es van oposar a aquest projecta, que s’està ja portant a pràctica…
Sols van aconseguir canviar de lloc una alzina destacable, i transportar-la al carrer de Terque,
un espai on no hi ha vegetació, amb l’esperança de aconseguir de salvar a l’Alzina….
Quan vàrem anar a fer les fotografies, estaven les fulles seques i que no viuria massa temps més…
El Meandre de Castellbell i el Vilar esta format al riu Llobregat en el seu pas per Castellbelli el Vilar, amb una superfície de 27 hectàrees, formant un arc de gairebé tres-cents-seixanta graus. Aquesta zona queda delimitada des del Pont Nou de la carretera B-122 que va de Terrassa a Castellbell i el Vilar, fins a l’altra banda del cingle on s’alça el castell del municipi, en la zona coneguda com el Grauet. Antigament es el Meandre és coneixia amb el nom del Revolt.
Hi desguassa la riera de Rellinars, en una zona amb una gran solera de pedra, que va ser aprofitada en temps passats per a construir-hi un pont conegut amb el nom de Pont Romà o Romànic i del qual les excavacions en un futur pròxim haurien de desvelar-ne els seus secrets.
Durant la segona meitat del segle XIX, l’home va intervenir en aquest espai natural per a construir-hi el canal i la presa de la colònia tèxtil del Burés, sense que actualment suposi un impacte ambiental greu.
En aquest espai humit hi trobem una gran diversitat d’ambients, tant faunístic com botànic a més a més d’actuar com a corredor biològic entre el massís de Sant Llorenç de Munt i el de Montserrat.
La vegetació de ribera hi està molt ben representada amb alberedes i salzedes (hàbitat d’interès comunitari 92A0). Destaca també el tamariu (Tamaris sp.) i el freixe de flor (Fraxinus ornus), considerat molt rar a Catalunya. A la riba interior del meandre, s’hi desenvolupen canyissars amb boga i canyars resultat dels dipòsits de sediments que arrossega el riu.
La fauna hi està molt ben representada. És un indret molt important per espècies migratòries i com a biòtop – pont entre el litoral i l’interior de Catalunya. Per molts animals és un lloc idoni per descans o per reproduir-se. El bernat pescaire (Ardea cinerea) té una nombrosa població durant tot l’any, però també hi crien espècies com el blauet (Alcedo atthis), el cabusset (Tachybaptus ruficollis), i molts d’altres. No és difícil veure-hi corb marí, agró roig, el martinet blanc, la polla d’aigua o algun astor aprofitant la gran quantitat d’aliment que té a disposició. La llacuna que s’ha format a l’interior, és lloc de repòs o de reproducció per diversos amfibis, limícoles, anàtids, ràl·lids, ardeids, destacant la tortuga de rierol (Mauremys leprosa).
Observacions:
En aquesta zona hi ha alguns equipaments d’aguait de fauna que s’han anat malmetent i la corresponent senyalització, indicadors de prohibicions de pas a vehicles, etc.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch
Adaptació del Text: Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Pont del torrent del Vetllador o de l’Espluga i el rec està en el camí antic de les Fonts,
travessa aquest torrent per donar continuïtat al camí antic que va a les Fonts de Rellinars, des de la Fàbrica,
passant pels Horts de l’Andaló
i seguint el curs de la sèquia que es nodreix d’aigua de les Fonts per regar els horts
i omplir la bassa que des de aquest punt baixa per una tuberia fins la Fabrica.
S’hi pot accedir per la pista que puja cap a el Molí i les Fonts, entre el cementiri i la Fàbrica, uns 250 mt a mà dreta hi ha l’accés al corriol i està degudament senyalitzat.
Es tracta d’un pont d’arc, que mesura 3,30 mt d’amplada a la seva base i 2,70 mt d’alçada màxima.
El gruix del pont mesura 110 cm.
S’ha construït amb blocs de travertí probablement extrets d’aquesta mateixa raconada on aflora aquest element geològic.
Per aquest camí hi ha lloc naturals molts bonics,
Actualment la manca d’aigua fa trist tot aquest entorn, aixi com molts arbres caiguts…
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès
En aquest bloc, amb data 15/08/2017, us vaig presentar la Font de Carlets, i us deia en la descripció,
“Per arribar a la Font de Carlets, us dirigiu al quilòmetre 13,6 on una pista baixa fins la Riera de Rellinars, allí a l’esquerra del camí, esta l’abundosa Font de Carlets.
La Font de Carlets, una de les més conegudes fonts del Municipi de Rellinars, l’aigua surt per les escletxes de la roca i si ha plogut molt, disposa d’un abundant cabal.
Des de sempre ha sigut un lloc de reunió de la gent, per menjar o per omplir garrafes de la seva apreciada aigua.
Alguna gent aprofitava una cavitat o pica natural, per refrescar la fruita o les begudes.”
Com podem veure en les imatges en l’actualitat no raja …
A veure si les pluges de l’hivern i primavera tornen a fer-les rajar un altre cop…
S’hi accedeix des d’un camí que surt a l’alçada de l’església parroquial de Rellinars. Es tracta del camí de les Cases. Ressegueix en bona part el torrent del Vetllador, que no s’ha de deixar fins que arribem a la balma de l’Andaló, amb senyalització de la Diputació de Barcelona.
Cal agafar el trencall a mà dreta, sempre de terra que passa per sobre mateix de la balma i no deixar-lo fins que arribem a les fonts.
Surgències naturals d’aigua que s’han habilitat per reconduir-la i s’ha adequat l’entorn com a zona de pícnic.
L’espai està habilitat amb varies taules de fusta i arbres per fer ombra durant els mesos de calor.
Es tracta de surgències naturals que ragen de les escletxes de la roca.
Algunes d’elles ho fan a través de brolladors arranjats antròpicament.
Quan plou l’aigua baixa generosa i malgrat la temperatura exterior, té una temperatura molt agradable.
S’han pogut comptabilitzar una vintena de brolladors.
Com podem veure en l’actualitat no raja cap…
L’aigua que cau es perd canalitzada a través d’una sèquia que ressegueix el torrent en direcció a la Fàbrica.
A l’entorn de les fonts, la tosca calcària ha donat pas a un hàbitat on predominen algunes algues del tipus hepàtiques, les falgueres i molses característiques d’indrets humits.
A veure si les pluges de l’hivern i primavera tornen a fer-les rajar un altre cop…
Amb la seva abundància d’aigua habitual.
Diputació de Barcelona
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Dels Autors de la fitxa:Jordi Montlló i Laura Bosch
Per anar a La Font de can Font de Gaià, cal anar per la carretera B-122 que de Terrassa va a Rellinars i deixar-la per una pista en el quilometre 2,500. Cal seguir fins a Can Font de Gaià. A partir d’aquí cal anar a peu, el camí fa una certa pujada, sempre per camí principal , al poc hi ha una tanca de la finca. Aquí tombem a la dreta per un ample camí que ens fa descriure un revolt de 180º i en baixada.
Encara no hem fet 60 metres quan ens desviem a l’esquerra per un sender , l’anem seguint a prop del torrent de Can Font i uns 200 metres més avall ens duu a la font de Can Font de Gaià.
La font esta en una paret d’obra, l’aigua surt per un tub de ferro on cau a una pica quadrada,
d’aquí passa posteriorment a un llarg abeurador situat a l’esquerra,
Un cartell sobre la font, ens indica que també te el nom de la Font de Llaure…
Tenim de situar-vos en la carretera B -122 direcció a Rellinars, tot sortim de Terrassa i a mà dreta està el restaurant l’Hípica, al costat del restaurant trobareu una trifurcació de camins seguireu per el camí del mig que al poc passa per sota de la Ronda Nord,
continueu pel costat per una renglera d‘horts, en acabar trobareu una explanada per poder aparcar el vostre vehicle,
punt on surten varis camins…, esteu en l’Àrea d’estada de ca n’Amat de la Muntanya.
Esta dins de l’Anella verda de Terrassa, com altres Àrees del recorregut, disposa de varis blocs de rocs quadrats per assentar-se, descansar i/o fer un àpat, sota d’uns joves arbres.
Per anar a la Font de la Misèria, cal seguir a peu pel camí barrat amb una cadena al pas dels vehicles.
Un cartell ens indica seguir per l’esquerra per un corriol descendent que ens durà ràpidament a un camp. on a l’esquerra, sota una destacada figuera ens queda La font de la Misèria.
Amb l’enllaç adjunto, podreu trobar informació sobre el segon tram de les obres de l’anella verda de Terrassa :
Molta gent com grans i joves, ciclistes, senderaires… hi circulen per aquesta tant en dies laborables com festius, i poder fer un temps d’estada en aquesta Àrea de ca n’Amat de la Muntanya de Terrassa.
Tenim de situar-vos en la carretera B- 122 direcció a Rellinars, tot sortim de Terrassa i a mà dreta està el restaurant l’Hípica, al costat del restaurant trobareu una trifurcació de camins seguireu per el camí del mig que al poc passa per sota de la Ronda Nord, continueu pel costat per una renglera d‘horts, en acabar trobareu una explanada per poder aparcar el vostre vehicle, punt on surten varis camins.
Cal seguir a peu pel camí barrat amb una cadena al pas dels vehicles. Un cartell ens indica seguir per l’esquerra per un corriol descendent que ens durà ràpidament a un camp,
on a l’esquerra, sota una destacada figuera ens queda La font de la Misèria, a escassos 20 metres de la riba esquerra del torrent Mitger de Ca l’Amat.
El conjunt està format per la font i una bassa, en el mur surt l’aigua a través d’un broc de ferro, l’aigua cau al terra i s’escola per un rec fins alimentar la bassa.
Durant l’estiu o èpoques de saquera no raja, per tant la bassa també és seca.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 