La Font del casal Sant Martí de Veciana

La Font del casal Sant Martí esta en l’entrada de Can Pareres, del Noviciat de La Salle de Veciana.

Va ser construïda quan els germans de La Salle compren el mas Pareres i construeixen el noviciat.

Font situada a l’entrada del casal Sant Martí dels germans de La Salle, a la cruïlla que mena al Molí de La Roda.

La pica de desguàs i l’aixeta, de polsador i cromada, estan posades en un podi de planta rectangular fet de pedra, damunt el qual s’aixeca una creu de pedra, flanquejada per dues esferes granítiques.

Damunt l’aixeta hi ha un plafó ceràmic on es llegeix “Camí particular a la Roda”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Safareig de la Rectoria de Granera

El Safareig de la Rectoria está al costat de la Plaça de l’Església – Barri de l’Església – a l’extrem de llevant del barri de l’Església, sota el temple de Sant Martí de Granera.

Historia:

  • Es tracta d’un dels dos safareigs públics que hi havia a Granera, juntament amb la bassa del Prat.
  • L’aigua de la bassa superior omplia el safareig inferior i també servia per regar els horts dels voltants.
  • Aquesta bassa era coneguda com el Viver.
  • Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, la pica de pedra que hi ha al costat de la bassa fou tallada d’una sola peça.

Estructura aïllada situada en una de les feixes de la banda de migdia del barri, sota l’església de Sant Martí i la Rectoria. Està formada per un bassa de planta rectangular i grans dimensions, bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada en filades i també irregularment, i lligada amb morter. Compta amb una pica rectangular de pedra adossada al mur de ponent, que compta amb un revestiment arrebossat força degradat.

En un nivell inferior, sota el mur de migdia de la bassa (que té una alçada considerable), hi ha adossat el safareig pròpiament dit. És de planta rectangular, bastit en pedra i amb la part superior inclinada per facilitar el rentat. També compta amb un revestiment lliscat a l’interior i una petita pica rectangular bastida en pedra i maons, adossada a l’extrem sud-oest del safareig. En l’actualitat, tant la bassa com el safareig, que estan connectats mitjançant una aixeta encastada al mur de migdia de la bassa, estan completament coberts de vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Alzinar de Sant Martí de Sallent

L’Alzinar de Sant Martí és un Indret del municipi de Sallent (Bages).

Un alzinar (també conegut com a alzineda, auleda i aulet) és un bosc d’alzines. És un bosc sempre verd que forma un estrat arbori continu i ombrívol, no gaire alt. L’estrat arbustiu és molt ric i espès i, per contra, l’estrat herbaci és poc desenvolupat.

Per a més informació podeu accedir a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Alzinar

L’Alzinar de Sant Martí  està situat entre l’Ermita de Sant Pere de Serraïma, l’ermita de Sant Sadurní del Pla, i l’Ermita de Sant Martí de Serraïma.

En aquest espai destaca un bosc que predomina l’Alzina prioritàriament al del Pinar,

per això se´l coneix com l’Alzinar de Sant Martí,

està repartit per diferents serralades , torrents i plans.

En aquest indret, a banda de les ermites indicades, també hi ha un nombre destacat de masies i alguna granja.

La majoria de les alzines, són relativament joves, per tant no massa grans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Avui destaquem : La Font del Foradot de Mura

Com cada Diumenge us presento dos articles

Per anar a la Font del Foradot , cal sortir de l’església parroquial de Sant Martí, tot passant la riera de Nespres i cal seguir  per un camí que passa vorejant per alguns horts a prop del torrent del Reixac, ens dirigirem a la Font del Formatget, que ja us vaig descriure, seguirem el camí que fa una certa pujada que ens portorrent del Reixac,tarà a la Font.

La Font del Foradot està en l’interior com una cova, i a dins d’un forat  hi ha el broc de ferro, l’aigua cau a una pica feta de pedres.

Es un lloc bellíssim amb la pedra tosca, que segurament segles en rere cauria aigua formant la “cova”,

i amb una generosa vegetació que envolta aquesta zona.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Araceli Peix

Avui destaquem : La Font del Formatget de Mura

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font del Formatget es una de les mes properes a Mura, cal sortir de l’església parroquial de Sant Martí, tot passant la riera de Nespres i cal seguir  per un camí que passa vorejant per alguns horts a prop del torrent del Reixac, a poca distancia esta la font.

De fet esta situada sota el camí, l’aigua sort d’un tub que cau directament al terra, hi ha un gran plataner al costat.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Ramon Badia i Araceli Peix

Avui destaquem : La Font de l’Era de Mura

La Font de l’Era es una font propera al nucli del poble de Mura, des de l’església de Sant Martí i seguir el camí pel costat de la riera de Nespres, a uns 250 metres de recorregut veurem una passera per creuar la riera i en l’altra costa esta la font, on gent gran i nens i poden fer estada.

Podria tractar-se d’una font molt antiga, segons una inscripció en una de les pedres del frontal, que posa  “1789 COMU”.

Es feta de pedra lligada i maons adossats a la paret de la muntanya, disposa de dos broc de lliure sortida i una d’aixeta polsador ; en cada costat hi ha un banc vell de pedra, un d’ells fa angle recta respecta a la font.

A dalt de la paret de la font  hi ha una escultura de pedra de la verge de la moreneta.

La Font de l’Era esta a l’ombra d’uns vells plataners, disposa d’una taula i bancs rodons per fer un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

Avui destaquem : La Font de Valldeneu a Sant Martí de Centelles

Avui us presento dos articles relacionats entre si.

Per accedir a La Font de Valldeneu, podreu fer-ho tot caminant o anar en vehicle, per el mateix camí.Des de l’estació de Renfe de Sant Martí de Centelles passa el camí que en 30 minuts us portarà a l’Església de Sant Pere de Valldeneu, allí podeu deixar el vehicle.Cal seguir el camí que va paral·lel a la Riera de Valldeneu, com no figura indicada la seva Font, cal que a l’arribar a la senyal que trobareu del camí, us desvieu per la línia elèctrica, que fa una davallada fins el mateix torrent.Allí, mireu de localitzat el pas del cablejat per les vaques, i en el punt on figura la maneta per passar, accediu, i a pocs metres i al costat mateix torrent a la seva esquerra hi ha la Font de Valldeneu,es poc coneguda i està conservada, disposa d’un petit mur per que l’aigua del torrent no afecti a l’estructura de la font.Construïda per medi de petits rocs, extrets de la mateixa zona, es un tub amb aigua permanent  que cau a una petita pica quadrada a ran de terra i que l’aigua va per medi d’un canaló, no tapat a desguassar a la riera.Es un lloc fresc a l’estiu, amb la possibilitat que esteu envoltats de vaques…L’altre article d’avui, està dedicat a la Ruta de Sant Martí de Centelles a l’Església de Valldeneu.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ruta de Sant Martí de Centelles a l’Església de Sant Pere de Valldeneu

Avui us presento dos articles com cada diumenge

La Ruta que us presento avui, és molt fàcil de realitzar i apte per a tothom i la podeu fer caminant , sense cap presa, es una ruta de poc mes de mitja hora d’anar i una altra de tornar al mateix punt de sortida, amb l’alternativa de poder seguir per altres itineraris que trobareu pel camí.Des de l’Estació de tren de Renfe en Sant Marti de Centelles, trobareu tant sols sortir de l’edifici, un cartell que us indica per on teniu que anar , en aquest cas serà cap a l’esquerra del carrer de mas Oller, fins el final de les cases.Entrareu ara per l’antic camí de can Oller que teniu banda i banda plataners, fins deixar a la dreta la gran masia de Can Oller.Rodejareu la casa i el camí d’asfalt, acaba una vegada arribareu al bosc, en aquest punt fa una certa pujada.Trobareu varis cartells que us indicant el camí a seguir per anar a Sant Pere de Valldeneu. Aneu sempre seguin les indicacions i el camí ample i principal.Ara entre un bonic bosc, passareu per un pont sobre el Torrent de la Rectoria.Torna a fer una lleugera pujada fins un petit coll, on trobareu alternatives a la ruta que un presento.Des de lluny veureu la gran vall, es la Valldeneu al fons.Al poc ja estareu front de l’Església de Sant Pere de Valldeneu,En el seu costat, un cartell us informarà d’aquesta bellesa arquitectònica.També podeu consultar a blog Rasola de “ Terra, Aigua i Racons”, on podreu veure mes fotografies i dades de l’Església de Sant Pere de Valldeneu.Una vegada visitada aquest monument, podeu seguir l’itinerari continuant el camí que us pot portar al Tagamanent, al Figaro o La Garriga. Sense oblidar pujar per les cingleres i gaudir d’un vista impressionant del Montseny i part d’Osona.Si torneu pel mateix camí, a l’estació de Renfe de Sant Martí de Centelles, podeu desviar-vos, tot seguin les marques del GR ( blanques i vermelles) que passant de tornada per el gran forn de calç de cal Oller, de fet eren tres forns que estaven produint en el seu moment.Seguin el camí us passareu novament per can Oller i seguireu fins l’estació de tren, donant fi a la Ruta.

L’altre article d’avui està dedicat a la Font de Valldeneu.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Parc de Sant Martí de Barcelona

És un gran parc comunitari: una plaça recollida sota un arbrat espès, configurat per espais força diferenciats que evidencien les successives fases de construcció al llarg de deu anys.El resultat és una zona verda àmplia amb molts equipaments de barri.Us paso breument la seva historia :

  • Aquest parc es va crear en uns antics camps de conreu entre els molts que, fins a mitjan segle passat, van ocupar una bona part del districte de Sant Martí, un dels darrers reductes de la Barcelona agrícola.
  • L’espai forma part del nucli antic de la Verneda de Sant Martí.
  • Ja des del segle XVI, aquest nucli el formaven la parròquia de Sant Martí de Provençals, la rectoria, l’hostal, les tres masies i les altres construccions rurals escampades pel terme.

Us passo mes informació sobre el Parc de Sant Martí extreta de Viquipèdia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_Sant_Mart%C3%AD

És propietat municipal i inclou un hort urbà on s’hi fan tota mena d’activitats d’educació ambiental.I les tres masies que encara s’hi conserven són,  Ca l’Arnó, Can Planes i Can Cadena.

 

Recull de dades : Parc i Jardins, Web de l’Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

El Pantà de les Illes a El Brull

1_01Aquest pantà és poc conegut per la gent, o be, el confonent per l’Estanyol situat a El Montanyá (Golf)4_0110_01.Per arribar és molt fàcil d’anar-hi, cal que ens situem al poble de Seva, allí per la BV- 5301, direcció al petit poble del Brull.0_0112_01Passat el trencall per anar a la Urbanització i Club de Golf Montanyá, tot seguin per la carretera, arribarem al poc, a la masia de les Illes a l’esquerra i a la dreta està el Pantà de Les Illes.6_0111_01Per aproximar-nos cal caminar per una pista de terra un parell de minuts,  allí esta el Pantà, per un costat hi ha el Torrent de l’Estanyol i una petita part del Golf.5_017_01Bàsicament s’alimenta de l’aigua del Torrent de can Serra que li aporta l’aigua.2_0113_01Aquest Pantà te mes capacitat que el conegut Pantà de l’Estanyol que rega una bona part de la gespa del Golf.8_01El Pantà de les Illes, és una bona reserva d’aigua, tant per si és necessari per conreus propers, pel Golf o en cas d’un Incendi forestal.9_01A pocs quilometres trobarem el petit Poble de El Brull, amb bon restaurant i la església de Sant Martí, digne de fotografiar. És punt de partida de nombroses excursions.7_01

Text i Fotografies : Ramon Solé