Arbres – Pi d’en Xandri de Sant Cugat del Vallès

El pi d’en Xandri és un pi pinyoner (en llatí Pinus pinea) monumental situat en el territori del parc rural de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès,  al costat del camí que porta a can Borrell.

Amb uns 250 anys (segons una anàlisi dendrològica va germinar l’any 1774).

L’arbre té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. La seva capçada té una amplada de 21 per 15 metres.

Es diu d’en Xandri perquè es troba en terres que antany van ser propietat d’un pagès anomenat Xandri.

Malgrat que sempre ha estat molt estimat per tots els sancugatencs, al 1997 hi va haver un intent de tallar l’arbre i de calar-hi foc – presumptament per part d’una colla de joves –, però aquest acte de vandalisme gratuït va fracassar i gràcies a extenses mesures de manteniment i de suport el pi es va recuperar i avui en dia torna a gaudir de bona salut.

L’atac al Pi d’en Xandri va revolucionar la defensa de la preservació fins al punt de provocar la manifestació més multitudinària que es recorda a Sant Cugat.

En l’actualitat segons estudis realitzats, aquest Pi com molts altres pateix “estrès hídric” , per una manca de pluges en varis anys…

A les rodalies hi ha varis seients per la gent que descansi i a la vegada pugui mirar aquest Pi.

El Pi d’en Xandri és un dels pins més vells de Catalunya i tot un símbol ecològic, cultural i històric de Sant Cugat del Vallès.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Resclosa i Rec de la riera de Sant Joan de Monistrol de Calders

La riera de Sant Joan, a l’entrada a Monistrol de Calders, queda barrada per la Resclosa,

d‘allí surt un petit canal, que recorre paral·lelament a la riera pel costat del poble,

hi ha un desguàs que torna part de l’aigua a la riera.

L’altra aigua segueix amb la canal soterrada fins superar un tram el desnivell,

allí veurem que hi ha una escala pels peixos, per poder accedir a la part superior i seguir riera a munt.

A pesar de que plou poc, podem veure que encara baixa amb una quantitat d’aigua acceptable.

Es un espai, que destaca per la seva vegetació, peixos i aus…

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Plataners, una petita reserva d’aigua per ocells i insectes

A l’entrada a Monistrol de Calders, concretament en l’avinguda del Dr. Pere Tarrés, hi ha a l’esquerra una filera de Plataners,

Tots són arbres centenaris, amb un tronc gruixut, i amb branques grosses i allargades.

Al ser tant vells, s’han creat uns forats en la part on surten les branques,

que en dies de fortes pluges s’emmagatzema l’aigua creant -se un dipòsit de forma natural,

són uns punts per beure l’aigua per part d’ocells i petits insectes.

Si es a l’estiu o en època de sequera, durarà poc temps donat a l’evaporació…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem safareig: L’Antic rentador de Monistrol de Calders

L’Antic rentador, esta al costat dret de la Riera de Sant Joan, adossada a la paret de darrera d’una casa de Monistrol de Calders.

No fa massa temps estava totalment plena de vegetació seca i terra.

Actualment, esta buida i seca, no arriba l’aigua. Estructura rectangular sols queda alguna llossa inclinada on es rentava la roba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem: La Font del carrer Torrent de Monistrol de Calders

Una vegada remodelat fa uns anys la plaça del costat del carrer Torrent, prop de la riera de Sant Joan i al costat de Ca l’Espardenyer, es va posar el monument del Xiquets de Valls i una font.

Aquesta font te una broc corbat i gruixut, amb una gran pica rectangular, l’estructura es d’una sola peça. Al costat disposa de seients al costats. Actualment no raja aigua.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La riera de Sant Joan. Natura i vida de Monistrol de Calders

La riera de Sant Joan, a l’entrada a Monistrol de Calders i a sota de l’església de Sant Feliu,

forma un espai, que destaca per la seva vegetació, peixos i aus…

Curiosament, podem veure un grup d’ànecs separats entre mascles i femelles.

Es un espai natural que és conserva com fa anys en rere.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Collet de Monistrol de Calders

Cal situar-se al nord del nucli urbà, a la ribera esquerra de la riera de la Golarda,

a uns 170 metres a l’est del pont del Collet, baixa una pista  al fer la corba,  

des d’allí cal seguir un corriol tot recta.

Historia:

  • L’estructura construïda de la font podria ser obra del segle XIX o XX.
  • Tot i que la surgència natural de la font molt probablement ja era utilitzada amb anterioritat pels veïns del poble, degut a la proximitat amb el nucli de població.

La font està situada en el tall de roca que hi ha a la ribera esquerra de la riera de la Golarda,

uns 170 metres aigües amunt del pont del Collet.

El lloc és molt ombrívol i fresc, en la paret de roca hi ha un petit tall de la roca, a manera mur baix de pedra,

a l’extrem est del qual trobem el frontal obrat de la font amb la sortida d’aigua.

Disposa d’una aixeta antiga de palanca molt antiga que encara funciona.

Tota la paret de roca té vegetació d’humitat, amb la sequera alguna esta morta…

a l’hivern és habitual que si formin estalagmites per la congelació de l’aigua

resultat de la congelació de l’aigua que degota per la paret de roca.

Teniu de anar amb no relliscar, donat es una zona molt estreta i al costat de la riera sense protecció,

Es un espai molt bonic, però no te un espai per passar-hi una estona…Cal tornar pel mateix camí.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Arbres: Pins de can Caldes de Sant Cugat del Vallès

Són varis grups de tres o mes Pins pinyers situats en el bosc front la Masia (restaurant i hípica) de can Caldes de Sant Cugat del Vallès.

S’arriba a la Masia des de l’ Avda. Corts Catalanes, s/n de Sant Cugat del Vallès.

Un primer grup de pins esta situat darrera de l’hípica a tocar mateix, son de troc gruixut i llarg, amb copes  arrodonides i amb moltes fulles,

des d’on fem l’observació ens pot semblar que es un sol pi majestuós i allargat pels costats, però no és així.

El segon grup de Pins, estan a prop dels anteriors, passada l’hípica, a prop de la franja del bosc,

del camí a can Calders, hi surt un altre camí que ens aproxima a ells. Està format per 4 gran Pins corpulents i en bon estat.

Per últim, hi ha El Gran Pi del Terme, que li dedicarem a ell un article.

Es un recorregut fàcil i planer, apte per a tothom, que es pot fer a peu en mitja hora.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: Font del Casal Santa Magdalena de Corbera de Llobregat

El Casal Santa Magdalena està en el carrer Major, 1-3  de Corbera de Llobregat.

Edifici rectangular de planta baixa i dues plantes amb coberta de dos aiguavessos. Ha sofert diverses reformes, ampliacions i reconstruccions, però conserva l’estil original. Es fonamenta sobre la roca i és bastit amb pedra vermella esmoladora; a les quatre façanes té portals rodons capçats per l’escut amb el corb i algunes finestres tenen detalls ornamentals gòtics d’arc conopial, mentre altres són més sòbries i pràcticament no són decorades. La coberta és de teulada àrab i amb un ràfec d’elements ceràmics comuns.

L’edifici és aïllat i envoltat per dues places, safareigs i el recinte dels jardins propers a la rectoria parroquial de Santa Maria de Corbera.

Al costat de les escales que pujant a la cuina del edifici del Casal, i a baix adossada a la paret, hi ha la Font.

L’aixeta està dins d’una arcada feta d’obra de totxanes.

Es un tub corbat que l’aigua sortiria al polsar un boto situat al costat.

Disposa d’una petita pica rectangular.

Recull de dades: Diba. i Propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Caminar a prop de la canal de la dreta en el Prat de Llobregat

Avui us recomano fer una petita caminada des de can Bonic, tot agafant el carrer de la Carretera de la Bunyola en El Prat de Llobregat.

S’inicia el recorregut per l’esquerra, pel costat de camps de carxoferes i,

cal seguir per la dreta, donat que surt a cel obert la canal de la dreta del Llobregat.

Ara la canal, està plena de canyissars, que en espais sense vegetació la podreu veure millor.

Si no hi ha circulació de vehicles, veureu alguns ocells de diferents especies, allí en les aigües de la canal.

Al vostre costat drets veureu els Horts Lúdics, que ja us vaig fer un article fa unes dies.

Cal seguir fins un pont o passera  peatonal sobre la canal i cap a l’esquerra per poder visitar diversos llocs.

Un cartell ens indica per anar a Delta del Llobregat, Mirador del Semàfor, Antiga caserna del Carrabiners…

Vosaltres seguiu a la dreta, on esta un Espai lúdic per Gent Gran, on hi han aparells per la mobilitat,

en mig d’un jardí, amb bancs, papereres i font de xarxa.

En aquest punt finalitzen els horts públics,

i trobareu un altre circuit que ve des d’El Prat o de les Platges,

amb plataners, que a l’estiu fan bona ombra,

amb un rec secundari al seu costat.

Heu arribat al Tanatori i Cementeri d’El Prat de Llobregat,

si seguiu arribareu al Mirador del Aeroport del Prat.

Es una recorregut molt planer i agradable de fer, us el recomano.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero