Molts són el grans arbres en diferents espais de Valldoreix.
Avui ens situarem en el Passeig del Bosc de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès.
Es un bosc, ara com ara, lliure de xalets, amb pins que tenen un tronc molt allargat i gros.
Caldria preservar-los i protegir-los mantenint com una zona verda en aquest sector de Valldoreix.
Recull de dades: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquesta Font de Sant Jordi, esta en el carrer de la Diagonal de la Costa Brava amb carrer Cadaqués en el barri del Canyet de Badalona.
És una barriada amb xalets i Pins molt alts i gruixuts.
La font esta en la cantonada dels dos carrers indicats, adossada al mur d’una finca.
La Font esta feta de rajoles a color i totxanes.
Entre les rajoles cal destacar Sant Jordi matant el dragó.
Al polsar un boto, l’aigua surt per la boca d’un cap d’un infant, i cau a una pica rodona.
Un cartell a un nivell baix podem llegir : Font de Sant Jordi – A l’amic Joaquim Barrera, agraint la seva col-laboració per la construcció de la Font. Els veïns de La Colònia. 1ª Font 1982 / 2ª Font 2007.
Una Font poc coneguda, però molt bonica i ben conservada
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de Sant Isidre està en el Barri El Rieral situada en el que es un parc envoltat de cases o xalets.
De la seva estructura se’n poden diferenciar dues fases, la més antiga de forma triangular, per on raja l’aigua i,
on hi ha gravat el nom de la font.
I la més nova, de l’any 1983, una parat en angle feta amb pedres on hi ha una rajola de ceràmica amb la imatge del Sant.
El tub metàl-lic és va substituir per un brollador en forma de peix, que aboca l’aigua a una pica semicircular.
Unes escales d’obra facilitant l’accés a la font.
En el costat esquer hi ha un seient, no obstant a la dreta també es pot fer servir per assentar-se.
Actualment pràcticament no hi raja aigua, una lleugera humitat te la paret i el tub de la font.
Text: Pere Ciurans
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Col-laborador: Pere Ciurans
Els Pins destacats estan situats en l‘av. de Mossèn Jacint Verdaguer cantonada carrer de la Tortora i en el Passeig de l’Oreneta a Valldoreix de Sant Cugat del Vallès.
Es un tram lliure d’edificis i xalets, una zona verda, on els protagonistes són els Pins,
per la seva alçada i alguns de destacada corpulència en les seves branques.
Crec que aquestes zones verdes en urbanitzacions o llocs altament poblats tenen que perdurar i ser respectades.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Des de Castellar del Vallès us teniu de desplaçar fins a Sant Feliu del Racó, una barriada que es va fer al costat de l’església a base de xalets.
La Font principal, esta situada en la Plaça de Doctor Puig, propera a l’Església.
Es una font senzilla d’obra adossada a la paret de la muntanya.
Tal con diu un cartell sobre la Font:
“ Portada d’Aigua de La Font de la Riera” – 1 de juny de 1957 .
Disposa d’una aixeta de polsador i l’aigua cau a una reixa a ran del terra que per allí desguassa.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui com cada divendres us passo dos articles
La Font del Ferro actualment – any 2020
La Font de Ferro de Sant Hilari de Sacalm, estava a les afores de poble, rodejat de camps i conreus, ara és ple de cases i xalets…, ha sigut un punt de trobada de la gent i de recollir la seva apreciada aigua, i fins hi tot, fent fontades a les rodalies, donat que esta propera de Sant Hilari simplement era tot fent un passeig.
Us passo unes imatges de com era fa 100 anys en rere :
Text : Ramon Solé
Fotografia actual : Dora Salvador – Imatges antigues : Arxiu Rasola
Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre Arbres
Vàrem parlar en el seu moment del important bosc de Pins de Torre Marimon; avui ho farem dels Pins i Plàtans destacats a vora de la riera de Caldes a Palau- solitá i Plegamans.
Com podem veure en la postal antiga, ja des de fa dècades, és una zona amb Pins grans.
Pràcticament tots els Pins son Pinyers, estan disseminats per el costat de les dues ribes de la riera de caldes,
alguns d’ells agrupats amb una petita colònia de 7 o 15 pins,
d’altres de solitaris, però tots son grans, esvelts i es destacant sobre altres arbres.
També, alguns d’ells, estan dins dels terrenys que fa anys, al construir els xalets en les afores de Palau – solità i Plegamans, van quedar en les seves propietats.
El mateix passa amb els Plàtans, 
trobem a la llarg de la riba de la riera de Caldes, al pas per Palau – solità i Plegamans,
nombrosos i molt destacables amb corpulència i alçada.
En algun cas, s’ha aprofitat aquest antics arbres per preservar-los formant petit jardins municipals.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Fa unes setmanes al visitar Palau de Plegamans i Solita, vaig passar pel pont que creua la riera de Caldes a l’altura del camí que porta a l’antiga Masia “Granja de Sant Roc”,
vaig observar que en aquest paratge de la citada riera i amb direcció a can Pujol, s‘està creant uns aiguamolls o zona humida.
Es un lloc com dic, molt humit, que fa una certa retenció l’aigua i amb una vegetació pròpia dels aiguamolls, on ara com ara, hi ha un habitat d’ocells molt variats i propis de la nostra terra i que fan vida en aquest paratge i altres petits animals.
Son aigües relativament netes, a 1,500 metres aigües a munt, hi trobareu la depuradora.
Vaig poder fotografiar algun d’ells, estan molt tranquils en aquest lloc.
Hi ha gent que passeja, circula amb bicicleta i algun amb cotxe, pel camí ampla que va paral·lel a la riera, on hi ha xalets a la banda dreta de la riera, cosa que no fa marxar als ocells, jo diria, que estant acostumats a la presencia humana.
Durant els mesos de l’estiu, molts anys la riera de Caldes s’arriba a sacar, qual cosa significa que aquesta zona humida no te aigua retinguda i es fa mes difícil la supervivència dels petits animals i ocells que hi viuen.
En el transcurs del temps podrem veure la seva evolució…
Text : Ramon Solé / Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 