Arxiu d'etiquetes: Sol

Plaça de Lluis Companys de Terrassa

Publicat el per
Respon

La Plaça de Lluis Companys esta al costat de l’avinguda de Josep Tarradellas, antigament de Gibraltar, en el barri de can Boada de Terrassa.

És una plaça amb un divers jardí d’arbres com palmeres, pins, oliveres, entre altres.

Un espai amb molts bancs per prendrà el sol o estar l’ombra.

Amb jocs infantils o poder portar el jocs propis dels nens i gaudir grans i petits…

Sota hi ha un Pàrquing, molt necessari en aquesta zona.

En un costat de la plaça, hi ha una Bassa Naturalitzada, on poden viure insectes i animals petits.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Grup de Plataners de Bellvís

Publicat el per
Respon

Aquest grup de Plataners esta al costat de la tercera Sèquia de la Canal d’Urgell dins del municipi de Bellvís,

paral·lel a la pista rural que porta a El Poal, Els Arcs, entre altres pobles.

Aquest grup de Plataners estan molt junts, per tant l’ombra que tenen a l’estiu, fa que no passin els rajos del sol,

també, amb la Sèquia que passa entre els plataners, fa que es mantingui un espai fresc.

La majoria dels planers, són de tronc alt i gruixut,

Amb branques altes i en general en bon estat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Jardí i les Fonts de La Torre del Sol de Sant Boi de Llobregat

Publicat el per
Respon

La Torre del Sol esta en el carrer de Joan Bardina, 29 de Sant Boi de Llobregat.

Us passo la seva historia:

Quan el 1864 es va iniciar el gran Eixample del segle XIX, que culminaria amb l’obertura de la Rambla de Rafael de Casanova, es van concedir moltes llicències de construcció i de reforma a carrers de l’Arlovina (Rutlla, Palla, Major, Bardina i Lluís Castells),

amb el resultat de la construcció de tot un seguit de torres amb jardí, entre les quals la Torre del Sol, amb el seu parc, és un dels exemples més espectaculars.

Posteriorment fou propietat municipal.

Es tracta d’un parc treballat aprofitant el pendent natural del turonet, del tipus clàssic de jardí noucentista que acompanya altres propietats que es van construir per la mateixa època,

és a dir, un híbrid entre el jardí de tipus “anglès” amb una curada aparença de naturalitat menada pels arbres grans i poc devastats i combinat amb algunes terrasses amb glacis de flors tipus “jardí francès”.

Aquestes terrasses s’han vist complimentades amb zones de joc per a infants i, a la part més alta del parc, una pista de bàsquet.

La vegetació és abundant i els camins treballats en forma d’escala.

Les varietats d’arbres són les habituals en aquesta mena de parcs, amb predomini de la morera, la magnòlia, la palmera, les acàcies i algun xiprer.

La Torre del Sol és una obra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem Safareig : El Safareig de Cal Casas de Puig-reig

Publicat el per
Respon
KODAK Digital Still Camera

El Safareig de Cal Casas esta situat a pocs metres a la dreta del km. 0 de la carretera BV-4406 de Puig-reig a Santa Maria de Merlès o carrer de Cal Casas.

Historia de cal Casas:

  • Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l’única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial.
  • S’hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l’amo i un conjunt d’habitatges), però no s’hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d’aquest nucli del Baix Berguedà.
  • Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l’aprofitament d’un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals.
  • El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l’any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona.
  • L’any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l’aigua del riu com a font d’energia.
  • En els seus primers anys d’existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats.
  • Per tal d’aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l’estiu de l’any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes.
  • L’any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors.
  • El 1925 s’inaugurà l’edifici de l’escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d’habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes.
  • Fou l’any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s’havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible.

El Safareig es de construcció de planta rectangular formada per la zona de safareig i per la coberta que el protegeix de la pluja i del sol, restaurada en els últims anys.

La coberta, de teules àrabs, és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana als costats més grans de l’estructura.

El Safareig esta dividit en 4 compartiments.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font del sol en el cementeri de Matadepera

Publicat el per
Respon

El cementeri de Matadepera, si va des de la carretera de Terrassa a Talamanca BV 1221, en el km 4,700 de Matadepera, on una pista hi porta.

Tot entrant al recinte i adossada al mur esta la font, te forma d’una cara de sol en relleu, disposa una aixeta polsador.

Text i Fotografies: Ramon Solé

El despertar de nou de la Primavera…

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles, el proper a les 12 hores

Desprès que l’hivern ens va vindre en novembre del 2019, i que a la llarg d’aquests últims mesos hi hagut dies de tot, amb el temps gèlid, amb núvols, plujos, boirós, amb tempestes de pluja i vent,ara ja ho deixem en rere, i el març tenim el despertar de nou de la Primavera…En Parc i jardins, en la muntanya, en el camps, conreus i fins hi tot a casa, on tenim el nostre jardinet o testos amb plantes,veiem que la primavera fa que esclati en colors amb noves fulles o les primeres flors que durant el propers mesos ens alegraran la vista i els ànims.Si, que millor que unes flors amb el seu aroma, amb la presencia dels primers insectes buscant aliment per poder seguir el cicle de la vida natural…Els dies ja son molt mes llars amb mes hores de sol, dona ganes de fer un bon passeig per el camp o muntanya, a sentir l’olor de les plantes i notar que el sol ens escalfa el cos.Veiem els arbres que ja apareix l’esclat de les noves fulles arreu del seu brancatge.Rius, rieres, torrents i fonts donen generosament l’aigua tant necessària per la nostra vida, però també per les plantes, animals grans i petits,

a mes sentir el rumor de l’aigua al corre, es tant relaxant, que podríem estar hores escoltant-ho.Gaudir en un jardí públic d’una estona, tranquil·lament llegint un llibre, no importa estar assentat amb un bon banc o estirat a la gespa,el mes important es estar entre sol i ombra que en aquest període de l’any en que estem es molt gratificant.Si en teniu, és l’època de comença a refer l’hort, aquest hort que durant tota la resta de l’any, podreu dedicar unes hores a treballar-lo i recollir el plantat.El despertar de nou de la Primavera…,

és un moment per sentir la naturalesa i gaudir -ne.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de les Aigües de Montcada i Reixac

Publicat el per
Respon

Com cada diumenge us presento dos articles

El Parc de les Aigües, està en l’Avinguda de la Unitat a Montcada i Reixac,a recer per un costat, del turó de Montcada  i  al costat del marge dret del riu Besòs.El Parc neix en un indret on les aigües han estat històricament generoses.Aquest paratge, vinculat a la presència de dos elements emblemàtics per a l’aprofitament de l’aigua, el rec Comtal i el recinte dels pousi fragmentat pel pas del tren i el pont sobre la via, s’ha vist revalorat i dignificat amb la presència del Parc.Es un Parc que te una diversitat d’arbres, com destacats Plataners, Alzines joves, entre altres arbres,i està format per petits monticles amb vegetació variada,amb amplis camins i explanades,disposa de bancs, al sol i a l’ombra,jocs per infants i fonts d’aigua.Un Parc molt freqüentat donat que està molt proper al centre de Montcada.Aquest Parc està totalment adaptat.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Pas Peatonal de Seguretat entre Santa Maria de Martorelles a Martorelles i/o al inrevés

Publicat el per
Respon

Cada diumenge hi ha dos articles !

Com en altres municipis de Catalunya, s’han construït alternatives pel pas de gent que vagi a peu o amb bicicleta amb seguretat viat.És el cas del Pas Peatonal de Seguretat entre Santa Maria de Martorelles a Martorelles.Es un lloc que freqüentment, anava la gent a peu per accedir als dos municipis per la vorera de la carretera amb el perill corresponent d’un accident.Es un tros relativament curt, donat que fins a la sortida del dos municipis hi ha acera, però, en el tros que uneix els dos municipis no era així.Hi ha un servei regular d’autobús, però la gent també s’estimava caminar al no tenir presa.Fa un temps es va decidir fer o adaptar un camí, ample per anar-hi a peu o amb bicicleta.Aquest Itinerari, que esta paral·lel a la carretera que uneix als dos municipis, i se ha convertit en un lloc de passeig, podem trobar algun banc de fusta amb paperera en una raconada al sol o a l’ombra.També s’ha aprofitat el pont antic existent per travessar la riera.En definitiva, s’han complert l’objectiu principal de donar seguretat al vianants i ciclistes i fer un lloc fàcil de passejada amb un itinerari amb la unió entre Santa Maria de Martorelles a Martorelles i/o al inrevés.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

20 dites populars sobre el mes de juliol

Publicat el per
Respon

A darrers de juliol, una hora menys de sol.

Aigua de juliol, encén el sol.

Al juliol, pesca qui vol.

Al mes de juliol, els temporals a la posta de sol.

Del juliol cap al darrer, ten ton blat dins del graner, que si no l’hi tens no t’anirà pas bé.

Diu el blat el sembrador: “Amb un gra o amb dos, pel juliol estaré amb vós”.

El juny diu al juliol: “Ja que jo he plogut, tu fes bon sol”.

En juliol, la garrofa es fica dol, i el raïm també ne vol.

En juliol, val més ésser a l’ombra que al sol.

La vinya, pel juliol, no vol beure aigua, sinó prendre el sol.

Les nits de juliol són les úniques que no cau aigua gelada.

Nit de juliol, pluja no vol.Pel juliol molt soroll i no plou.

Pel juliol, beure, suar i la fresca has de buscar.

Pel juny i pel juliol, els gats de panxa al sol.

Per tindre bona col, planta-la pel juliol.

Qui no es banya pel juliol no es banya quan vol.

Si plou pel juliol, hivern de neus.

La pedra de juliol, no té consol.

Pel juliol, asseca les figues al sol.

 

Recull de dites populars i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Balada de un día de Julio

Publicat el per
Respon

Esquilones de plata

Llevan los bueyes.

¿Dónde vas, niña mía,

De sol y nieve?

Voy a las margaritas

Del prado verde.

El prado está muy lejos

Y miedo tiene.

Al airón y a la sombra

Mi amor no teme.

Teme al sol, niña mía,

De sol y nieve.

Se fue de mis cabellos

Ya para siempre.

Quién eres, blanca niña.

¿De dónde vienes?

Vengo de los amoresY de las fuentes.

Esquilones de plata

Llevan los bueyes.

¿Qué llevas en la boca

Que se te enciende?

La estrella de mi amante

Que vive y muere.

¿Qué llevas en el pecho

Tan fino y leve?

La espada de mi amante

Que vive y muere.

¿Qué llevas en los ojos,

Negro y solemne?

Mi pensamiento triste

Que siempre hiere.

¿Por qué llevas un manto

Negro de muerte?

¡Ay, yo soy la viudita

Triste y sin bienes!

Del conde del Laurel

De los Laureles.

¿A quién buscas aquí

Si a nadie quieres?

Busco el cuerpo del conde

De los Laureles.

¿Tú buscas el amor,

Viudita aleve?

Tú buscas un amor

Que ojalá encuentres.

Estrellitas del cielo

Son mis quereres,

¿Dónde hallaré a mi amante

Que vive y muere?

Está muerto en el agua,

Niña de nieve,

Cubierto de nostalgias

Y de claveles.

¡Ay! caballero errante

De los cipreses,Una noche de luna

Mi alma te ofrece.

Ah Isis soñadora.

Niña sin mieles

La que en bocas de niños

Su cuento vierte.

Mi corazón te ofrezco,

Corazón tenue,

Herido por los ojos

De las mujeres.

Caballero galante,

Con Dios te quedes.

Voy a buscar al conde

De los Laureles…

Adiós mi doncellita,

Rosa durmiente,

Tú vas para el amor

Y yo a la muerte.

Esquilones de plata

Llevan los bueyes.

Mi corazón desangra

Como una fuente.

Autor : Federico García Lorca

Si voleu saber la biografia del poeta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Federico_Garc%C3%ADa_Lorca

 

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé