Fa temps us vaig presentar Les Ribes Blaves d’Olesa de Montserrat, situades al costat de la carretera que va a Viladecavalls o Vacarisses, que forma un mirador.
Avui seran Les Roques Blaves, cal sortir des de la Colònia Sedo d’Esparraguera.
Deixar el vehicle en l’aparcament al costa de la Riera del Puig, utilitzada principalment per anar a l’Església del Puig.
A peu, cal seguir per la mateixa riera amunt, com que casi sempre esta seca, es actualment com un camí.
Un cartell en fa referencia, que en uns 700 metres es va a Les Roques Blaves.
Es un camí molt utilitzat per senderistes i ciclistes.
Poc a poc, anireu veien com la terra dels costats en blava,
entre la vegetació de pins i plantes varies,
fent un contrast molt bonic,
entre el verd de la vegetació i el blau de la terra.
Però, des d’aquí no podreu veure l’alt rocam blau.
Demà en la segona part, ho visualitzareu des del mirador de can Roca.
La Font dels Albes està situada en el Barri de la Vall, cal seguir un camí del Bosc de cal Lluiset per arribar-hi, està en el municipi de Santa Eulàlia de Ronçana.
Font en forma de Mina, tancada per una porta de ferro amb candau.
Abans es feia servir l’aigua els llenyataires de la zona, ara es aprofitada per abastir la urbanització propera.
La font no tenia reig dins de la mina hi havia una paret on s’envasava l’aigua i,
Fotografia de Pere Ciurans
un cop sobrepassava, sortia per una teula que li feia de canaló.
La Sínia de can Perich es situada als Plans del Perich al costat de la Riera de Rajadell.
Per anar-hi cal seguir la carretera de Rajadell a Calaf i prendre trencall a l’E. El camí porta a la Masia – Granja, per tant esteu en propietat privada. (Cal demanar permís per anar a la Sínia.)
Historia:
En documents del segle XIII es parla d’un moliner que tenia un molí al Carcoler (que aleshores és com s’anomenava el mas Peric).
Era un dels pocs habitants que no es definia com a pagès. Aquest conjunt -actualment una sínia- podria correspondre a l’emplaçament de l’antic molí del “Carcoler”, documentat al segle XIII, però no es pot demostrar.
De la sínia com a tal, se’n tenen notícies de que estava en funcionament a principis del segle XIX.
Podria datar-se al segle XVIII, si tenim en compte que l’actual casa del Perich es va començar a construir el 1755, i que el cos més antic de la masia i la sínia presenten característiques constructives similars.
En el segle XVIII, en el moment pre-industrial, va tenir lloc un important desenvolupament agrari que va comportar nous sistemes de rec per incrementar la productivitats dels conreus. La Sínia del Perich tenia la missió de regar els camps de la seva finca. Aquesta sínia va funcionar fins a principis del segle XX.
Inicialment funcionava amb tracció animal o de “sang”. Però a principis del segle XX s’hi instalà una bomba a motor.
A finals del segle XX el lloc era anomenat la “bomba vella”, i era utilitzat pels masovers de cal Peric per regar els horts.
Sínia, documentat per un barracó (petit edifici rectangular de pedra), avui dia totalment restaurat) i per la sínia pròpiament dita, amb la seva bassa.
També es visible un canal excavat a la roca i vestigis d’una resclosa.
L’edifici és de planta rectangular, és d’una sola planta, i presenta coberta a doble vessant. Les parets són de maçoneria. Té dues entrades, de llinda rectangular, una a la façana principal, i una altra, a la paret lateral. Presenta finestrons molt petits.
Era l’espai que allotjava la mula o cavall que feia girar el mecanisme de la sínia.
Al costat hi ha la sínia i una petita bassa rectangular adossada. L’aigua era obtinguda mitjançant la resclosa de la riera i era canalitzada cap a la sínia o acumulada en el dipòsit per tal d’aconseguir més pressió. El dipòsit també va ser utilitzat com a safareig.
La resclosa es troba a un nivell aproximadament d’un metre per sobre; és a dir, a una altura escassa. La cavitat, en forma de volta excavada a la roca, es troba sota mateix de la caseta. Aquesta mena de canal, que desguassava a la riera, era utilitzat per netejar la sínia.
Dintre de l’edifici, hi havia una roda horitzontal amb un pal vertical, que un animal lligat feia girar. El gir feia rotar al seu temps uns engranatges que feien girar una roda vertical que movía una cadena circular proveïda de catúfols.
La cadena i els catùfols es submergien a l’aigua de la riera; aquesta entrava per una galeria procedent de la resclosa. Un cop l’aigua era a dalt, es canalitzava per un tub que sortia de la caseta de la sínia cap el dipòsit.
Observacions:
En el PEP 1993 (J. Piñero) aquest bé estava catalogat com a possible molí fariner, amb el nom del Molí del Carcoler (cal Peric). Recentment (voltants de 2012) ha estat objecte de restauració integral per part de la propietat, convetint-lo en un element museitzat i visitable (està indicat a la carretera i forma part dels intineraris turístics del terme). L’element compta amb un plafó descriptiu.
A l’interior, la sínia, dotada de catúfols, està en funcionament, i els visitants el podien activar, en el marc de les visites concertades organitzades per l’ajuntament (oficina de turisme i la propietat). Posteriorment, les visites han estat cancel·lades per problemes d’accés (desavinences entre l’ajuntrtament i els propietaris). El camí quu duu a la sínia està actualment tancat (2018). Ubicat al costat mateix de la riera de Rajadell, en un meandre de la riera ocupat per horts. Per anar-hi cal sortir de la carretera a l’oratori del Peric i seguir el camí en direcció est fins els horts, prop de la riera. Allà cal seguir al costat de la riera uns 300 metres en direcció NO. Des d’aquí es distribuïa per regar els horts.
L’existència en el mateix lloc de l’antic molí no està confirmada, però la resclosa i la cavitat descrita podrien correspondre a estructures anteriors i concretament a l’antic molí medieval. Podria tractar -se d’un aprofitament del carcabà de l’antic molí.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.
Autoria de la fitxa: PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21
Escultures i mirador del Mal Pas, estan a situades al costat del camí de Santa Llúcia a Sant Martí Xic, a l’altura de la masia de Baulenes.
Les construccions estan fetes pel tipus d’estructura de pedra seca, no te cap medi de lligam, sol anar posant pedres fins a aconseguir les formes artístiques que l’autor ha volgut aconseguir.
A l’esquerra hi han unes escales que porten a un mausoleu amb columnes i 5 figures.
A la dreta trobarem la resta de figures.
Destaca la més gran, en un dels seus costat,
podem llegir “ Mirador”, per les vistes allí tant boniques…
I a sota, amb números romans “ MMXII”.
En la seva part de darrera, hi ha com un seient o trono, però no ho us seieu !!!.
Al costat hi ha com una escultura que ens dona la impressió d’una gran estrella de mar…
Cal destacar la seva part central, de tres nivell.
Per últim, i en el costat dret del límit, podem veure dos estructures mes petites,
en forma de piràmide circular, però són diferents.
Un petit muret delimita la zona on estan les escultures.
Podem contemplar des d’aquest “Mirador”,
la bellesa del entorn…
No toqueu les pedres… Respecteu les escultures !!!
Antic Bosc de can Ganxet esta en el barri de Mira-sol entre els carrers de Toledo i Pontevedra de Sant Cugat del Vallès.
Es tracta d’un antic jardí particular, que alberga vestigis de jardí romàntic amb un estany i l’antiga font de Can Gatxet , que va passar a ser un jardí per a tothom.
El Bosc de Can Ganxet després de més de 15 anys demanat la seva recuperació al final és un espai verd pels veïns de Mira-sol.
Aquesta zona verda ofereix un ambient per passejar, amb bancs, papereres, arbrat autòcton, una espai infantil i un petit llac al costat de la Font de Can Ganxet.
El Bosc Can Ganxet compta amb diferents rampes adaptades per a persones amb problemes de mobilitat.
I també, amb escales de fusta.
Els treballs també es van dirigir en recuperar la flora autòctona de la zona.
Bàsicament, el bosc esta format per alzines relativament joves.
Durant el segle XIX hi havia una gran producció de cànem, per fer cordes, espardenyes, teixits, veles…
Per això can Brustenga i can Barbany de Santa Eulalia de Ronçana, van construir les dues basses,
una de cada propietat i una al costat de l’altre.
S’omplen amb l’aigua del rec del Molí d’en Vendrell.
Són unes basses casi quadrades, i de poca profunditat.
Servien per amarrar el cànem entre deu o dotze dies desprès es posava assecar i amb una bregadora separaven les fibres, finalment es pentinaven per fer una tria de més qualitat,
Actualment abandonades s’omple de vegetació i fa difícil observar-les,
estan separades per una tanca de filferro gruixut.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 