La Mare de Déu de la Gleva és un santuari de les Masies de Voltregà, al Voltreganès (Osona), dedicat a una imatge trobada cap al segle XIII, és el segon més important de Catalunya després del de Montserrat.
Al costat dret de l’entrada al Santuari, hi ha un petit jardí, on trobem una font mig amagada per la vegetació.
Disposa d’una aixeta polsador amb una pica de pedra, espai molt tranquil amb alguna escultura.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Les set rescloses de Sallent tenen el seus noms propis: la de del Mal Pas, la de la Fàbrica Vella, la de Cal Torres, la de cal Sala, la del Guix, la de la Corbatera, i l’última, la del Colomer, gairebé tocant a Navarcles.
Avui us presento la Resclosa i Caseta de distribució del Guix, situada en la carretera o camí de Cabrianes en Sallent.
La Resclosa la podem contemplar des d’una explanada que hi ha front de l’edifici del Guix,
part de l’aigua del riu Llobregat, a traves de la caseta reguladora
passa a una canal que va paral·lela a la carretera.
La canal creua per sota la carretera, com diem, va per un costat la carretera a Cabrianes i l’altre costat te un seguit d’horts i conreus.
Podem observar en la part de sobre d’una porta del edifici, que hi ha una placa metàl·lica amb la data 1902.
Si es menester, des del punt on surt l’aigua de la caseta, i si es volum molt alt d’aigua,
per medi d’una comporta pot tornar-la al riu, per evitar el desbordament de la canal.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
La Font del Vern, es pot accedir per la ruta de les 3 fonts, que són, Font del Vern, Font del Gavatx i Font de la Formiga de Sant Hilari Sacalm, es un recorregut fàcil per les indicacions per medi de cartells que hi han. Des de poc havans de can Calabres i a peu cal seguir una pista uns 800 metres on arribareu a la font, situada a la dreta i apartada de la pista.
Del mur adossat a la paret de la muntanya, surt un broc d’acer on raja l’aigua que cau a una pica de pedra. Al costat dret de la font disposeu de tres troncs d’arbre que fan de seients per fer un descans.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
El Roure esta en el carrer Santjoanistes, front del seminari de Terrassa, (antic convent),
S’alça just a la paret d’una finca en l’acera del carrer.
Us passo dades del Roure :
Espècie: Quercus faginea
Família: Fagàcies
Alçària: 9,5 metres
Altitud: 153 metres
Perímetre tronc a 1m.: 1,9
Perímetre soca: 1,9 metres
Amplada de la capçada: 13 cm
Forma de la capçada: Pendular
Numero de troncs: 2
Alçada ramificació: 1,2
Tronc gruixut, però no massa allargat,
se ramifica amb a dos branques grans i
d’elles altres més primes.
En general esta en bon estat.
Recull de dades: TotSantCugat
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
El Circuit Esportiu està entre el Passeig de la Cerdanya, Carrer Rosselló, Passeig Ronda i Passeig de la Generalitat de Collbató.
De fet esta dins d’un pinar, la gent pot anar per lliure i gaudir dels diferents jocs, obstacles, altres..
També, hi han taules i seients de fusta per poder fer un àpat o descansar.
En el circuit, hi trobarem un espai de jocs destinats a infants i joves.
No es un lloc aquest circuit massa concorregut.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
La Font Alzina situada en el carrer Balmes, 4 de Celrà. Pot tenir entre 150 i 200 anys. Font coneguda per l’aigua bona i fresca que rebia directament i de forma natural de la mina. Actualment és aigua de la xarxa d’abastament municipal.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Fitxa Técnica :
Autor : Agustí Hernan dez
Format: 160 pages, Paperback
Published: January 1, 2021 by Autoedició
ISBN: 9788409263455 (ISBN10: 8409263459)
ASIN: 8409263459
Language: Catalan; Valencian
Resum:
El llibre mostra, amb fotografies recents, els principals tolls i salts d’aigua valencians. Són paratges que els últims anys s’han convertit en un poderós reclam per conèixer i gaudir el món rural.
Estos clots o llocs profunds als rius han donat peu a espais per a l’oci. Eixamplaments, espais on el riu ompli fosses o estrets entre roques. Grans i menuts, més o menys fondos. En alguns casos, un eixamplament als peus d’un salt. Llocs que en molts casos estan identificats entre la població local, que els percep com un element més de l’entorn, igual com una font o un camí.
El llibre Tolls i salts d’aigua valencians reivindica estos espais com una part de la identitat valenciana, aposta per la senyalització i coneixement públic dels mateixos, així com també perquè es vetle per la qualitat de les aigües i es recupere aquells deteriorats. La publicació estableix un pont entre el passat, quan els gorgs (sinònim de toll) eren una part importantíssima de l’oci dels nostres pares i avis, i el present.
L’autor ha dividit el territori valencià en cinc grans àrees, que agrupen els més de 60 rius i barrancs representats en el llibre, amb uns 200 tolls i salts d’aigua, aproximadament. Es parla, principalment, d’aquells situats en la conca alta de rius, rambles i barrancs. Per un motiu: són els més allunyats de nuclis de població grans i per tant aquells que responen millor a la idea que existeix en la societat com a llocs on gaudir del bany, amb aigua suficient però no grans volums, i nets.
Recull del Llibre: Ramon Solé
El sector de Can Colomer de Terrassa, el nou barri al nord de la ciutat, a peu de la carretera de Rellinars. El consell rector de la junta de compensació celebrava aquest mateix mes, en reunió mantinguda el dia 6 de març, s’aixecarà un total de 325 nous habitatges.
Els veïns del Barri es van oposar a aquest projecta, que s’està ja portant a pràctica…
Sols van aconseguir canviar de lloc una alzina destacable, i transportar-la al carrer de Terque,
un espai on no hi ha vegetació, amb l’esperança de aconseguir de salvar a l’Alzina….
Quan vàrem anar a fer les fotografies, estaven les fulles seques i que no viuria massa temps més…
Recull de dades: Diari de Terrassa
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Bassa existent en el Parc al costat del Passeig del Comte d’Egara a tocar amb el carrer de Garcia Humet de Terrassa, s’ha convertit en un espai ple de plantes i flors.
Ja fa anys que no era còmoda la bassa per els veïns de la zona, especialment per la proliferació de rates.
Llegim a Diari de Terrassa de 26 d’agost de 2021:
Amb l’arribada de les altes temperatures i la humitat generada per les pluges d’estiu prolifera la presència de rosegadors a diferents punts de la ciutat, especialment a les concentracions d’aigua estancada. Les queixes dels veïns aquestes dates arriben a l’Ajuntament, als grups municipals i als mitjans de comunicació. També proliferen en xarxes socials, on aquest estiu s’han publicat imatges de rosegadors a diversos indrets de la ciutat. Pel que fa a l’estany del Passeig, el Servei Municipal assegura haver rebut cinc queixes dels veïns i haver fet dues intervencions des del mes de febrer. La darrera a finals de juny, quan va tornar a aplicar un tractament de desratització i fer seguiment del resultat.
La bassa del parc de Vallparadís es buida un cop l’any, quan els peixos i les polles d’aigua han criat. En cas de pluges torrencials es fan intervencions extraordinàries.
Medi Ambient informa que la presència de mosquits a la bassa és pràcticament nul·la donat que fa dues dècades es van introduir espècies de peixos, com les les gambúsies, un dels peixos que van acabar amb el paludisme a principis del segle XX.
Durant l’any 2024, es va prendre la decisió de transformar la bassa, després de constants reparacions i millores, en un espai més verd i sostenible,
omplint de terra abonada i amb plantes diverses perquè durant la primavera floreixin.
Així va culminar una renovació important pel Parc en general i que ara es pot gaudir.
Recull de dades: Diari Terrassa
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per visitar a la Font de l’Esquerrà, us cal situar-vos en l’aparcament de l’estació de l’Aeri de Montserrat,
cal resseguir la barana esquerra fins a donar amb un camí que baixa al riu Llobregat
,
fa pendent fins a una pista ampla, on girarem a la dreta
i anireu seguint el camí paral·lel al riu Llobregat en direcció al nucli urbà de Monistrol.
Arribareu de seguida a la font de l’Esquerrà,
situada a tocar de la paret de la muntanya, un cartell ens ho fa saber.
És una Font molt senzilla, com que ha plogut aquests últims mesos,
presenta un rajolí d’aigua.
A penes hi ha un tub, subjecta per unes roques.
En la fotografia de 2009, podem veure que disposava d’un tub gran.
Si seguiu pel camí, en uns vint minuts més arribareu a les primeres cases de Monistrol de Montserrat, tot pujant per una rampa que ens permetrà accedir al nucli urbà i enfilar cap a la plaça dels Països Catalans.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 