Arxiu d'etiquetes: Torrent

Avui destaquem : La Font de can Vidal de Santa Eulalia de Ronçana

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a les Fonts naturals de Santa Eulalia de Ronçana

La Font de Can Vidal està situada en un dels marges del torrent de Can Vidal en el Barri del Serrat de Santa Eulalia de Ronçana.

La font està constituïda per un mur d’obra de poca alçada, rematada per una fila de maons,

feta pel Josep de can Tabac en l’any 1965, al centre del qual hi ha fixat un tub metàl·lic per on brolla l’aigua, des d’aquest l’aigua cau formant un toll al seu davant a una petita pica;

d’allí per un rec o canal va una Bassa que es feia servir l’aigua pel regar els camps.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i Fitxes de les fonts de Pere Ciurans.

Autor de la fitxa de Diba : Marta Lloret Blackburn – Antequem S.L.

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Blanco de Viladecavalls

Publicat el per
Respon

En Can Coromines cal seguir pel GR-97,  el camí fa una certa baixada,

abans de creuar el torrent del Frare sobre una canalització, us cal  seguir un caminet a la dreta que s’anirà fent estret,

trobareu molt arbrets caiguts i morts,

va estar un temps sense poder  passar-hi, ara un cop recuperat el camí,

seguiu el caminoi que us portarà fins la Font.

És visible una estructura semicircular envoltada de vegetació.

Consta d’un brollador format per una aixeta metàl·lica.

Aquesta Font es del tipus Cisterna.

El dipòsit està fet d’obra i està construït a nivell del terra, te una aixeta polsador i un tub mes a dalt que fa de sobreixedor.

Observacions:

També és coneguda com a Font de la Rata o Font del Coco.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Salt d’aigua del Molinot de Viladecavalls

Publicat el per
Respon

El Salt esta al sud de la Urbanització del Molinot, on hi ha les restes del molí del Molinot ,

cal deixar el vehicle on està la casseta de la Associació de Veïns del Molinot.

Les ruïnes del molí es troben situades sobre i al costat del torrent del Llor,

just en el punt en què es forma el seu salt d’aigua.

Al torrent del Llor, al seu pas pel Molinot, fa una falla que produeix un magnífic salt d’aigua,

només visible en èpoques de pluja destacada.

En aquesta part del torrent, el seu llit arenós dóna pas a una massa rocosa erosionada per l’acció de l’aigua,

accentuant la bellesa de l’espai.

Observacions:

En el moment de fer l’inventari no era visible el salt d’aigua perquè no baixava aigua pel torrent.

En l’actualitat, en 2023, la manca de pluges fa que tampoc no baixi res aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – L’Alzina Gran de Collbató

Publicat el per
Respon

L’Alzina Gran esta al costat del camí de can Migrat, a 300 m del carrer Pau Bertran de Collbató. És situat al mig del torrent del Clot del Lladerns que baixa de la muntanya. Hom creu que l’aigua del torrent ha afavorit el seu creixement.

Historia:

L’hisendat local Ramon Rogent passejava pel camí de cal Migrat i va veure uns homes que tallaven branques de l’alzina per fer llenya i els ho recriminà, però no li feren cas. Aleshores, Rogent els donà un bitllet de 100 pessetes a cada un perquè paressin de malmetre l’arbre i no perdessin el jornal.

L’any 2004 l’empresa Moix va emetre un informe de l’estat de l’alzina i va determinar que “el factor primari i desencadenant del decaïment i pèrdua de vigor va ser la realització d’una rasa que va malmetre entre un 30 i un 50% de la massa radical absorbent i una part important de la massa de subjecció”.

També va diagnosticar la plaga i va recomanar les següents actuacions:

  • Modificar el traçat del camí.
  • Fer un tractament fitosanitari per eradicar els cerambícids.
  • Fer una poda de sanejament.

L’Alzina Gran és l’arbre més emblemàtic de Collbató. Es tracta d’un exemplar de “quercus ilex” de gran envergadura.

Des de fa uns anys està malalt: ha perdut vigor i massa foliar i, a més, està infectat per una plaga de cerambícids, uns escarabats que perforen la fusta.

L’any 2006 es va endreçar l’entorn de l’alzina, amb la implementació d’aquestes mesures de protecció, i es van iniciar els tràmits per sol•licitar la declaració d’Arbre d’Interès Local.

Tractament de reforç i manteniment de l’alzina gran :

http://collbato.cat/pl195/actualitat/noticies/id2765/tractament-de-reforc-i-manteniment-de-l-alzina-gran.htm

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació al Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Entorn Natural en les Coves del Toll de Moià

Publicat el per
Respon

Les coves del Toll estan situades en les terrasses fluvials excavades pel torrent Mal, en la roca calcària de la zona,

formant un conjunt natural integrat per quatre cavernes i un avenc.

També es pot observar el recorregut del Torrent Mal, els meandres, un gorg.

Tot l’entorn del Parc Prehistòric té una extensió de 48.674, m2, entre els que s’inclou també la zona d’aparcament.

Quant a la vegetació que hi ha a l’entorn, correspon a la característica de la zona mediterrània, predominant el roure martinenc en zones més humides i a les més seques l’alzina.

Altres arbres que es troben en aquest indret són el pi roig, el ginebre, el garric, l’avellaner, el pollancre…d’arbustos hi ha presència d’esbarzers, el boix,

i argelagues, auró negre, galzeran, garric, carrasca, l’heura, el sanguinyol.. i plantes com l’espígol, la farigola, el romaní…

Quant a la fauna es coneix que hi viu el conill, el porc senglar, la guineu, els esquirols, les mosteles vora el riu, la perdiu, l’àliga, rèptils com els escurçons, la serp verda, els gripaus, les salamandres, una fase larval d’una eruga molt característica de l’indret…

Dintre de les coves es pot observar, depenent de l’estació, algun grup de rat-penats negres, mosquits de potes llargues i llimacs.

D’aquesta riquesa natural es pot gaudir passejant pels itineraris que hi ha complementats amb petits panells explicatius integrats a la natura.

Us animo a visitar tot aquest paratge, de coves, natural i més…

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Cristina Casinos

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Casa del sequiaire de Santpedor

Publicat el per
Respon

La casa del Sequiaire (o del Guarda) es situada al costat de la carretera BV- 4511 en el seu pas per Santpedor.

situada a l’esquerra del curs d’aigua i al costat de la planta de tractament de Santpedor és una de les tres construccions que podem trobar al llarg del canal, destinades originàriament a allotjar l’encarregat de la vigilància de la Sèquia en aquell tram.

Es tracta d’un edifici recentment restaurat, de planta baixa, dos pisos i amb coberta a doble vessant, punt de partida des d’on es podia controlar el curs de l’aigua.

Hi ha un escut amb la data 1882.

Des d’aquest punt i en un lateral de la casa, es pot desviar l’aigua al torrent del Riu d’Or.

En aquestes cases és on vivien els sequiers o sequiaires, que són les persones encarregades del manteniment de la Sèquia.

La Sèquia necessita un manteniment constant. Diàriament els sequiaires la ressegueixen de cap a cap.

La seva feina és vetllar perquè els ponts estiguin en bon estat i reparar els murs que s’ensorren.

Dues vegades a l’any es neteja el fang del fons. Per realitzar aquesta operació cal buidar la Sèquia per trams.

Recull de dades: Ajuntament de Santpedor, La Sèquia i altres.

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Can Font de Gaià de Terrassa

Publicat el per
Respon

Per anar a La Font de can Font de Gaià, cal anar per la carretera B-122 que de Terrassa va a Rellinars i deixar-la per una pista en el quilometre  2,500.  Cal seguir  fins a Can Font de Gaià. A partir d’aquí cal anar a peu, el camí fa una certa pujada, sempre per camí principal , al poc hi ha una tanca de la finca. Aquí tombem a la dreta per un ample camí que ens fa descriure un revolt de 180º i en baixada.

Encara no hem fet 60 metres quan ens desviem a l’esquerra per un sender , l’anem seguint  a prop del torrent de Can Font i uns 200 metres més avall ens duu a la font de Can Font de Gaià.

La font esta en una paret d’obra, l’aigua surt per un tub de ferro on cau a una pica quadrada,

d’aquí passa posteriorment a un llarg abeurador situat a l’esquerra,

Un cartell sobre la font, ens indica que també te el nom de la Font de Llaure…

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Els Bassals del Torrent de les Tapies de Calders

Publicat el per
Respon

Situats dins del Torrent de les Tapies a poc d’arribar als Forns.

Cal saber que sols si hi ha aigua en el torrent, podrem observar la situació dels bassals i sobre tot el mes gran,

en èpoques llargues de manca de pluges com l’actual, pot ser que  es faci difícil situar-los.

Podria haver servit l’aigua pel rec dels camps i per les necessitats dels Forns allí existents.

(Aquests Forns us vaig descriure en el Bloc : Terra, aigua i racons).

KODAK Digital Still Camera

Com a punt de referencia, hi ha visible una caseta en una explanada,

els bassals estan mes a l’esquerra, torrent a vall.

En els petits bassals, sol podem veure actualment aigua allí estancada.

Es un espai poc visitat per desconèixer la seva existència.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Carner de Castellbell i el Vilar

Publicat el per
Respon

La Font del Carner està ubicada a la llera dreta del torrent del Carner, després de baixar per una plataforma de pedra natural.

Per accedir-hi cal agafar el camí que baixa pel costat de la balma dels pobres, al pla del Mas Roig fins al Carner.

Al capdavall del camí hi transcorre el torrent que després s’enfila fins al Carner.

Un cop arribats a baix al torrent, cal baixar a peu, a mà dreta uns 150 metres. La grava deixa pas a una plataforma rocosa que un cop travessada ja dona pas a un eixamplament del torrent.

Historia:

  • Malgrat que la font rebi el nom del Carner, pertany al Penedès.
  • El propietari hi va fer construir una caseta amb un motor que feia pujar l’aigua per tal de regar els conreus.
  • Aquest indret era molt apreciat per la gent de Sant Cristòfol que hi anava a berenar i a dinar. S’hi havia fet arrossades.
  • De tant en tant, quan baixa una torrentada, l’indret es malmet i la gent ja no té l’estímul d’anar a netejar i preservar-ho.
  • Els darrers a fer-ho han estat en varies ocasions l’associació trialera dels Pistonuts.
  • Encara es conserva una placa commemorativa mig menjada per un plataner, del 30 de maig de 1993, per deixar constància de la rehabilitació de l’indret.

A mà dreta hi ha uns plataners amb bancs i seients de pedra i la font, arran de terra.

La gran quantitat de fulles i la manca de manteniment no deixen veure el broc.

A mà esquerra de la font hi ha una caseta d’obra amb un motor que pujava encara fa poc l’aigua fins a cal Penedès.

Una vintena de metres per sota de la caseta, a mà dreta, abans d’arribar a una resclosa, entre el bardissar s’endevinen els murs d’una bassa o safareig que segurament permetien emmagatzemar aigua per regar els conreus dels voltants.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassal d’aigua del torrent de can Coll de Cerdanyola del Vallès

Publicat el per
Respon

Aquest Bassal d’aigua, esta situat en el torrent de can Coll, en la pista forestal que va de Cerdanyola del Vallès a can Catà.

En la corba a la dreta del torrent en el moment de passar en aquest punt.

Sempre disposa d’aigua, en temps con aquest any disposa de molt poca, però el suficient per enclotar-se i mantenir hi l’aigua formant una superfície verda.

Lloc on animals salvatges grans o petits, que viuen en l’entorn, podent disposar d’aigua.

A l’altre costat de la pista a poca distancia hi ha un bassal mes petit.

Es un punt aquest, destacat perquè actualment la Serra de Collserola pateix una sequera greu, casi totes les rieres, torrents i fonts estan seques.

Text i Fotografies : Ramon Solé